Fabricació Quantitat Denominació Explicació abreujada de la seva utilitat
1991 1Indra per donar bany a les perles de 2 forats de la Secció Indra
1992 1Desmuntar les perles Indra
1993 1Tallar capolls a les perles acabades
1994 1Tallar capolls a les perles acabades
1997 1Tallar i enfilar 1998 1Tallar i enfilar
1999 1Cabina netejar automàtica a base d'aire comprimit i extractor ca. 1964 2Bany a perles d'1 forat amb suport de suro, plaques o regletes
ca. 1975 1Cabina netejar manual les perles a base d'aire comprimit amb extracció de pols a l'exterior ca. 1975 1Cabina netejar manual a base d'aire comprimit i extractor
ca. 1975 1Cabina recuperació de perles amb tares a la capa de color. Fondre les capes i deixar la perla neta 3Cabines àcid usat "de Desbaste". Per extracció
3Cabines automàtiques per àcids amb extracció. Dipòsits per a la fusa d'ànimes de les perles per corrosió 3Cabines manuals Antigues. Per àcids. Dipòsits per a la fusa de les ànimes de les perles per corrosió 2Dipòsit d'immersió per la neteja de les regletes
1Forn per coure les perles
ca. 1960 2Forn d’assecatge de pols de Bismut abans de col·locar a les màquines 1Forn d’assecatge per a safates amb pols i esponges per màquina PLP 2Fusió perla Hidràulica per fondre perles d'1 i 2 forats i peres
1Rebobinar per construir bobines de fil que alimentin les S-3
ca. 1972 11S-1 per fondre bolles d'1 forat
ca. 1975 17S-4 per fondre. Actualment s'utilitzen igual que les S-1
2Taula per fondre a mà
4Taula seleccionar les perles una vegada fuses
Font: Elaboració pròpia en base a les fitxes de la secció de Mecànica, pendent de classificació.
177
Com és de veure en els llistats de maquinària creada dins els tallers de la pròpia fàbrica, amb l’interès d’aconseguir un abastiment autàrquic de tots els elements necessaris que permetesin a la companyia allleugerir-se del llast que suposava una plantilla tan nombrosa com la que disposava, cal enquadrar l’esforç i la constant preocupació per assolir el perfeccionament de les instal·lacions i l’obtenció de la maquinària adecuada per tal de millorar la producció, tant en l’aspecte qualitatiu -que els havia de facilitar la lluita contra els competidors que anaven entrant al mercat-, com en el quantitatiu -tan important en una manufactura com aquesta en que la mà d’obra constituïa un dels capítols més onerosos de les despeses d’explotació-. El fet que la maquinària necessària per completar els processos hagués de ser específica, ja que no existien pràcticament precedents a Espanya, feia imprescindible la construcció de la mateixa dins els tallers de l’empresa i a càrrec dels seus propis tècnics que anaren posant en funcionament, al llarg de quaranta anys, gairebé un centenar i mig d’enginys.
Cal observar la progressió pel que fa a la complexitat tecnològica dels aparells a mesura que ho demandava el perfeccionament del sistema de producció.
Així els primers aparells que s’enllestiren (fins a 27 en total a la dècada dels seixanta) eren majorment vitrines per donar color als nuclis, el túnel o el forn d’assecatge, per passar posteriorment a la construcció de les S-3 per fondre perles de dos forats (hereves aventatjades d’aquelles primeres “V” alemanyes). Progressió que continuà al llarg del decenni següent amb la posada en funcionament de quasi 60 màquines més entre les que es comptaven les d’engomar, les de seleccionar o les cabines de recuperar les perles tarades. Vint-i-set aparells més de diversa índole entraren en servei a la dècada dels anys vuitanta i altres 26 a la que tancà el segle.
Una part important d’aquests prototipus ha estat adoptats per altres fàbriques perleres -tot i que amb algunes modificacions, millores i adaptacions a necessitats concretes- puix, malgrat l’innegable valor que les atorgava el ser exemplars singulars no se patentaven precisament per evitar les còpies.
5.7 El personal
A la limitada cultura fabril de la contrada amb què es trobaren els Heusch s’hi afegia una certa relaxació a l’hora d’acudir regularment als tallers. Després de la primera envestida, van seguir èpoques en què les obreres pareixia que desertaven de la fàbrica. Qualsevol motiu era adient per no acudir-hi, igualment la mínima excusa era vàlida per absentar-se encara que ja haguessin començat el jornal195.
Tot això agreujat per alguns altres condicionants que poden distorsionar puntualment les xifres aportades, com per exemple l’alt grau d’absentisme i el freqüent abandonament del lloc de treball de les obreres en els primers anys de funcionament, l’obligada variació d’efectius motivada molt sovint per manca de primeres matèries o d’energia, el fet que en certes èpoques convisquessin dins el mateix recinte dues empreses i algunes ocultacions de personal que s’han detectat en les primeres dècades del segle vint196.
Per a l’obtenció d’una relació fiable del personal que va treballar a la fàbrica de Manacor al llarg de cents anys s’han hagut de sortejar una sèrie de dificultats ja que, depenent de les fonts a les quals s’acudeixi, podem trobar diferències significatives. Cal destacar que totes les xifres de treballadors que es presenten es refereixen únicament als de la fàbrica de Manacor sense tenir en compte els que, encara que essent de la mateixa empresa, desenvolupaven la seva tasca a altres centres com Felanitx, Palma, Barcelona o Vic. Val a dir que a partir de 1921 dins el mateix recinte fabril de Manacor va funcionar la fàbrica de cel·luloide de La Metalúrgica Española, S.A., que començà amb 15 obrers per arribar a un màxim de
195A finals d’agost de 1908 es queixen de la manca d’obreres i que el 4 de setembre vàries obreres han abandonat el treball per anar a collir figues i ametlles, que quan tornin es tractarà de buscar-ne una de certa edat i amb molta d’energia que pugui controlar les altres.
A la demanda del director si podrien fer la jornada completa, les treballadores li han contestat que no guanyaven suficient. En cartes del 4 i del 9 de maig de 1908 Pierre assegura que les perleres guanyaven una mitjana d’1 pta. diària que consideraven insuficient. Tenint en compte que ell demana 3.000 pessetes per pagar dues setmanes podem inferir que aleshores treballarien a la fàbrica de Manacor entre dues-centes cinquanta i tres-centes dones. Per la mateixa carta sabem que alguns homes treballaven el vidre i altres dos es cuidaven dels forns de gas en torns de dia i nit.
196Com exemple l’Acta nº 7749 de la Inspección Oficial del Retiro Obrero Obligatorio, que amb data 17 de juliol de 1925 requereix a l’empresa a liquidar pels 38 obrers de La Metalúrgica Española a Manacor que no havien cotitzat durant el període comprés entre l’1 de novembre de 1924 i el 30 d’abril de 1925.
A I.E.P.I., S.A. se li obligava a inscriure 277 operaris i liquidar les seves cotitzacions corresponents al lapse de temps que anava des del 1 de maig de 1924 fins al 30 d’abril de 1925.
Un altre exemple el tenim en l’ingrés de 344,96 pessetes efectuat per I.E.P.I., S.A. el 10 de novembre de 1944 a la caixa de l’Institut Nacional de Previsió en concepte de liquidació del Retir Obrer no cotitzada en el seu moment per Felipa Mulet Pons, domiciliada al carrer Lleó XIII, 4 de Manacor i que havia treballat a l’empresa des del 24 de juliol de 1921 fins al 10 d’agost de 1926. La liquidació, emesa a conseqüència de la sol·licitud de la jubilació per part de la treballadora, detallava els dies que havia treballat per a l’empresa: 1.817 dies; el jornal diari: 2,50 pessetes i la quota diària que es pagava per Retir Obrer: 0,10 pessetes. S’incloïen 163,26 ptes. pels interessos de demora al 4%.
48 i tancar amb 21. Després, a partir de 1937 tornà a funcionar la secció de Cel·luloide però aleshores ja com un departament més de la mateixa empresa197.
Com a complement d’aquest capítol de personal s’ha considerat convenient incloure a l’Annex les primeres relacions nominals de les obreres, corresponents a l’any 1915, on figuren els noms i llinatges de les treballadores amb menció a la seva edat o data de naixement, la seva adreça, el taller on estaven ocupades, a vegades el seu estat civil i, puntualment, la classe de perla que feia cadascuna. Aixi mateix s’uneixen altres llistats sense data però que amb total seguretat pertanyen al període 1931 a 1935, aquests no extrets de la documentació empresarial sinó que han estat facilitats per l’Agrupació Socialista local, en els quals es relacionen les obreres inscrites al sindicat femení La Perla y Labor. De la mateixa font s’ha obtingut una relació dels associats a El Arte del Celuloide que malgrat no sigui estrictament matèria d’aquest treball, hom considera adient dedicar-li un apartat específic donat que dins a la mateixa empresa i compartint l’espai fabril es trobava La Metalúrgica Española, S.A. dedicada a la manipulació d’articles de cel·luloide.
197 Les fonts de les quals hom s’ha valgut intentant afinar el màxim possible són les es citen a continuació:
a) Les corresponents a 1903 s’estableixen sobre les notícies que la premsa de l’època va publicar a conseqüència de la vaga de perleres d’aquell any.
b) Per a l’any 1905 s’ha comptat amb una sèrie de quatre fotografies que s’aporten.
c) El personal del període comprés entre 1908 i 1912 s’ha obtingut en base al buidatge dels llibres Copiadors de cartes.
d) Les xifres corresponents al període de 1915 a 1919 s’han agafat de dos Registres d’obreres i de les Memòries anuals.
e) Les compreses entre 1920 i 1923 sobre els Llibres de Paga i Producció.
f) Per el període entre 1924 i 1938 hom s’ha basat en les fulles de cotitzacions del Retir Obrer i d’una font externa com són els llistats de l’associació obrera La Perla y Labor.
A partir d’aquesta data ja es disposa de registres de personal de diversa índole.
HUGO HEUSCH & Cia. INDUSTRIA ESPAÑOLA DE PERLAS IMITACIÓN, S.A. MAJORICA HEUSCH, S.A. - MAJORICA, S.A.
0 100 200 300 400 500 600 700 800 900
1905 1909 1913 1917 1921 1925 1929 1933 1937 1941 1945 1949 1953 1957 1961 1965 1969 1973 1977 1981 1985 1989 1993 1997 2001
Nº Treballadors
1ª Guerra Mundial Reducció fàbrica de Barcelona
(segona meitat dècada 1920)
Èxit de la perla massisa als EUA (mitjan dècada 1920)
Guerra Civil Espanyola 1936-1939
Absència de competència internacional
(1940-1950)
Apareixen els efectes de la mecanització (princ.dècada 1970)
Èxit de la qualitat M ajorica (mitjan dècada 1960)
Efectes del Crac de Wall Street (1929)
Font: Elaboració pròpia en base a la premsa de l’època (1903), fotografies (1905), llibres Copiadors de cartes (1908-1912), Registre d’obreres (1915 i 1919), llibres de Paga i producció (1920-1923), butlletins del Retir Obrer i relacions del sindicat femení La Perla y Labor (1924-1938). A partir d’aquesta data per diversos Registres i relacions de Personal.
181