• No results found

Composició quimica

In document Flora medicinal de les Illes Balears (sider 83-91)

Les llavors contenen oli essencial ric en anetol (50-80%), canfè, carvona, citral, estragol, així com fitosterols, sals potàsiques, flavonoides, cumarines i glúcids. L'essència és incolora o lleugerament groga, de tast dolcenc i després lleugerament amarg. L'arrel

conté diverses cumarines

(umbeliferona, bergaptè), àcid clorogènic i cafeic, i oli essencial ric en anetol. Les fulles contenen flavonoides i oli essencial.

Acció farmacològica. Indicacions

Les arrels són aperitives, diurètiques, antisèptiques urinàries. Són útils en cistitis, uretritis, oliguria i litiasi urinària. Els fruits són galactògens (5 grams de la pols de les llavors al dia), emmenagogs (per a millorar i provocar la menstruació), carminatius, vermífugs, diurètics, expectorants i antisèptics.

S'empren en alteracions

gastrointestinals, dispèpsies, meteorisme, còlics flatulents, bronquitis,

tossina, lactància i alteracions de la son en els infants nerviosos. Palau i Ferrer recomana la pols dels fruits en els vòmits de llet dels infants que mamen:

sel's en dóna un parell de centígrams, en la punta d'un ganivet, en acabar la presa, i una altra dosi entre cada dues. L'oli essencial dels fruits és eupèptic, carminatiu i molt bon antisèptic, i és usat en perfumeria. És un corrector organolèptic del sabor més utilitzats. A dosis altes pot provocar tremolor, excitació i convulsions. Les fulles són carminatives, galactògenes i expectorants. En aplicació externa són vulneràries (per llagues i ferides). La infusió és útil com a coliri en casos d'irritació ocular, en blefaritis i conjuntivitis (Semina optime praescribuntur in collyriis, segons Cursach, 147).

Terapèutica comparada

En medicina ayurvèdica Foeniculum vulgare s’usa com a febrífug, expectorant, emmenagog, galactogog, pels còlics intestinals, úlceres de la pell i inflamacions oculars.

En medicina tibetana Foeniculum vulgare s’empra per problemes d’estómac i intestins, helmintiasi, i per a millorar la vista.

En medicina xinesa s'usa com a carminativa i expectorant, en dispèpsia, còlics i d'altres transtorns abdominals dels infants.

En medicina filipina Foeniculum vulgare s’empra com a carminatiu.

En medicina marroquí, la decocció o pols dels fruits, s’empra en alteracions gastrointestinals, com a galactògen i carminatiu, i antiespasmòdic en pediatria. En disnea, astenia i pruïja. En gargarismes per les inflamacions de la boca, i en col·liri per inflamacions oculars. Com a condiment en pastisseria.

Les fulles, com a aromàtic culinari.

En medicina mexicana Foeniculum vulgare s'usa en alteracions biliars, còlics, diarrea, gastralgia, tos i problemes d'ansietat.

Fórmules i preparacions

La infusió dels fruits i la decocció de l'arrel. S'usen a més la pols, l'extracte fluid, l'hidrolat i la tintura. Forma part de la composició de moltes preparacions tradicionals: les quatre llavors càlides majors, les cinc arrels aperitives majors, el xarop de les cinc arrels, el xarop d'Artemisia, les píldores àuries, etc.

XAROP DE LES CINC ARRELS:

Foeniculum vulgare (fonoll), Apium graveolens (àpit), Petroselinum hortense (julivert), Asparagus officinalis (espàrec) i Ruscus aculeatus (cirerer de Betlem). Una unça de cadascuna d'elles, en 250 cc. d'aigua bullint, se deixa macerar 24 hores. S'afegeixen 460 g. de sucre, es calenta lleugerament fins a la consistència de xarop i es cola. Dues cullarades soperes en aigua després de cada menjada. La infusió dels fruits és útil per a afavorir la producció de llet:

dues cullerades petites al dia.

Cultura popular

Molt usat com a condiment en la cuina popular, és indispensable per a salar les olives, caragolades, faves, figues, coques dolces, i menjats com a verdura bullida o crua, els ulls tendres que acaben de brostar, i en medicina popular en decocció per millorar la vista, augmentar la llet de les mares, millorar la digestió. Es diu també que les llavors fan perde pes i ajuden a viure més anys (nosaltres pensam que en lloc de donar més anys de vida, hem de donar més vida als anys).

A l'Edat mitjana es penjaven als portals rams de fonoll i herba de Sant Joan (Hypericum perforatum) per a allunyar els mals esperits. En alguns llocs es creu

que l'alè de la mare que ha mastegat fonoll és bo per a que els infants no agafin malalties dels ulls.

Toponimia i llinatges: Es Fonoiar, Fonoieta, na Fonoll, es Fonollar, Fonolleda, Fonollada, Fonollera, Fonolleres, Fonollet, Fonollós, Fonollosa.

Es fonoll de ses voreres se fa llarg i esporgat

jo en tenc un redol sembrat entre Campos i Porreres.

Fonoll dolç i fonoll agre fonoll de la gran dissort en tenc una corterada un cortó i un hort.

Fonoll dolç i fonoll agre fonoll de la gran dolçor qui té fonoll i no en menja tot lo dia té tristor.

Es fonoll de Son Vedó enguany no ha ben granat i encara n'hem aplegat set caixes i un uró.

Madò Juana tenia

funoll a dins s'hort sembrat de nits hi han anat lladres i tot li han esfurrat (Me.) Madò Molla assoleiava es fonoll dins un platet hi va anar un aucellet tec, tec, la hi espipellava.

Es fonoll que teniu, tia, 50 l'heu de dur a s'amarador i a qualcú farà temor però a mi no me'n feria.

Es funoll de na Barbera no l'hem pogut acabar i hem hagut de tirar

funoll, vinagre i salcera.

Tres dones de Santanyí anant a cercar fonoll una va dir: Refoi, quina mota tenc assí!

Ses atlotes d'Alfurí van anar a cullir funoll sa petita diu: Caroy,

quina mota hi ha assussí! (Me.) Si et fa mal el païdor

el fonoll és el millor.

En sortir de la Calenda a dur fonoll aniré

per la gent del meu carrer que té tant de mal de ventre.

Es mal de ventre d'En Rigo li puja per un genoll

ja l'hi curarà es fonoll de sa vinya de Xorrigo.

El qui té mal a un genoll no hi ha pena que no senta i pel qui té mal de ventre a sa vinya hi tenc fonoll.

Funoll i ruda

fan sa vista aguda (Me.) Dalt es puig Tomir de Mina hi habita un conrador diuen si s'ha fet senyor amo i posseïdor

des teu fonoll, Gomandina.

Es fonoll de na Mercanta 60 ja mai aplega rovell

perquè enmig el té vermell i pelut a cada banda.

I en ésser d'allà Consell sa civada ja no grana.

Es teu fonoll, Mariana,

de negre ha tornat vermell.

Sa madona de Son Bono cremava un camp de rostoll se va socorrar es fonoll idò bono, idò bono.

Na Juana de Son Estela va dir an el pare Bordoy:

Si no em tocau es fonoll no torn pus a sa novena.

Pel maig, fonoll pel cavall.

Mal de ronyons, cataplasmes de fonoll.

El qui veu el fonoll i no se'l menja el diable el penja.

A Polinyà, fenolls.

Els fenolls de Polinyà, tiraninà-ninà;

si toqueu el fenollet, tot el vi se n'anirà.

La bugada de na Fonoll,

que mata la puça i deixa el poll.

Història

Els antics ja coneixien bé les propietats medicinals del fonoll. És el marathron de Dioscòrides: Menjat el fonoll, la mateixa herba, o bullida la llavor, augmenta la llet. Beguda la decocció de les fulles, és útil al dolor de ronyons i als de bufeta, com a provocatiu d'orina.

Begut amb vi, serveix als qui els hi han mossegat les serps i provoca la menstruació...El suc de les tiges i de les fulles i aixugat al sol, es mescla útilment en totes les medicines emprades per a aguditzar la vista, DIOSC III 77

CURSACH qualifica el fonoll com

"carminans, lactifera, pellens, resolvens, diuretica, pectoralis, stomachica, aperiens, incidens, sudorifera, emmenagoga, ophtalmica".

Literatura

Que aguiàssem bé la casa en què nós érem: e faem-la bé aguiar, e enjoncar de fenoyl, que ho hauíem altre jonch, Jaume I, Cròn. 122

Sia-li donada aquesta aiuda feta de segó, malves e fenoll, Alcanyís Reg. pest. 20.

Que úsia sovint del such del fonoll, Agustí Secr. 11

Els papallons revolen entre els fonolls del cementeri, Bertrana Herois 7.

Entre la vinya el fenollar amor me pres, fe'm Déus ama e'ntre sospirs e plors estar R. Ll.

Cant de Ramon, 53.

Semen foeniculi pellit spiracula culi (Escola de Salerno, s. XII).

Per això a tots els menuts els entrava basca després del bateig, però les àvies i les comares sabien de bon de veres que això era flat, i bullien un grapat de llavoretes de fonoll i en acabant amb un drap ben net feien una munyequeta i la banyaven en el suc de les llavoretes i la donaven a la criatura perquè xuclàs (Carmelina Sánchez-Cutillas, Matèria de Bretanya).

Milton, El paradís perdut

Bibliografia

FM-III-246, FPC-II-432, HNPC-VI-247-251-425, PPF-50, JP-110, PMCV-237, BC-203, FQ-498, JLB-333, VP-267, RT-235, HL-49-162, MH-293, POTT-120, SCH-283, CHEV-210, CSCH-147, ICHMM-I-148, ICHMM-II-101, DASH-142, GOGTE-489, DAKPA-230, KAN-420, PHMT-160, QSMB-690

47

. Laserpitium gallicum

L...Ma

Sinonímia. Denominacions

Cat.: Laserpici gàl.lic. Villandre.

Descripció botànica

Herba perenne, poc pilosa o glabra, erecta, fins a 80 cm. d'alçària. Tiges dretes, ramificades, estriades. Fulles amb nombrosos segments, lluentes per l'anvers, verdes, triangulars, pinnatisectes, rígides, coriàcies. Flors rosades o blanques, en grans umbel.les, de 20-50 radis. Bràctees reflexes,

persistents. Fruit glabre, ovoide, comprimit pel dors, truncat als extrems.

Floració: juny-agost.

Hàbitat

Fissures de les roques. Thlaspietalia (>

Asplenietea rupestria), dels 600 als 1300 m. A Mallorca: Serra de Tramuntana (Sóller, Teix, Puig Major, Gorg Blau, Massanella, Ternelles, Formentor).

Part utilitzada

L'arrel i les fulles.

Composició química

Poc coneguda: conté oli essencial.

Acció farmacològica. Indicacions

Té activitat laxant i diurètica (Garnier).

Terapèutica comparada

Els fruits de la planta Laserpitium siler L. contenen essència, oli i oxalat sòdic, amb una flaire que recorda a l'anís.

Tenen activitat diurètica i estomacal.

Història

DIOSCÒRIDES cita el seseli aethiopicum, que correspón a la planta Laserpitium latifolium L., i que té les mateixes propietats que el seseli massiliense (corresponent a Seseli tortuosum L.), és a dir, que "és útil a la continua destil.lació d'orina, a l'sma, a la sofocació de la mare i a la gota coral; expeleix la criatura i la menstruació; cura la tos antiga i serveix a totes les malalties intrínseques...es dóna en aigua a les cabres i demés bestiar per a que pugui parir més fàcilment", DIOSC III 56

Bibliografia

FM-III-268, FPC-II-484, HNPC-VI-253, BC-197, MH-500

48.

Pastinaca sativa

L...C

Pastinaca, del llatí pastus, per l'arrel comestible.

Sinonímia. Denominacions

Cat.: Xirivia. Xerovia. Xerevia. Xaravia.

Xervia. Cast.: Chirivía. Port.: Pastinaga.

Basc: Txiribi. Fra: Panais cultivé. Ital.:

Pastinaca. Ale.: Gemeiner Pastinak.

Angl.: Parsnip.

Descripció botànica

Planta biennal, robusta, ramificada, pubescent, de flaire característica, coenta, fins a 70 cm. d'alçària. Rizoma carnós, comestible. Tija ramosa, estriada. Branques superiors verticil.lades o oposades, Fulles superiors reduïdes progressivament; les inferiors amb folíols dentats, oblongs o ovats. Umbel.les nombroses, de 10-20 radis. Pètals enters, grocs. Fruit comprimit pel dors, el.líptic, amb costelles dorsals filiformes. Floració:

juliol-sembre.

Hàbitat

Prové de la Regió Mediterrània i del Caucàs. Marges ruderals, herbassars nitròfils. La var. hortensis és cultivada als horts. És una de les poques umbel.líferes d'interés agrícola. La subsp. sylvestris es troba a herbassars de sòls humits. Arction (>

Onopordetalia > Chenopodietalia). La Pastinaca lucida (endèmica de les Illes Balears), es troba a llocs pedregosos de l'Hypericion balearici, del nivell del Teucrium subspinosi fins al dom. de l'Oleo-Ceratonion.

Part utilitzada

El rizoma i els fruits.

Composició química

Els fruits contenen monoterpens (terpinolè), fenil-metilèters (miristicina), àcids grassos i furocumarines (pastinacina). El rizoma conté sucre de canya, pròtids, midó, pectina, glucosa, oli, essència.

Acció farmacològica. Indicacions

Pot produir fotodermatitis per les cumarines que conté. S'han comprovat dels fruits propietats vasodil.latadores coronàries i hipotensores, a més d'efectes antiespasmòdics.

Fórmules i preparacions

La decocció dels fruits al 2%, una tassa després de cada menjada.

Cultura popular

En medicina popular la llavor s'empra com a diurètica, aperitiva i per a facil.litar la digestió. Antigament s'aconsellaven per l'icterícia i la litiasi renal. Les tiges, com a condiment. Les arrels s'utilitzen per a fer sopes i confitures. El xiriviat és el cuinat fet de xirivies: En aytal temps deu hom mengar viandes caldes e grosses, axí com cols e xiriviat e pastenagat, Jacme d'Agramont, Tractat de Pestilència, art. V, cap. 2.; Axí matex se fa xeroviat com letugat, Sent Soví 127 d.

A Irlanda es fa una casta de cervesa bullint l'arrel de xirivia amb aigua i llúpol, i deixant fermentar. El vi de xirivía es fa bullint les arrels i afegint-hi després sucre i llevadura. Les arrels són un menjar molt apreciat pel bestiar.

La xirivia de l'hortolà 70 sempre belluga

i mai no caurà El profeta Xiribia,

que endevinava el que sabia

Història

Els romans ja cultivaven la xirivia com a aliment. Plini conta que fou l'emperador Tiberi que des del Rhin va fer dur aquesta planta a Roma.

Literatura

El que molt robust se cria / de res sol fer aprensió / mateix menja girivia / que col, nap y pimentó Martí G., Troços 32

Bibliografia

FM-III-266, FPC-II-477, HNPC-VI-252-410, PMCV-238, BC-200, FQ-510, JLB-463, RT-237, SCH-174, MH-615, GOM-286

49.

Petroselinum crispum

(Miller) Hill, A.W...C

Petrosélinon, julivert silvestre o àpit de roca en grec; petrociluim a l'Edat mitjana. Crispum, arrissat.

Sinonímia. Denominacions

Petroselinum sativum. P. peregrinum. P.

hortense. Apium sativum. Apium petroselinum. Carum petroselinum.

Cat.: Juevert (Ma.). Julivert. Cast.: Perejil.

Port.: Prixel. Basc: Perresil. Fra.: Persil.

Ital.: Prezzemolo. Ale.: Petersilie. Angl.:

Parsley.

Descripció botànica

Herba biennal, lluent, glabra, erecta, ramificada, flairosa, fins a 80 cm.

d'alçària. Tiges solcades, ramoses, dretes. Fulles de color verd lluent, triangulars, les inferiors peciolades, pinnatisectes; les superiors enteres, en lacínies linears. Flors en umbel.les, llargament pedunculades, de color verd groguenc. Fruit subglobulós, comprimit pel costat, ovoide, aromàtic. Floració:

juny-setembre.

Hàbitat

Cultivada a tots els horts. Subespontània en parets i roques (Parietalietalia),

terres ruderals o cultivades ( Ruderalia-Secalietea), en medis nitrificats amb humitat edàfica. Del litoral a l'estage montà. Prové del SE d'Europa.

Part utilitzada

Tota la planta: els fruits, les fulles, les arrels i les tiges.

Composició química

Conté oli essencial (miristicina, mircè, apiol), flavonoides (apiína, bergaptè), sals minerals (sofre, ferro, sodi, calci, iode, manganès, potasi, fòsfor), vitamines A, B, C i E.

Acció farmacològica. Indicacions

S'empra com a tònic, aperitiu, estomacal, emmenagog, espasmolític, vasodil.latador, expectorant i diurètic, en certs tipus d'edemes, bronquitis, oliguria, uremia, uretritis, cistitis, litiasi renal, leucorrea, amenorrea i esterilitat.

Henri Leclerc escriu textualment: "les observacions de Galligo, de Poggeschi i de Marotte no deixen cap dubte sobre les propietats emmenagogues de l'apiol, i mostren que aquesta substància està dotada d'una eficàcia real per a restablir i regular el fluix menstrual així com per fer desapareixer els dolors que l'acompanyen". Les llavors i les fulles afavoreixen la digestió, i tenen propietats carminatives. L'arrel té acció diurètica. En aplicació externa, les fulles tenen acció detersiva i vulnerària, útil per les ferides i llagues. Mastegades, les fulles poden millorar l'halitosi o mala olor de boca. És una planta tòxica a dosis altes i presa durant molt de temps: pot provocar mal de cap, vertigen, excitació nerviosa, hipertermia, paràlisi muscular, hiperglucemia, nefritis i hematuria. L'apiol i la miristicina, per excitar la musculatura llisa de l'uterus, poden tenir acció avortiva; per això no s'ha de pendre durant l'embaràs.

Terapèutica comparada

En medicina marroquí Petroselinum sativum, la planta sencera i els fruits, en decocció, és diurètica i emmenagoga. La planta verda i el suc són tònics. En ús extern, per les picades d’insectes, i les cataplasmes per a aturar la pujada de la llet. Molt emprada com a condiment.

En medicina mexicana Petroselinum sativum s'usa pel mal de dents, com a diurètic, carminatiu, emmenagog.

En medicina homeopàtica PETROSELINUM SATIVUM és un remei amb els símptomes urinaris com a notes clau: urgència súbita per orinar, el més característic, i pruïja, dolor, inflamació vesico-uretral, hipertròfia prostàtica. Segons Hahnemann, pot estar indicat en la gonorrea quan hi ha desitj freqüent per orinar. Farrington ho considera un gran

"remei infantil" en les dificultats urinàries.

Fórmules i preparacions

L'infusió del fruit al 3%, una tassa després de cada menjada. L'apiol, en càpsules gelatinoses.

A més es poden usar la maceració, la tintura mare, l'oli essencial (Ol.

Petroselini), el suc de la planta fresca (100 g. per dia) i l'extracte fluide. Henri Leclerc aconsella la decocció de l'arrel al 10% com a diurètica, i diu que "és un remei econòmic i fàcil que seria una llàstima que els metges de poble no en féssin més ús". Les cinc arrels aperitives majors (species aperientes), amb les que se fa el xarop de les cinc arrels (Syrupus ex quinque radicibus, també anomenat xarop d'api compost, Syrupus apii compositus), d'acció diurètica, són:

Apium graveolens (api), Foeniculum vulgare (fonoll), Petroselinum crispum (julivert), Ruscus aculeatus (cirerer de Betlem) i Asparagus acutifolius (espàrec).

Cultura popular

El julivert és un condiment indispensable en la cuina popular.

QUI PARLA CON SA DEU FFER JURVERT.-Si vols ffer jurvert, prin jurvert e moradux e sàlvia e menta; e talla-le manut, e piqua-u bé. E mit-i II grans d'any e pa torrat mullat en vinagre, e avellanes e nous, e muyols d'ous. E quant és bé piquat, destrempa hom ab un raig d'oli, e puyes ab vinagre. E met-i hom mel ho arop, segons que n'as mester, Sent Soví 166

Antigament l'infusió de julivert era emprada contra la gonorrea i en certes malalties cròniques urinàries i vesicals.

Lo que es dóna ja no es torna i el que es perd és julivert

Verd com el julivert Encara és verd, es juevert!

Vint sous de julivert

Per l'abrilet, sembra el julivert Sembra el julivert pel maig i tot l'any en tindràs

Julivert, perd, perd,

que a la caixa n'hi ha de verd Api, alls i julivert

qui més hi fa més hi perd Cavall, dona i julivert 80 qui més hi va més hi perd

Esser el julivert de tots els guisats Fer com en Tripó,

que es va fer ric venent julivert

Bleda vol dir encantada i freda;

julivert, cap verd, i marduix, cap fluix Les xiques de Torrevella al gresol diuen candil a la finestra ventana i al julivert perejil Les xurretes del Vilar al gresol diuen candil de la finestra ventana i del julivert perejil Les noies de Sant Celoni totes tenen un hortet

que en el mig hi planten faves i a les vores julivert

Història

DIOSCÒRIDES l'anomena Petroselinon i diu que "produeix una llavor semblant a l'ammi, però més olorosa, aromàtica i de tast coent; provoca l'orina i la menstruació, és útil contra les ventositats de l'estómac i dels budells i contra els torçons de ventre. Beguda, va bé contra el mal de costat, dels ronyons i de la bufeta. S'usa mesclada amb medecines contra els verins i en les que provoquen l'orina", DIOSC III 73

CURSACH diu que l'Apium petroselinum s'usa "in contusione, pediculis, cachexia, calculosa dispositione; variolis malignis;

apium puncturis; urinae suppressione, morbis exanthematicis, &c".

Literatura

Homer diu que els cavalls eren alimentats amb julivert per a fer millors corregudes. També els gladiadors romans menjàven julivert abans del combat. Els grecs varen dedicar aquesta planta a Persèfona i als ritus funeraris, i ornàven les tombes amb rams. Els

guanyadors dels jocs atlètics eren coronats amb julivert. Segons la mitologia grega, el julivert va brollar amb la sang de la ferida de l'heroi Archemorus. El jardins grecs eren envoltats sovint amb julivert i ruda.

E ffes bolir un poch de jurvert e un poc de moradux, e capola-ho tot ab un poch de seba

(Sent Soví 4).

La carn sia perbulida ab cansalada e ab jurvert e ab altres bones herbes (Sent Soví 5).

Cabrit en hast, ab jurvert ho hab sall pebre se deu menyar (Sent Soví 22).

Dels potatjes la mostalla y julivertada és cosa bona ab tal que no sia dolça, mes agreta, Libre de la peste, 71 (ap. Aguiló Dicc.).

De jolivertada, Robert Coch 33.

Y yo bé sé que a vós no poran metre mostalla per jolivert, Tirant.

Tinch ja mig sech lo morritort hi'l jolivert, Somni J. Joan 281.

Un poch de julivert, Dieç Menesc. I, 7 vº

Ha-n'hi molts que hi meten joliuert, doc. a.

1568 (BSAL, VIII, 118).

Per lavor de spinachs e de juyvert, doc. a.

1309 (BSAL, VIII, 270).

Bibliografia

FM-III-259, FPC-II-455, HNPC-VI-249, BC-209, PPF-60, PMPC-88, PMCV-239, JLB-472, VP-366, RT-237, KUKL-311, SCH-70, HL-78-230, MMSS-264, MH-611, POT-238, CHEV-244, VMLN-1272, CLK-III-751, CSCH-150, PHMT-163

50.

Pimpinella anisum

L ...C

Pimpinella, de bipennula o dipinnella, per les fulles bipinnades. Anisum, del

Pimpinella, de bipennula o dipinnella, per les fulles bipinnades. Anisum, del

In document Flora medicinal de les Illes Balears (sider 83-91)