L’estructura del treball

La investigació neix d’un punt de partida teòric de les diverses visions que es tenen sobre la forma d’abordar l’estudi de la història empresarial. L’opció escollida s’acosta més aviat al model de països com França o Alemanya, caracteritzats per posar l’accent en l’aportació de determinades empreses o empresaris al creixement econòmic, que pel postulat de l’escola anglosaxona que emfatitza més sobre aspectes que superen l’exposició dels esdeveniments per centrar-se en l’establiment de connexions entre teoria i història empresarial, tenint en compte les consideracions dictades per Garcia i Manera (2006: 15) i les que exposa Alzina (1993: 15-16) pel que fa al tractament dels estudis sobre la història local en el sentit d’intentar no caure en la simple relació de fets i dades, procurant dins el possible establir connexions entre el desenvolupament local i els esdeveniments nacionals i internacionals que hi poguessin influir.

El motiu central de l’elecció rau en la naturalesa de les fonts treballades. Es tracta, essencialment, de materials microeconòmics que permeten observar una evolució precisa d’una empresa concreta, que és endemés, crucial pel coneixement econòmic de la zona on s’ubica¹⁴. L’estructura del treball s’articula sobre la base de nou capítols, la relació bibliogràfica i de les fonts i un apèndix estadístic, fotogràfic, fílmic i documental.

Sis d’aquests capítols es dediquen al tractament de l’eix central de la Tesi, començant per l’anàlisi de la situació socioeconòmica de Manacor en el període intersecular, amb referència a les branques d’activitat que conformaven el teixit productiu del poble, a les institucions de diversa índole existents -amb especial esment en la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat- i també al contingent -sobretot femení- i la seva situació laboral.

Es continua amb una aproximació al coneixement de la nissaga dels Heusch, la seva trajectòria empresarial, les hipotètiques causes que els decidiren a venir a Manacor i el camí que seguiren en el seu trasllat. L’aspecte fabril es construeix a partir de la creació de la fabrica i la conformació de l’espai on s’aniria desenvolupant amb el temps, aportant dades de l’evolució dels tallers i les seccions a mesura que

14 Cal destacar les aportacions de: Hernández i Garcia (comp.) Lecturas de historia empresarial, Madrid, 1994; Núñez i Segreto (eds.) Introducción a la historia de la empresa en España, Madrid, 1996;

Comín i Martín (eds.) La empresa en la historia de España, Madrid, 1996; Garcia (coord.) Historia de la empresa mundial y de España, Madrid, 1998; Valdaliso i López Historia económica de la empresa, Barcelona, 2000; Garcia i Manera (dirs.) Historia empresarial de España, un enfoque regional en profundidad, Madrid, 2006.

les necessitats productives ho feien necessari. Dins aquest epígraf s’inclouen les derivacions de la fàbrica a Felanitx i Ciutat i la creació de cèl·lules productives de caràcter domiciliari als pobles dels voltants.

Així mateix s’estudien els elements que s’anaven incorporant al procés manufacturer amb especial menció al sistema i la capacitat de producció -amb un apartat específic dedicat al treball domiciliari-. En el mateix capítol es dedica especial atenció al procés mecanitzador i un apartat per tractar el tema del personal, des de primera mà d’obra local a les noves incorporacions locals i després foranes, sense deixar de banda diversos aspectes que afectaven els treballadors i a les seves relacions amb l’empresa, a la vegada que, donada la seva singularitat, no es podia obviar una explicació sobre el producte final i els components que s’aportaven per a la seva elaboració.

El capítol número set es refereix al desenvolupament societari. En aquest respecte s’ha optat per dividir la centúria objecte d’anàlisi en deu apartats de cronologia irregular, que tenen com a tret característic la coincidència de la vida empresarial de la companyia amb uns cicles marcats per esdeveniments nacionals i internacionals transcendents, la qual cosa confirma una de les hipòtesis plantejades i és que el fet de comercialitzar un producte sumptuari, i per tant no de primera necessitat, fan que les diverses incidències a nivell del món desenvolupat siguin les que marquen sistemàticament els períodes expansius o regressius de l’empresa.

Tot i que el principal objectiu és analitzar la incidència que la indústria perlera en general va tenir sobre Manacor, s’ha de confirmar que la base sobre la que descansa la major part de la investigació és l’empresa fundada pels Heusch. No obstant això hom intentarà deixar constància de l’activitat de les diverses fàbriques i tallers que s’han dedicat a l’elaboració de perles a Manacor -la majoria d’elles constituïdes en la dècada central del segle vint- algunes de trajectòria més o manco efímera i altres que sortosament encara perduren i que òbviament, també aportaren la seva col·laboració a la millora del benestar del poble. Amb aquest interès per abastir la màxima quantitat d’informació sobre tots els tallers i fàbriques de perles artificials que han operat a Manacor, s’ha intentat recollir informació tant oral com documental de totes les que han volgut aportar-la. La Tesi es tanca amb l’establiment de les conclusions que confirmen les hipòtesis i desenvolupen els objectius plantejats en l’encapçalament de l’estudi.

Dit tot això, es passa a detallar breument el sistema emprat per a l’anàlisi i estudi de les diverses fonts:

2.1.1 Documentació empresarial.

S’han pogut recuperar de les dependències de l’antiga fàbrica un volum important de documents que cobreixen una àmplia forquilla de temps que va des de 1901 fins als nostres dies (els dels primers anys redactats en francès) que s’han

intentat sintetitzar per extreure’n la màxima informació però que caldria inventariar i condicionar convenientment. Val a dir que de l‘enderroc del conjunt fabril s’han salvat els dos edificis més antics i emblemàtics (1902-1907) les dades de la construcció dels quals, juntament amb els desapareguts s’inclouen en aquest treball.

Quant a la maquinària no s’han trobat indicis de conservació de cap enginy anterior a mitjan segle vint. Les característiques principals de cada aparell i la seva funció s’especifiquen en l’apartat corresponent.

Com una petita mostra i a tall d’exemple citarem entre els documents d’índole societari: Llibres de Paga i de Producció (a partir de 1901), Llibres copiadors de cartes (a partir de 1908), Memòries i Balanços (a partir de 1915), Registres d’obreres (des de 1915), Llibres comptables Diaris i Majors, Liquidacions d’assegurances de Maternitat i del Retir Obrer, Inventaris d’existències, Llibres d’Actes del Jurat d’Empresa, del Comitè de Seguretat i Higiene, fitxes del personal, carpetes, dossiers i lligalls varis a més d’altra documentació diversa pendent de catalogar.

2.1.2 Arxius, premsa, fonts orals i altres d’àmbit local.

Les primeres dades de caràcter general, particularment de caire econòmic i social referents a la instal·lació de les perles a Manacor, s’han obtingut del buidatge de diverses fonts¹⁵ que es troben a l’Arxiu Municipal de Manacor (citat AMM) i que s’especifiquen en cada cas.

La visió des d’una òptica a nivell de poble que mostràs la incidència de les perles dins la vida local, s’ha obtingut revisant les distintes publicacions sorgides a Manacor al llarg del cicle estudiat. Algunes d’elles es troben a la Biblioteca Municipal de Manacor. Així s’han consultat setmanaris ja desapareguts com El Manacorense (1889-1890)¹⁶, La Aurora (1906-1916), Voz y Voto (1931-1936), Nosotros (1935-1936), Arriba (1938-1967) i altres encara vigents com Manacor, 7Setmanari o el quinzenal Perlas y Cuevas.

Una documentació fins ara inèdita, part de la qual es tracta dins un apartat d’aquesta Tesi, és la referent a la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Manacor, fundat pel Rector Rafel Ignasi Rubí el 1895 i que va operar fins a l’any 1933 quan es va fusionar amb la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis.

Pel que fa a les fonts orals, a banda de quantioses aportacions a nivell col·loquial -no per anònimes mancades de reconeixement- que s’han obtingut, de forma més extensa i tractant aspectes relacionats amb el procés productiu o la vida entorn al món de les perles, persones que hi han estat lligades i que es citen a l’apartat corresponent.

2.1.3 Arxius, premsa i altres d’abast regional.

15 Llistats de la Matrícula de la Contribució Industrial, Llibres d’Actes Municipals, de la Junta de Reformes Socials, Padrons d’habitants, etc.

16El setmanari local El Manacorense, “Periódico literario y de intereses locales y del partido judicial” va ser el primer que es va fundar a Manacor. Tenia la seu al carrer d’en Bosch 9. La seva vida fou efímera, només 26 números que omplen el període comprés entre el dos d’agost de 1889 i el vint-i-cinc de gener de 1890.

mitjançant el buidatge de diverses caixes de l’Institut Nacional d’Estadística, a l’Arxiu del Regne de Mallorca (citat ARM), igualment s’han extret dades de l’Arxiu Municipal de Palma (citat AMP). També s’han consultat algunes notícies puntuals de periòdics antics com La Almudaina (UIB) o El Obrero Balear (Biblioteca Pública Municipal de Ciutat).

Així mateix s’han consultat els Butlletins i les Memòries de la Cambra Oficial de Comerç Indústria i Navegació (citat COCIN), amablement facilitats per l’entitat, que han estat de gran utilitat per contrastar informacions i per confeccionar estadístiques.

2.1.4 Altres fonts diverses.

Ha estat possible accedir a una part considerable de l’arxiu fotogràfic de l’empresa (algunes d’aquestes antigues fotografies són imprescindibles pel coneixement i comprensió global del tema) que, juntament amb altres instantànies publicades pels mitjans actuals i algunes altres obra de l’autor, s’uneixen a l’Apèndix adjunt, així com també s’aporta la pel·lícula comercial El naixement de les perles, (en francès) editada per Majorica en aquest idioma i també en espanyol, anglès i alemany. Fou estrenada a l’octubre de 1968 i en ella es mostren les fases més importants del procés de fabricació, la qual cosa ajuda a una millor comprensió de la combinació de mà d’obra especialitzada i de la mecanització precisa per a l’obtenció de la perla artificial.

3. ENQUADRAMENT DEL PANORAMA SOCIOECONÒMIC DE