5.3.1 El primer taller de Felanitx.
La primera constància de la intenció d’instal·lar un taller a Felanitx és una carta que Julien Pierre enviava a Eduard Heusch el 9 de novembre de 1909 on, a
106 La factoria ocupa un solar de 8.150 m2 de superfície sobre el que s’ha construït l’edifici fabril amb una cabuda de 1.857 m2.
banda d’altres consideracions, el director de Manacor seguia amb les habituals queixes que expressava al propietari quan aquest l’esperonava perquè incrementàs la producció. Assegurava que feia tot el possible per fer rendir més a les aprenentes i a les veteranes, de les quals diu que sols 7 o 8 de les 200 operàries que hi havia al Taller I, treballen vertaderament per guanyar-se la paga. Argumenta que ha perdut el coratge de trobar més obreres disponibles a Manacor i que fins a quaranta-vuit han abandonat el taller el que fa necessari posar fil a l’agulla i fer cas a les notícies que li arriben sobre la possibilitat de muntar un taller a Felanitx.
Els primers dies de novembre de 1910 vuit felanitxeres, de les quals malauradament no s’han trobat els noms, ja feien perles als seus domicilis per un jornal d’entre 0,90 i 1 pesseta diària, mentre al mes de març de 1911 a Felanitx hi havia 32 dones que treballaven als seus domicilis amb una producció mitjana de 3.000 nuclis diaris. Marie Louise Bourdais escrivia sobre la tasca feta les quatre primeres setmanes de producció a Felanitx: “les obreres treballen, com vostè es pot donar compta per la fulla, d’una manera molt ràpida. Elles abandonen fàcilment qualsevol altre treball per fer perles. De moment esper un bon resultat.”
Totes aquestes circumstàncies feien que es començàs a pensar en muntar un taller a Felanitx. Però les gestions no devien ser fàcils quan Julien Pierre es veu obligat a escriure en carta adreçada a Eduard Heusch el 17 de març de 1911:
“En resposta a la vostra de l’11 de març respecte a Felanitx ha passat una història que jo no voldria haver de dir-vos per no turmentar-vos, però com que ara ja està calmat la vos podem dir: Antoni [Arrom] ens havia adreçat a una casa d’un conegut seu tot i demanant que ens trobassin algunes bones obreres de 15 a 20 anys. A la vista que aquelles persones volien guanyar molt, després de parlar-ne i per engrescar-les els havia promès una pesseta per cada obrera capacitada per treballar a domicili. Els vaig veure un poc exigents i volent ficar-se per tot, per la qual cosa els he fet veure que ells no eren de la partida i que no coneixien res de perles, que Louise es podia manejar tota sola. M’han dut 25 obreres i els he donat 25 pessetes.”
En un principi, el taller seria provisional i les transaccions -l’entrega del vidre que es duia des de Manacor i la recollida de les perles fetes- es realitzaria a una casa, a la propietària de la qual se li pagaria un lloguer i tal vegada una comissió.
Així i tot, els inicis no serien gens fàcils pel que es dedueix de les cartes que Pierre
remetia regularment a Heusch informant de l’assumpte107, però la consolidació de la producció a Felanitx (Xamena, 1975: 239) s’anava aconseguint, no sense entrebancs que Julien Pierre es cuidava de posar en coneixement al seu cap a qui comenta (carta del 16-05-1911) que despatxarà les obreres que no treballin seriosament. Volia assegurar-se que les que seguissin (pareix que en aquells moments serien cinquanta-cinc) fessin 3.000 perles diàries. Algunes dades sobre la producció dels tallers felanitxers i el jornal que cobraven les obreres que els servien, les obtenim d’una carta que Pierre Riche, en aquells moments responsable dels negocis de la companyia a Mallorca, dirigia a Louise Bourdais -encarregada de Felanitx- el 24-08-1911108.
L’èxode constant d’emigrants cap a Amèrica que patia Felanitx també afecta a les perleres i es reflexa en les cartes. Sabem que a finals de 1911 només quedaven disset dones treballant en l’elaboració de perles. Això no obstant, l’interès que tenien els Heusch per incrementar la producció va fer que es decidissin a reunir-les totes en un sol taller per poder-reunir-les tenir controlades, ja que pel que es veu la disciplina i la constància en assistir a un treball de caire fabril amb regularitat, no eren qualitats que adornassin la mà d’obra autòctona, sobretot la dels pobles de la part forana de principis de segle, més avesada a realitzar tasques camperoles possiblement ben feixugues però amb una certa llibertat, que a començar una feina monòtona i repetitiva, a toc de campana, aguantant llargues hores assegudes davant un aparell i esperonades per una capatassa que havia de cobrir uns objectius.
Les gestions efectuades pel fill d’Eduard Heusch, desplaçat expressament a Mallorca, acabaren amb l’obertura del taller a Felanitx. El contracte de lloguer signat el 24 d’abril de 1912, entre el propietari Joan Mas Tauler i Maria Uguet Antich109 demostra que la Sra. Uguet ja ocupava la casa on ara s’oficialitza la fàbrica i on segurament ja es desenvolupaven les activitats perleres. Estava situada al número
107 El rebombori degué ser sonat. Pierre adjunta a la carta la transcripció d’un diari, segons diu escrit en mallorquí, on es parla d’aquest assumpteafegint: “La propietària de la casa li ha dit [a Louise Bourdais]
que si no li dóna 12 pessetes al mes ens farà mudar a una altra casa. Li hem pagat el primer mes i li he promès 12,50 pessetes al mes, però vol també 1 pesseta per cada taula instal·lada. [la propietària] Ha anat a Louise exigint-li les 22 pessetes que li devia i després ha anat a cercar les obreres dient-los que no hi tornassin perquè no cobrarien res i que a Manacor regalaven el vidre.
Quan ho he sabut els he fet rellegir el Reglament i els he dit que si no estaven conformes ens retiràvem de Felanitx i que haurien d’anar a cercar el material a Manacor. Aleshores han tornat a l’ordre”.
108 Segons els seus càlculs l’operària número 8 havia fet 8.900 perles i li corresponia cobrar 3,75 de les que s’ha de descomptar el vidre subministrat per valor de 0,75 pessetes (sortia a 0,33 pessetes el miler)
109 Maria Uguet Antich, segurament seria la coordinadora i l’enllaç entre la delegada dels Heusch a Felanitx i les treballadores locals. Al contracte hi intervindria ella donat el caràcter estranger de Julien Pierre i Louise Bourdais. De fet aquesta darrera fou la fiadora i garant del contracte.
13 del carrer de l’Hospici i s’arrendava pel temps de sis mesos al preu acordat de quinze pessetes mensuals110. Entre el condicionat d’aquest contracte cal esmentar:
“La casa alquilada solo comprende las habitaciones delanteras altos y bajos con el horno existente en la casa hasta la cochera. Pago del alquiler por meses anticipados, primer pago dia primero de Mayo en que principia el arrendamiento. Se entenderá terminado el contrato en cualquier dia que la Uguet deje de pagar puntualmente el alquiler convenido. Queda autorizada la Uguet para tener en el piso el tiempo que dure este contrato, á Dª Luisa Bordais, Directora en esta ciudad de la casa Hugo Heusch y Cª y dedicarse en dicho piso á la fabricación de perlas.”
En un altre ordre de coses podem afegir que, segons mostra una carta del 8 de maig de 1912, en aquells moments els tallers felanitxers, que ja comptaven amb la instal·lació de gas, disposaven de setze places completament acabades i vint-i-tres més que s’enllestirien ben prest. En total dins la fàbrica hi treballarien unes quaranta persones. Quant a la producció i als jornals pagats, la mateixa font a octubre de 1912 ens dóna una idea bastant aproximada de la situació, quan des de Manacor es retreu a la directora de Felanitx per haver pagat el miler de perles per damunt dels 25 cèntims de pesseta el miler com està establert i es fa a Manacor111.
Si consideram el que guanyaven les obreres -a l’octubre de 1912- fent perles al taller de Felanitx, no ens hem d’estranyar que moltes abandonassin la fàbrica en moments puntuals quan les seves famílies les necessitaven al camp. Això queda
110Un nou contracte, sobre el mateix immoble, es formalitzaria el 30 d’abril de 1913, aquesta vegada entre Julien Pierre com a representant i Director de la Casa Hugo Heusch y Cia. i el mateix propietari, encara que aquesta vegada el preu del lloguer pactat era de dues-centes quaranta pessetes anuals (vint pessetes mensuals –o sigui amb un increment del 33%-). Entre les condicions estipulades estava l’ampliació de la superfície llogada a tota la casa excepte la cotxeria, el termini quedava fixat en tres anys prorrogables i, el que era molt important, la Casa Hugo Heusch y Cia. podia modificar la casa a la seva conveniència amb la condició de tornar-la al seu estatinicial al finalitzar el contracte.
111El detall és el següent:
palès en una carta que dirigien els responsables de la fàbrica a Heusch argumentant-li les causes de la baixa producció. Referint-se a Felanitx diu textualment:
“Tant el Sr. Riche com jo mateix hem fet tot el possible per incrementar el rendiment, malgrat tot no hem aconseguit res notable. Les causes són la llibertat de poder prendre a la seva voluntat totes les llicències que els sembla. La temporada de collita és per a elles una festa on es riu i canta i es pren amb plaer tant a casa seva com a casa d’altres. Els paguen entre 1,25 i 1,50 pessetes per dia. El mateix passa amb la verema, les olives, les figues. Tot és millor que estar dins la fàbrica. Als vespres es reuneixen amb els veïns, cantant i tocant les castanyetes. Si l’endemà les vas a cercar diuen que estan malaltes.”
Per les dades extretes dels Llibres de Paga i Producció que fan referència al taller de Felanitx, sabem que en el període comprès entre 1916 i 1918 s’elaboraren poc més de trenta-cinc milions de nuclis, pels quals una mitjana de 34 dones cobraren un total de 12.678 pessetes o sigui devers 0,36 pessetes per miler, quantitat bastant superior a la que es pagava a Manacor.
Taula 5.3.1.1 – Producció del taller de Felanitx (1916-1918).
1916
-Totals 43 16,06 6.046 Totals 32 16,00 5,454 Total 27 3,03 1.076 Font: Elaboració pròpia a partir dels llibres de Paga i Producció d’Hugo Heusch & Cia. i I.E.P.I.,S.A.
Basant-nos en aquesta estadística tenim que el 1916 el preu mitjà pagat fou de 0,38 pessetes el miler; l’any 1917 la mitjana havia baixat a 0,34 pessetes per cada mil nuclis i per a l’any 1918 la mitjana estava en 0,35 pessetes el miler. D’acord amb les dades anteriors i establint una preu mitjà de 0,37 pessetes per miler de
nuclis, arribam a un càlcul aproximat de la producció mitjana per obrera i del salari setmanal cobrat per cada una d’elles tal com s’exposa en la taula 5.3.2.