El primer assentament

La primera notícia que tenim de l’inici de les activitats d’Hugo Heusch & Cª a Manacor és un contracte de lloguer establert amb Agustí Cortès i Picó⁶⁵, en què s’especifica l’objecte d’arrendament: un pis situat al carrer de Sant Antoni número 16 i una porció de corral de 4 metres quadrats⁶⁶ que confronta amb les instal·lacions on la companyia Servera i Melis tenia la seva fàbrica d’electricitat. Així mateix s’estableix una durada de deu anys i un lloguer de cent cinquanta pessetes anuals⁶⁷, al temps que s’autoritza als Heusch a efectuar les reformes que considerin necessàries pel desenvolupament de les seves activitats amb la condició de tornar deixar l’immoble en el seu estat original quan l’abandonassin .

L’opció dels nouvinguts en l’elecció d’aquesta zona tant per a la seva primera instal·lació provisional a Manacor com posteriorment per comprar els terrenys on s’hauria de construir la nova fàbrica definitiva, no és en cap cas fortuïta. Ens trobam davant el que podríem anomenar l’embrió d’un “polígon industrial” que s’aniria creant a una zona estratègica: “el fet urbanístic de major transcendència és la implantació del ferrocarril al 1879. L’estació del tren atraurà els pobladors i revaloritzarà la zona”

(Ferrer, Roig, Riera, 1989: 22), tant pel que fa a les comunicacions: estació del ferrocarril⁶⁸ i la carretera de Palma, com per la proximitat de la fàbrica d’electricitat, i l’avantatge que suposava disposar d’àmplies zones verges sense construir; a més de ser un lloc orejat i amb pocs accidents geogràfics -excepte el torrent-. S’ha de

65 Aquest contracte, datat el 19 de setembre de 1902, menciona textualment: ... la indicada Sociedad que representa tiene el proyecto de instalar en esta villa una fabrica de perlas.

66 Si considerem les dimensions típiques d’una planta pis a Manacor, podem concloure que l’espai fabril seria d’uns 65/70 metres quadrats a més del dret d’ús d’una petita porció de corral, la qual cosa ens indica l’escàs personal amb què comptaria en els primers moments (no he trobat dades escrites però no seria aventurat pensar en una plantilla d’entre 12 i 20 dones) i el corral possiblement destinat a instal·lar-hi el gasogen.

67Cal tenir esment al preu del lloguer per la seva quantia: dotze pessetes i mitja mensual i en el termini:

deu anys; la qual cosa pareix indicar la intenció dels Heusch de mantenir la seva fàbrica a Manacor.

68 Les esperances dipositades en el nou mitjà de transport com eina que contribuís al desenvolupament mercantil de Manacor queda demostrada en la superfície de l’edifici destinat a mercaderies (165 mts2) el major de tota la línia, així com la construcció de vies mortes per a les fàbriques d’aiguardents de la Sociedad Agrícola y Comercial de Manacor (1882), per la de vins i licors d’Arnau Mateu (1884) i, posteriorment, per la bodega de vins de Ca’n Reus (Cañellas 2001: 435-441).

destacar la previsió dels responsables al moment de l’adquisició dels terrenys per a la nova fàbrica, segurament en la confiança de futures ampliacions⁶⁹.

En el mateix espai, a l’arribada dels Heusch ja s’hi havien instal·lat el taller d’ebenisteria de Juan Suñer Soler⁷⁰ -al carrer Lleó XIII, just al cantó de la plaça davant l’estació- i el conglomerat fabril de la firma Hijos de Servera y Melis⁷¹ que confrontava amb l’esmentada estació, a l’inici del carrer d’Alfons XIII (avui Avinguda Salvador Juan).

Com diem, prest degueren considerar seriosament la possibilitat d’establir-se definitivament al poble ja que el 5 de desembre de 1902, firmaren el contracte de compra del terreny on es construiria la primera fàbrica de perles⁷². Aquest terreny situat a l’àrea coneguda com Els Creuers tenia una superfície de mitja quarterada i era la segregació d’una finca de major cabuda. Confrontava al nord amb terra de Pere Antoni Galmés, al sud amb la carretera de Palma, a l’est amb romanent de terra dels germans Mesquida Riera i a l’oest amb terra de Melcior Duran.

La instal·lació de la fàbrica dels Heusch a Manacor encaixa perfectament en la tipologia típica establerta per Miranda (1989: 57-64) per les indústries establertes a principis de segle XX. Així veiem com la fundació es realitza en una àrea extensa, en sòl rústic a una certa distància del poble (gairebé mig quilòmetre) i amb possibilitat d’expansió. També concorda amb la premissa que a mesura que s’avança en la construcció de la factoria, aquesta es va articulant en una sèrie de naus i seccions. Igualment compleix amb els altres paràmetres exposats per Miranda com el de comptar ja des de bon començament amb un elevat nombre d’obreres al temps que entre les primeres operacions realitzades estigués el muntatge de les instal·lacions destinades a obtenir energia (els forns per fabricar gas).

69 Per una acurada visió del desenvolupament d’aquest indret urbà vegeu els treballs específics (Roman, 2001: 125-148) i (Ferrer i Carvajal, 2003: 83-103).

70 Al llistat de la Contribució Industrial de 1903 (AMM) veiem com Juan Suñer Soler cotitzava per dos conceptes: una màquina de ribotejar (91,49 ptes.) i una serra a vapor de 30 cavalls de potència (71,48 ptes.), ambdós enginys destinats al seu taller.

71 Al mateix llistat, hi tenim informació de les activitats de la companyia Hijos de Servera y Melis. La seva aportació comprenia tres activitats: Una serra a vapor de 30 cavalls (142,96 ptes.), un pedra de moldre grans (228,74 ptes.) i una fàbrica d’electricitat de 90 kW de producció (868,48 ptes.)

72Contracte signat només una setmana després de l’alta a les llistes de la Matrícula Industral (28 de novembre de 1902), pel qual els germans Miquel, Pere Antoni i Mateu Mesquida Riera venen a Hugo Heusch i Cia. els 3.551 m2 pel preu de 1.166 pessetes, la qual cosa suposa un valor de 0,328 pessetes el metre quadrat.

La venda fou elevada a pública davant el Notari de Manacor Faust Puerto l’11 de desembre de 1902.

No es torbarien massa temps per decidir-se a engegar la construcció de la primera nau. Així resa en el pressupost: “cuenta de la Fábrica de Perlas que desean construyr en Manacor los Señores Hugo Heusch y Compañia” emès pel mestre picapedrer Pere Gelabert⁷³ i acceptat pel representant de l’empresa Frederic Müller, tot i que sense data, crec que el podríem situar cap a finals del mateix any 1902 o començaments de 1903⁷⁴.

L’edifici que es pretenia construir era una sala de 20 x 16,5 metres (330 metres quadrats) per a la qual es pressupostaven 5.633,75 pessetes que Frederic Müller, apoderat de la companyia deixa en 5.200 pessetes rodones⁷⁵. Al mateix temps, la companyia Hijos de Servera y Melis entregava un pressupost de taulons de fusta per a la coberta i emetia una factura per un total de 31 pessetes que cobria el forniment de tot el necessari per realitzar una instal·lació elèctrica. Tampoc hi falta una factura de la Casa Obrador y Casasnovas, de Ciutat, que els havia servit diversos estris per tal d’assortir una vivenda on hi viuria l’encarregat. Amb data 19 de febrer de 1903, l’Enginyer de Camins, Canals i Ports de la província, remet a la companyia l’autorització per instal·lar el motor de gas pobre que havien sol·licitat, font d’energia necessària per alimentar els bufadors dels tallers i que s’havien de procurar pel seu compte, donada la inexistència de xarxa pública, a diferència d’altres centres industrials insulars com Palma o Maó (Casasnovas, 2006 : 241)

Aviat seria necessària una primera ampliació. Així, el 28 de desembre de 1903, el mateix picapedrer Pere Gelabert elaborava un segon pressupost per afegir a l’anterior “otra sala ygual en la que hay construyda” i un segon forn per fabricar gas que hauria de ser idèntic al ja construït anteriorment. El preu establert era de 3.200 pessetes pel taller (que la companyia deixa en 3.000), mentre que es pagarien 150 pessetes pel forn. La data d’entrega s’acordava pel mes de març de 1904. El juliol del mateix any, els Talleres de Construcción de Maquinas C’an (sic) Maneu de Juan Oliver Castañer, de Ciutat, facturen un total de 77,84 pessetes per una sèrie de tubs (segurament serien per a la conducció del gas als tallers) instal·lats de la fàbrica de Manacor.

73En el Cens Electoral de Patrons de 1904 (vàlid fins 1910) hi figura amb el número 33 Pere Gelabert Muntaner de 58 anys, de professió picapedrer i que vivia al carrer de n’Amador, 23.

74 En el Llibre d’Actes de l’Ajuntament de Manacor (AMM 722-1), a la corresponent al 13-12-1902, pot llegir-se: “Acordóse después á instancia de los Sres. Hugo Heusch y Compª cederles algunos faroles de los del sistema del antiguo alumbrado para iluminar con gas el trayecto de carretera desde la fábrica de perlas que tratan de construir en la carretera de Palma hasta la entrada de la población, cuyo número se calcula será de seis a ocho”.

75 Es pot veure el croquis de la façana i una fotografia a la pàgina 2 de l’Apèndix.

Encara hi hauria una nova ampliació: la construcció d’una tercera sala igual que les anteriors encara que en lloc de tenir 5 columnes aquesta en tindria 10 i el mateix nombre de jàsseres. L’import total del nou pressupost, amb els mateixos intervinents, s’estableix en 3.300 pessetes⁷⁶.

El total pagat per a la construcció dels tres tallers hauria suposat la quantitat de 11.500 pessetes que juntament amb el cost del terreny (1.166 pessetes), suposava que la despesa destinada a aquella primera instal·lació seria de 12.666 pessetes.

Altres dues finques s’incorporaren el 1910. La primera era d’iguals dimensions que l’anterior (3.551 m2) i la segona de 528 m2 (8 x 76), per les quals es pagaren 800 i 1.000 pessetes respectivament⁷⁷.

Aleshores la superfície total del recinte fabril era de 7.630 metres quadrats i no sofriria variació durant una sèrie d’anys tot i que s’hi haurien anat bastint una sèrie més d’edificacions com ho demostra que en el moment de l’aportació de la fàbrica que els Heusch tenien a Manacor a la societat Industria Española de Perlas Imitación, S.A. (1917) aquests estaven constituïts per: “toda aquella fábrica radicada en la ciudad de Manacor (Isla de Mallorca) destinada a la fabricación de vidrio para perlas y artículos similares, integrada por un edificio destinado a fábrica de planta cubierta con tejado, con toda la maquinaria, enseres y artefactos en ella instalados.

Una casa habitación del Director de planta baja y piso, otra casa de planta baja y piso -sense especificar-, otra casa igual para los mecánicos, otra casa pequeña para el portero y los patios intermedios. Todo cerrado de pared. Superfície total = 76 áreas 30 centiáreas”. O el que és el mateix 7.630 metres quadrats. El valor de l’operació s’estipulà en un total de 200.000 pessetes. En els registres comptables d’aquell exercici la fàbrica estava valorada amb un total de 210.620 pessetes.

La següent notícia que ens aporta dades sobre l’evolució dels terrenys i immobles que l’empresa tenia a Manacor, la tenim en el document notarial que empara l’hipoteca de 50.000 pessetes que amb data 17 de novembre de 1934, es va signar entre I.E.P.I.,S.A. i la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de las Baleares⁷⁸.

76Tot i que no porta data, hom pensa que seria dins els anys immediatament següents, possiblement cap al 1907, ja que el 15 de juliol d’aquest any es sol·licitava permís a l’Enginyer Civil de la Província per “ensanchar el cuerpo del edificio”.

77Escriptura de 18 de juliol de 1910 davant el Notari de Manacor D. Antoni Planas.

78La hipoteca s’estipulà per un termini de 2 anys i al 5,50% d’interès anual a pagar semestralment. Els signants eren Pedro Riche Gautrelet per part de la empresa perlera i Miquel Rosselló per part de la

La garantia la conformava: la Fábrica situada en Manacor, que tiene su frontis en la carretera de Palma, destinada a la fabricación de perlas y artículos similares, integrada por un edificio destinado a fábrica, de planta baja, cubierto con tejado, con toda la maquinaria, enseres y artefactos en ella instalados; una casa destinada a habitación del Director compuesta de planta baja, un piso alto cubierto con terrado; otra casa también de planta baja y un piso, cubierta con tejado; otra destinada a habitació de mecánicos de planta baja y un piso, igualmente con tejado y otra pequeña casa destinada a habitación del portero con diferentes patios intermedios, cercado todo ello de pared, constituyendo todo ello una sola finca. Mide en conjunto, unos diez mil ciento cincuenta y dos metros cuadrados⁷⁹.

La Taula 5.1.1 facilita informació sobre la valoració dels terrenys i de les diverses seccions que formaven la factoria de Manacor a dia primer de gener de 1937 data en què Manacor es converteix en la seu social de l’empresa en haver-se abandonat Barcelona que es trobava sota el control de la República.

Una sèrie d’ampliacions s’anirien realitzant al llarg dels primers anys de la dècada dels quaranta del segle passat, com uns magatzems (1940-1941), la secció ESOR⁸⁰ -on es preparava l’essència- (1941), o la construcció d’una farmaciola⁸¹, una altra casa i un garatge (1943). Aleshores la fàbrica de Manacor estava valorada comptablement en 523.000 pessetes. Al llarg del següent decenni encara es realitzarien noves obres fins arribar a conformar un complex que a l’any 1965 estava valorat en 38.493.000 pessetes.

Caixa d’estalvis segons escriptura atorgada davant el notari Astenio Unzué -protocol 718-. Com a conseqüència de la guerra civil espanyola no fou possible cancel·lar-la fins el 12-11-1938 davant el notari Germán Chacártegui -protocol 435-.

79La propietat hipotecada estava formada per:

 Edifici de la fàbrica, casa del Director, casa del mecànics, porteria i patis entremitjos; tot tancat de paret amb una superfície de 76à 30 ca. = 7.630 mts2. Registre Manacor Tom 2160, Llibre 401, Foli 181, Finca 16620-2ª. Li pertany per aportació de Hugo Heusch y Cia. del 13-04-1917.

 Porció de terreny “Els Creuers” (8 x 64 mts) = 512 mts2. Registre Manacor Tom 2253, Llibre 420, Foli 133v, Finca 17909-2ª. Li pertany per compra d’Eduardo Heusch Pommereau a Pedro Riche Gautrelet del 18-10-1934. Preu pagat 150 ptes. Riche l’havia comprada a Miquel Mesquida Riera 08-06-1921.

 Porció de terreny “Els Creuers” de 20 à.11 ca. (136 llargària x amplària irregular) = 2.011 m2. Registre Manacor Tom 2336, Llibre 436, Foli 168v, Finca 19161-1ª.

Li pertany per compra igual anterior. Preu pagat 300 ptes.

80 A la Memòria de 1948 es feliciten pels resultats obtinguts per aquesta secció en la fabricació de l’essència que cada vegada és millor i s’acosta a la qualitat de la que reben de Mearl Corporation (EUA). Per altra part també es lamenten de la inutilitat de la factoria que han muntat a Cangas (Astúries) que no pot funcionar per manca de captures de sardina.

81L’any 1961 s’inaugurava el dispensari definitiu que constava de sala d’espera, sala de consultes, sala de cures i també disposava de Rajos X.

Taula 5.1.1 – Valoració dels immobles de la Indústria Española de Perlas

Font: Elaboració pròpia en base a l’Inventari de l’empresa establert a 01-01-1937.

Pel que fa als terrenys, novament es necessitaria ampliar el recinte i el 19 d’octubre de 1948 es formalitzava la compra a Aina Mª Galmés Sansó i fills, pel preu acordat de 50.000 pessetes, d’un terreny situat a Els Creuers⁸², confrontant amb la carretera de Palma, de cabuda d’un quartó (1.776 mts2). Sobre part d’aquest terreny el pla d’urbanització hi preveia un carrer que travessant tot el recinte comunicaria Via Roma amb l’actual carrer dels Creuers. Davant la possibilitat de veure dividida la fàbrica, l’empresa demana a l’Ajuntament que desisteixi d’obrir aquest carrer evitant així causar perjudicis que podrien afectar el desenvolupament del negoci ja que: “era propósito el edificar en ella [la parcel·la] unos pabellones mas, destinados a ampliar la producción, dando con ello mayor posibilidad de trabajo en beneficio de la Ciudad”. Com és de suposar, aquestes argumentacions en què l’empresa feia valer el pes específic que tenia sobre el desenvolupament i gairebé tots els aspectes socioeconòmics del municipi, foren considerades immediatament per l’Ajuntament presidit pel seu batle Gumersindo Gil que accediren a la petició de no obrir el carrer⁸³.

82Aquest terreny estava inscrit al Registre de la Propietat de Manacor: Tom 2067, Foli 249, Llibre 385, Finca 15.991-5ª. Quota líquida imposable: 93 pessetes.

83 Temps després, concretament el 10 de setembre de 1969, l’empresa formulava dues al·legacions:

una contra la conversió en zona residencial del sector industrial natural on està ubicada la fàbrica de perles de la seva propietat i l’altra contra l’obertura del carrer dins els terrenys de la fàbrica. Com a

Seria precisament sobre aquests terrenys on, com es pot veure en els plànols que acompanyen a l’expedient d’ampliació efectuada l’any 1950, es construirien els nous edificis i ampliacions dels existents com: el pis sobre la secció de color, nou edifici per a les bolles plàstiques i que posteriorment es destinaria a la secció Majorica, laboratori, magatzem d’email, porteria i cisternes. El total invertit arribava a la xifra de 2.434.000 pessetes.

La contínua expansió de l’empresa feia imprescindible comptar amb més superfície i d’aquí la compra realitzada el 26 d’octubre de 1960 a Guillem Rosselló Sitges d’un terrenys a Els Creuers confrontants amb el recinte fabril, d’una superfície de 960 mts2 pel preu total de 1.300 pessetes⁸⁴, on es construirien més magatzems, el taller de mecànica (1961), el laboratori (1964), diverses seccions que després es convertirien en l’economat i el taller de fusió (1964). L’any següent encara s’hi afegirien dues finques més⁸⁵.

Una informació molt detallada dels diversos tallers i seccions que existien l’any 1964 ens la facilita una valoració que va realitzar la firma Galtier. D’acord amb aquest informe, el valor total del terreny i les edificacions que s’hi havien anat construint al llarg de la vida de l’empresa i que poc a poc anaren conformant el complex, ascendia en aquells moments a 38.493.000 pessetes.

Però l’illa on s’assentava la fàbrica no s’acabaria de completar fins a finals de la dècada dels anys seixanta del segle passat, quan es comprava a Joan Pinya Forteza una porció de terra a Els Creuers d’una superfície de 7.134 mts2, la qual

colofó demanen que es qualifiqui la fàbrica d’interès públic.. Són interessants les argumentacions posades damunt la taula: que de la supervivència de l’empresa en depèn el “modus vivendi” de més de sis-centes famílies locals, que resulta impossible el trasllat de la indústria donats els inconvenients tècnics a més que la quantiosíssima despesa que suposaria seria de tal magnitud que podria provocar la desaparició de l’empresa causant una brutal crisi laboral a Manacor. Afegeix que els terrenys on s’assenten són idonis perquè permeten futures ampliacions.

84 Confronten: nord carrer sense nom [dels Creuers], sud I.E.P.I.,S.A., est carrer Joan Aguiló i oest I.E.P.I.,S.A. i carrer Creuers. Registre de la Propietat de Manacor Tom 3.034, Llibre 564, Foli 126, Finca 32.043-1ª.

85Concretament el 18-05-61 i el 18-06-61 es firmen dues escriptures de compra de terrenys procedents de la finca Els Creuers. La primera tenia una cabuda de 159,36 mts2 i era propietat de Andreu i Gabriela Galmés Pont (sud: Carretera de Palma, nord: Melcior Sansó, dreta entrant: Petra Santandreu, esquerra: Bartomeu Santandreu); la segona pertanyia a Bartomeu Santandreu Oliver. (sud: Carretera de Palma, nord: Melcior Sansó, dreta entrant: I.E.P.I.,S.A. i esquerra: Simó Palmer)

juntament amb una altra de dimensions més reduïdes arrodoniran l’àrea total⁸⁶: divuit mil cinc-cents vint-i-set metres quadrats.

Per un coneixement més exacte del processos d’ampliació de les instal·lacions s’ha confeccionat la taula 5.1.2 on hom pot establir una correlació entre la puixança de l’empresa i les inversions que es materialitzaven en immobles. Així veiem com a la fàbrica aportada pels Heusch el 1917, valorada en 210.620 pessetes, s’anaren afegint les construccions necessàries pel desenvolupament de la fàbrica d’entre les quals cal destacar els tallers destinats a la manipulació del cel·luloide iniciades el 1920 i l’ampliació de l’espai destinat als forns que subministraven el gas (1930) per entrar seguidament dins una etapa de decadència conseqüència de la crisi de 1929, l’adveniment de la Segona República i la guerra espanyola, tallant-se l’expansió industrial i provocant el trencament absolut de les inversions en matèria constructiva la qual no es reprendrà fins entrada la dècada dels anys quaranta. A partir d’aquesta data, les obres realitzades al llarg d’un quart de segle completaran l’espai fabril⁸⁷.