Quantitat Any 1947 Quantitat Any 1949
182 Màquines per fabricar perles 100 Màquines per fabricar perles 25 Motors elèctrics de ¾ CV 25 Rodes per l’acabat de perles
1 Compressor de 7,5 CV 25 Motors elèctrics 1 Alambí de 200 litres 1 Alambí de 200 litres 3 Màquines per bolles plàstic 1 Serra sense fi 1 Màquina NRM fabric.barra 4 Forns de gas pobre
8 Màquines de tallar 7 Torns d’esmerilar
7 Torns de fresar
7 Torns per operacions vàries 2 Premses per estampar 1 Guillotina
1 Fresadora 1 Llimadora
Quantitat Any 1950 Quantitat Any 1955
8 Màquines de tallar 1 Excèntrica de 6 tones
7 Torns esmerilar 6 Màquines de soldar
9 Torns per operac.diverses 5 Màquines de tallar 100 Màquines per fabricar perles 7 Torns esmerilar
12 Premses per estampar 7 Torns fresar
1 Guillotina 7 Torns per operac.diverses
1 Fresadora 182 Màquines per fabricar perles
1 Llimadora 40 Bancs per fer perles a mà
1 Serra sense fi 30 Màq.Vertic. fer perles buides 25 Rodes per fabricar perles
4 Forns gas pobre amb altern.
25 Motors elèctrics 1 Alambí de 200 litres
Font: Elaboració pròpia en base a les declaracions remeses a la Delegació Provincial d’Indústria.
Nogensmenys, la mecanització més important va començar amb els contactes iniciats el 1958 pel Director Tècnic, l’enginyer Geza Zsolt, amb la firma alemanya H. Vater & CO., Oberbeuren, fabricant de bijuteria i bolles de vidre que
van concloure amb la compra, a principis de desembre de 1959, de 4 màquines automàtiques per fer nuclis de 2 forats. Eren les anomenades “V” (pàgina 17 de l’Apèndix), que serien les antecessores de les S-3190. El seu preu total fou de 5.000 marcs alemanys (unes 150.000 pessetes al canvi).
Les màquines “V”, segons el fabricant, feien les bolles fins a 7 mil·límetres de primera qualitat i molt més regulars que les fetes a mà per les operàries manacorines. No eren aconsellables per les de diàmetres superiors ja que es rompien. Les barretes de vidre necessàries es col·locaven a la màquina verticalment i no havien de tenir irregularitats. Pel que fa a la capacitat productiva, els alemanys asseguraven que cada màquina podia rendir almenys com 6 obreres. Per això aportaven una bateria de dades:
Un treballador podia manejar 6 màquines Vater, i cada una d’elles podia fer 7.200 bolles de 6 mil·límetres en una jornada de 8 hores. Per tant la producció d’un sol obrer era de 43.200 bolles diàries de 6 mil·límetres.
Una obrera de la fàbrica de Manacor podia arribar a fondre en aquells moments fins a 4.000 perles del diàmetre mencionat en una jornada de 8 hores, quan una màquina Vater en feia 7.200, amb un augment de la productivitat del 80%191.
Encara hi hauria altres contactes amb l’exterior per tal de fer-se amb més maquinària moderna i competitiva que pogués cobrir una demanda cada vegada major. Cap el 1964 s’establiren contactes amb fabricants dels EUA. És el cas de Odel Jewelry Co. Inc., de Providence (Rhode Island) que es volia despendre d’unes màquines de fer bolles de plàstic a un preu atractiu (al voltant de 125 dollars unitat).
Aquest any 1964 la inversió en Maquinària i Instal·lacions arribava als 6,12 milions de pessetes en un constant procés de mecanització que duia aparellat la potenciació de la secció de mecànica que aleshores ja comptava amb una plantilla de 15 homes.
Paral·lelament els responsables de l’empresa estaven a l’aguait de qualsevol enginy susceptible d’incorporar-se a la millora de la productivitat. Dins aquests
190La denominació “S” de les màquines significa que foren dissenyades i construïdes sota la direcció del cap de mecànica Pere Sureda Jaume “corem”. Entre els mecànics destacats cal esmentar els germans Josep i Rafel Sureda “rostets” i posteriorment al cap de taller Gonzalo de Paz. De qualsevol manera les S-3 només disposaven d’un bufador en lloc dels sis que bastien les “V”. Molta d’aquesta maquinària encara es troba en plena vigència i operativitat.
191 De les converses amb Pere Sureda Jaume s’ha pogut esbrinar que l’augment de productivitat no era tal ja que aquestes màquines només podien elaborar de manera fiable nuclis de 4 mil·límetres. Per diàmetres superiors el percentatge de defectuoses resultava massa elevat.
paràmetres cal situar el contracte signat el 2 de febrer de 1967 entre I.E.P.I.,S.A. i Roman Méndez Riera pel que aquest cedia tots els drets sobre el seu invent (no patentat) consistent en dos cremadors de gas butà per a usos industrials. El preu total establert fou de quaranta mil pessetes. En la mateixa línia va la compra el 10 de juliol de 1970 a Agustín Ballesteros Hernando, d’una màquina exclusiva (que fou construïda pel mateix Ballesteros dins els tallers de l’empresa a Manacor) destinada a polir superfícies esfèriques muntades sobre una pua que gira sobre el seu propi eix per fricció sobre uns corrons que giren simultàniament. Per aquest invent es van pagar dues-centes mil pessetes, tot i que segons afirmava el cap de la secció de mecànica no va funcionar convenientment fins que els mecànics locals van poder condicionar-la segons els seus propis criteris i necessitats.
Al llarg de 1969 es segueix amb el procés i s’incorporen set màquines noves S-3 per fondre bolles de fabricació pròpia, amb un cost de 3.231.511,95 pessetes, al temps que es procedeix a l’ampliació de la màquina de donar vernís a les perles d’un forat i es substitueix la instal·lació de gas pobre per una més moderna de gas propà.
Per altra banda, aquest mateix any es posa en funcionament la nova secció de màquines automàtiques192.
La creació de nova maquinària continua en exercicis posteriors i veiem com l’any 1970 dins els tallers de la fàbrica es fabricaren set màquines automàtiques BS-5 (per a la fabricació de botons) amb un cost de 7,27 milions de pessetes i l’any següent s’invertiren altres 5,7 milions que es repartiren entre la construcció de noves taules per fondre nuclis i 1,745 milions per automatitzar la màquina “M” de donar vernís. Pel juny d’aquell mateix any Industrias Heusch Reunidas, S.A., en nom de I.E.P.I.,S.A. es posava en contacte amb la companyia americana American Pearl &
Bead Co. Inc., per tal d’adquirir un lot de 12 màquines automàtiques velles i 5 de noves que feien bolles d’alabastre. El preu, subjecte a regateig, era de 150.000 dollars americans en total. Estam davant la primera mecanització important del procés d’elaboració dels nuclis, la qual cosa permetria una menor dependència de la mà d’obra femenina especialitzada i conseqüentment un abaratiment dels costos com es demostra en el quadre que segueix en què queda palesa la repercussió de la mecanització sobre l’evolució a la baixa del personal. Aquesta reducció progressiva, conseqüència del procés esmentat i especialment forta a partir dels primers anys de la dècada dels setanta del segle passat, té com a contrapunt un increment de
192A l’informe hi ha un comentari assegurant que cada una d’elles realitza el treball de 6 operàries la qual cosa, en una conjuntura d’acomiadament permès, suposaria un extraordinari estalvi de mà d’obra.
l’element masculí dins la cadena productiva a mesura que s’anaven mecanitzant la majoria dels processos.
Taula 5.6.6 – Evolució del percentatge de treballadors segons el sexe (1905-1994).
Any Total obrers Dones Percentatge Homes Percentatge
1905 289 285 98,6 4 1,4
1915 283 279 98,6 4 1,4
1940 287 251 87,5 36 12,5
1949 636 583 91,7 53 8,3
1959 525 468 89,1 57 10,9
1972 504 423 83,9 81 16,1
1980 314 258 82,1 56 17,9
1994 239 180 75,3 59 24,7
Nota: S’ha de tenir present que al llarg del període comprés entre 1937 i 1964 la secció de Cel·luloide (a la qual treballaven una mitjana de 25/30 homes) feia part de l’empresa perlera.
Font: Elaboració pròpia en base a les dades citades a la nota de peu de pàgina núm. 196.
L’augment no es deu només a necessitats derivades del maneig de la maquinària -de fet moltes eren conduïdes per dones- o per enquadrar-se a la secció de Mecànica que havia de cuidar-se’n del manteniment; més bé s’explica per la creació, l’any 1965, de la nova secció de Producció i Mètodes, conseqüència directa del fort increment de la demanda i amb l’interès de millorar la capacitat de producció mitjançant la construcció de maquinària dins la mateixa empresa.
Aquesta etapa d’autarquia respecte al disseny i la construcció de maquinària pròpia es completava amb un programa encaminat a aconseguir el perfeccionament i adequació a les necessitats específiques de producció d’altres màquines de procedència externa. Una etapa caracteritzada per importants inversions de capital en l’apartat d’investigació tecnològica, impulsada per una experta direcció tècnica i per la creació d’un grup de mecànics molt qualificats193 que permetrien afrontar el repte de la creixent mecanització amb maquinària exclusiva, creada als tallers propis i habitualment no patentada per evitar possibles còpies per part de la competència, cosa que no s’aconseguí totalment.
Entre les principals invencions aportades per la secció de Producció i Mètodes cal destacar:
193 L’empresa es feia càrrec de les despeses d’estudi de diversos joves mecànics a l’Escola de Mestría Industrial de Ciutat.
El suport-regleta: conjunt de plàstic i agulles d’acer inoxidable que permet transportar el nucli al llarg de tot el procés.
Màquines per elaborar nuclis, dotades del seu corresponent bufador de gas propà, mecanismes d’alimentació i avanç del fil de coure que es manté en constant moviment de rotació la qual cosa proporciona la perfecta esfericitat al nucli que es forma. Estan dotades també d’un sistema d’alimentació de barretes d’alabastre.
Màquines que produeixen nuclis de formes especials. Disposen d’una variabilitat calculada, que permet obtenir-los en forma de pera, llàgrima, cor o bolles esfèriques de gran grossor.
Màquines de porgar destinades a seleccionar els nuclis agrupant-los segons les mides establertes de dos en dos mil·límetres.
Màquines automàtiques per col·locar els nuclis sobre les agulles del suport-regleta.
Màquines per a fixar els nuclis sobre les agulles prèviament engomades.
Màquines destinades a donar les capes concèntriques de substàncies orgàniques i les de protecció. Funcionen segons els tipus de concentració desitjat. Disposen d’un element central comú que transporta els suports-regleta i d’elements d’immersió capaços de donar qualsevol moviment a la safata.
Màquines que realitzen de forma automàtica i seqüencial les operacions de poliment que es dóna entre les diferents capes, garantint la seva homogeneïtat.
Túnel de polimerització on es desenvolupa la delicada operació de donar cohesió interna a les capes per tal que la perla pugui resistir els ambients més agressius sense perdre cap de les seves qualitats.
Màquina per eliminar les rebaves de les perles ja acabades.
Sintetitzant podem dir que a l’any 1975, ja absolutament immersos dins un procés conduent a la màxima mecanització, la fàbrica comptava amb la maquinària de construcció pròpia, mostrada a la taula següent, on juntament amb el model s’aporten dades de l’entrada en funcionament, la quantitat d’unitats de que es disposava i la seva funció.