Sinonímia. Denominacions Lycopodium denticulatum
16. Cupressus sempervirens
L... C
Sinonímia. Denominacions
Cat.: Xiprer. Ciprer. Xifrer. Els gàlbuls:
closca de mort o cap de mort. Cast.:
Ciprés. Port.: Cipreste. Basc: Nekosta.
Fra.: Cyprès. Ital.: Cipresso. Ale.:
Zypresse. Angl.: Cypress.
Descripció botànica
Arbre perennifoli, monoic, estret, fins a 30 m. d'alçària. Branques aplicades al tronc (f.sempervirens), o amplament
cònic (f.horizontalis). Fulles densament imbricades, esquamiformes, d'1 mm de longitud. Pinyes (estròbils fructífers o gàlbuls) subglobuloses, llenyoses, de color gris marronenc.
Hàbitat
Plantat com espècie forestal en terres àrides, ornamental a ermites, cementiris i jardins, i per a fer tanques protectores contra el vent. En temps antics formava grans masses forestals.
Pot arribar a viure fins a 2000 anys.
Originari de l'Orient Mitjà i de Grècia.
Part utilitzada
Com l'espècie anterior.
Composició química
Semblant a l'espècie anterior: conté sobretot oli essencial, flavonoides, procianidols, leucoantocianidines, àcids glicèric i glicòlic, catecol, i tanins.
Acció farmacològica. Indicacions
L'acció astringent del xiprer és ben coneguda: s'usa en diarrees, com a hemostàtic, cicatritzant, antisèptic i venotònic. Té una certa acció analgèsica local, que ho fa útil en aplicacions per neuràlgies, herpes zóster i inflamacions articulars. El Dr.Leclerc inclou el xiprer en el capítol dels tònics astringents. Diu el següent: "Una experiència de molts d'anys em permet d'afirmar que els gàlbuls de xiprer són uns vasoconstrictors de gran eficàcia en les afeccions del sistema venós, d'acció idèntica o fins i tot superior a la d'Hamamellis virginica. He obtingut resultats notables en el tractament de les varices, les alteracions de la menopausa, les metrorràgies i sobretot les hemorroides". Bézanguer (1980) ho considera un medicament excel.lent per les alteracions circulatòries venoses (hemorroides, varices, metrorragies de
la menopausa). L'essència de xiprès, dins aigua bullint, en bavarades, és molt eficaç en la tos convulsiva.
Terapèutica comparada
En medicina tibetana Cupressus torulosa s’empra per a banys terapèutics; les llavors per disuria, constipació, alteracions menstruals i urinàries, excesiva transpiració, inflamacions articulars, febres.
En medicina xinesa Cupressus sempervirens s'usa com astringent i vermífug. També és emprada l'espècie Cupressus formosensis.
En medicina marroquí, el mateix ús que Cupressus macrocarpa.
En medicina homeopàtica CUPRESSUS LAWSONIANA és usada en terapèutica, especialment en neoformacions del tipus de queloides i lipomes.
L'experimentació de CUPRESSUS AUSTRALIS va demostrar símptomes en que els dolors punyents són predominants.
Fórmules i preparacions
El xiprer s'usa en pomades, supositoris, bullidures, extracte, oli essencial, tintura i nebulitzat. La decocció de fulles i pinyes al 5% és útil en aplicació externa per les hemorroides i per la suor de peus.Una bona fórmula per l'enuresi nocturna dels infants: 20 gotes d'extracte fluide de xiprer a cada menjada durant 7 dies. No s'ha d'abusar, ja que l'excés d'oli essencial és tòxic.
Es sol posar una part de pinya de ciprer en la preparació de licors estomacals, anomenats "Herbes", dolces o seques, que a més contenen molts d'altres components. L'ungüent de la princesa o Unguentum Myrtinum Compositum, molt emprat antigament per a la debilitat de les vísceres abdominals, conté oli de murta, cera groga, agalles de roure (ballarugues o cassanelles), fruits
de murta i de xiprés, escorça de magrana, fulles de sumac (Rhus coriaria) i màstic (resina que s'extreu per incisió del llentiscle). La recepta original (Pharmacopea Hispana, 1817) és la següent:
Rp/ Olei Myrti libram unam, Cerae Citrinae uncias tres.
Liquatis et ab igne semotis, adde sequentia in pulverem subtilem redacta:
Gallarum immaturarum unciam unam,
Fructuum Myrti,...
Cupressi,...ana drachmas duas,
Corticum Grantorum...
Foliorum Sumach unciam unam, Mastiches unciam semis.
Agita usque ad refrigerationem et serva at usum.
El Dr.Leclerc recomana formular la recepta amb el nom llatí (Cupressus sempervirens) i no amb el nom popular (xiprer), per a no evocar en el pacient pensaments fúnebres.
Cultura popular
El xiprer és, també, símbol d'acolliment, de permanència, de benestar i de repòs, a més de ser símbol de la mort des dels temps mitològics. Es diu que allunya els llamps. El nom de l'illa de Xipre deriva de l'arbust anomenat kipros (Lausonia alba), que produeix les fulles d'henné.
La fusta és de color groc clar rosat, molt aromàtica, de duresa mitjana i baixa densitat. S'usa en ebenisteria i fusteria, per mobles, xapes de guitarres, bigues, construcció d'arbres de velers.
Història
DIOSCÒRIDES escriu que "els gàlbuls en pols i macerats en vi, aprofiten als qui arranquen sang del pit, a la disenteria, a qualsevulla aflux de ventre que prové de
l'estómac dèbil, a l'asma i, finalment, a la tos", DIOSC I 82
Diu la tradició que l'Arca de Noé (Fes-te una arca de fusta de xiprer, Gn 6,14), el temple de Salomó (He rebut el teu missatge. Faré, doncs, tot el que desitges pel que fa als troncs de cedre i de xiprer.
Els meus homes els faran baixar des del Líban cap al mar, i jo els faré remolcar fins al lloc que m'indiquis, 1Re 5,22) i els vaixells d'Alexandre Magne eren fets en gran part de fusta de ciprer.
Literatura
Les cites bíbliques del xiprer són moltes.
Gràcies al nombre dels meus carros, he pujat al cim de les muntanyes, al capdavall del Líban; he tallat els seus cedres més alts, els seus xiprers més bells; he penetrat en el seu últim racó, al millor parc dels seu bosc, 2Re 19,23
Tota la terra reposa, tranquil.la, esclaten en crits de joia; els xiprers s'alegren sorollosament de tu, els cedres del Líban: D'ençà que jeus, no puja ningú més a tallar-nos, Is 14,8
La glòria del Líban vindrà cap a tu amb el xiprer, el plàtan i l'avet; sí, faré magnífic el lloc del meu santuari i honraré el lloc on s'assenten els meus peus, Is 60,13
Jo sóc com el xiprer verd (seuran a la seva ombra). És de mi que procedeix el seu fruit, Os 14, 6
La Mitologia ens conta la història de Ciparís, que va ser estimat per Apol.lo.
Un dia que anava de cacera, va matar per accident un cèrvol consagrat al déu, i es va suicidar per no poder superar el remordiment. Apol.lo, commogut, el va transformar en xiprer, i en féu el símbol del dol etern i de la tristor. Plutó, déu dels inferns i de la mort, es coronava amb branques de xiprer.
Però tu preferires el jardí,
aquell que de la vila no és enfora.
Jardí que riu; amb tu res ja no hi plora:
xiprers i lloses, flors i creus sense fi.
I a nosaltres, que encara estam aquí,
i la vida d'espines bé s'enflora,
no et canses de dir-nos:"sempre a la vora
estic, mes ja vos toca anar sens mi".
Ai, mare; ai, mu-mare, mu-mareta:
la vida, ens sia ampla o sia estreta, l'hem d'omplir, t'ho juram, dels teus records!
Ells seran com les flors que tant delies, i posaves o treies tots els dies...
I la casa flairava sempre a flors.
B. Cifre Fortesa, El Jardí, 1993
Per un ciprés que aportaren del ort dels frares menors, doc.a.1309 (BSAL, VIII,269).
Les vigues de les nostres cases són de cedre e les posts són de ciprés, Canals carta, c.20.
Dues caxes fetes de fusta de xiprer, Carbonell Ex.Joan II,c.60.
Si fos de faig altra color tenguera, e si de pi o de xiprés fóra més ple de nuus, Alegre Transf.62.
Enterrada a l'ombra dels ciprers del cementeri, Rosselló Many.190.
Y el xiprer, amich feel, Salvà Poes.99.
Bibliografia
FM-I-66, FPC-I-201, FQ-79, JLB-178, VP-159, GRINY-192, HNPC-6-105, BC-431, PMCV-48, HL-96, CHEV-195, RT-27, DAKPA-269, DEKHANG-59, KAN-149, PHMT-269
