Cat.: Llengua de bou. Llengua bovina.
Blugossa blava. Bugalosa. Buglossa.
Bugulosa. Cast.: Lengua de buey. Port.:
Buglossa. Basc: Beltxori. Fra.: Buglosse.
Angl.: Blue Alkanet.
Descripció botànica
Planta perenne o biennal, híspida, fins a 70 cm. d'alçària. Tija dreta, ramificada.
Fulles subsinuades o enteres. Flors grans, blaves o rarament rosades o blanques, en raïms que formen panícula cònica terminal. Aquenis rugosos, grisencs. Floració: abril-agost.
Hàbitat
Camps i camins, sòls eutròfics. Secalion mediterraneum (>Ruderali-Secalietea).
Del nivell de la mar fins a 1.200 m.
Part utilitzada
Les flors i les fulles.
Composició química
Semblant a Anchusa officinalis: conté alantoína, mucílags, àcids fenòlics i orgànics, sals potàsiques, alcaloides.
Acció farmacològica. Indicacions
S'empra com a expectorant, antitussígen, antiinflamatòria, diaforètica i durètica. En aplicació externa les fulles són emol.lients: en hematomes, contusions, úlceres, dermatitis, psoriasis. Palau i Ferrer diu que "substitueix perfectament a la borratja (Borago officinalis)".
Terapèutica comparada
En medicina marroquí s’usa com a diurètica.
Fórmules i preparacions
La infusió al 5%, una tassa després de cada menjada.
Història
A les antigues farmacopees, la Flos buglossi corresponent a Anchusa azurea era emprada com a demulcent.
Literatura
De borrages e lengua bovina apelada buglosa:
cor borrage e lengua bovina domèstica són bones tostemps, Arn. Vil. II, 159
Herba beate Virginis, buglosa, gram, F.
Eximenis Reg. (ap. Arch. Ib. Am. XXIV, 369).
Mel rosat, violat, de buglosa, Agustí Secr. 189
Bibliografia
FM-III-364, FPC-III-189, BC-320, PPF-61, FQ-552, VP-287, PHMT-211
136.
Anchusa officinalis
L...Ma Me Ei Fo Ca
Officinalis, medicinal, emprada en les oficines de farmàcia.
Sinonímia. Denominacions
Anchusa angustifolia. A. procera.Cat.: Bugalosa. Buglossa. Bugulosa.
Llengua de bou. Cast.: Buglosa. Port.:
Lingua de vaca. Basc: Beltxori. Fra.:
Buglosse. Ale.: Ochsenzunge. Angl.: Ox-tongue.
Descripció botànica
Herba vivaç, eriçada. Tija ramificada.
Fulles enteres, no ondulades, linear-lanceolades. Flors grans, vermelles o blaves, en raïms. Aquenis ruats, negres.
Floració: abril-agost. Molt apropada i de vegades confosa amb Anchusa undulata.
Hàbitat
Camins, sembrats, terrenys calcaris, ruines, escombreries. Citada a les Illes Balears per diversos botànics (Marès et Vigineux, Cambessèdes, Garcias, Bonafè). No citada per Barceló i Combis ni Pla, Sastre, Llorens.
Part utilitzada
Les flors i les fulles.
Composició química
Conté mucílag, nitrat potàssic, alantoína, tanins, alcaloides (consolidina i
cinoglosina), glucòsids, colina, àcid litospèrmic, àcid silícic.
Acció farmacològica. Indicacions
És pectoral, emol.lient, sudorífica i diurètica. L'àcid litospèrmic de l'extracte aquós té una certa acció antigonadotròfica. El suc de la planta fresca o les fulles fresques aplicades tòpicament són un excel.lent vulnerari, molt útil en llagues i úlceres de difícil cicatrització.
Terapèutica comparada
La planta Alkanna tinctoria (abans Anchusa tinctoria) anomenada pota de colom o boleng roig, que no es troba a les Illes Balears, conté un colorant violeta a l'arrel, té activitat emol.lient i vulnerària, útil per via externa com a cicatritzant de llagues i ferides.
S'emprava com a colorant de pomades i d'altres productes farmacèutics, com a indicador d'assaigs volumètrics de neutralització i per a donar color al vi.
Dioscòrides (IV 26) diu que és bona contra les mossegades de serp. És citada per Cursach com a útil en aplicació externa damunt dels hematomes.
Fórmules i preparacions
La infusió al 5%, la cataplasma, el suc de la planta fresca.
Història
Alguns autors (García Valdés) donen com Anchusa officinalis o A. azurea el bouglosson de Dioscòrides DIOSC IV 129. D'altres autors (Mattioli, Laguna, Font i Quer) creuen que correspòn a Borago officinalis.
PLINI XXV 40, 81. GALE XI 852 ISIDORO XVII 9, 49
Les antigues farmacopees classificaven Anchussa officinalis com una de les
quatre flors cordials, amb la rosa, la violeta i la borratxa.
CURSACH diu que s'usa en
"hypochondriasi, melancholia, viscerum ardore; pleuritide, dysenteria, morbis biliosis, inflammatoriis (praecipue ubi humores acres, et tenuiores sunt) gonorrhaeis". Continua diguent que
"encara que avui el seu ús és obsolet", seu fibres cum lacte cocti optime propinantur in dysenteria”.
Bibliografia
FM-III-365, FPC-III-173-190, FQ-553-554, JLB-121-478, RT-278, CSCH-60-61
137.
Asperugo procumbens
L...Ma
Asperugo, del llatí asper, aspre.
Procumbens, per tenir les tiges postrades.
Sinonímia. Denominacions
Cast.: Raspilla.
Descripció botànica
Herba anual, enfiladissa o procumbent, eriçada, aspra, pluricaule, fins a 60 cm.
d'alçària. Arrel axonomorfa. Tija molt ramificada, de branques ajagudes. Fulles enteres o sinuades, obovato-oblongues, cobertes de pèls, aspres. Flors axil.lars, petites, en petits grups o solitàries, blanques o blaves. Calze irregular.
Corol.la petita. Aquenis comprimits, rugosos. Floració: febrer-març.
Hàbitat
Vores de camins, herbassars nitròfils, sestadors. Onopordion acanthii. Es troba principalment als estatges subalpí i montà (Bolós). del 700 fins als 1.800 m. Citada a Mallorca antigament per Barceló: "camps propers a la porta de Santa Catalina de Palma". Actualment no està inclosa en el catàleg de Pla, Sastre,
Llorens (1992) ni en les Claus de determinació de la Flora Balear (Gil, Llorens, 1999).
Part utilitzada
La planta sencera.
Composició química
La desconeixem.
Acció farmacològica. Indicacions
Té propietats semblants a Borago officinalis.
Fórmules i preparacions
La infusió al 5%.
Cultura popular
Ha estat usada per a tenyir de vermell.
Bibliografia
FM-III-368, FPC-III-191, BC-326
138.
Borago officinalis
L...Ma Me Ei
Borago, segons l'Escola de Salerno, del llatí cor ago, moure o fer funcionar el cor. Officinalis, medicinal. El nom popular en àrab de Siria és abou (pare) rash (suor). També pot venir del llatí medieval borragine, dels noms populars que indiquen la borra o pelussa de la planta.
Sinonímia. Denominacions
Cat.: Borratja. Borratxa. Borraina (IBal.).
Herba de la tos. Orella d'ós. Pa-i-peixet.
Cast.: Borraja. Port.: Borragem. Basc:
Murriun. Fra.: Bourrache. Ital.: Borrana.
Ale.: Borretsch. Angl.: Borage.
Descripció botànica
Herba anual, híspida, amb pèls aspres, fins a 60 cm. d'alçària. Arrel axonomorfa. Tija dreta, erecta, fistulosa, ramificada. Fulles ruades, carnoses,
amples, les basals en roseta, grans, lanceolades; les caulinars més petites.
Flors grosses, blaves, vermellenques, liles o blanques, rotàcies, estrellades, en raïms terminals. Anteres de color porpra o negres. Calze amb els lòbuls iguals. Corol.la de lòbuls ovato-acuminats. Aquenis rugosos. Floració:
març-setembre.
Hàbitat
Freqüent a camps, camins, vores de poblacions, terra baixa, herbassars
nitròfils. Silybo-Urticion
(>Chenopodietalia). Del nivell de la mar fins a 800 m. També cultivada. Regió mediterrània.
Part utilitzada
La planta sencera: fulles, flors, llavors.
Composició química
Conté sals minerals (nitrat de potassa), antocianòsids, flavonoides, alantoína, resina, àcid silícic, tanins, mucílag, vitamina C, alcaloides. Les llavors contenen oli ric en àcids grassos insaturats, precursors de les prostaglandines (és més rica en aquestes substàncies que Oenothera biennis).
Acció farmacològica. Indicacions
S'empra com a sudorífica, emol.lient, expectorant i diurètica, en febres, tos, bronquitis, grips, reumatisme. L'extracte aquós de la tija i les fulles és molt útil en nefritis agudes acompanyades d'edemes (Leclerc). L'oli de les llavors és útil en la dismenorrea, en dermatitis i per a baixar la xifra de colesterol sanguini (per l'àcid gamma-linolènic).
Terapèutica comparada
En medicina filipina Borago indica s’empra com a pectoral i sudorific.
En medicina marroquí la planta sencera s’usa com a diurètica. En aplicació local és antinflamatòria. Les fulles tendres en sopes i per al couscous.
En medicina mexicana Borago officinalis s’usa en afeccions catarrals, amigdalitis, cucurutxa, asma, tos, bronquitis, micció difícil, úlcera d’estómac, reumatisme.
Fórmules i preparacions
La infusió de les flors al 5%, una tassa després de cada menjada. També la tintura mare, l'extracte aquós i l'extracte fluide de tiges i fulles. Les fulles en cataplasma i l'oli en ús extern, per dermatitis, llagues, èczemes.
Cultura popular
Els brots tendres s'empren cruus com a ensalada i bullits com a verdura. Les flors fresques són comestibles i es posen per a adornar les ensalades. De les fulles arrebossades amb farina se'n fan els bunyols de borratja. En alguns llocs, la nit de Nadal es fregien les fulles de borratja amb farina i ous i es cobrien de mel.
El carregament de pit la borratja treu tot seguit La borratja, emborratxa 170 Si cuneixeu sa borratja
ja sabeu quina flor fa uns gruen per sa ferratja
i altres se l'han de menjar (Menorca) Aigua de borratja
Segons conta Gomis (99), a Santa Liestra i Sant Quiles hi havia la creença que s'havien de menjar bunyols de fulles de borratja el 25 de març, dia de la Mare de Déu, per a que les oliveres
"s'emprenyassin" (és a dir, que és formés el fruit), i que no anava bé la
collita de les olives de la tardor si aquell dia no es feien els dits bunyols.
Història
Possiblement Dioscòrides no va conèixer la borratja, encara que Mattioli i Laguna creuen que correspòn a la buglosa DIOSC IV 130. Les quatre flors cordials de les antigues farmacopees són la borratja, la rosa, la buglosa i la violeta.
Una traducció francesa de l'escola salernitana diu així: La bourrache peut dire, et c'est la verité: Je soulage le coeur, j'enfante la gaieté.
CURSACH la recomana "in melancholia, viscerum ardore, febre ardente, pleuritide, peripneumonia, transpiratione impedita".
Literatura
El nepenthes, medicament mitològic que Homer alaba per a oblidar les penes i calmar la ira, ha estat identificat com a Inula (Plini), Anchusa (Galè), Borago (Plutarc), Papaver (Sprengel), Hyoscyamus (Adanson), Cannabis, sofre i d'altres substàncies. La hipòtesi més versemblant és que el poeta va usar el significat del nom grec nephentes ("no més penes") com a expressió al.legòrica.
Cor borrage (sic) e lengua bovina domèstica són bones tostemps, Arm. Vil. II, 159
Ab sengles flors de borrage al mig dels trevols, Inv. Anfós V
Hauras spinachs e bledes e borratges, Robert Coch 22
Anyívola borraja que xafava ton peu, Verdaguer Jov.
Bibliografia
FM-III-366, FPC-III-190, HNPC-VI-265, BC-319, PPF-28, JP-57, PMCV-93, FQ-550, JLB-115, VP-117, RT-279, HL-80, MH-119, SCH-317, CHEV-177, CSCH-65, PHMT-209, QSMB-779
139.
Cynoglossum cheirifolium
L...Ma Me Ei Ca
Cynoglossum, del grec cynos, ca, i glossa, llengua. Cheirifolium, per les fulles que s'assemblen a Cheiranthus cheiri.
