ELS HEUSCH

4.1 La nissaga d’Aquisgrà

Els Heusch descendien d’una antiga i influent nissaga de Saxònia -Alemanya- arrelada a Aachen (l’antiga Aquisgrà), ciutat situada en una de les importants zones industrials del continent⁵⁰, on havien prosperat en negocis relacionats amb els cuiros i les agulles per a treballs industrials.

El diari Echo der Gegenwart del 21 de febrer de 1908 publicava una nota necrològica dedicada a Ludwig August Hugo Heusch (nascut el 1836) el patriarca de la família, on textualment es llegia: “Hugo Heusch, excel·lent comerciant, que fins a una avançada edat ha mantingut la bona fama de la indústria local. Un exemple de ganes de treballar i eficiència, que sempre ajudava els que passaven penúries i amb qui sempre es podia parlar”. Havia estat el fundador de la fàbrica d’agulles Hugo Heusch & Co. a la mateixa Aachen, una empresa que exportava els seus productes a França i a Espanya (la qual cosa podria explicar el seu coneixement del país) i la companyia d’adobament de cuiros Rheinische Lederfabrik abans anomenada Hugo Heusch G.m.b.H. a Eschweiler. El 2 d’agost de 1863 s’havia casat a Mähren amb

50Aachen és una de les zones -juntament amb Nord/Pas de Calais, Valònia i Ruhr- que formen la regió industrial del gran Nord-oest, una de les vuit que cita el geògraf N.J.G. Pounds a la seva obra An Historical Geography of Europe 1800-1914, (Cambridge, 1985) com les més dinàmiques d’Europa al llarg del segle XIX. Citat per Maluquer (1998).

La regió on posteriorment establirien els Heusch la seva fàbrica de perles artificials (Cerisy-Belle-Étoile, Orne -Normandia-) també es troba inclosa dins aquesta franja industrial tal com indica Casasnovas (2006: 243) en base als autors anteriors.

Klara Schmal (1847-1879) amb la qual tingueren tres fills i tres filles: Eduard Friedrich Hugo, Klara Maria Mathilde, Karl Hugo, Anna Klara Mathilde, Hugo Adolf Theodor i Maria Franziska Leonie⁵¹

Eduard Friedrich Hugo Heusch Schmal va iniciar el 1890 a la regió de Normandia el que podríem considerar com la primera producció de perles artificials a nivell industrial. Era la Societé de perles des Indes E. Heusch & Co. amb seu social a París i que el 1895 ja tenia marques registrades, una mostra de les quals s’inclou a la pàgina 1 de l’Apèndix.

Una exposició dels motius que provocarien aquests moviments empresarials el trobam a Stolze (1974: 224) quan assegura que a les acaballes del segle XIX Alemanya es trobava en el tercer lloc com a nació exportadora de capital, després de Gran Bretanya i França. L’any 1880 les inversions alemanyes a l’estranger estaven entre els 4.000 i 5.000 milions de francs i el 1913 arribaren als 30.000. Amb l’esclafit de la 1ª Guerra Mundial gairebé tot el capital alemany invertit a l’estranger es va perdre. Probablement aquesta fou una de les causes del trasllat dels negocis a Espanya.

Dos anys després, concretament el 8 d’abril de 1897, constituïa a Barcelona la societat Hugo Heusch y Cia.⁵², una ramificació de la que ja funcionava a París tot i cercant ampliar la producció. Els Heusch ja coneixien la Ciutat Comtal puix des de 1892 hi explotaven la societat La Metalúrgica Española, S.A. dedicada a la fabricació d’articles com: agulles de cosir de totes classes, forquilles de ferro, didals, botons de precisió, articles de cel·luloide i galalith. En els anys posteriors crearien Industria Metalúrgica Ibérica, S.L. i Pequeños Artículos Metalúrgicos, S.L. a la vegada que anaven fent-se amb participacions a altres companyies.

Una certificació emesa per Pedro Gual Villalbí, Secretari General del Fomento del Trabajo Nacional a Barcelona⁵³ amb data 12 de gener de 1926 detalla

51 Eduard Friedrich Hugo Heusch Schmal va néixer a Aachen el 13 de gener de 1865. A finals del segle XIX era soci de la fàbrica d’agulles i de la de cuiros fundades pel seu pare. El 1890 es traslladà a París on dirigia la Societé des perles des Indes E. Heusch & Co., que tenia sucursals a Manacor i a Palma de Mallorca. Karl Hugo Heusch nasqué a Aachen el 30 d’abril de 1867 i també era soci de les companyies fundades pel seu pare. Per altra banda tenia interessos a la Vereinigte Kratzenfabriken G.m.b.H (Unió de fàbriques) d’Aachen-Forst. Va morir el 1945. (Heusch, 1909: 98-99)

52 La companyia estava al seu nom i al del seu germà Karl Hugo Heusch Schmal. L’escriptura fundacional fou signada davant el Notari de Barcelona D.Antonio Gallardo Martínez i inscrita al Registre Mercantil de Barcelona al foli 119, tom 43, full 3.694 del llibre de Societats. La fàbrica estava situada al carrer Diputació números 112 al 116. El 09-06-1908 s’amplia el capital de la societat fins a les 600.000 pessetes.

53Malgrat no se’n parli en cap moment en el document és gairebé segur que el motiu d’expedició del mateix era pressionar a l’Administració davant els continuats intents per part d’aquesta d’augmentar els aranzels sobre les primeres matèries que, donada la singularitat de les indústries dirigides pels Heusch,

totes les empreses titulades per Eduard Friedrich Hugo Heusch Schmal, amb especial esment a les dedicades a la fabricació de perles artificials. La que entre els anys 1897 i 1917 ho feia sota la raó social de Hugo Heusch y Compañia -de la qual n’era fundador juntament amb el seu germà Karl Hugo Heusch Schmal- i, a partir de 1915, de la Industria Española de Perlas Imitación, S.A. de la qual era Administrador Delegat. Argumentava la importància d’ambdues societats, ben conegudes en el mercat espanyol i en alguns països estrangers i exposava amb detall les fàbriques que tenien aleshores: una a la Ciutat Comtal que ocupava tota l’illa situada entre els carrers París, Còrsega, Viladomat i Calàbria i els tallers auxiliars de Manacor, Felanitx i Palma de Mallorca (Balears). Xifrava en unes dues mil persones les que estaven ocupades entre tots els negocis fundats i dirigits personalment pel Sr.

Heusch a Espanya.

Eduard Friedrich Hugo Heusch Schmal

La primera esposa d’Eduard Heusch fou I. Camille Pommereau (1868-1934) amb qui es va casar a París el 1887 i tingueren dos fills:

 Edouard Camille Heusch Pommereau (París 23-03-1889 / Basilea 1961). Casat amb Héléne Chastaign (1890-1974) no van tenir fills. Fou

s’havien necessàriament d’importar, especialment de França.

President de l’empresa des de 1937 fins a la seva mort el 1961. Va ser l’autor del nom Majorica.

 Maurice Fernand Hugues Heusch Pommereau (París 13-12-1890 / 1963). Casat amb Wilhemina Thereseia Delorme (1893-1922) tingueren dues filles Maria Luisa i Elisabeth Heusch Delorme.

Es va casar en segones núpcies amb Josefa Puigferrat Vilalta (1911-2001) amb la qual tingueren 3 filles (Sylvia Josefina, Maria José Dolores i Blanca Mercedes Heusch Puigferrat) i un fill Mauricio Heusch Puigferrat (1927). Fou President de la companyia entre els anys 1961 i 1963.

La segona esposa d’Eduard Heusch Schmal fou Antonia Fernández Rodríguez (1898 / 1981), es casaren el 1920 i van tenir tres fills -els dos primers dels quals Carlos (1924-1935) i Hugo (1925-1931) moriren molt joves-, una filla: Consuelo Manuela Heusch Fernández (1927-1979) i

 Alberto Carlos Heusch Fernández (Barcelona 02-11-1932), casat el 1961 amb Monserrat Gaudes Soller tingueren dos fills Hugo (1961) i Carlos (1964). Fou President de l’empresa entre el 1963 (a la mort del seu germanastre Maurice) i fins a 1975 en què fou rellevat del càrrec.

4.2 El camí seguit fins arribar a Manacor i els motius que determinaren l’engegament de la factoria.

4.2.1 El trasllat a Barcelona

L’esquema seguit pels Heusch en la seva trajectòria empresarial presenta clares coincidències amb les conclusions de A.D. Chandler Jr. en la seva obra The Visible Hand (1977, a Espanya 1987) quan diu que a les acaballes del segle XIX moltes empreses tendien a variar el model seguit fins aleshores i optaven per desviar part de la seva producció abans de fer créixer desmesuradament l’empresa.

Abans de passar a desenvolupar els hipotètics motius que decidiren als Heusch establir-se a Mallorca, caldria, encara que fos tangencialment, fer una aproximació a les raons que els mogueren a establir negocis a Barcelona com a continuació de les relacions comercials que molt probablement ja haurien mantingut amb empreses espanyoles degut als seus negocis familiars d’agulles i cuiros establerts a Aachen amb especial esment a l’atractiu que suposava aleshores la Ciutat Comtal pels inversors estrangers⁵⁴.

La importància de la inversió estrangera a Catalunya, sobretot a partir dels primers anys del segle XX, és evident. El treball de Puig (2006: 34-37) ens dóna una

54 Un considerable nombre de fabricants alemanys de productes químics, especialment de colorants artificials, s’establiren a Barcelona a finals del segle XIX i primers anys del segle XX, tractant d’apropar-se a un dels d’apropar-seus principals mercats, la indústria tèxtil catalana. Entre aquests industrials, procedents majoritàriament de la zona del sud d’Alemanya, cal destacar Bayer (1884), Agfa, Basf, Leopold Cassella i altres (1901). Tots importaven les primeres matèries des d’Alemanya fins que l’esclafit de la Primera Guerra Mundial trencà els subministraments (Cabana : 268-272).

mostra d’aquesta magnitud a la vegada que ens acosta a les claus d’aquest fenomen que es veurà incrementat i afavorit per l’explosió de la 1ª Guerra Mundial, com va passar amb els Heusch, que també coincideixen amb un altre fet dels exposats com era la tendència dels nouvinguts a cercar socis locals solvents i ben relacionats amb l’interès de vèncer el nacionalisme industrial i també per familiaritzar-se amb el mercat nacional.

Segurament també influiria en la decisió l’interès de trobar països menys desenvolupats, que aportassin abundant mà d’obra barata -sobretot femenina com interessava als Heusch-, més productiva i manco conflictiva precisament degut a aquesta abundor. Una idea de les grans diferències existents entre els països europeus la tenim en la Taula 4.2.1 que mostra la renda per càpita (en $EAU de 1970).

Taula 4.2.1 – Taxa anual de creixement de diversos països europeus (1870 i