L...C
Sinonímia. Denominacions
Cat.: Clavell de moro. Clavell de mort.
Cast.: Clavel de la India. Fra.: Oeillet d'Inde.
Descripció botànica
Planta anual, fins a 30 cm. d'alçària. Tija dreta, ramificada. Fulles pinnatifides, en segments lanceolats, serrats, molt flairoses, de color verd viu. Peduncles cilíndrics, allargats. Involucre llis. Flors simples, grogues o de color taronja.
Floració: juliol.
Hàbitat
Espècie neotropical, originària de Mèxic, cultivada com ornamental als jardins.
Part utilitzada
Els fruits i les arrels.
Composició química
La desconeixem.
Acció farmacològica. Indicacions
Té activitat purgant.
Les fulles poden produir dermatitis de contacte.
Terapèutica comparada
La camamilla americana (Tagetes minuta o T. glandulifera) té propietats antisèptiques, antifúngiques i insecticides, en aplicació externa.
En medicina ayurvèdica Tagetes erecta és emprada com a hemostàtica. Molt utilitzada per a decoració dels temples i en cerimònies religises.
En medicina tibetana Tagetes patula s’usa en hemorràgies, efusions pleurals.
En medicina filipina Tagetes erecta s’usa com a expectorant i laxant. L’espècie T.
patula com a refrescant i carminatiu.
En medicina mexicana Tagetes filifolia s’usa en alteracions digestives, nervis, debilitat, tos. L’espècie T. lucida en alteracions digestives, problemes ginecològics, leucorrea, odontàlgia, refredats, asma. L’espècie T. lunulata en indigestió, leucorrea, problemes urinaris, com a anticonceptiu. L’espècie T. micrantha en alteracions digestives, còlic del nadó, trastorns després de susto.
Cultura popular
Les flors serveixen per a tenyir de groc.
La planta sembrada en els horts és útil per a allunyar els llimacs.
Bibliografia
FM-IV-241, FPC-III-778, BC-246, FPC-303, FQ-797, GOGTE-618, DEKHANG-182, QSMB-1001
127.
Tanacetum balsamita
L...C
Tanacetum, del grec athanasia, immortal.
Sinonímia. Denominacions
Balsamita major. Chrysanthemum balsamita. Pyretrum majus. Pyretrum tanacetum.
Cat.: Cost. Herba cost. Herba de Sant Joan. Herba de Santa Maria. Herba sanjoanera. Menta de Santa Maria.
Menta romana. Cast.: Hierba de Santa Maria. Port.: Hortela-romana. Fra.:
Herbe Sainte Marie. Angl.: Costmary.
Descripció botànica
Herba perenne, erecta, pilosa, flairosa, fins a 90 cm. d'alçària. Tiges solcades, dretes, simples o ramificades. Fulles alternes, amples, glandulars, dentades.
Flors glanduloses, grogues, pedunculades. Corimbe terminal compost. Capítols nombrosos. Aquenis amb costes. Floració: juliol-agost.
Hàbitat
Cultivada des de l'antiquitat a horts (costus hortorum) i jardins com a ornamental i condiment. Subespontània.
Ruderali-Secalietea. Originària d'Àsia.
Naturalitzada a Europa.
Part utilitzada
Les sumitats florides i les fulles.
Composició química
Oli essencial amb carvona.
Acció farmacològica. Indicacions
És útil contra els cucs intestinals, com a aperitiu i estomacal, per a millorar la funció hepàtica, diurètica i com a emmenagoga en alteracions menstruals.
El Dr. Leclerc recomana la infusió en bronquitis amb tos espasmòdica.
Fórmules i preparacions
La infusió al 5% té gust càlid i aromàtic.
Amb cera, resina i herba cost bullida en oli d'oliva es fa una preparació vulnerària per a llagues tòrpides, contusions i ferides ("domesticum remedium est in vulneribus", Cursach).
Cultura popular
És una herba molt utilitzada en cuina casolana com a preservant i condiment.
És emprada contra les picades d'aranya i de paparra.
En anar an es Castellot un ramell t'enviaré i enmig hi posaré
tres fulles de cost que cost
Història
L'herba cost és una de les plantes que apareix en el "Capitulare de villis imperialibus" de Carlemany en el segle VIII.
CURSACH la recomana "in hysteria, melancholia, ventriculi imbecilitate;
mensibus difficillibus, opio asumpto, vulneribus, contussionibus, dysenteria
&c”.
Literatura
Sien mesclats los dits enguents, e sia-y més un quart de cost, e un quart de alforbi, MS. Klag. s.
XIV, 17.
Medicaments aperitius... axí com... cost, cinamòmum, Cauliach Coll., ii. 2, d. 2ª, c. 2.
Bibliografia
FM-IV-255, FPC-III-803, FQ-814, JLB-328, VP-264, HL-223, MH-226, CSCH-382
128.
Tanacetum parthenium
(L.) Schultz Bip... C
Pyretrum, del grec foc, pel tast de l'arrel.
Sinonímia. Denominacions
Chrysanthemum parthenium.
Leucanthemum parthenium. Matricaria parthenium. Pyretrum parthenium.
Cat.: Botons de plata. Confits (IBal.).
Camamilla pudenta. Camamirla d'hort.
Segura. Cast.: Matricaria. Fra.: Grande camomille. Angl.: Feverfew.
Descripció botànica
Planta herbàcia perenne, erecta, flairosa, fins a 70 cm. d'alçària. Tiges glabres, ramificades, canaliculades. Fulles alternes, planes, pubescents, pinnatisectes, molles. Flors compostes, amb el disc groc. Lígules blanques. Fruit en aqueni angular i uniforme. Floració:
maig.
Hàbitat
Cultivada com a medicinal i ornamental.
Subespontània. Arction.
Part utilitzada
La planta sencera.
Composició química
Lactones sesquiterpèniques, tanins, oli essencial, fitosterols, principis amargs, hidrocarburs terpènics, àcid antèmic.
Acció farmacològica. Indicacions
És tònica, emmenagoga (en alteracions de la menstruació), carminativa (en flatulència i cucs intestinals), febrífuga, antisèptica. Redueix la frequència de les migranyes. També té acció antiagregant plaquetària. La tintura diluida en ús extern sobre la pell serveix com a repelent dels mosquits.
Terapèutica comparada
La planta Tanacetum corymbosum s'empra com a antiespasmòdica i emmenagoga. És vulnerària en aplicació externa.
La planta Tanacetum vulgare és usada com antihelmíntica. L'oli essencial (Oleum Tanaceti) té activitat convulsivant en ús intern, i en aplicació tòpica millora els dolors reumàtics.
En medicina mexicana Tanacetum parthenium s’usa en alteracions ginecològiques, per a promoure la fertilitat, en trastorns després de susto.
En medicina homeopàtica TANACETUM VULGARE produeix sensació de fatiga, espasmes, alteracions de la musculatura estriada, sensació d'inflor de les cames, irritabilitat, entre d'altres símptomes.
Fórmules i preparacions
La infusió al 5%, la pols, l'extracte fluide, la tintura.
Cultura popular
Les tiges i les fulles serveixen per a tenyir de groc.
Història
CURSACH diu de Tanacetum vulgare:
"Flores siccati, et pulverati pro magno antihysterico dantur. Conserva florum utilis creditur in epilepsia, et vertigine...vinum tanaceti utile est in rheumatismo...".
Bibliografia
FM-IV-255, FPC-III-807, PMCV-89, FQ-813, JLB-409, VP-316, RT-418, HL-31, MH-309, VMLN-1573, CLK-III-1364, CSCH-381
129.
Taraxacum obovatum
(Willd.) DC
subsp. obovatum...Ma Ei subsp. ochrocarpus...Ma
Taraxacum, del grec taraxis, trastorn, i akeomai, curar. Obovatum, per la forma oboval de les fulles. Leontodon, per semblar-se a les dents de lleó.
Sinonímia. Denominacions
Taraxacum officinale. T. taraxacoides ssp. obovatum. Leontodon obovatus.
Cat.: Apagallums. Angelets. Bufallums.
Cama-roja. Dent de lleó. Ferrexacó.
Lletsó d'ase. Llumenetes. Queixals de vella. Pixacà. Pixallit. Xicoia. Xicoira.
Cast.: Diente de león. Port.: Coroa-de-monge. Basc: Galkidea. Fra.: Pissenlit.
Ital.: Tarassaco. Ale.: Löwenzahn. Angl.:
Dandelion.
Descripció botànica
Herba vivaç, acaule, fins a 40 cm.
d'alçària. Arrel axonomorfa. Tija florífera fistulosa, nua, acabada en un sol capítol. Fulles polimorfes, llargues, dentades, molt dividides en lòbuls irregulars triangulars, subenteres, gruixades, en roseta basal, obovato-oblongues, glabres o pubescents.
Peduncles radicals tomentosos, prims.
Flors ligulades, totes iguals, grogues.
Aquenis fusiformes, oblongs, solcats, bruns, vermells o grisos. Plomall blanc de pèls simples, bec llarg. Floració:
primavera i tardor.
Hàbitat
Pastures, camps, camins, pla i muntanya.
Dom. del Rhamno-Cocciferetum, de l'Oleo-Ceratonion i del Quercetum rotundifoliae. Cultivat com a medicinal i per les fulles comestibles.
Part utilitzada
Les fulles i les arrels. També el suc de l'arrel capolada (Succus Taraxaci).
Composició química
Les fulles contenen flavonoides, inulina, pectina, principi amarg, colina, sals minerals (potasi), asparagina, saponines, cumarines, alcohols triterpènics, sucres, aminoàcids, vitamines A, B2, C i D. La composició química de l'arrel és complexa i va variant en les estacions de l'any. El làtex, de tast amarg, conté inosita, derivats triterpènics, cautxú, resina, principis amargs, fitosterol.
Acció farmacològica. Indicacions
L'activitat diurètica és coneguda des de molt antic: a ella es refereix algún dels seus noms populars i el nom llatí d'herba urinaria. S'empra en litiasi renal
i biliar, i com a desintoxicant general.
També és colerètica i laxant osmòtic suau, útil en dispèpsies, alteracions biliars i del fetge. Se li atribueixen propietats protectores del teixit conjuntiu i una certa eficàcia en el reumatisme crònic. En aplicació externa és útil en llagues i dermatosis.
Terapèutica comparada
En medicina ayurvèdica Taraxacum officinale s’usa externament en úlceres dermatològiques, i a l’interior com a estimulant hepàtic, colagog, purgant, diurètic i antimicrobià.
En medicina tibetana Taraxacum officinale i T. tibeticum s’utilitzen en alteracions de la flegma, febres associades amb bilis, desordres estomacals, inflamacions intestinals, i com a antidot en intoxicacions per pedres precioses
En medicina xinesa Taraxacum mongolicum s'empra com a refrescant ("dissipar la calor"), sudorífic, antiinflamatori, antiàlgic, digestiu.
En medicina filipina Taraxacum officinale s’usa com a diurètica, tònica, aperitiva, estimulant.
En medicina mexicana Taraxacum officinale s’usa en alteracions hepàtiques i biliars, restrenyiment, tos, reuma, litiasi renal, diabetis, com a diurètic, sudorific, tònic.
En medicina homeopàtica TARAXACUM OFFICINALE produeix "urgència freqüent i indolora per orinar, amb descàrrega copiosa d'orina". Pot ser útil en la esfera hepàtica, intestinal i renal.
Fórmules i preparacions
La infusió al 5% una tassa abans de cada menjada. La decocció, la pols, la tintura mare, l'extracte sec, l'extracte fluide, el nebulitzat. El vi depuratiu i febrífug es fa amb arrel fresca de la planta (10%) macerada en mig litre de vi blanc durant
7 dies. Una altra fórmula de vi de Taraxacum, com a tònic excel.lent (Grieve): un litre d'aigua bullida amb un quilo de flors (o igual pes de planta i d'aigua); macerar tres dies, colar i bullir 30 minuts, havent afegit 200 g de sucre, arrel de gengibre, escorxa de taronja i de llimona. En refredar, afegir un troç de llevadura i deixar fermentar. Colar als dos dies i reposar almenys dos mesos abans de servir.
Cultura popular
Les fulles dels Taraxacum es mengen en ensalada. També se'n fan els "pastissets de brossa" a València. Els botons florals abans d'obrir-se es mengen com les tàperes, amb vinagre i sal. Amb les arrels torrades es fa un succedani del cafè. Conta Gomis que "quan el pixallits està granat, és a dir, quan fa el que diuen llums, la jovenalla el bufa; si totes les volves se'n van a la primera bufada, el bufador es casarà aquell mateix any; si no se'n van totes, trigarà tants anys a casar-se com llavors hi hagin quedat.
Altres diuen que s'han fet tants pecats com fruits hi queden".
Història
CURSACH diu d'aquesta planta que
"perenne crescit in Insula" -de Menorca-, i recomana el Leontodon taraxacum "in hypocondriasi, ictero, fervore febrili, acrimonia, cachexia pituitosa; morbis cachecticis, febribus intermittentibus, hecticis; nephritide, scabie, purpura rubra, obstructionibus, hydrope, calculo renali; phthisi incipiente; hepatis morbis; tumoribus, humorum spissitudine; morbis omnibus curaneis
&c".
Bibliografia
FM-IV-344, FPC-III-1012, HNPC-VI-304, BC-284, PMPC-59, PMCV-89, FQ-868, JLB-220, VP-180, RT-419, HL-142, MH-249, CHEV-140, VMLN-1574, CLK-III-1369, CSCH-369, GOGTE-637, DAKPA-20,
DEKHANG-183, TSARONG-47, DAWA-1-326, KAN-564, QSMB-1002
130.
Tragopogon porrifolius
L. subsp. australis (Jordan) Nyman ..Ma Ei
Tragopogon, del grec tragos, boc, i pogon, barba, pels plomalls dels fruits.
Porrifolius, per les fulles com les del porro.
Sinonímia. Denominacions
Cat.: Herba barbuda. Barba cabruna.
Barba de cabra. Barba de frare. Barbeta.
Cast.: Salsifí. Barba de cabra. Port.:
barba-de-bode. Basc: Teebuza. Fra.:
Salsifis des prés. Angl.: Salsafy.
Descripció botànica
Herba biennal, fins a 1 m. d'alçària. Arrel axonomorfa, fusiforme. Tiges dretes, solcades, glabres, estriades, simples o ramificades. Fulles linears, acuminades, amples, dretes, allançades linears, planes. Flors vermell-violàcies o purpurines. Capítols grans, terminals, en forma de maça. Aquenis groguencs, fusiformes. Floració: maig-juny. La flor de la planta segueix el curs del sol, com indica el seu nom en llatí solsequium i alguns noms populars.
Hàbitat
Fenassars, muntanya poc plujosa.
Brachypodion phoenicoidis. Molt rara a les Illes Balears. Del nivell de la mar fins a 500 m. La subsp. sativus, cultivada a vegades.
Part utilitzada
L'arrel.
Composició química
Inositol, manitol, cautxú, fitosterina, lactucerol, arsènic, manita.
Acció farmacològica. Indicacions
Aperitiva i diurètica. És emprada en casos de tensió alta i arteriosclerosi.
Terapèutica comparada
La planta Tragopogon pratensis s'usa per a problemes hepatobiliars, com a estimulant de la gana i de la funció digestiva i del fetge. És un bon aliment per a diabètics, ja que no eleva el nivell de glucosa de la sang.
Cultura popular
L'arrel es menja en hivern crua en ensalada o cuinada com a verdura.
Segons Grieve, "és un dels vegetals de cuina més salutífers: antibiliós, refrescant, desobstruent, i aperitiu". Un altre autor anglés, John Gerard, va dir que era "l'aliment més agradable i sà".
Història
Teofrast l'inclou en el capítol de les diverses verdures: "té l'arrel llarga i dolça, però les fulles semblants a les del safrà, només que més grans, la tija curta amb un gran calze i a dalt la gran barba gris, d'ón li vé el nom" TEOFRAST VII 7, 1.
DIOSCÒRIDES diu que "la tija és petita i les fulles semblants a les del safrà.
L'arrel és llarga i dolça... és bona per a menjar" DIOSC II 132
PLINI XXI 89; XXVII 142
CURSACH recomana Tragopogon pratense ("crescit in insula") en
"stranguria, tussi, scorbuto".
Bibliografia
FM-IV-327, FPC-III-985, FQ-866, MH-708, CHEV-275, CSCH-364
131.
Xanthium spinosum
L...Ma Me Ei
Xanthium, del grec xanthos, groc.
Spinosum, per les espines de la tija.
Sinonímia. Denominacions
Cat.: Floravia. Rioles espinoses (IBal.).
Cadells. Enganxadones. Enganxagossos.
Espina-xoca. Gafets petits. Gossets.
Gossos. Herba de tres claus. Llagastes.
Llipasses. Llufes. Aferragós. Catxurros.
Coscorros. Gafets. Llapasa petita. Rialla.
Xoca. Cast.: Cepacaballo. Angl.:
Cocklebur.
Descripció botànica
Herba anual, espinosa, fins a 60 cm.
d'alçària. Tiges pubescents, solcades, molt ramificades. Fulles verdes per damunt, albo-tomentoses per davall, nervis blancs, amb espines grogues ternades a la base. Capítols sèssils, unisexuals: els femenins, de forma ovoide; els masculins al capdamunt de les tiges. Fruits ovals, eriçats d'espines grogues. Floració: juny-setembre.
Hàbitat
Camps, camins, herbassars ruderals, escombreries, llocs secs i nitrificats.
Chenopodium muralis. Del nivell de la mar fins a 1.300 m. Molt comú. Es considera perjudicial als sembrats. Té propietats medicinals comprovades.
Originària d'Amèrica del Sud, es va introduir a Europa a començaments del segle XIX. Ara és cosmopolita.
Part utilitzada
Les sumitats aèries.
Composició química
Oli essencial, resina, àcid cafeic i cumarínic, heteròsids, lactones sesquiterpèniques, quercetina, traces d'alcaloides. Els fruits contenen beta-sitosterol. Les llavors contenen àcid linoleic.
Acció farmacològica. Indicacions
Té propietats astringents, útil contra la diarrea. També és diurètica, sudorífica i sialagoga. Millora la funció del fetge. En aplicació externa és cicatritzant i antisèptica, útil per llagues i ferides.
Terapèutica comparada
La planta Xanthium italicum (llipassa borda, present a Menorca), s'empra com X. spinosum. Els fruits abans de la maduració s'usen com a sedants i demulcents.
En medicina ayurveda s'empra el rizoma de Xanthium spinosum com anticancerós.
En medicina mexicana Xanthium canadense s’usa en alteracions bucals, odontàlgia, dolor d’estómac.
Fórmules i preparacions
La infusió al 5%, una tassa després de cada menjada. També la pols, l'extracte fluide.
Cultura popular
En alguns llocs s'ha emprat per a disminuir o inhibir la fertilitat femenina.
D'altres ho feien "un específic valuós i segur en la hidrofòbia" (Grieve). Els fruits s'empraven per a fer tornar rossos els cabells (xanthos, groc)
Bibliografia
FM-IV-239, FPC-III-772, HNPC-VI-303, PMCV-91, FQ-794, VP-122, RT-421, MH-210
132.
Xanthium strumarium
L...Ma Me Ei Fo
Strumarium, del llatí struma, tumor escrofulós, galteres, perquè es creu que pot curar aquesta malaltia.
Sinonímia. Denominacions
Cat.: Escorpins (IBal.). Aubergínia salvatge. Bardana borda. Bardana
menor. Gafets bords. Gafets de fulla ampla. Gaferots. Gossets. Gossos.
Llapassa borda. Llapassa menor. Llufes.
Rapalassa borda. Cast.: Bardana menor.
Port.: Bardana menor. Fra.: Lampourde.
Ital.: Lappola minore. Ale.: Bettlerläuse.
Angl.: Cocklebur.
Descripció botànica
Herba anual, poc ramificada, erecta, fins a 60 cm. d'alcària. Tiges sense espines, dretes, robustes, pubescents. Fulles peciolades, cordades a la base, ovato-triangulars, de color verd grisenc per damunt i més pàl.lides per davall. Fruits en raïms terminals i axil.lars, eriçats d'espines, grossos. Floració: juliol-octubre.
Hàbitat
Herbassars. Domini de l' Oleo-Ceratonion.
Part utilitzada
Les fulles i les llavors.
Composició química
Oli amb àcids oleic i linoleic, nitrats, sacarosa, glucòsid, heteròsid sulfurat, lactona sesquiterpènica (xanthumina), alcaloides, vitamina C, resina.
Acció farmacològica. Indicacions
Té efectes tònics, sudorífics i diurètics.
És també colerètica i antibacteriana, pels àcids polifenòlics que conté. S'ha comprovat una certa acció hipoglucemiant per l'heteròsid sulfurat (Craig).
Terapèutica comparada
En medicina tibetana Xanthium strumarium s’empra en refredats, artritis, filariasis, febres dels ronyons, flatulència, dolor d’oïda, i com a antiinflamatori i diurètic.
En medicina xinesa Xanthium strumarium s'usa com a sudorífic, diurètic, desintoxicant, antiespasmòdic, sedant, útil en dermatosis, carbuncles, forunculosi, inflamacions glandulars.
En medicina mexicana Xanthium strumarium s’usa per les mossegades de ca, afeccions hepàtiques, hemorràgies intestinals, uterines i uretrals, problemes de micció.
Fórmules i preparacions
La infusió al 3%. Les llavors macerades en vi blanc, una xicra després de cada menjada, són emprades en la litiasi renal.
Cultura popular
La planta sencera ha estat usada per a tenyir de groc: "el fruit, abans de secar completament, recollit i macerat i guardat en una olla de test, té la virtut de tenyir de ros els cabells...amb aigua tèbia i s'aplica al cap, rentats aquests prèviament amb nitre" DIOSC IV 139
Història
Antigament es creia que aquesta planta era útil en les galteres ("paperes") i diverses afeccions escrofuloses, possiblement per la teoria de les signatures: les llavors "inflades" aniríen be per les "inflors" del cos.
DIOSCÒRIDES l'anomena xanthion i recomana "el fruit aplicat útilment en forma d'emplastre contra les inflors"
DIOSC IV 139
