Pistacia terebinthus - Descripció botànica Hàbitat

Descripció botànica Hàbitat

30. Pistacia terebinthus

L...Ma

Sinonímia. Denominacions

Cat.: Arbre del pi (Ma.). Bitxo.

Cornicabra. Garrofer bord. Llampuga.

Mataselva. Matissa vera. Noguereta.

Noguerola. Púdol. Púdiol. Cast.:

Cornicabra. Port.: Cornalheira. Basc:

Auntzadarr. Angl.: Turpentine tree.

Descripció botànica

Arbust glabre, no gaire alt, fins a 5 m.

d'alçària, de flaire resinosa. Fulles caduques, imparipinnades, de folíols poc coriàcis, mucronats, ovals o oblongs, grans, enters, lluents per damunt, amb el raquis no alat. Flors brunenques en raïms o panícules amples axil.lars; les masculines amb 5 sèpals, les femenines amb 3-4. Drupes apiculades, vermelles al principi, després negres. Floració:

inici de primavera.

Hàbitat

És una planta mediterrània. La trobam en els alzinars, carrascars, rouredes seques, garrigues i sobre sòls rocosos i calcinals del Quercion ilicis. A Mallorca viu al cinturó entre el Gorg Blau, Prat de Cúber, Tossals Verds, Comellar de Sa Jonqueta i Camí de Lluc, de 500 a 1300 m. No n'hi ha ni més amunt, cap al Massanella, ni més avall d'aquesta franja.

Part utilitzada

Les fulles, l'escorça i les arrels.

Composició química

Tota la planta és rica en matèries tàniques. Els fruits tenen fins a un 40%

d'olis. Les agalles, cassanelles o ballarugues, que semblen per l'aspecte un corn de cabra, són produides a les fulles per la picada d'un pulgó (Pemphigus cornicularis). Tenen gran quantitat de tanins (fins a un 60%), i s'empren com a astringents.

Acció farmacològica. Indicacions

És una planta astringent. La resina -trementina de Quio- s'usa com a vulneraria i detersiva en aplicació externa, per a curar llagues i ferides, i per a inflamacions cròniques a l'interior.

Terapèutica comparada

La familia de les Anacardiàcies, amb més de 70 gèneres i 600 espècies, proporciona resines exòtiques molt emprades des de temps antics, com Boswellia carterii, que dóna l'encens, i Commiphora myrrha, que dóna la mirra bíblica. El mango (Mangifera indica) també pertany a les Anacardiàcies, així com el sumac (Rhus coriaria), que s'havia cultivat per a la indústria de la pell. A Filipines l’arrel del mango s’usa com a diurètica, l’escorxa i llavors com a astringent, les fulles com a te, la resina per les aftes, el fruit com a aliment.

La planta Pistacia vera (pistatxo, pistatxer, festuc, fistic, fustet), arriba fins a 7 m. d'alçària. És de fulles caduques, coriàcies, imparipinnades, folíols prims i pubescents al principi, drupa vermella de granes verdes comestibles, de tast agradable i dolç. Es cultiva en alguns indrets de Menorca.

Els pistatxos són nutritius, i s'usen en confiteria i per a fer orxates refrescants.

L'oli de pistatxo és útil en inflamacions intestinals i urinàries.

En medicina ayurvèdica Pistacia vera és considerada afrodisiaca i tònica.

En medicina marroquí la goma del festuc s’utilitza per a purificar l’alè. El fruit és comestible i en pols s’empra per a les malalties de l’estómac. L’oli dels fruits, en friccions externes, contra la tos i els refredats. Les fulles, en decocció, pel mal de ventre, així com les agalles (cassanelles o ballarugues), que també s’empren en pols pels cabells. Les cassanelles de les fulles, produïdes per la picadura de Pemphigus utricularis Pass., contenen tanins. El fruit es menja amb dàtils i figues, i el seu oli és alimentari. La fusta per a fer carbó, i les cendres són saponíferes.

En medicina homeopàtica s'usen diverses espècies de la familia de les

Anacardiàcies. RHUS TOXICODENDRON,

arbre d'Amèrica del Nord, produeix inflamació molt intensa, pruija i vesiculació de la pell, amb gran agitació.

D'altres espècies de Rhus, com RHUS VENENATA (en determinades afeccions dermatològiques) i RHUS AROMATICA (en incontinència urinària), són emprades en homeopatia. ANACARDIUM ORIENTALE

produeix dispèpsia, alteracions de la memòria, sensació de tap a diverses parts del cos, millora de tots els símptomes en menjar, etc. La planta guao de l'illa de Cuba, usada en la farmacopea homeopàtica des de finals del segle XIX, COMOCLADIA DENTATA, és un remei excel.lent de pell i per a determinades afeccions oculars amb dolor i la sensació de que l'ull dret és molt més gran que l'esquerre i de que surt cap a defora.

Fórmules i preparacions

La trementina de Quio s'obté per incisió de l'escorça. És la trementina per excel.lència, anomenada terebinthos i terebinthina pels antics. Conté un 14%

d'essència, amb pinè i àcid benzoic. És consistent, nebulosa, de vegades opaca, grisenca o groc-verdosa, d'olor resinosa, tast aromàtic, incompletament soluble en l'alcohol i molt soluble a l'éter. El vi de cornicabra (1 litre de vi ranci amb 3 unces de ballarugues o escorça macerat durant 9 dies i colat), serveix per a fortificar les genives. Diu també Font i Quer (p. 442) que el vi ranci en que s'ha macerat l'arrel pot ajudar per l'ascitis.

Cultura popular

NOUS CONFITES: Si vols nous configir escapsa-les a cada part, ço és, I a cada costat e un a cada cap altre; aprés remullats-les IX dias e IX nits, e mudats-hi tot dia aygua freda; e aprés escaldats-los ab una olla d'aygua bullent, e estiga una dia e una nit. A CCL nous agats III lliures de mel e un cànter d'aygua, e cogua tro sia tornat a mig cànter. E puys trau-les de la olla, e

metets-les en un cove que escórregua bé tota una nit; e puys estenets-les en garbell e posats-les de cap;

e estiguen tota la nit. E aprés prenets XIII lliures de mel e les nous demunt dites, e prenets la mel, e posats-la sobre lo foch; e com bulla, escumats-la bé, e metets-hi les nous, e cogua tant que escumats-la mel se tenga bé; e aprés traets-las de la mel, e metets-hi I clavell de girofla al cap, e en altre un fastuch, e al costat un clavell de gingebre e un pinyol. E tot açò fèts en totes les nous. E mit-les en una solssera, e desobre vaga la mel calenta en guisa que totes se cobren bé, SENT SOVI, Apèndix 61

Història

DIOSCÒRIDES ens parla del terebint en el capítol 72 del Llibre I de la Materia Medica. Després de insistir en que la resina de terebintina és la millor, diu que és "molt convenient pels tísics, neteja el pit, mou l'orina, digereix els humors cruus, relaxa el ventre..."

Literatura

Amb l'oli de Pistacia vera i de Pistacia lentiscus es feia el "nard", compost aromàtic actualment extret de la planta amaril.lidàcia Polianthes tuberosa.

Los bous.../ varen al toril entrar / que'l tenien prevengut /.../ un toril com per a ells / de cornicabra llaurat, Ros Rom. 173.

Carga de festuchs, Leuda Coll. 1249.

Un quintar de festuchs, Item altres VIII libres de festuchs confits, doc. a. 1335 (Est. Univ.

XIX, 258, 259).

Fastuchs an aytalla conexensa que sien de una clouella e que sien nouells e granats e que aien bell gra de part de dintre, fastuchs de dues clouellas per semblant manera matexa, Conex.

spic. 19 vº .

El nom popular fustet (de l'àrab fústak) es refereix, a més de Pistacia vera, també a la planta de la mateixa familia Rhus coriaria:

Quintal de fustet, Leuda Coll. 1249.

Mel, pega, fustet, erba cauquera, doc. a. 1295 (RLR, v, 86).

Carga de fustet, Cost. Tort. IX, X, 10.

Fustet a aytal la conexensa que sia novell e que sia ben groch e que no tingua mundilla, e són bastons llarchs e prims, Conex. spic. 19 vº.

Bibliografia

FM-III-145, FPC-II-350, HNPC-VI-239, BC-100, PMCV-59, FQ-442, PHMT-140, DASH-291, QSMB-538

APIACEAE

63 23 36.5%

En medicina homeopàtica s'usen a més de les espècies esmentades més envant en el text: SUMBUL (Ferula sumbul, per determinats símptomes nerviosos -insomni en alcoholisme crònic, corea, epilèpsia, palpitacions, neuralgies-),

ANGELICA (amb característic desitj d'alcohol), AETHUSA CYNAPIUM

(alteracions nervioses i

gastrointestinals, amb marcada intolerància a la llet), HYDROCOTYLE ASIATICA (en inflamació intersticial i proliferació cel.lular, amb hipertrofia i induració del teixit conectiu);

PHELLANDRIUM AQUATICUM (Oenanthe phellandrium: els símptomes respiratoris catarrals són els més importants en la pràctica clínica);

OENANTHE CROCATA (en determinats tipus de convulsions); CICUTA VIROSA (en afeccions espasmòdiques i convulsives).

31.

Ammi majus

L...Ma Me

Sinonímia. Denominacions

Cat.: Estaca-rossins (Ma.). Ammió.

Siscla. Cast.: Ameo. Fra.: Ammi des boutiques. Ital.: Capo bianco. Ale.: Ammi.

Angl.: Bishop's weed.

Descripció botànica

Herba anual, glabra, erecta, fins a 80 cm.

d'alçària. Arrel axonomorfa. Tija dreta, ramificada, estriada, poc foliosa. Fulles polimorfes, glauques, molt dividides.

Flors en umbel.les de nombrosos radis

-fins a un centenar-, filiformes, blanques.

Fruit petit, en aqueni, oval, glabre, amb costelles prominents, primes. Floració:

primavera i principi d'estiu.

Hàbitat

Es troba del nivell de la mar fins a 600 m., pertot arreu als camps de cereals, rostolls, damunt sòl poc permeable.

Secalion mediterraneum (associada a Polycnemo-Linarietum). Poques vegades puja a la muntanya submediterrània.

Part utilitzada

Els fruits. De vegades l'arrel i la planta sencera.

Composició química

Les furocumarines derivades del psoralè (xantotoxina, bergaptè) li donen les propietats fotosensibilitzants. A més conté tanins, glucòsids, oli fixe, oxalat de calci, cel.lulosa, mucílags, gomes, i petites quantitats d'oli essencial.

Acció farmacològica. Indicacions

És una planta tòxica a dosis altes.

L'estaca-rossins, com moltes de les plantes d'aquesta familia de les Apiàcies (antigament Umbel.líferes), té propietats diurètiques i carminatives, a més de tòniques i estimulants. Per l'acció fotosensibilitzant, pot ajudar en casos lleus de vitiligen, leucodermia i psoriasi, aplicat damunt la pell. La presa excessiva d'aquesta planta pot produir vòmits, dolor abdominal, diarrea i mal de cap. Els malalts hepàtics i renals no poden emprar-la, perquè s'han descrit casos de cirrosis i nefritis.