(L.) Briq. & Cavillier...Ma
Sinonímia. Denominacions
Calcitrapa altissima. Centaurea salmantica. Mantisalca elegans.
Microlonchus clusii. M. duriei. M.
salmanticus.
Cat.: Cabeçuda. Cabeçudes. Herba de graneres (IBal). Baleja. Escombra.
Escombrera. Granallons. Granera. Herba escombrera. Herba granera. Raspallera.
Cast.: Cabezuela. Basc: Umanzelorri.
Descripció botànica
Planta vivaç o biennal, pilosa a la base, glabra a la part superior, fins a 60 cm.
d'alçària. Tiges dretes, poc rmificades, anguloses. Fulles radicals en roseta; les caulinars linears, aspres, espinuloses.
Capítols solitaris, petits, terminals.
Involucre imbricat. Corol.la blanca o purpurina. Aquenis oblongs, glabres, bruns. Floració: maig-agost.
Hàbitat
Muntanyes i camps, herbeis nitròfils, llocs assolellats. Thero-Brometalia (>Hordeion leporini, etc.). Del nivell de la mar fins a 1.000 m.
Part utilitzada
Els capítols florarls.
Composició química
Conté derivats del beta-sitosterol.
Acció farmacològica. Indicacions
Per via interna s'usa com a hipoglicemiant. L'activitat terapèutica ha estat comprovada en experimentació animal. Per via externa contra les berrugues, aplicant directament els capítols frescs sobre els llocs afectats.
Fórmules i preparacions
La decocció o la infusió al 5%, una taça després de cada menjada.
Cultura popular
Va haver-hi un temps que amb els capítols florals se'n feien graneres: per això alguns dels seus noms populars s'hi refereixen.
El mestral és sa granera del cel La primera, la granera;
la segona, la senyora
En Llanera se casen les dones amb la granera
Granera nova agrana net
Tenir tant de seny com sa granera Semblar una granera
Fer tant de paper com sa granera
Literatura
Item graneres, la dotzena grossa I diner, doc.
segle XIII (RLR, XXXI, 74).
Faldes bé steses / ... / tot ho roceguen, / de fanch empeguen, / fan-ne granera / per la carrera, Spill 7641.
Bibliografia
FM-IV-294, FPC-III-911, BC-269, PMCV-82, FQ-853
107.
Matricaria recutita
L...C
Del llatí matricaria, matriu, per considerar-se bona per aquest òrgan i del grec chamaimelon, poma de terra o nana, perquè segons Plini les flors tenen una certa flaire a poma.
Sinonímia. Denominacions
Chamomilla recutita. Matricaria chamomilla. Chrysanthemum indicum.
Cat.: Camamilla vera. Camamilla d'Aragó. Camamilla d'Urgell. Camamil.la forastera. Camamirla. Camamirla borda.
Maçanella. Majola. Cast.: Manzanilla.
Port.: Camomila. Basc: Amasabel belarr.
Fra.: Matricaire. Ital.: Camomilla comune. Ale.: Echte Kamilie. Angl.:
German chamomille.
Descripció botànica
Planta anual, erecta o ascendent, flairosa, glabra, fins a 60 cm. d'alçària.
Tija molt ramificada a la part superior.
Fulles pinnatisectes, amb segments linears, aguts, ben separats. Capítols nombrosos amb lígules llargues, estretes, blanques, aviat deflexes. Flors tubuloses amb 5 lòbuls, grogues, en capítols terminals. Bràctees involucrals de marge escariós, pàl.lid. El botó central amb la maduració es va tornant més convex per l'abombament del receptacle. Aquenis arquejats, de color gris pàl.lid. Papus absent o auriculat a les flors ligulades. Floració: abril-juny.
No s'ha de confondre amb Anthemis nobilis (camamilla romana), que és més gran, el receptacle no té escames, les bràctees sense marge membranós i l'involucre inflat.
Hàbitat
Voreres de camins, rostolls, ambients nitrificats, amb humitat edàfica superficial. Ruderali-secalietea. Del nivell de la mar fins a l'estatge montà. A les Illes Balears només cultivada.
Part utilitzada
Els capítols florals.
Composició química
Conté oli essencial, amb camazulè. A més s'hi troben mucílags, cumarines, metoxicumarines, colina, flavonoides, glucòsids, sals minerals, lactones sesquiterpèniques..
Acció farmacològica. Indicacions
És digestiva, eupèptica, carminativa, febrífuga i emmenagoga (en amenorrea i dismenorrea), a més de tenir activitat sedant i antiespasmòdica, en determinades neuràlgies i també antihistamínica, útil en certes al.lèrgies i asma bronquial. És un dels millors remeis de l'inflamació i de l'úlcera gàstrica, a condició de que es prengui entre menjades i durant llarg temps (Weiss). En ús extern és antiinflamatòria, antiparasitària, antibacteriana i antisèptica, útil com a vulnerària (llagues, ferides, dermatosis, èczemes), conjuntivitis, faringitis, gingivitis, aftes bucals, vulvovaginitis.
El Dr.Leclerc aconsella indistintament la camamilla (Matricaria recutita) o Anthemis nobilis per a obtenir els mateixos efectes, encara que manifesta la seva preferència per la primera, per tenir els efectes més ràpids i constants.
També aconsella que sigui la infusió concentrada i entre menjades, no immediatament postprandial.
Terapèutica comparada
En medicina filipina Matricaria chamomilla s’usa com a sedant, digestiu i carminatiu.
En medicina marroquí Matricaria chamomilla és emprada en les alteracions digestives del nadó, i en ús extern per les otitis. La planta M.
pubescens, en pols o en infusió pels problemes gastrointestinals i càlculs
biliars. En ús extern per les otitis i en friccions pel reumatisme, ciàtica i neuràlgies. També per a conservar i perfumar la mantega.
En medicina homeopàtica CHAMOMILLA
és un excel.lent remei amb marcada sensibilitat pel dolor i forta irritabilitat.
És especialment útil en pediatria.
Fórmules i preparacions
La infusió al 5%, una tassa després de cada menjada. També la tintura, l'extracte fluide, el nebulitzat, la pols, el xarop, l'oli essencial.
Cultura popular
S'ha emprat per a fer tornar rossos els cabells. Font i Quer dóna la següent fórmula: 0.5 l. d'alcohol de 95º, altre tant d'aigua, 3 unces de flor de camamilla, 1 unça d'aigua de colònia. Macerar durant 9 dies, remoure cada dia, i filtrar. Banyar els cabells amb aquesta loció abans de pentinar-se. A la fira de sant Ponç de Barcelona (11 de maig), el carrer de l'Hospital està ple aquell dia de flairosa camamilla i altres herbes. Els camamillaires són les persones que cullen camamilla. Hi ha la creença que per fer infusió de camamilla cal emprar un nombre imparell de cabeçoles d'aquesta planta, i que si en posen un nombre parell fa mal de ventre (Ciutadella) (DCVB).
Història
TEOFRAST diu que té les fulles ran de terra, i que la part superior floreix primer; la flor en el cercle exterior és blanca i groga en el centre. El fruit cau i deixa buid el receptacle, 8, 3; 14, 2.
DIOSCÒRIDES diu que hi ha tres espècies de camamilla, que només difereixen en la flor. Va bé per a
"provocar la menstruació, el part, la orina, i també la pedra...contra les
ventositats i la ilíaca passió (sic)...sana la icterícia i les malalties del fetge...entre totes és la més eficaç per a desfer la pedra la que fa la flor purpúria...sana les llagues de la boca" DIOSC III 148.
PLINI, XXII 53 GALE, XI 833 ISIDORO, XVII 9, 46
CURSACH diu que "crescit in Insula", referint-se a Menorca. Parla de la
"chamomilla nostratis herba".
L'aconsella en "febribus intermittentibus, colica, pulmonicis, doloribus externis, paralysi, doloribus colicis, cardialgiis post partum, suppressis lochiis, hysterica affectione
&c.".
Literatura
Oli de camamilla una onza, MS Klag s. XIV, 19.
Les virtuts de la camamirla son aquestes que ella es calent e secha, Macer Erbes.
Preneu camamilla e romaní, Dieç Menesc. I, 19 vº.
Prin camamilla e picala e fen poluora, Flos medic. 176 vº.
De camamirla, Alcanyís Reg. pest. 23.
Tant m'es prendre cafè com camamil.la, Aguiló Poes. 181.
Bibliografia
FPC-III-798, HNPC-VI-307, PMPC-46, PMCV-82, FQ-808, JLB-398, VP-308, KUKL-274, RT-408, HL-210, MH-187, VMLN-478, CLK-I-454, CSCH-311, PHMT-200
108.
Otanthus maritimus
(L.) Hoffmans et Link ...Ma+ Ei Fo
Sinonímia. Denominacions
Athanasia maritima. Diotis maritima. D.
candidissima. Santolina maritima. S.
tomentosa.
Cat.: Herba de bona. Herba de renegat.
Blanqueta borrera. Perlerina de mar.
Perlina blanca. Perlina marina. Cast.:
Algodonosa. Port.: Cordeiros-da-praia.
Descripció botànica
Herba perenne, llenyosa, pluricaule, albo-llanosa, flairosa, fins a 50 cm d'alçària. Arrel axonomorfa, llarga, gruixada. Tiges postrades o ascendents.
Fulles alternes, sèssils, nombroses, enteres o crenulades, oblongues.
Capítols globulosos. Inflorescència corimbiforme. Involucre hemisfèric.
Flors tubuloses, hermafrodites, grogues, sense lígula. Aquenis glandulosos.
Floració: juny-agost. PLANTA LEGALMENT PROTEGIDA.
Hàbitat
Arenals marítims. Ammophiletea.
Part utilitzada
La inflorescència.
Composició química
No la coneixem.
Acció farmacològica. Indicacions
Se li atribueixen popularment virtuts depuratives, febrífugues i emmenagogues (per a trastorns de la menstruació), a més de ser útil contra els cucs intestinals.
Fórmules i preparacions
La infusió al 5%.
Cultura popular
Quasi s'ha extingida a les costes de Mallorca i Catalunya per la intensa collita a que ha estat sotmesa, per les virtuts depuratives i contra la gota que se li atribueixen. A Portugal s'empra contra la dispèpsia, la gota i la tisi. A Argèlia és també molt usada.
Història
DIOSCÒRIDES diu poc del gnaphalion (que en grec vol dir borra de llana cardada): "les fulles begudes amb vi
estíptic són útils contra la disenteria"
DIOSC III 126
PLINI XXVII 88 GALE, XI 861
Bibliografia
FM-IV-251, FPC-III-801, BC-248, PMCV-86, FQ-807
109.
Petasites fragans
(Vill.) Presl,C...C
Petasites, del grec petasos, capells emprats pels pastors. Fragans, olorós.
Sinonímia. Denominacions
Cancelia alliariaefolia. Nardosmia fragans. N. denticulata. Petasites pyrenaicus. Tusilago fragans.
Cat.: Pota de cavall. Pota de cavall negra.
Barretera. Cast.: Sombrerera olorosa.
Corresponen a Petasites officinalis: Cat.:
Capellera. Mantell de la Mare de Déu.
Fra.: Pétasite. Ital.: Farfaraccio. Ale.:
Gemeine Pestwurz. Angl.: Butterbur.
Descripció botànica
Planta vivaç, fins a 25 cm. d'alçària.
Rizoma serpentejant. Tiges dretes, simples. Fulles vegetatives radicals, amples, rodonenques, glabres a l'anvers, piloses al revers. Capítols pedunculats, en raïms curts. Flors blanc-rosades o violàcies, breument ligulades, amb flaire a vainilla. Floració: gener-març.
Hàbitat
Llocs humits i ombrejats. Contrades mediterrànies marítimes. Quercetum illicis galloprov.
Cultivada i subespontània.
Part utilitzada
Les fulles i les arrels.
Composició química
Conté mucílags, tanins, flavonoides, inulina.
Acció farmacològica. Indicacions
Les fulles en aplicació tòpica poden calmar el dolor de la gota. Les arrels són vulneràries.
Terapèutica comparada
La planta Petasites officinalis té activitat espasmolítica, expectorant i diurètica per via interna; en ús extern és vulnerària.
Les espècies Petasites albus i P.
japonicus contenen lactones sesquiterpèniques d'activitat citotòxica i antitumoral.
La planta Tussilago farfara , que conté flavonoides, mucílag, tanins, alcaloides pirrolizidínics i vitamina C, és emprada com a expectorant, demulcent, diurètic i antisèptic, útil en alteracions respiratòries (tos, bronquitis, laringitis, asma). Antigament era considerat el medicament bèquic (contra la tos:
tussilago, corrupció de tussim ago) per excel.lència. S'ha demostrat que els extractes de la planta milloren el sistema inmunitari.
En medicina homeopàtica TUSSILAGO FRAGRANS pot ajudar en alguns tipus d'obesitat. TUSSILAGO FARFARA és útil en determinats casos de tos crònica.
TUSSILAGO PETASITES actúa en el sistema urinari, i té acció en determinats casos de problemes oftàlmics després de gonorrea.
Fórmules i preparacions
La decocció, la tintura mare, l'extracte fluide, l'extracte sec.
Història
DIOSCÒRIDES anomena bechion a la planta Tussilago farfara, i diu que "les fulles esclafades i mesclades amb mel curen el foc de Sant Antoni i tot apostema sanguini...és bona contra la
tos seca i cura els que no poden respirar" DIOSC III 120
PLINI XXVI, 30; XXIV, 135 GALE XI 810
CURSACH diu que Tussilago farfara
"colitur in Insula" i s'empra "in astmate, phthisi, tusi, morbis pectoris, raucedine, pleuritide, peripneumonia, orthopnaea, vomica, calculo, diarrhea colliquativa, et hectica; scrophullis, atrophia &c.".
Literatura
De l'illa de Mallorca, on se cria abundosament la Barretera, que ara anomenem "Mantellet de la Verge", Verdaguer Flors 7.
Bibliografia
FM-IV-261, FPC-III-834, PMCV-90, FQ-824, JLB-, VP-368, RT-411, HL-242, MH-148, CHEV-277, VMLN-1622, CLK-III-1470, CSCH-390
110.
Picris echioides
L...Ma Me Ei
Picris, del grec picrós, amarg. Echioides, semblant als echiums.
Sinonímia. Denominacions
Helminthia echioides. H. tuberculata. Cat.: Arpell. Arpella. Arpellot. Cast.:Raspasayo. Port.: Repassage. Angl.: Ox-tongue.
Descripció botànica
Herba anual, aspra, eriçada, ramificada, fins a 70 cm. d'alçària. Tiges solcades, dretes, amb rames dicòtomes. Fulles basals oblongues, aspres, amb pèls bifurcats, inflats a la base. Capítols grans. Involucre doble. Flors grogues amb lígules poc exsertes. Aquenis comprimits, amb bec filiforme. Tast amarg. Floració: març-setembre.
Hàbitat
Llocs humits, síquies, torrents, herbassars nitròfils, àrees de regadiu.
Ruderali-Secalietea. Del nivell de la mar fins a l'estatge montà.
Part utilitzada
La planta sencera.
Composició química
Possiblement conté tanins.
Acció farmacològica. Indicacions
És astingent, útil en diarrees (Laza).
Antigament s'usava com a antihelmintic, contra els cucs intestinals.
Cultura popular
Les fulles tendres poden ser emprades per a fer-ne amb el bullit.
Bibliografia
FM-IV-323, FPC-III-975, FQ-862, MH-605
111.
Pulicaria dysenterica
(L.) Bernh...Ma Me Ei
Pulicaria, del llatí pulex, puça, perquè la seva olor fa fugir les puces. Dysenterica, perquè és útil en la disenteria.