Sinonímia. Denominacions Lycopodium denticulatum
19. Thuja occidentalis
19.
Thuja occidentalis
L...C
El nom de Thuja és la llatinització del grec thuo, "sacrificar", "fumigar", per la fusta flairosa que era cremada pels antics en els sacrificis. Clusius el va anomenar "arbor vitae".
Sinonímia. Denominacions
Cat.: Tuia. Arbre de la vida (Ma.). Cast.:
Ciprés de abanico. Arbol de la vida. Fra.:
Arbre de vie. Ital.: Thuya. Ale.:
Lebensbaum. Angl.: Yellow cedar.
Descripció botànica
Arbre perennifoli que pot arribar als 15 m. d'alçària. Tronc gruixat a la base.
Branquillons aplanats que pengen, amples. Fulles perennes, escamoses, imbrincades en quatre fileres. Fruits o pinyes terminals, nodosos, amb nombroses escames, amb prominències apicals recorbades.
Hàbitat
Se cultiva als jardins. És originari d'Amèrica septentrional. Creix a llocs humids i freds, devora de rius i llacs.
Part utilitzada
Les fulles i les branques fèrtils.
Composició química
Conté oli essencial (amb tuiona), de flaire que recorda l'alcamfor, tanins (5%), flavonoides (amb kenferol i catecol), sucres, ceres, resines i glucòsids. Té un tast astringent.
Acció farmacològica. Indicacions
És una planta tòxica per via interna a dosis altes. Produeix una acció balsàmica sobre les vies respiratòries, en bronquitis, asma i enfisema. Té efectes diurètics i pot provocar l'avortament. En aplicació externa és astringent. S'empra en infeccions fúngiques de la pell, en úlceres varicoses i en berrugues, papilomes i condilomes.
També és útil en les hemorroides.
Terapèutica comparada
Thuja orientalis (Thuja chinensis, Biota orientalis o B.chinensis), que es troba a l'India, Xina i Japó, és emprada de manera semblant a Thuja occidentalis: les fulles són astringents, emmenagogues i antipirètiques. Les
llavors, de tast dolcenc, tenen propietats sedatives, en palpitacions i insomni.
En medicina tibetana Thuja orientalis s’empra en restrenyiment, gota, febres associades amb pulmons, fetge, ronyons, melsa i vesicula biliar; inflamacions urinàries i ginecològiques, rigidesa muscular –en banys medicinals.
En medicina xinesa Thuja occidentalis és utilitzada com a emmenagog i diurètic.
En medicina homeopàtica el remei THUJA OCCIDENTALIS, incorporat a la terapèutica pel Dr.Samuel Hahnemann, actua a nivell de "pell, sang, tracte gastrointestinal, ronyons i cervell, i la seva relació en la producció de condilomes, excresències i tumors esponjosos és molt important"
(Vermeulen, 1997). És un dels anomenats policrestes, "molts d'usos", per l'ampli espectre terapèutic que té aquest medicament.
Fórmules i preparacions
Les més utilitzades són la tintura mare, l'extracte fluide i la pomada. L'oli essencial de tuia és tòxic i té efectes convulsivants i tetaniformes, a més de provocar hipotensió i trastorns psíquics i sensorials.
Cultura popular
En ús extern s'utilitza contra el reuma, i en ús intern s'ha emprat com a emmenagog, per a regularitzar la menstruació.
Història
Alguns autors, com Miquel Ylla-Català, s'han referit a Thuja occidentalis com l'arbre del paradís i també l'arbre de la vida de la Bíblia. Diuen que la seva presència ens acosta al jardí de Déu.
Podem menjar fruits de tots els arbres del jardí, però del fruit de l'arbre que hi ha al mig del jardí,
Déu ha dit que no en mengem ni el toquem, perquè moriríem, Gn 3:3-4
Els seus camins són camins de delícies i totes les seves sendes són de pau. És l'arbre de la vida per als qui s'hi arrapen, i el cedre, per als qui l'agafen fort Pr 3:17-18.
La recompensa del just és l'arbre de la vida, i el savi assoleix una vida eterna, Pr 11:30.
Esperança diferida fa posar malalt el cor, però el desig satisfet és un arbre de vida, Pr 13:12.
Llengua sana és un arbre de vida, el seu transtorn, un desastre per a l'esperit, Pr 15:4 Al qui sortirà vencedor, li concediré de menjar l'arbre de la vida que hi ha al paradís del meu Déu, Ap 2:7. Al mig del carrer gran, a banda i banda del riu, creix l'arbre de la vida, que fa fruit dotze vegades, és a dir, cada mes dóna el seu fruit, i les fulles de l'arbre són d'ús medicinal per a les nacions, Ap 22:2. Feliços els qui es renten els vestits perquè puguin tenir dret sobre l'arbre de la vida i puguin entrar per les portes a la quedar enamorada de l'estudiant Tomàs, però com que ell "atendía más a sus libros que a otros pasatiempos, en ninguna manera respondía al gusto de la señora" i així ella, aconsellada per una morisca, "en un membrillo toledano dio a Tomás uno de estos que llaman hechizos". Segurament hi havia fulles de Thuja occidentalis, ja que poden produir per intoxicació un tipus d'alteració mental caracteritzat perquè el pacient es creu fet de vidre: "Seis meses estuvo en la cama Tomás, en los cuales se secó y se puso, como suele decirse, en los huesos, y mostraba tener turbados todos los sentidos. Y aunque le hicieron los remedios posibles, sólo le sanaron la enfermedad del cuerpo; pero no la del entendimiento, porque quedó sano, y loco de la más extraña locura que, entre las locuras, hasta entonces se había visto. Imaginóse el desdichado que era todo hecho de vidrio, y con esta imaginación, cuando alguno se llegaba a él, daba terribles voces pidiendo y suplicando con palabras y razones concertadas que no se le acercasen porque le quebrarían; que real y verdaderamente él no era como los otros
hombres, que todo era de vidrio de pies a cabeza.
Para sacarle de esta extraña imaginación, muchos, sin atender a sus voces y rogativas, arremetieron a él y le abrazaron, diciéndole que advirtiese y mirase cómo no se quebraba. Pero lo que se granjeaba en esto era que el pobre se echaba en el suelo, dando mil gritos, y luego le tomaba un desmayo, del cual no volvía en sí en cuatro horas, y cuando volvía era renovando las plegarias y rogativas de que otra vez no llegasen.
Decía que le hablasen desde lejos y le preguntasen lo que quisiesen, porque a todos les respondería con más entendimiento por ser hombre de vidrio y no de carne; que el vidrio, por ser de materia sutil y delicada, obraba por ella el alma con más prontitud y eficacia que no por la del cuerpo, pesada y terrestre".
Bibliografia
Ephedra és el nom emprat per Plini per a referir-se a una liana afil.la que viu devora de l'aigua. Fragilis, perquè es trenca molt fàcilment. Dystachya, per a referir-se a les inflorescències femenines geminades, sovint de dues espigues.
Éphédra. Ital.: Efedra. Ale.: Meerträubel.
Angl.: Ephedra.
Descripció botànica
Arbust dioic, ajagut, o ascendent, ramós, fins a 2 m. d'alçària. Branques compostes d'entrenusos trencadissos i curts, estriades, cilíndriques, flexuoses, de color verd fosc; les branques velles
de color grisenc. Fulles oposades, reduides a una beina bidentada a l'extrem superior. Aments masculins sèssils. Gàlbules en dos glomèruls a cada nus. Ovuls exteriors o amagats en les bràctees. Gàlbula madura vermella, subglobulosa, comestible. Floració:
principis d'estiu.
Hàbitat
Garriques i màquies poc plujoses, fins a 1100 m. Oleo-Ceratonion (> Rhamno-Cocciferetum).
Es troben unes cinquanta espècies d'Ephedra a la zona mediterrània i a les zones àrides i estepàries d'Amèrica i Àsia, en terrenys guixencs, calcaris i pedregosos. Ephedra és un genere filogenèticament aïllat i molt antic, sense parents pròxims actuals. La planta Ephedra distachya té les tiges més rígides que Ephedra fragilis, groguenques, és lianoide i de gàlbules vermelles amb 2 llavors. Es troba a Rosmarino-Ericion. L'espècie Ephedra nebrodensis, de branques molt fines, menors d'1.5 mm i amb les gàlbules groguenques o vermelles amb una sola llavor, es destil.lava abans en alambins per a obtenir la l-efedrina.
Part utilitzada
Les parts aèries (Herba Ephedra).
Composició química
Coneixem millor la d'Ephedra vulgaris, amb alcaloides derivats de la fenil-etil-amina, com la l-nor-efedrina, la L-efedrina, la d-pseudoefredina i d'altres, que no contenen nitrògen heterocíclic, i per això donen negatiu a la reacció de Dragendorff. A més hi trobam tanins, saponines, oli essencial, polisacàrids, matèries minerals i leucoantocianidines.
L'efedrina s'obté amb un cultiu químico-biològic de Saccharomyces sp. amb benzaldehid, metilamina i
acetilcoenzima A. El seu ús en medicina moderna va començar l'any 1923, quan es van descubrir les propietats de l'efedrina. Va començar a ser sintetitzada l'any 1926 al laboratori alemany Merck. El sulfat d'efedrina (C10H15NO)2.H2SO4 s'obté de font natural o de manera sintètica, en forma de cristalls o en pols. És un adrenèrgic.
L'hidroclorit d'efedrina (C10H15NO.HCl) té les mateixes propietats farmacològiques que l'efedrina i s'usa com a simpaticomimètic. La FDA americana recomana actualment un màxim per dosi equivalent a 8 mg d'alcaloides i una dosi màxima diaria de 24 mg, en tractaments no superiors a una setmana, a més de no associar-la a la presa de cafè, te, guaranà o cola, per sinergitzar la cafeína l'acció dels alcaloides.
Acció farmacològica. Indicacions
És una planta tòxica a dosis elevades. La planta Ephedra vulgaris, pel contingut en alcaloides (al voltant d'1%), exerceix una acció adrenèrgica, similar a la de l'adrenalina, estimulant les fibres musculars llises i el sistema simpàtic: en l'arbre respiratori, dilata els bronquis, i s'usa en l'enfisema pulmonar, tos espàstica, rinitis, hipotensió arterial i sobretot asma bronquial. Produeix vasoconstricció perifèrica i estimula l'activitat cardíaca. També hi ha evidències d'una activitat vitamínica P, que és antitumoral i antiinflamatòria, deguda a les leucoantocianidines. Els efectes secundaris poden incloure vòmits, mal de cap, suors, midriasi, dolor abdominal, taquicardia i hipertensió. Per atravessar la barrera hematoencefàlica, produeix pèrdua de la gana, ansietat i insomni. En ús tòpic nasal prolongat pot produir rinitis de rebot. Està contraindicada en la taquicardia, hipertensió, insuficiència
coronària, atonia vesical, hipertrofia prostàtica i diabetis.
Terapèutica comparada
En medicina ayurvèdica Ephedra gerardiana s’usa en asma bronquial, artritis reumatoide, com a diurètica i febrífuga, i estimulant mental.
En medicina tibetana Ephedra saxatilis i E. gerardiana s’empren en hemorràgies, febres, úlceres, tumors, retenció d’aigua, tos, excessiva perspiració i per a rejovenir.
En medicina xinesa la planta Ephedra sinica o Ma Huang (que vol dir "herba groga astringent", pel tast i color de la planta), ha estat usada durant més de cinc mil anys. D'altres espècies que tenen propietats semblants són:
E.distachya (sudorific, antipirètic, calmant de la tos, per les sudoracions nocturnes i l'asma), E.equisetina, E.gerardiana, E.intermedia i E.monosperma.
En medicina marroquí els brots verds d’Ephedra alata s’usen com a masticatori en cefalàlgies i com a avortiu. Les efedres s’empren com a plantes saponíferes (Ephedra alata, E.
altissima i E. fragilis).
En medicina mexicana Ephedra aspera s'empra pel tractament de l'asma.
En medicina homeopàtica EPHEDRA VULGARIS fou experimentada a Russia pel Dr.B.H.Mouravow: els símptomes es varen establir amb 20 gotes de l'extracte alcohòlic cinc vegades al dia, produint extrema apatia i fatiga general, sensació de presió a l’exterior de les òrbites, dolor ocular, oliguria, etc.
Fórmules i preparacions
S'usa en comprimits, supositoris i gotes, a més de tintura (Tinct. Ephedrae) i extracte (Extr. Ephedrae). La planta sencera, en decocció.
Cultura popular
Segons Bonafè, la ginesta borda té propietats febrífugues, antidiarreiques, i per millorar el reumatisme i l'asma bronquial. També és usada per l'hipertensió arterial.
Ens confirma Font i Quer, citant a Loza-Palacios, que en medicina popular, la bullidura de les tanyades joves d'aquesta planta té un gran prestigi com
"antiasmàtica, antireumàtica, sudorífica i estimulant". Pel nom de ginesta borda o ginesta d'escombrar també és coneguda la planta favàcia o lleguminosa Sarothamnus scoparius.
Història
Alguns autors reconeixen a Ephedra major en el trago descrit per Dioscòrides en el capítol 52 del Llibre IV de la Materia Medica, encara que d'altres autors indiquen que es refereix a la planta Salsola tragus. Pel dibuix i el comentari del llibre de Laguna (1566), que la fa com "una planta espinosa en tal grau que en lloc de fulles només produeix espines i devora d'elles el fruit", i com a propietats només cita
"l'admirable virtut del suc de soldar les ferides fresques i restrenyer qualsevol fluix del ventre", sembla que no es deu referir a la planta que nosaltres coenixem com Ephedra.
Bibliografia
FM-I-78, FPC-I-206, HNPC-6-108, PMCV-52, FQ-96, JLB-226, VP-186, RT-35, KUKL-210, TBR-288, SCH-41, GOGTE-749, DAKPA-203, DEKHANG-72, TSARONG-97, DAWA-1-152, KAN-153, PHMT-279
