dificultat per incorporar nous elements de producció es veia condicionada per la singularitat d’aquesta indústria que havia de comptar amb el problema afegit que comportava l’ensenyament d’al·lotes joves184 per part de les expertes franceses, amb la conseqüent despesa extra que això suposava ja que se’ls havia de pagar un jornal durant el temps d’aprenentatge i la seva producció era esquifida i no de massa qualitat. A l’agost de 1910, Louise Bourdais una altra de les especialistes, provava de fer perles amb els nous aparells que Julien Pierre havia comanat a un llanterner de Manacor pel preu de 15 pessetes. Els primers cinc aparells nous, dels quals hom no ha trobat cap indici, es reberen el setembre i s’entregaven a les operàries núm. 1, 11, 12, 13 i 15 (suposadament les millors).
Les patents d’invenció ens poden aportar molta informació i una descripció escarida dels aparells emprats en aquesta indústria en els primers anys. Aquestes són algunes d’aquelles patents atorgades per l’Office National de la Propriété Industrielle francesa, i de les quals els Heusch n’obtindrien qualque profit tot i que algunes tardaren temps en arribar aquí i d’altres no hi ha constància que arribassin mai.
Taules 5.6.2 – Diverses patents franceses que fan referència a la fabricació de perles.
(a) Grup XIII Ceràmica.
Data de Data de Beneficiari Descripció de l’aparell
183 Al Taller III -sota direcció d’Albert Jacquart- s’hi havien traslladat unes màquines des del Taller I a fi de tenir una sortida més fàcil en cas d’accidents. A l’abril de 1908 ja s’enviaven perles fetes per les màquines del Taller I i a l’agost del mateix any es destinaven més dones del Taller III a les màquines per tal d’augmentar la producció que aleshores es basava en perles barroques (ordinàries i repris), botons, agulles i vidres per a ulleres. A l’octubre de 1909 no es podien tenir en producció les seixanta màquines disponibles per manca de dones destres en el seu funcionament.
184A la carta del 9 de novembre de 1909 s’especifica que al Taller I hi treballaven en aquells moments 200 obreres i es necessitaven 225 operàries més. El cap del Taller III, Jacquart es lamenta davant Heusch per no poder garantir que les perles fetes a màquina surtin tan bé com les fetes a mà ja que les obreres encara no estan preparades malgrat Constance Dupont -una de les especialistes que arribaren des de Normandia per ensenyar les al·lotes locals- continua amb els assajos per millorar-ho.
Petició concessió
24-11-1913 02-02-1914 Boursier i fills (Seine-Oise) Fabricació de nuclis de vidre.185 19-04-1924 09-06-1925 J. Paisseau (Seine) Fabricació de perles de vidre.
22-04-1924 13-05-1925 J. Paisseau (Seine) Màquina de fer perles.
(b) Grup XIV Arts químiques.
Data de
Petició Data de
concessió Beneficiari Descripció de l’aparell 04-05-1911 06-05-1912 Société G. Leroy (Seine) Tractament per a l’obtenció de vernís
(c) Grup XVII Arts industrials.
Data de
Petició Data de
concessió Beneficiari Descripció de l’aparell 12-04-1924 08-05-1924 J. Valoris (Seine) Perfeccionament eixugat nuclis.
30-07-1924 21-08-1925 G. Leroy (Seine) Templadora regulable de vernís.
(d) Grup XX Articles de París i indústries diverses.
Data de
Font: Elaboració pròpia a partir de les patents originals que obren en els arxius de l’empresa, pendents de classificació.
Taula 5.6.3 – Patents relacionades amb la fabricació de perles, registrades a Espanya per J. Paisseau.
Data de
Petició Període de
concessió Beneficiari Descripció de l’aparell 02-11-1921 20 anys J. Paisseau (París) Màquina per aplicar vernís als nuclis.
31-07-1922 20 anys J. Paisseau (París) Per envernissar nuclis per immersió 19-05-1924 20 anys J. Paisseau (París) Màquina per a la fabricació de perles 10-10-1928 5 anys J. Paisseau (París) Suport per a la fabricació de perles.
Font: Elaboració pròpia a partir de les patents originals que obren en els arxius de l’empresa, pendents de classificació.
Al llarg de la dècada dels anys vint del segle passat, s’anirien presentant davant el Ministerio de Fomento espanyol tot un rosari de sol·licituds de patents d’invenció de maquinària introduïda a Espanya, la major part de les quals eren hereves de les franceses trameses anteriorment. La taula 5.6.3 mostra part
185 És el primer indici que s’ha trobat de maquinària a propòsit per fabricar perles artificials massisses (bolles de vidre blanc o òpal sòlid) que posteriorment es cobririen amb nombroses capes d’essència de perla i amb una protecció a base de laca a prova d’aigua. Aquest enginy, muntat sobre un bastiment, era accionat mitjançant pedals.
d’aquests enginys molts dels quals s’aniran incorporant paulatinament al procés d’elaboració de la perla artificial. A la Memòria de 1919, al temps que es comenten les bones perspectives que s’obrin gràcies a l’acabament de la Primera Guerra Mundial, es fa menció a les 240 màquines de fer perles massisses i 50 places de bufadores manuals que ja hi ha instal·lades a la fàbrica de Manacor. Es tracta de l’inici d’una etapa de marcat caràcter mecanitzador, completat amb l’ampliació de la potència motriu, per tal de donar resposta a la gran demanda del moment.
Fins a quaranta bancades com les mostrades a la il·lustració de la pàgina número 15 de l’Apèndix estarien instal·lades als tallers de la fàbrica manacorina l’any 1919. A cada una d’elles s’hi col·locaven sis obreres que es movien al llarg de l’espai destinat a cadascuna assegudes sobre uns bancs mòbils. A la mateixa pàgina de l’Apèndix, es poden observar els aparells destinats a l’obtenció de l’essència d’orient, els plànols d’un enginy per a l’aplicació del vernís als nuclis i també es mostra un sistema de rodes giratòries on es col·locaven les perles per al seu secat després d’haver-los donat el color.
El gràfic 5.6.1 permet seguir l’evolució de les inversions destinades a aquest capítol. Observant-lo queden meridianament clars els diversos períodes de màxima mecanització que serien els coincidents amb en els anys del traspàs de l’activitat a Manacor i canvi de producció cap a la perla massissa, descobriment de la qualitat Majorica i adquisició de les primeres màquines automàtiques per a l’elaboració de perles, l’epogeu dels anys centrals de la dècada dels vuitanta però, sobretot, el decenni 1960-1970.
Gràfic 5.6.1 – Evolució de les inversions en maquinària, eines i instal·lacions.
-100 0 100 200 300 400 500 600 700 800
1915 1920 1925 1930 1935 1940 1945 1950 1955 1960 1965 1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000
EVOLUCIÓ DEL CAPÍTOL DE MAQUINÀRIA, EINES i INSTAL·LACIONS -Variació
absoluta-Font: Elaboració pròpia en base a dades empresarials diverses, pendents de classificació.
La relació presentada a la taula 5.6.4 inclou tota la maquinària en funcionament a la fàbrica de Manacor a l’any 1937. Es tracta d’un Inventari confeccionat a dia primer de gener d’aquell any, quan l’empresa s’acabava de radicar definitivament a la ciutat. El valor total de la mateixa, incloent-hi la fàbrica de gas i la d’articles de cel·luloide existents dins el mateix recinte, arribava a 193.840 pessetes. Des d’aquell any 1937, amb la totalitat de la producció concentrada a Manacor, la fàbrica comptarà amb una secció específica per cuidar-se’n de la reparació de la maquinària.
Destaca la importància de la secció destinada a la fabricació del gas per servir la fàbrica i, especialment, la menció a 10 màquines de fer perles automàtiques valorades en 2.500 pessetes cada una (front a les 50 pessetes que valien les de fer perles massisses). També l’important nombre d’aparells de fer perla massissa (182) i per elaborar les buides (157) molts dels quals probablement estarien fora d’ús.