94 En el Llibre Paga Macizas 1925-1929 trobem dades que ens confirmen que aleshores a Petra hi treballarien una mitjana de 20/25 obreres dedicades a muntar perles als suros que assolirien una mitjana de 44 suros per dona (pagats a 0,75 cèntims la desena resultava un setmanal de 3,30 ptes., encara que hi havia obreres que arribarien a les 7,50 ptes.). L’encarregada, que habitualment aportava també la feina, el control i el local on s’agrupaven les productores, cobrava 21 pessetes a la setmana.
El taller fou tancat el 30 de gener de 1926.
95 Per la mateixa font anterior sabem que a Sant Llorenç la mitjana de dones que hi treballaven era d’entre 55 i 60, que muntaven una mitjana de 50 suros per obrera la qual cosa suposava 3,75 ptes.
setmanals. El màxim es situa en 11,60 ptes. mentre l’encarregada cobrava 21 ptes. incloent el local.
Aquest taller va haver de tancar el 6 de febrer de 1926, però hi ha anotacions al Llibre de Producció, que el novembre de 1928 encara es pagaven una mitjana de dues-centes pessetes setmanals a dones de Sant Llorenç des Cardassar per fer nusos a escarada.
96 Agraeixo a Miquel Bonet “fai”, a Sebastià Riera i a l’Agrupació local del PSOE, la possibilitat que m’atorgaren de poder accedir a aquesta documentació.
Taller/Secció Nombre d’obreres
Taller/Secció Nombre d’obreres
Taller I -Fusió nuclis- 106 Secció 5ª -Xutatge- 48
Taller III –Fer nuclis- 53 Secció 6ª -Quadres- 5
Taller III -Perla buida- 14 Secció 6ª -Suros- 46
Secció 2ª 13 Secció 7ª -Color a mà- 22
Secció 2ª -Talladores- 2 Secció Fantasia 5
Secció 4ª -Color- 42 Rentar Perles 2
Font: Elaboració pròpia a partir dels llistats d’afiliades al sindicat “La Perla y Labor”.
Uns anys després, l’Inventari que es va confeccionar arran del traspàs de les activitats des de Barcelona a Manacor (01-01-1937), ens permet establir la composició de la fàbrica en aquells moments:
Tallers I i II on s’elaboraven els nuclis
Secció de perles massisses
Sales de triatge i xutatge (confecció dels collars)
Sala de niquelar i polir (estarien dedicats als articles de bijuteria)
Sales de motors, torns i mecànica
Una font molt important per fer-nos una composició exacta de la factoria a mitjan segle vint la tenim en el Reglament de Règim Interior, elaborat el 194897 que a
97Un Decret ministerial de 21 de febrer de 1948 enquadrava I.E.P.I.,S.A. dins el sector de les Indústries Químiques la qual cosa obligava, d’acord amb l’article 64 del Reglament Nacional d’aquell sector, a subjetar-se a un Reglament de Règim Interior que regulàs totes les relacions entre el personal treballador i l’empresa. L’especificitat de la indústria que ens ocupa i la inexistència d’altres similars a l’estat espanyol feia que les normes de caràcter general que es dictaven haguessin de adaptar-se a la singularitat que mencionem. El personal es dividia en vàries categories tot separant l’escala administrativa de la obrera:
Tècnics, que comprenia el contramestre o cap de secció, encarregat i auxiliar de laboratori.
Empleats que podien tenir categoria de cap de 1ª i de 2ª, oficial de 1ª i de 2ª, auxiliar i aspirant.
Subalterns. Aquest grup comprenia els xofers, porters i personal de neteja.
Obrers, categoria que aglutinava el major contingent de mà d’obra. Específicament es feia constar que estaria integrat per personal femení dedicat a la fabricació de les perles artificials, personal masculí destinat a realitzar oficis auxiliars i personal d’ambdós sexes ocupats en el taller d’articles de cel·luloide.
El personal femení es repartia en tres grups: encarregada de taller, oficiales de 1ª i de 2ª i aprenentes.
El personal masculí quedava dividit en: oficials de 1ª, 2ª i 3ª, ajudants especialistes, peons ajudants, peons i aprenents.
la vegada que ens informa de les seccions i de la divisió del treball, ens aporta dades que ens permeten conèixer especificitats de l’empresa, com per exemple que la majoria de la producció encara es sustentava en el treball a escarada com es veu en l’article 33: “De acuerdo a la costumbre existente desde antiguo en la Industria Española de Perlas Imitación, S.A. en las secciones denominadas “email” “montage”
y “ensartadoras” se mantiene para el personal obrero de las mismas el régimen de trabajo a destajo98.
Tallers d’Email. On s’elaboraven els nuclis de vidre. Hi treballaven:
Perleres de 3ª . Operàries que utilitzant un bufador de gas fonien les barretes de vidre formant esferes de la grandària de perles petites que quedaven enfilades a un fil de coure.
Perleres de 2ª . Obreres que, després de molt de temps de pràctica en l’anterior categoria, realitzaven el mateix treball però amb una perfecció total i singularment, elaboraven les esferes que per la seva mida o per altres característiques eren més difícil d’obtenir.
Perleres de 1ª . Eren les que a més dels treballs anteriors, havien assolit un nivell que les permetia obtenir de les barretes de vidre, formes especials distintes a les esfèriques, figures diverses, conjunts de perles de diverses formes99 i grossors i perles d’un sol forat.
Perlera de perla buida . Se’n cuidava de reblanir mitjançant l’acció de la calor els tubs de vidre de dimensions adequades i injectant-los aire comprimit procedien a la dilatació dels mateixos a fi d’obtenir-ne el seu arrodoniment i formar la bolla.
L’any 1956 aquesta secció estava formada pel Taller I, confrontant amb Via Roma, on quasi 100 obreres fonien a mà perles de la qualitat Majorica sota la direcció d’Antoni Arrom. I el Taller II, situat a continuació, donant cobri a gairebé 200 dones, que sota la direcció d’Albert Jacquart, es dedicaven a fondre manualment les perles d’altres qualitats.
98 El detall de les tarifes per aquesta modalitat de treball eren:
Secció Email: les quantitats a pagar oscil·laven entre 0,43 pessetes el miler de perles fetes de 2 mm.
i les 11 pessetes el miler de perles de 12 mm. (fins a 11 diàmetres diferents)
Secció Muntatge: es pagarien a sis pessetes els cent quadres i a vint-i-dues pessetes els cent suros.
Secció d’enfilar (xutatge): la tarifa anava de 0,70 pessetes la massa de collars de 40 cms. de llargària i diàmetre de les perles des de 3 a 8 mm. i 0,80 els de 50 cms. La tarifa pels de 4 a 10 mm. era 0,45 pessetes més barata. El passar fils es pagava a 0,35 ptes. la massa i el posar el terminals als collars a 0,30 ptes. la massa. Aclarir que una massa aleshores constava de dotze collars i no de deu com seria després. Quedava fixat expressament que aquestes tarifes haurien de suposar per a les interessades un jornal com a mínim un vint-i-cinc per cent superior al jornal legal vigent.
99Les formes més corrents són: barroques, de pera, allargades, aplatades o de llàgrima.
Taller de Triatge. Secció on les triadores, amb l’ajuda d’una espàtula, realitzaven les operacions d’escollir i classificar les perles atenent el seu grossor i forma, separant-les en distints recipients a la vegada que s’eliminaven les defectuoses.
Taller d’enfilat. Aquí les operàries es dedicaven a enfilar les esferetes o bolles elaborades per les perleres en fils de grossor i llargària determinats.
Bona part d’aquest treball era realitzat a domicili.
Taller de muntar.
Muntadores , eren les operàries dedicades a muntar en quadres adequats les perles a les quals s’havia de donar color. Part d’aquesta tasca també es donava a domicili. Les obreres que separaven les perles dels quadres una vegada tenien el color eren les Desmuntadores.
Encastar. Secció on s’encaixaven les perles a muntures metàl·liques per tal de formar arracades i altres objectes. Aquest és també un treball que es realitzava a domicili.
Secció de Xutatge100 o de graduat. Es tractava d’enfilar les perles ja acabades bé per formats uniformes o bé per grossor creixent fins al punt mig del collar que s’havia de confeccionar. Normalment en fils de quaranta centímetres. L’any 1956 estava servida per 20 dones.
Secció de Color. Secció on les Trempadores es cuidaven de donar a les perles el color corresponent mitjançant la immersió dins cubetes dels quadres on anaven fixades les perles i que estaven col·locats sobre rodes giratòries.
Després seguien el procés d’assecatge per aireació.
Epilogar o seleccionar. Procés consistent en rebutjar les perles defectuoses tant pel que fa a la forma com al color i destruir-les. Hi treballaven unes 15 obreres.
100 Es coneix amb aquest nom el procés de confecció de collars que comencen amb perla petita per anar augmentat fins a la meitat i tornar a decréixer sempre gradualment.
Secció de Polir Majorica. A aquesta secció, a l’any 1956 hi havia més de 70 obreres dedicades a l’acabat de la perla.
La factoria disposava d’una sèrie de seccions més com: Mecànica i manteniment, Laboratori, Àcids i Magatzems, amb una vintena d’operaris en total.
El segment fabril es completava amb el departament d’administració.
A la taula 5.2.3, confeccionada amb dades corresponents a 1965, podem observar les grans seccions que formaven la fàbrica una dècada després i el personal que treballava a cadascun dels departaments. D’ella destacaríem la importància que anava assolint la fabricació de maquinària, la qual ja comptava amb una plantilla de quinze efectius, l’operativitat de la fàbrica de gas encara en actiu i, sobretot, el gran contingent de personal que absorbia la secció estrella: la fabricació de la qualitat Majorica (amb més del 48% dels efectius totals).