Sinonímia. Denominacions Lycopodium denticulatum
17. Juniperus oxycedrus
L. subsp. macrocarpa...Ma
subsp. oxycedrus...Ma Ei Fo Ca
Juniperus és el nom llatí del ginebró, ja usat per Virgili, que vendria del cèltic juneprus (aspre), pel sabor dels seus fruits. Oxycedrus, nom d'una conífera que s'identifica amb el ginebró.
Sinonímia. Denominacions
Cat.: Ginebró. Genibró (Ma.). Ginebre.
Ginebrera. Càdec. Oxicedre. Cast.:
Oxicedro. Port.: Oxicedro. Fra.: Cadier.
Al.: Roter Wacholder. Angl.: Prickly Juniper.
Descripció botànica
Arbrissó dioic, perennifoli, de capa cònica, d'1-7 m d'alçària. Arrels llargues, que s'estenen arreu, sobretot en terrenys arenosos. Fulles rígides, punxents, aciculars, linears, articulades a la base, verticil.lades, cendroses.
Revers del limbe amb dues línies blanquinoses característiques (l'espècie Juniperus communis, que no es troba a les Illes Balears, només presenta una banda blanca). Peus masculins i femenins separats. Flors poc vistoses.
Fruit axil.lar, lluent, rogenc, gros, subglobulós. Floració: primavera.
Fructificació: tardor de l'any següent. La ssp.macrocarpa és més robusta i gran, amb fulles més amples i gàlbuls més grossos.
Hàbitat
Es troba en els alzinars, garrigues, pinedes fins a 1.100 m i a les platges de tot el litoral, en la terra baixa mediterrània, preferentment en sòls calcaris. Asparago-Juniperetum macrocarpae (: Quercion ilicis).
Part utilitzada
Les fulles, els fruits i l'oli de la fusta (Oleun Cadinum, Oleum Cadae).
Composició química
L'oli de càdec conté resina amb fenols (cadinol, creosol, guaiacol), principi amarg (juniperina) i carburs terpènics (cadinè, cadinol).
Acció farmacològica. Indicacions
Els fruits són diurètics, emmenagogs i estomacals, i les fulles són tòniques, estimulants i diurètiques.
Terapèutica comparada
L'oli de Haarlem, de Konning Tilly, un producte de composició secreta fet amb oli de Juniperus communis, s'emprava en ús intern per les afeccions hepàtiques i sobretot en el tractament de les crisis nefrítiques (còlics de ronyons), en les que s'obtenien excel.lents resultats.
L'espècie Juniperus communis (que no es troba a les Illes Balears), s'usa també com a diurètica i eupèptica (per a millorar la digestió). La British Herbal Pharmacopoeia (1983) ho recomana com a diurètic, antisèptic, carminatiu, estomàquic, antireumàtic, en cistitis agudes i cròniques, còlics flatulents i alteracions reumàtiques.
En medicina ayurvèdica, Juniperus communis s’usa com a estimulant digestiu, carminatiu, en hemorroïdes i dolors còlics, bronquitis i dismenorrea.
En ús extern per úlceres i com a antiimflamatori.
En medicina tibetana Juniperus squamata s’empra en febres, refredats, alteracions renals, inflamacions i diftèria. Les llavors són un excel·lent tònic general. Les tiges i les branques per a fer incens.
En medicina xinesa, l'espècie citada Juniperus communis és emprada com a diurètica, en edemes, alteracions de la uretra i òrgans de la reproducció i com a diaforètic (per a augmentar la transpiració). A més s'usen Juniperus chinensis, J.dahurica, J.formosana (com a vulnerari, en ferides i llagues), J.littoralis, J.procumbens, J.rigida (com a diurètic), J.sibirica i J.virginiana.
En medicina marroquí, l’oli de càdec és emprat per via externa en dermatologia:
afeccions escamoses, psoriasi, llagues, alopecia, caiguda de cabells, sarna dels animals. Per via oral, com a vermífug.
En medicina mexicana Juniperus deppeana s'usa en trastorns
ginecològics, hemorràgia del part, reumatismei neuràlgies.
En medicina homeopàtica, JUNIPERUS COMMUNIS s'usa en determinats casos d'inflamacions de ronyons.
Fórmules i preparacions
L'apotecari Pere Palau i Ferrer recomana un grapat de fruits de ginebró bullits en un litre d'aigua, com a diurètic, però no s'ha de beure quan els ronyons estàn inflamats. També s'usen en els dolors reumàtics i la gota. En ús extern, l'oli de càdec s'usa com a parasiticida (per la sarna del bestiar de llana, i la pediculosi -polls- dels infants), antisèptic, vulnerari, antipruriginós, antipsoriàsic i reductor epidèrmic, en problemes de neuràlgies, afeccions herpètiques i dolors reumàtics, psoriasi, dermatomicosi, acné, impetigen, seborrea, caspa, cabells grassos i èczema sec. Aquest oli de càdec entra en la composició de sabons, xampús, cremes, pomades i locions. En ús intern, de III a V gotes en un taçó d'aigua, a la nit en anar a dormir i en despertar al matí, l'oli de càdec s'usava contra els cucs intestinals (Bouchardat, en el seu Formulario Magistral de 1877, recomana 20 gotes!). En dosis altes o tractaments perllongats pot produir problemes renals, hematuria i albuminuria. Està contraindicat durant l'embaràs. Segons l'esmentat autor, una fórmula eficaç pels crulls dels mugrons de les dones que alleten és la següent:
Rp/ Oli de ginebró...2 gr.
Oli d'ametles...4 gr.
Glicerina...30 gr
Si les fisures són amples i fondes, pot augmentar-se la proporció d'oli de ginebró. Es posa amb un pinzell damunt de les parts afectades, diverses vegades al dia.
Una fòrmula que el Dr. Leclerc recomana en els artrítics que necessiten estimular la funció renal és aquesta:
Rp/ Extracte fluide d'Equisetum arvense...10 gr.
Extracte tou de gàlbuls de Juniperus
communis...10 gr.
Xarop de les cinc arrels...q.s.p. 400 gr.
De dues a cinc cullerades de sopa per dia.
Cultura popular
El gin de Menorca és un licor alcohòlic que s'obté per destil.lació de sègol germinat, i que s'aromatitza amb gàlbules de ginebre. RIPOLL, en la seva obra "Llibre de vins, licors i per necessari" (1974), dóna la següent recepta per l'aigoardent de ginebró o gin: "12 unces (400 gr.) de llavors de ginebró seques se posen en infusió per quaranta-vuit hores amb 24 lliures (9 l. 85 cl.) d'aigoardent o prova d'holanda, afegint-hi 6 lliures (2 l. 50 cl.) d'aigo; se destil.larà en es bany maria fins haver acabat s'aigoardent emprat. Se posa dins bòtils.
Si a s'aigoardent se li vol donar es color de ginebra d'holanda, bastarà cremar un poc de blanc d'ou dins una cuera, tenint esment de remenar-lo mentres se vaja cremant i retirant-lo d'es foc abans de què se faça carbó, mesclant-lo després amb so licor". Diu el Pare Francesc Bonafè de com es feia la destil.lació seca o pirogenació de l'oli de càdec a les possessions de Mallorca: "Col.locaven una olla plena d'estellicons ben secs de ginebró, tapada amb una cobertora amb un forat al mig, la trabucaven damunt una altra olla; entre les dues olles quedava la cobertora o llauna amb el forat. Feien un bon foc damunt l'olla de damunt i els estellicons anaven destil.lant oli, que queia a poc a poc dins l'olla de davall " (Flora de Mallorca I 68). Aquest oli, viscós i de color negrenc, amb tast coent i amarg, i forta i característica olor empireumàtica, era emprat com antiparasitari i per a alteracions de la pell, tant dels animals com de les persones. També en les odontalgies, es
posava una gota de l'oli dins la dent corcada. La fusta del ginebró és de color vermellenc, amb estries, d'aroma característic i imputrescible. La duresa és tova i la densitat mitjana. S'ha usat en ebenisteria i escultura. Els pagesos donen el decuit dels fruits per a facilitar l'expulsió de la placenta. En cuina popular, els ginebrons s'empren per a pair millor, i per a la preparació de la chucrute. Altre temps, es creia que cremar branques de ginebró protegia de la peste i dels mals esperits.
Pren en dejú ginebrons i et fugiràn molts trastorns Si no t'alcança, joveneta, pens que moriré d'amor me'n pren com lo ginebró que mor amb la fulla dreta
Història
A la Bíblia, el ginebró és signe d'hospitalitat. Cató el Vell, en De re rustica, recomana el vi de ginebró com a diurètic. El Dr.Leclerc ens parla dels autors antics, que consideren el ginebró (Juniperus communis) com un remei
"meravellosament eficaç" en les afeccions de les vies urinàries.
DIOSCÒRIDES diu referit també a Juniperus communis: "...és amic de l'estómac, i begut, val contra les passions del pit, contra la tos, contra les ventositats, contra els mals de ventre i contra les mossegades d'animals. A més, fa orinar i és útil a les ruptures i espasmes de nervis i a la sofocació de la mare" DIOSC I 83
Literatura
Oh esquerpa cadena de puigs gegantins!
Ginebrons balsàmics, estepes i pins;
sitges que negregen sota l'ausinar;
soleiada ardenta que besa el pinar;
ombra esmaragdina del fullatge espès;
càntics de revetlla que arriben al mar, de l'esglèsia oberta com un ull encès...
J. Alcover, La Serra , 1909
També Joan Alcover dedica tot una llarga poesia al ginebró en els Poemes Biblics (1918):
En el desert s'aixeca, solitari, un ginebró; i Elias, fugitiu de l'odi sanguinari
de Jezabel, la règia meretriu, al peu del ginebró s'atura i cau, i, defallint,-Misericòrdia!-crida.
-Senyor, ja no puc més! Preneu ma vida!
Deixeu-me reposar en santa pau!-
Les mates de ginebrons li entretenien les cames, Massó Croq. 78.
Carga de gienbre VI diners. Cost. Tort. 389.
Dos parels de portadores unes de ginebre. doc.
segle XV (arx. de Montblanc).
Oli de ruda e de ginebre. Spill 2529
Bibliografia
FM-I-69, FPC-I-201, FST-10, PPF-53, GRINY-153, HNPC-6-104, PMPC-75, PMCV-49, BC-430, FQ-84, JLB-454, VP-123, RT-28, HL-64, BOUCH-164, CHEV-223, DAKPA-244, DEKHANG-102, DAWA-200, DASH-149, GOGTE-752, KAN-150, PHMT-270
