En terapèutica popular s'empra contra les malalties de la melsa, i com a hipotensor, per a "rebaixar la sang".
Història
DIOSCÒRIDES diu que la phylítide "neix en els llocs més ombrívols dels jardins...el revers de les fulles té com a certs cucs subtils, separats els uns dels altres...les fulles begudes amb vi són útils contra les mossegades de serps...la disentería i la diarrea" DIOSC III 115
Bibliografia
FM-I-48, FQ-61, JLB-362, SCHP-201, BC-523, FST-6, CSH-378, VP-288
8.
Asplenium trichomanes
L. subsp. inexpectans Lovis....Ma Me Ca nothosubsp. lucanum
Cubas, Rosselló, Pangua...Ma * subsp. quadrivalens Meyer, D.E..Ma Me Ei
El nom de trichomanes es refereix a l'abundància de pèl, per la gran quantitat de frondes que té aquesta planta, amb raquis negres i prims, que s'assemblen als cabells.
Sinonímia. Denominacions
Cat.: Falzia roja. Falzia de pou. Herba del cordó negre. Cast.: Polítrico. Hoja mosaica. Culantrillo menudo. Port.:
Avençao. Basc: Txardinbelarr. Fra.:
Capillaire rouge. Angl.: Common Maidenhair.
Descripció botànica
Planta perenne, fins a 30 cm. Rizoma cespitós, gruixat, curt. Fulles peciolades, molt fràgils, que s'assequen a l'estiu.
Limbe pinnatisecte, lanceolato-linear, de color verda intensa, amb nombroses
pínnules, sèssils, dentades, alternes o suboposades, ovades. Sorus linears.
Espores reticulades, brunes.
Fructificació entre maig i finals d'estiu.
Hàbitat
És quasi cosmopolita. Asplenietea rupestria. Molt abundant a Mallorca pels murs i encletxes de les roques, des del nivell del mar fins al Puig Major.
Part utilitzada
Tota la planta.
Acció farmacològica. Indicacions
Te les indicacions semblants a l'Adiantum capillus-veneris. Segons el Dr.Leclerc, és un bèquic (que millora la tos).
Terapèutica comparada
Per gust dolcenc i l'acció demulcent i mucilaginosa, s'usa a Anglaterra com a expectorant en desordres pulmonars.
També, com a substitut del te, ha estat usat com a laxant.
En medicina xinesa s'empra en diarrees hemorràgiques.
Fórmules i preparacions
Es prepara amb sucre un xarop d'agradable sabor per a edulcorar les pocions.
Història
TEOFRAST diu que és útil contra la caiguda del cabell (com Adiantum capillus-veneris) i és bo contra la estranguria, VII 14, 1
DIOSCÒRIDES diu que la bullidura de la planta en lleixiu de cendra s'usava altre temps per a rentar els cabells: per això se li deia polytrichon i callitrichon, "per la notable virtut -diu el metge Andrés Laguna (1566), comentarista de
Dioscòrides- de restituir i acréixer els cabells perduts i donar-lis tintura molt agraciada", DIOSC IV 138
Bibliografia
FM-I-31, BC-522, FQ-64 HL-258, FPC-I-182, FST-7, MH-303, KAN-124
ATHYRIACEAE 2 EQUISETACEAE 3 2 66.6%
9.
Equisetum arvense
L...Ma
En llatí equisetum vol dir trompera d'aigua, i arvense es refereix a què creix en els camps. Una altra interpretació del nom equisetum és equus (cavall) i seta (crin o crinera).
Sinonímia. Denominacions
Cat.: Coa de cavall. Cua de cavall petita.
Cua de rossí. Cua d'egua. Sangnua.
Trencanua. Aspreta. Asprella. Herba estanyera. Cast.: Cola de caballo.
Equiseto menor. Port.: Cavalinha. Basc:
Azeribuztan. Fra.: Prêle des champs.
Ale.: Schachtelhalmkraut. Angl.:
Horsetail.
Descripció botànica
Planta vivaç. Rizoma subterrani, pubescent. Tiges cilíndriques, dimorfes:
les estèrils, regulars, aspres, verdes, fins a 80 cm, primes, molt solcades, acabades en dents negroses; les fèrtils llises, simples, amb beines separades de la tija, terminades en dents lanceolato-acuminades, ben desenvolupades abans de l'aparició de les estèrils, més curtes i senzilles. Fulles estèrils que s'uneixen en beina que enrevolta la tija. Branques llargues nombroses, verticil.lades.
Fructificació: primavera. Es seca a l'hivern.
Hàbitat
Herbassars, pastures, jonqueres, boscs caducifolis humits (Populetalia albae, Molinio-Arrhenatheretea), horts amb molta d'aigua, a les contrades mediterrànies plujoses de la terra baixa (Querco-Lentiscetum, Quercion ilicis) fins a l'estatge montà (Querco-Fagetea).
Va esvaïr-se amb l'embassament del Gorg Blau, a la Serra de Tramuntana de Mallorca. Bonafè la va veure al Torrent de Valldemossa.
Part utilitzada
Tota la planta, però sobretot les tiges estèrils (Herba Equiseti).
Composició química
Sals minerals (fins a un 3% del pes en sec de la planta): silíciques -en forma de silicat orgànic soluble-, magnèsiques, alumíniques i potàsiques, a més de principis amargs, resina, manitol, inositol, àcids oxàlic, màlic, gàlic, cafèic i equisetòlic; flavonoides, tanins, vitamina C i saponòsids. L'any 1942 s'hi va trobar l'alcaloide nicotina.
Acció farmacològica. Indicacions
Remineralitzant, hemostática i diurètica:
és la triple acció terapèutica que cita el Dr. Henri Leclerc. La més coneguda és la diurètica: és útil en casos d'infeccions urinàries lleus (cistitis, uretritis), càlculs renals, gota, hipertensió arterial i disminució del fluix d'orina. Els tanins li donen les seves propietats astringents, eficaç en certs tipus de diarrees, i per a millorar la coagulació i la cicatrització, en ulceracions, ferides i inflamacions de les mucoses, aplicada localment la polpa fresca de la planta. Com a remineralitzant, en problemes d'osteoporosi (disminució de la calç als ossos), fractures òssies i ungles fràgils.
Augmenta els glòbuls blancs de la sang per la sílice soluble, millorant les
defenses inespecífiques de l'organisme.
En ús extern, té efecte astringent i millora la resistència del teixit conjuntiu, contribuint al manteniment del colàgen: s'usa en la prevenció i tractament d'arrugues de la pell, afeccions reumàtiques i en hemorroides.
És falsificat sovint en el comerç per d'altres espècies de cua de cavall que contenen substàncies que poden ésser tòxiques pel ronyó i el sistema nerviós.
És millor fer tractaments de curta durada.
Terapèutica comparada
La British Herbal Pharmacopeia (1983) la recomana en problemes d'enuresi, alteracions de la pròstata, cistitis amb hematúria i uretritis.
En medicina tibetana Equisetum arvense s’empra en alteracions amb pèrdua de sang, febre, epidèmies, infecció del tracte urinari.
En medicina xinesa Equisetum arvense s'usa com a diurètic, i en menstruació abundant, hemoptisis, hemorràgies intestinals i hemorràgies en general.
En medicina filipina Equisetum debile s’utilitza per doloros articulars.
L’espècie E. ramosissimum com a diurètic i astringent.
En medicina mexicana Equisetum hyemale s'usa en alteracions renals i de les vies urinàries, en gastritis, úlceres i per afavorir la fecunditat femenina.
En medicina homeopàtica el remei
EQUISETUM té una acció principalment en l'esfera urinària, en certs tipus de disuria i enuresi. S'ha de fer el diagnòstic diferencial amb d'altres remeis, com Cantharis vesicatoria, Lycopodium clavatum, Apis mellifica, Berberis vulgaris, Silicea, etc.
Fórmules i preparacions
La decocció al 5% en un litre d'aigua a foc lent durant 20 minuts és la
preparació més emprada. També l'extracte fluide, l'extracte sec, la pols, el suc, la SIPF, la tintura i el nebulitzat són usats en terapèutica.
Cultura popular
Es recomanava antigament aquesta planta en casos de fatiga general, convalescència i tuberculosi, per afavorir la remineralització, presa amb aliments àcids, ja que d'aquesta manera el silici s'absorbeix millor a la mucosa digestiva.
Història
En èpoques geològiques del període carbonífer, les plantes del gènere Equisetum arribaven a tenir un gran tamany, fins a 50 m. d'alçària, tal com ens mostren les restes fòsils. El metge menorquí Joan Cursach (1791) recomana la coa de cavall "in gonorrhaea benigna; haematuria, phthisi, profluviis uterinis;
haemorrhagiis, mictu cruento;
nephritide calculosa; fluore albo;
scabie".
Bibliografia
FM-I-8, FPC-I-149, FMPC-58, CSCH-377, FQ-54, JLB-190, HL-63, VP-163, RT-21, KUKL-313, CHEV-202, VERM-710, STUT-163, DAKPA-19, DEKHANG-74, QSMB-72
10.
Equisetum telmateia
Ehrh...Ma Me
Telmateia, propi d'embassament o de pantà. Maximum, pel seu tamany.
Sinonímia. Denominacions
Equisetum maximum. Equistum fluviale.
Equisetum eburneum.
Cat.: Coa de cavall. Coa de rossí (Ma.).
Cua de cavall. Cua d'egua. Herba estanyera. Trencanua. Sangnua. Aspreta.
Asprella. Cast.: Cola de caballo. Equiseto mayor. Port.: Cavalinha. Basc: Estañu
belarr. Fra.: Prêle élevée. Angl.: Great Horsetail.
Descripció botànica
Planta molt robusta. Rizoma amb tubercles, negre, rèptil. Tiges estèrils solcades, fistuloses, fins a 1 m. d'altària, d'un verd pàl.lid o blanquinoses, amb moltes branques verdes, primes, asproses, llargues. Tija fèrtil dreta, blanca, amb beines grans, brunenques.
Fructificació: març.
Hàbitat
Llocs humits, síquies, torrents, amb sòl poc àcid o neutre. Alno-Padion (>
Populetalia albae). Del dom. dels Fagetalia al del Quercion ilicis. S'adapta molt bé en invadir els terrenys de cultiu, i arriba a extendre-se pertot.
Part utilitzada
Les tiges estèrils (Cauda equina), collides a la primavera.
Composició química
Conté més silice que l'Equisetum arvense. A més s'hi troben saponòsids, flavonoides, àcids orgànics, saponòsids, resina, sals potàsiques, àcid gàlic i alcaloides (palustrina i nicotina).
Acció farmacològica. Indicacions
S'usa de la mateixa manera que Equisetum arvense, com a diurètic, hemostàtic i remineralitzant. És falsificat sovint amb d'altres espècies d'Equisetum, com E.palustre i E.ramossisimum, que són tòxiques i poden produir colitis i alteracions nervioses i renals.
Terapèutica comparada
En medicina xinesa s'empren a més Equisetum arvense L. var. boreale, E.
hiemale (com a astringent i hemostàtic,
en reumatisme, catarates i hemorràgia uterina, i externament en cataplasma per hemorroides i fístula anal), E.
hiemale var. ramigerum, E.
ramossissimum i E. ramossissimum var.
debile (en catarates).
Fórmules i preparacions
L'apotecari Pere Palau i Ferrer (1954) aconsella la planta "en decuit al 3%, en gargarismes, locions, glopeigs, i també en beguda, com a astringent, detersiu o antihemorràgic, per a restrènyer els teixits orgànics, per a evacuar el pus o per a contenir els fluixos de sang", indicada en inflamacions dels ulls, morenes, vòmits de sang i malures del fetge, melsa i bufeta. El bulliment es pot fer d'uns 50 grams de planta seca en un litre d'aigua durant quinze minuts.
Cultura popular
La cua de cavall era usada per a polir metalls (és la terra d'escurar, a Alacant, i l'herbo d'escuret al Llenguadoc). Les cendres de la planta han estat usades en casos d'acidesa d'estomac i dispèpsia.
Antigament, els romans més pobres es menjaven els ulls tendres, com si fossin espàrecs.
Història
DIOSCÒRIDES l'anomena Hippuris : Tota l'herba té virtut estíptica, i el suc estronca la sang del nas. Beguda amb vi, serveix per la disentería i provoca l'orina. Les fulles, esclafades i posades en emplastre, clouen les ferides sagnants, DIOSC IV 47
Bibliografia
FM-I-8, FPC-I-148, FQ-52, PPF-40, VP-196, STU-163, CHH-24, MH-419, KAN-109
HEMIONITIDACEAE 2 HYPOLEPIDACEAE 1 1 100%
11.
Pteridium aquilinum
(L) Kuhn...Ma Me
Pteris, del grec pteron (ploma), per l'aparença plomosa dels frondes.
Aquilinum, per la figura semblant a una àguila doble imperial (de les armes dels Àustria, diu Barceló i Combis) en una secció transversal dels vasos llenyosos de la base del pecíol.
