Cat.: Proenga (Ma.). Pruenga. Viola de bruixa. Vinca. Vincapervinca. Pervinca.
Herba donzella. Cast.: Hierba lechera.
Port.: Erva de inveja. Basc: Ikonte belarr.
Fra.: Petite pervenche. Ale.: Kleines Immergrün. Angl.: Lesser periwinkle.
Descripció botànica
Herba perenne, glabra, radicant, sufruticosa a la base. Tiges fins a 2 m de llargària: les estèrils ajegudes, les floríferes dretes, fins a 30 cm. Fulles de marge glabre, ovades, coriàcies, gruixades, oposades, peciolades, llargues. Flors axil.lars, solitàries, blaves.
Segments de la corol.la truncada amb divisions molt obliqües. Floració: febrer-maig.
Hàbitat
Molt comú a vores de torrents, talussos, bardisses, fonts, rierols, horts, marges de camps de cultiu i llocs humits.
Sotabosc dels boscs caducifolis. Vinco-Populetum albae (: Populion albae). Del nivell de la mar fins a 1000 m d'altitut.
Sovint cultivada en jardins com a ornamental.
Part utilitzada
Les fulles.
Composició química
Conté alcaloides indòlics (vincamina, perivincina, isovincamina), flavonoides, triterpens, rutovincina, tanins, pectines, sals minerals (calci, manganès, potasi), heteròsids i àcids fenòlics, fenols, àcids orgànics (àcid cafeic).
Acció farmacològica. Indicacions
S'ha usat com astringent, sudorífica i purgant. També, en infusió al 5%, per a retirar la llet de les dones que alleten.
En ús extern, el decuit és útil per a diverses malalties de la pell, i com a protector dels capil.lars sanguinis.
Terapèutica comparada
La planta Vinca major, molt emprada en jardineria, té propietats semblants a Vinca difformis, encara que més dèbils, a més d'un efecte citotòxic. És emprada com a tònic i astringent, en hemorràgies, i com a laxant. En ús extern és útil per a inflamacions de la pell. En medicina xinesa Vinca major és usada com a antihemorràgica en metrorràgies, hematemesis, hemoptisis.
Vinca minor és més emprada en terapèutica que les espècies precedents.
Els seus alcaloides tenen acció dil.latadora arterial, útil a nivell cerebral i coronari, a més de ser hipotensora, per disminuir la presió arterial diastòlica. La vincamina obtinguda per semisíntesi s'utilitza per a millorar el rec sanguini cerebral, en vertigens, acúfens, inestabilitat, pèrdua de memòria. Té a més acció espasmolítica, hemostàtica, hipoglicemiant i analgèsica.
La planta Vinca rosea o Catharanthus roseus, originària de Madagascar, és amplament cultivada com a ornamental i en medicina popular és coneguda com hipoglicemiant. Un grup d'investigadors canadencs (Noble, Beer i Cutts) va descubrir la propietat de produir granulocitopènia i depressió medular en experimentació animal: l'alcaloide
indòlic vinblastina, aïllat de la planta, produia leucopenia severa en rates.
Estudis posteriors amb els diversos alcaloides (en té més de 55: vincristina, vinblastina, vinleurosina, vinrosidina, etc.), demostraren l'activitat oncolítica de la planta. Per a obtenir un gram de vincristina es necessiten 500 quilògrams de la planta sencera. S'usen en diversos tipus de malaltia de Hodgkin, leucèmia, coriocarcinoma, etc.
En medicina xinesa Catharanthus roseus s'usa en disenteria, gastralgia, dolor abdominal i en determinats tipus de càncer.
En medicina filipina Catharantus roseus s’empra en diabetis, com a emmenagog i avortiu.
En medicina mexicana Vinca minor s'usa en procediments rituals.
En medicina homeopàtica VINCA MINOR
produeix debilitat i postració, hemorràgies uterines, sensibilitat i vermellor de la pell amb seborrea, entre d'altres símptomes. En medicina homeopàtica de la mateixa familia de les Apocinàcies són usades: ALSTONIA SCHOLARIS (en tracte gastrointestinal:
diarrees líquides indolores amb gran postració); APOCYNUM CANNABINUM
(actúa en el teixit cel.lular, amb secrecions mucoses i seroses augmentades, produint edema i diaforesi); ASPIDOSPERMA QUEBRACHO
(anomenada la "digital dels pulmons");
STROPHANTHUS HISPIDUS (produeix
augment de la força contràctil de la musculatura estriada, millorant la sístole cardíaca; també és útil en alcoholisme); RAUWOLFIA SERPENTINA (en determinades condicions del sistema nerviós central i en hipertensió arterial sense marcats canvis ateromatosos).
Fórmules i preparacions
S'utilitza en infusió, decocció, nebulitzat, extracte fluide, tintura mare. La
vincamina purificada s'obté per hemisíntesi de l'alcaloide tabersonina d'algunes apocinàcies africanes del gènere Voacanga o per síntesi total.
Cultura popular
En alguns llocs se'n feien garlandes i corones amb les tiges florides, per a regalar a les verges, per a posar a les tombes dels infants, per a fer encanteris, per a treure els mals esperits, contra les mossegades de serp i per a fer filtres d'amor. S'ha considerat símbol de la mort, de la immortalitat i de l'amistat.
Història
DIOSCÒRIDES es refereix a Vinca major en el seu capítol de Klematis: diu que les tiges i les fulles begudes en vi aturen el fluix del ventre i la disenteria. Aplicades per abaix amb llet i oli rosat o Cyprinum, curen els dolors de matriu, i mastegada millora els dolors de dents, i aplicada localment millora les mossegades de serp, DIOSC IV 7.
Literatura
Man que tot lo camí que lo meu cos deurà fer de lla mia casa tro a la dita Seu, sia enremat de gesemí o proenga verda, doc. segle XV (BSAL, III, 293).
Fulla de malva o de prohenga, Cauliach Coll., ll. IV, d. 2ª, c. 7.
Com correria a través de la vincapervinca, entre l'ortiga i la menta, Espriu Lab. 178.
Bibliografia
FM-III-326, FPC-III-133, HNPC-VI-258, BC-309, PPF-78, PMCV-60, FQ-735, JLB-598, VP-460, RT-266, KUKL-234, MH-629, CLK-III-1544, VMLN-1654, TBR-273, KAN-452-455, QSMB-725
AQUIFOLIACEAE 1 1 100%
57.
Ilex aquifolium
L...Ma
Ilex, del grec alzina, per semblar-se les fulles a les d'aquest arbre. Aquifolium, per les fulles espinoses.
Sinonímia. Denominacions
Ilex balearica. Ilex monserratensis.Cat.: Arbre de visc. Arbre de mal fruit (Ma.). Agrifoli. Coscoll del vesc. Coscoll grec. Coscó marí. Grèvol. Grèvol de visc.
Grevoler. Greu. Greuler. Boix grèvol.
Hereu. Cast.: Acebo. Port.: Acevinho.
Basc: Gorosti. Fra.: Houx. Ital.: Agrifoglio.
Ale.: Stechpalme. Angl.: Holly.
Descripció botànica
Arbust perennifoli, de creixement lent, ramificat, d'escorça grisenca, amb branques verdes i lluents, fins a 6 m.
d'alçària. Fulles coriàcies, glabres, lluents, ondulades, dentades, amb les dents punxoses i rígides, alternes, peciolades, ovals, planes, de color verda fosca damunt i clar per davall. Fulles de les branques inferiors espinoses; les de les superiors amb menys o sense espines. Flors regulars, hermafrodites, tetràmeres, de color blanc, de vegades rosat. Fruit en drupa, lluent, globulós, carnós, de color vermell, en pedicels axil.lars. Floració: febrer-març.
És una espècie protegida per la llei.
Hàbitat
Encletxes de les roques, alzinars muntanyencs. Quercetum mediterraneo-montanum. A les muntanyes de la Serra de Tramuntana de Mallorca per damunt dels 1.000 m.: Massanella, Puig Major, Alfàbia, l'Ofre, Teix. També al Torrent de Pareis. Cultivada com a ornamental i medicinal.
Part utilitzada
L'escorça, les fulles (Folia Ilicis) i els fruits.
Composició química
Les fulles contenen saponòsids, rutina, tanins, dextrosa, goma, cera, resina, pectina, furfural, teobromina i cafeina, àcids cítric, màlic, ilèxic i ursòlic, ergosterol, ilixantina (colorant groc) i el principi amarg ilicina. Els fruits contenen glucòsids.
Acció farmacològica. Indicacions
Té propietats espasmolítiques, analgèsiques, diurètiques i sudorífiques, usades en grips, refredats, bronquitis, gota, artritis i per a disminuir la febre.
Altre temps era usat per la febre en lloc de l'escorça de Cinchona. Els fruits, presos en dejú, són laxants i vomitius.
Són tòxics, i poden ser mortals pels infants. L'intoxicació produeix diarrea, vòmits i convulsions. El visc o lliga, si s'ingereix, pot produir obstruccions del tracte digestiu.
Terapèutica comparada
L’espècie Ilex paraguayensis, d'Amèrica del Sud, és rica en cafeina i s'empra per a fer el mate. Les fulles es recol.lecten quan els fruits són madurs, es calenten, es molen i s'emmagatzemen durant almenys un any abans de consumir-se.
És estimulant, analgèsica i diurètica. Ilex guayusa és emprada com a digestiva, febrífuga, calmant i afrodisíaca per alguns pobles d'Ecuador.
Els nadius d'Amèrica del Nord empraven Ilex vomitoria en les seves cerimònies.
En medicina xinesa s'usen diverses espècies d'Ilex: I. asprella (en alteracions broncopulmonars), I.
cornuta (en certs tipus de cefalees), I.
crenata, I. pedunculosa, I. pubescens (per a activar la circulació sangínia), I.
rotunda.
En medicina homeopàtica ILEX AQUIFOLIUM és emprat en certs tipus clínics de diarrees mucoses, afeccions
dels ulls, febre intermitent i ictericia, entre d'altres.
Fórmules i preparacions
La bullidura de les fulles al 3%, la pols i la tintura mare. El vi es prepara amb la pols de les fulles i l'escorça al 10% en 1 litre de vi negre, deixat en maceració durant 15 dies i filtrat: es pren a copetes per a disminuir la febre (Palau i Ferrer).
Aquest vi pot servir per a casos aguds i crònics.
Cultura popular
El visc s'extreu de l'escorça Ilex aquifolium i d'altres plantes (com Viscum album). És una materia glutinosa i apelagosa amb la que s'embatumaven branques de determinades plantes i s'usava per a caçar els ocells que s'hi enganxaven, com els ropits. Es sol pintar l'arbre del visc en les postals de Nadal, amb unes fulles i fruits de l'arbre, un monigot de neu, uns llaços i unes campanetes.
Sembla que aquesta costum prové de les festes Saturnalia dels romans, que començaven una setmana abans de Nadal, adaptades a la simbologia cristiana. Els druides també oferien l'arbre del vesc als esperits del bosc.
Alguns autors (Turner, Herbal, 1568) li van donar el nom de espina de Crist, per simbolitzar que aquest arbrissó havia sorgit de les trepitjades de Crist i que els fruits provenien de les gotes de sang i representaven la sofrença que va passar a la Terra. La fusta, blanca o blanca grisosa, ha estat usada en ebenisteria, escultura i torneria, per ser compacta i molt dura. La paraula grèvol també té el significat d'incosistent, trencadís. El mot grevolós indica abundància de grévols.
Història
TEOFRAST descriu les fulles i els llocs on es fa Ilex aquifolium, i diu que "la
fusta d'aladern és la més idònia per a ser tornejada, i la seva blancura és com la de l'arbre del vesc" (V 6, 2) i que "s'empra per a fabricar bastons", V 7, 7
Literatura
Si les empeltau en un grèvol, que és lo arbre de què se fa lo vesch, Agustí Secr. 41.
Com un aucell quan ha posat les ungles sus del besch de l'aucellayre, Caseponce Contes Vallesp. 47.
Ab les mans untades ab algun visch, Cauliach Coll., V, 1ª, 6.
En les palles del visch est caygut, Corbatxo 76.
Puys que no's trob en mi lo visch / on Amor cau, Ausiàs March CXXVII.
Serà deslliurada del vesc de concupiscència, Oliver Exc. 75.
La farigola i grèvol d'una rosada d'or, Atlàntida I.
Arços i grèvol a la fredor oculta de tramuntana, Espriu Lirica 22.
Bibliografia
FM-III-147, FPC-II-352415, BC-97, PPF-24, PMCV-61, FQ-452, JLB-7, VP-51, HL-158, SCH-221, MH-405, CHEV-220, CLAK-II-15, KAN-371
ARALIACEAE 1 1 100%