A nivell local, l’exemple paradigmàtic de societat de caire assistencial -entitats habitualment patrocinades pels estaments eclesiàstics i elements influents de la societat civil- és sens dubte el Monte-Pio de Manacor, fundat amb l’objectiu d’alleugerir les greus mancances de la classe proletària, sostreure-la de les urpes de l’usura42 i evitar en tot el possible el constant i perllongat flux migratori de manacorins que deixaven el seu poble per tractar de sobreviure lluny de la seva contrada. El seu paper revitalitzador de la societat manacorina va contribuir decisivament a alleugerir la penosa existència del proletariat del poble alhora que oferia recolzament al desenvolupament de l’agricultura local i facilitava el finançament d’altres sectors necessitats. La concessió de petits préstecs sobre mobles i robes -sovint condonats quan s’acostava l’hivern-, l’atorgament de penyores sobre joies i valors -segment al qual segurament acudirien algunes famíles benestants necessitades puntalment de numerari-, la bestreta sobre grans i fruits -evitant als pagesos la venda prematura dels seus productes a baix preu a causa de dificultats econòmiques- o l’establiment
41Com a mostra val el comentari recollit per M.P. Pérez de El Obrero Balear quan es refereix al treball femení dient: “Las empleadas de “La Industrial Algodonera” pueden servir de prototipo para describir las condiciones de trabajo de la mujer en estos momentos. La jornada comenzaba a las cinco de la mañana, se trabajaba hasta las siete de la tarde sin descansar más que media hora para el almuerzo y una hora para comer. Las doce horas y media de labor eran recompensadas con cinco reales que servian de simple complemento del trabajo del padre o marido”.
42A la Tarifa 2 dels llistats de la Contribución Industrial y de Comercio de 1899 (AMM III 109Z) figuren fins a 44 particulars inscrits sota l’epígraf de Prestamistas hipotecarios.
de préstecs amb garantia hipotecària eren els eixos de la branca del Mont de Pietat, completada amb la secció de Caixa d’Estalvis amb la qual s’intentava instaurar la cultura de l’estalvi en una societat fins aleshores acostumada a viure al dia i instal·lada en un cert fatalisme. Les obres de caràcter benèfic i assistencial i, sobretot, les aportacions realitzades per a la construcció de la torre-campanar i de la nova església parroquial en construcció servirien per perpetuar la seva memòria al temps que completaven la tasca d’aquesta Associació la qual, sota la direcció d’una Junta Protectora i gràcies a l’empenta del Rector Rafel Ignasi Rubí Pocoví recolzat per un ampli sector de l’èlit local, contribuirïa decisivament al resorgiment de Manacor.
A la reunió convocada a la Rectoria l’11 de juny de 1895 es constituïa la Junta Rectora de la Caixa d’Estalvis amb l’objectiu principal de: “fomentar el ahorro, admitir y guardar el de todas las clases sociales y hacerlo reproductivo; combatir la usura, facilitando prestamos y sostener y auxiliar material y moralmente el funcionamiento de obras caritativas, beneficios sociales y de previsión, conforme a las prescripciones de los presentes Estatutos”43. Les activitats s’iniciaren oficialment el primer de juliol de 1895 a les oficines instal·lades a la casa particular del director Pere Josep Gayà Mayol, al carrer de l’Estrella número 8. L’horari d’atenció al públic era de 10 a 12 i mitja del martí, comptant amb un capital social de 25.000 pessetes format per 250 “subvencions” de 100 pessetes cadascuna subscrites íntegrament per capital autòcton.
Amb l’interès de mostrar la incidència de la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Manacor i la seva connexió amb el desenvolupament del poble s’ha considerat convenient aportar una sèrie de taules i gràfics que ajudin a una millor comprensió.
43 A algunes Memòries d’exercicis posteriors es poden veure comentaris, tot i que amb certa càrrega de retòrica, que reflecteixen la satisfacció pel compliment dels objectius:
Memòria de 1895: “... nuestra laudable benéfica y santa institución que tantos abusos suspende, tantas lágrimas enjuga y tantas necesidades socorre”.
Memòria de 1897: “La tremenda crisis económica de este pueblo la hizo necesaria y el espíritu de caridad evangélica le dió vida. Cuando todas las Sociedades de Crédito cerraban sus Cajas á nuestros pobres agricultores ... Gracias á las libretas de imposición á la Caja de Ahorros, nuestro pueblo vá abandonando sus fatalistas costumbres de imprevisión temeraria y adquiriendo hábitos de prudente moderación”.
Memòria de 1898: “... los pequeños préstamos representan una necesidad satisfecha, un dolor mitigado, tal vez una honra salvada, y un golpe certero asestado contra la destructora obra de la usura”.
Memòria de 1900: “... si bien observamos que el número de préstamos sobre alhajas y valores no es muy superior a años anteriores, lo que puede significar que disminuye la escasez de las clases necesitadas, en cambio han aumentado considerablemente los préstamos sobre granos, auxiliando de un modo eficaz á la agricultura, principalísima fuente de riqueza de nuestro pueblo”.
Memòria de 1902: “... seguiré siendo la muerte de la usura, el consuelo del necesitado, el fomento del comercio, el amparo del agricultor y la favorecedora del propietario”.
Memòria de 1904: “Esperamos alabareis que, conocida la miseria de los prestamistas sobre ropas, devolviéramos estas, antes del invierno, á todos los que habian pedido desde una á cuatro pesetas”.
La primera d’elles -que comprèn el quinquenni inicial- ens dóna informació dels primers clients, tant d’actiu com de passiu, permetent-nos veure el considerable increment del nombre d’impositors i de prestataris.
A finals de segle XIX quasi vuit-centes persones disposaven de llibreta d’estalvi a l’entitat, la qual cosa suposa que eren clients de passiu gairebé el 7% de la població total del poble. Destaca la minsa presència de comerciants (epígraf dins el qual s’inclouria la branca manufacturera) el percentatge dels quals malgrat anar engreixant amb el temps, mai en el període no va superar el 9% del total. Els propietaris, amb el 20% anaven perdent quota respecte als jornalers; però el que realment sorprèn és la forta presència de la dona entre els imponents amb percentatges que oscil·len entre el 31 i el 39% i també dels menors, que arriben al 10%. Centrant-nos en els clients d’actiu cal esmentar l’important nombre de titulars de préstecs, especialment els atorgats amb la garantia de joies i valors -el 77,35% i un import mitjà de 93,53 pessetes per crèdit- mentre la mitjana pels establerts sobre grans, robes, mobles i amb garantia hipotecària era de 172,49 pessetes cadascun.
Taula 3.4.1 – Evolució dels clients d’Actiu i Passiu de la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Manacor (1895-1899).
Imponents (Núm.de comptes) Prestamistes (Núm.de comptes) 1895 1896 1897 1898 1899 1895 1896 1897 1898 1899 Propietaris 7 29 41 82 157
305 1.206 2.016 2.231 2.217
Comerciants 2 5 16 31 71
Jornalers 5 23 72 107 172
Dones 20 61 118 181 247
Menors 12 26 41 52 78
Altres 5 19 32 54 64
TOTALS 51 163 320 507 789
Font: Elaboració pròpia en base a les Memòries anuals de l’Entitat.
Les operacions de la Caixa d’Estalvis que reflexa la Taula 3.4.2, juntament amb el gràfic adjunt que mostra l’evolució dels dipòsits totals, ens confirmen la vitalitat de l’entitat amb un constant augment del negoci fins a l’exercici de 1912 quan s’entra en un període regressiu que arribarà fins el 1918 -coincidint amb els anys de la 1ª Guerra Mundial i el període de crisi de subsistències-, moment en el qual s’inicia un període de progressió constant que arribarà fins a l’any 1933.
Gràfic 3.4.1 - Evolució dels dipòsits i préstecs de la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Manacor (1895-1933).
0
1895 1898 1901 1904 1907 1910 1913 1916 1919 1922 1925 1928 1931
Pessetes
Dipòsits Préstecs
Font: Elaboració pròpia en base a les Memòries anuals i els Balanços de l’Entitat.
Taula 3.4.2 – Operacions de la Caixa d’Estalvis (1895-1933).
Imposicions Reintegraments Saldo Interessos Import acumulat
1925 923.596,85 654.253,88 1.609.894,00 64.694,85 1.674.588,85
Font: Elaboració pròpia en base a les Memòries anuals i els Balanços de l’Entitat.
L’anàlisi de la Taula 3.4.3 mostra com els préstecs es veuen afectats pel període regressiu per als dipòsits, notant-se una sèria contracció de les operacions a partir de 1913 -afectant sobretot als garantits per grans, robes, mobles i hipotecaris-de la qual no se’n sortirà fins a començaments hipotecaris-de la dècada hipotecaris-de 1920, tot i que a partir de llavors la major part dels préstecs s’establiran sobre joies i valors.
Taula 3.4.3 – Evolució de l’Actiu de la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de
1924 864.171,55 107.580,52 971.752,07
1925 928.990,55 99.021,52 1.028.012,07
1926 862.918,55 92.052,52 955.971,07
1927 880.000,00 122.647,25 1.002.647,25
1928 19.863,00 23.266,00 815.175,00 184.054,00 1.042.358,00
1929 18.860,00 2.327,00 820.544,00 203.354,00 1.045.085,00
1930 11.931,00 1.227,00 737.592,00 229.254,00 980.004,00
1931 10.967,00 1.240,00 730.136,00 221.485,00 963.828,00
1933 11.375,00 393.533,00 349.700,00 754.608,00
Nota: Els tres primers anys sols es concediren préstecs sobre joies, grans, robes i mobles. A partir de 1898 es comença a fer-ne d’hipotecaris. El 1928 es produeix un traspàs massiu cap a garantia personal i a garantia hipotecària.
Font: Elaboració pròpia en base a les Memòries anuals i els Balanços de l’Entitat.