Heroïnes pel canvi: La història de la dona i la seva extensió a les aules de primària

Facultat d’Educació

Memòria del Treball de Fi de Grau

Heroïnes pel canvi: La història de la dona i la seva extensió a les aules de primària

Marta Riutort Salort Grau d’Educació Primària

Any acadèmic 2020 - 21

DNI de l’alumne: 45189635V

Treball tutelat per Elisabeth Ripoll Gil

Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts

S'autoritza la Universitat a incloure aquest treball en el Repositori Institucional per a la seva consulta en accés obert i difusió en línia, amb finalitats exclusivament acadèmiques i d'investigació

Autor Tutor Sí No Sí No X

Paraules clau del treball:

història, dones, didàctica, visibilitat i recursos.

X

Resum

El present treball pretén aportar una visió general i sintetitzada de l'evolució de la història de la dona al llarg del temps. D'aquesta forma es podrà tenir una visió cronològica del seu paper canviant en cada etapa de la humanitat. El que se cerca amb aquest marc teòric és mostrar als lectors la part silenciada i oblidada de la història, amb l'objectiu de transmetre aquesta a les generacions actuals i vinents per poder arribar a aconseguir un món igualitari per tots els habitants. A més, es recolliran de l'oblit tot un conjunt de dones que, gràcies a la seva valentia i lluita incansable, van aconseguir que les dones i nines de l'actualitat gaudesquin de tot un conjunt de drets. Així, les generacions femenines podran gaudir de grans referents que les ajudaran a sentir-se lliures i capaces d'arribar on vulguin.

Pel que respecta a la part didàctica s'ha elaborat un apartat dedicat a la recopilació de material didàctic disponible. Així, tota la comunitat educativa podrà emprar-la amb la intenció d’educar en igualtat i coeducació als infants tant a casa com a l'escola. A més, jo mateixa he elaborat el meu propi dossier didàctic destinat als i les alumnes amb el qual es treballa la biografia de les dones exposades al marc teòric, i també, tota una sèrie d'activitats per conèixer-les en més profunditat.

Paraules Clau: història, dones, didàctica, visibilitat i recursos.

Abstract

The present coursework aims to provide an overview and a summary of the evolution of women's history over time. In this way it will be possible to have a chronological vision of its changing role in each stage of humanity. What is sought with this theoretical framework is to show readers the silenced and forgotten part of the story, with the aim of transmitting this to current and future generations in order to achieve an egalitarian world for all inhabitants. In addition, a whole group of women will be collected from oblivion who, thanks to their courage and tireless struggle, managed to ensure that today's women and children enjoy a whole set of rights. Thus, the female generations will be able to enjoy great mentors that will help them feel free and able to get where they want.

With regard to the most didactic part, a section dedicated to the collection of available teaching material has been prepared. In this way, the whole educational community will be able to use it with the intention of educating children in equality and co-education both at home and at school. Besides, I have drawn up my own teaching dossier for students who work with the biography of women exposed to the theoretical framework and also, a whole series of activities to get to know them in depth.

Keywords: history, women, didactics, visibility and resources.

ÍNDEX

1. Justificació ... 5

2. Objectius ... 6

3. Metodologia de Treball ... 6

4. Desenvolupament dels Continguts ... 7

4.1. Introducció ... 7

4.2. La història de la dona i la seva evolució al llarg del temps ... 9

4.2.1. La dona a les coves: Prehistòria ... 9

4.2.2. La dona a les primeres grans civilitzacions: Edat Antiga ... 12

4.2.3. La dona a l’època dels castells: Edat Mitjana ... 17

4.2.4. La dona durant els grans imperis: Edat Moderna ... 22

4.2.5. La dona a les grans revolucions: Edat Contemporània ... 27

4.3. Recopilació de recursos didàctics per treballar la història de les dones ... 39

4.3.1. Pàgines Web ... 39

4.3.2. Guies i Dossiers ... 40

4.3.3. Llibres ... 42

4.3.4. Material Audiovisual ... 43

4.3.5. Projectes ... 45

5. Conclusions ... 46

6. Referències Bibliogràfiques ... 47

7. Annexes ... 48

7.1. Dossier Didàctic ... 48

7.2. Biografia Complementària i d’Ampliació del Dossier pels Docents ... 82

1. Justificació

El tema que he elegit per desenvolupar el meu Treball de Final de Grau (TFG) del grau d'Educació Primària és "Treballar l'evolució i la visualització de la dona al llarg de la història", per tant, aquest document forma part de la matèria de Ciències Socials.

He decidit fer el meu treball sobre aquest tema perquè durant tota la meva trajectòria acadèmica, sempre he escoltat noms d'homes com els grans i únics personatges dels canvis a la història. Per altra banda, els noms de les dones sempre han quedat silenciats i, en molts casos, destacant els seus encants femenins com a forma d'aconseguir els seus propòsits i no pas la seva intel·ligència i vàlua.

Afortunadament, en l'actualitat s'estan realitzant grans esforços per rompre aquesta mirada patriarcal de la història que ha perdurat i arrelat tant durant segles. La història ha estat escrita pels homes i l'han redactada provocant la perpetuació de la inferioritat de la dona, i dictaminant la llar i la família com l'única tasca capaç per nosaltres. Per aquest motiu, s'ha vist la necessitat de reescriure la història fent partícip a les dones, traient a la llum tota una història de valentia en la defensa dels nostres drets i de lluita per aconseguir la igualtat entre homes i dones. Per tant, donar veu i visibilitat a totes aquelles dones intel·ligents, intrèpides i guerreres, que han estat silenciades al llarg del temps, suposa empoderar amb referents en tots els àmbits d'estudi i de feina a les nines i dones actuals. D'aquesta forma educar en igualtat i treballar la història amb perspectiva de gènere suposa rompre amb les visions desigualitàries i d'inferioritat del passat, i fomentar el respecte i la validesa per igual d'homes i dones.

Finalment, comentar que amb aquest treball es pretén treballar l'evolució de la dona i desmuntar la visió androcèntrica de la història, no només redactada, sinó també proposant tota una sèrie de recursos didàctics disponibles tant a la xarxa com material físic que es pot adquirir.

També, elaboraré el meu propi dossier didàctic per fer un recorregut bibliogràfic de tot un conjunt de dones al llarg de les etapes de la història. A més, proposaré una sèrie d'activitats per ajudar a aprofundir en la importància que van tenir i els valors que van transmetre aquestes heroïnes pel canvi, per poder gaudir dels nostres drets en l'actualitat. D'aquesta forma, el meu treball pretén la creació d'una altra proposta de recurs didàctic amb activitats interdisciplinàries que serveixi d'ajuda i d'inspiració per seguir treballant en igualtat, respecte i empoderament donant veu a la lluita incansable de les dones pels nostres drets al llarg de la història.

2. Objectius

Els objectius que em planteig per tal de desenvolupar el meu treball són els següents:

 Generals

- Reflexionar sobre la presència de la dona a la didàctica i el seu auge actual.

- Investigar sobre l’evolució de la dona al llarg de la història.

- Donar visibilitat a tot un conjunt de dones silenciades.

- Analitzar i recopilar tota una sèrie de recursos didàctics disponibles.

 Concrets

- Elaborar un dossier didàctic atractiu i profitós per l’alumnat.

- Treballar les biografies de diverses dones de la història.

- Proposar activitats lúdiques, motivadores, variades i interdisciplinàries.

3. Metodologia de Treball

Per poder dur a terme aquest treball he seguit tota una sèrie de passes amb l'objectiu d'elaborar un bon, útil i entenedor document. Primer de tot, una vegada decidit el meu definitiu tema de feina, vaig executar una tasca de recopilació de bibliografia la qual vaig llegir i analitzar. D'aquesta forma vaig decidir i destriar quins materials m'eren més útils i imprescindibles per elaborar el meu treball amb una bona base fonamentada. Cal mencionar que no vaig tenir gaire dificultats amb la meva recerca, ja que tant a les biblioteques com a la xarxa hi ha una gran quantitat de llibres i articles sobre el meu tema de treball. Una vegada vaig tenir tota la documentació necessària i llegida, es va iniciar el meu procés d'elaboració del treball on, primer de tot, vaig elaborar un petit índex molt esquemàtic per tenir les idees i apartat els més estructurats possibles.

Pel que fa a la redacció del meu marc teòric, vaig començar per l'edat mitjana fins a la contemporània, ja que eren les etapes on hi havia més informació i treball per dur a terme.

Seguidament, vaig acabar amb l'edat antiga i prehistòria. L'esquema que he seguit per redactar cada apartat ha consistit en, primer de tot, anar adjuntat totes les idees que vaig anar subratllant dels diversos materials de forma totalment desorganitzada. Una vegada acabada aquesta primera passa, em dedicava a ordenar i redactar formalment cada apartat. Finalment, duia a terme les cites i referències de cada punt del treball.

Pel que respecta la proposta didàctica, vaig voler dedicar un apartat a fer una petita recopilació de diversos materials que poden ser molt útils, tant pels docents com per les famílies, per treballar la igualtat de gènere de forma lúdica i amena. Per fer-ho, vaig realitzar una altra recerca i vaig introduir els materials que a mi em va agradar més i considerava que poden ser més útils i versàtils. A més, cada recurs disposa d'un petit resum d'ell i el seu enllaç directe. Per altra banda, per elaborar el meu dossier didàctic he intentat que sigui molt visual i atractiu a la vista, per tal d'arribar amb més facilitat als alumnes. Per dur-ho a terme, vaig emprar una plataforma digital anomenada Canva amb la qual vaig dissenyar la meva pròpia plantilla.

Una vegada elaborada la part més estètica, vaig començar a emplenar-lo introduït les biografies de les dones que vaig elegir de cada apartat i, a més les distintes activitats per treballar cada una d'elles.

Per donar per acabat el treball, vaig realitzar les darreres modificacions i apartats que em faltaven com, per exemple, les conclusions. Una vegada enllestit i revisat que tot estigués perfecte i en ordre vaig procedir a enviar el meu treball definitivament.

4. Desenvolupament dels Continguts

4.1. Introducció

En els darrers anys s'ha produït un augment considerable de manifestacions i accions relacionades amb el tema de la igualtat de gènere per aconseguir que aquesta arribi a totes i cada una de les dones i nines del món. Per obtenir-ho, un dels reptes més importants és treballar tots els valors de la igualtat en l'àmbit educatiu a tots els nivells d'ensenyança. Així, des de ben petits tots els infants poden créixer amb el respecte, validesa i igualtat cap a qualsevol persona independentment del seu sexe. En aquest context, cal parlar i mencionar diverses actuacions que s'estan duent a terme, o que s'haurien de realitzar, a les escoles, per seguir lluitant per la paritat:

Primer de tot, és necessari i imprescindible introduir aquests valors als infants des d'edats primerenques (Educació Infantil i Primària), ja que durant aquest any els infants són

1 Fuentes Cabrera, A., Romero Rodríguez, J. M., López Belmonte, J. y Rodríguez García, A. M. (2018, 26 juny). Resolviendo incógnitas en

torno a la igualdad de género: la importancia de educar desde la infancia.

Educaweb. https://www.educaweb.com/noticia/2018/06/26/igualdad-genero-importancia-educar-infancia-18508/

García, C. (2021, 11 febrer). La falta de mujeres referentes aumenta la brecha de género en las carreras STEM. El Economista.

https://www.eleconomista.es/ecoaula/noticias/11041849/02/21/La-falta-de-mujeres-referentes-aumenta-la-brecha-de-genero-en-las-carreras- STEM.html

lliures de prejudicis i estereotips imposats per la societat. Així, s'aconsegueix trencar la cadena de transmissió de les ideologies patriarcals perquè tots els infants creixin lliures, respectats i en igualtat en tots els aspectes de la vida. Per aquesta raó, és a les escoles on es poden executar activitats i tasques amb personal qualificat que ajudin a eliminar tots els valors nocius cap a la dona.

En aquesta línia, s’han començat a realitzar moltes investigacions i estudis per donar pes i certesa a la introducció d’aquestes virtuts a les escoles de tot el món. Moltes d’elles han rebut el suport de diversos governs i institucions d’arreu del món veient la necessitat immediata i real d’acabar amb els valors patriarcals presents des de segles enrere.

En segon lloc, en el meu present treball he volgut pal·liar la falta de referents femenins que pateixen les nines i joves actuals, donant a conèixer i treballar diverses heroïnes de la història. Des de fa sis anys l'ONU (Organització de les Nacions Unides) va establir el dia onze de febrer com el "Dia Internacional de la Dona i la Nina a la Ciència", per aconseguir la paritat en aquesta branca del coneixement. Tot i que la dona, a gran part del món, té accés lliure a les universitats i a cursar qualsevol carrera sense limitacions, sembla que l'estereotip de les considerades carreres "masculines" i les "femenines" segueix present avui en dia.

Per aquest motiu s'estan realitzant molts d'esforços per donar a conèixer la història i la lluita de la dona a totes les aules del món i que les dones silenciades durant el temps, en totes les branques del saber, tornin a tenir veu i ser reconegudes. A més, no només se cerquen referents històrics, sinó propers i actuals a les nines i joves d'avui dia com, per exemple, donar a conèixer mares, germanes, ties o àvies que estiguin cursant o hagin estudiat carreres menys demandades pel col·lectiu femení (bombera, arquitecta, científica, enginyeria, astronauta, etc.). Així, la població jove s'adonarà que ser dona no és una barrera ni una dificultat per cursar qualsevol estudi.

En tercer lloc, per seguir treballant en aquesta línia i aconseguir la igualtat real, tota la comunitat educativa ha començat a desenvolupar i crear infinitats de recursos, activitats i eines obertes a tothom i, moltes d'elles disponibles en línia i xarxes socials. A més, la immensitat de propostes no estan només destinades a l'escola, sinó a la família i tots els entorns educatius i didàctics. En aquest sentit, cal mencionar que tot aquest ventall de possibilitats i eines és gràcies, en part, a les TIC i les xarxes socials, ja que permeten a les comunitats educatives estar connectades i compartir tots els distints materials. Avui en dia internet ofereix molts de recursos i eines en línia elaborades per persones o entitats de tot el món els quals et poden ajudar a agafar idees o facilitar-te la feina de treballar en aquests valors de respecte i igualtat. A més, els diversos governs i institucions de tot el món han i segueixen elaborant diversos recursos

didàctics com, guies, dossiers i activitats didàctiques que ajuden a expandir aquesta línia de feina i lluita.

Per tant, podem afirmar que l'escola és un espai idoni, format per personal molt qualificat, per poder treballar de forma didàctica i propera a l'infant tots els valors del feminisme en els diversos àmbits d'estudi i matèries, és a dir, de manera transversal i interdisciplinària. Per aquest motiu, al final del treball, parlaré i analitzaré tot un recull de materials disponibles que es poden fer servir amb els infants. A més, exposaré el meu propi recurs didàctic per ajudar a augmentar el ventall d'eines i fer la meva petita aportació, perquè a les escoles se segueixi treballant en aquesta línia i aportar més idees.

Finalment, cal mencionar que és molt important seguir treballant i fent feina en aquesta línia en cursos superiors, més enllà de l'educació primària. S'ha de seguir amb la tasca d'acabar amb els rols i estereotips de gènere, com puguin ser els colors, joguines o esports de "nins" i de

"nines". A més un altre punt molt important és la família per assolir la coeducació no només a l'escola sinó també a les cases. D'aquesta forma, gràcies a la implicació i treball per part de les famílies, tant grans com petits aconseguiran rompre la cadena de transmissió del virus patriarcal el qual posa fi a la vida i infància de milers de dones i nines a tot el món any rere any. Aquest és, possiblement, el paper més difícil d'obtenir: implicar a les famílies, ja que cada una d'elles tenen valors i interessos distints en relació amb aquest tema. Per tant, ajudant i incloent a la família en aquest tipus d'activitats per treballar la coeducació suposarà que puguin veure la necessitat de consolidar aquests valors. En definitiva, l'escola i la família tenen l'obligació de treballar unides per aconseguir millorar i fer avançar la societat en la qual viurà el nostre futur, els infants.

4.2. La història de la dona i la seva evolució al llarg del temps

4.2.1. La dona a les coves: Prehistòria ² 4.2.1.1. Contextualització històrica

2 Méndez, D. (2021). Las mujeres también cazaban en la Prehistoria. XL Semanal.

https://www.xlsemanal.com/conocer/sociedad/20210205/mujeres-cazadoras-prehistoria-antropologia-excavaciones- america.html?fbclid=IwAR0RpnL2sIlskJ3M_0idq4aruXqBc-89xpWkW69RL5iIasVIKE0BvmTosGE

Ferrer Valero, S. (2019). El papel de las mujeres en la historia de la humanidad. Santillana Educación Cintas Peña, M. (2019). ¿Quién ejercía los cuidados en la prehistoria? The Conversation. Recuperat de https://theconversation.com/quien-ejercia-los-cuidados-en-la-prehistoria-112452

La prehistòria és l'etapa més llarg i desconeguda a causa de la inexistència de documents escrits que ens donin informació, sobre la realitat i forma de viure dels primers homínids. Per aquest motiu, l'única forma d'intentar donar resposta i conèixer com era la vida en aquells temps ha estat mitjançant l'anàlisi i interpretació de les restes arqueològiques. La inexistència de textos ha provocat la corrupció de les conjectures per la visió patriarcal i andrògina, dominant els valors d'inferioritat cap a dona.

Així, avui en dia s'estan realitzant molts d'esforços per rompre aquests estereotips i imposicions, intentant treballar i analitzar la prehistòria des d'una altra perspectiva incorporant als dos sexes per igual. I és que, la ciència es caracteritza per ser una àrea empírica i objectiva pel qual, qualsevol interpretació marcada per una ideologia o valors irrespectuosos, no es pot considerar una realitat indestructible.

4.2.1.2. Canviem la mirada de l’inici de la humanitat

Els descobriments arqueològics trobats arreu del món han servit als investigadors/es per marcar tres grans etapes dins la Prehistòria: Paleolític, Neolític i Edat dels Metalls. A més, han permès conèixer els canvis i característiques en la vida dels nostres avantpassats com, per exemple, la seva alimentació, higiene, estil de vida, creences religioses, entre altres.

Des de les primeres anàlisis i interpretacions s'han descrit als homes prehistòrics destacant les seves grans qualitats físiques i astúcia. En canvi, la dona prehistòrica s'ha vist com un ésser dèbil i feble que executa les tasques més senzilles i amb menys risc. Així, a les imatges presents als llibres de text a les escoles, la dona es mostra representada de genolls amb una postura de submissió acomplint activitats simples. Per altra banda, els homes se'ls representa caçant grans preses amb una posició dominant. Aquestes interpretacions han estat marcades pels valors i ideologies patriarcals, escrivint el passat cegat per aquests sentiments d'inferioritat cap a la dona. Afortunadament, documents i investigacions més recents han pogut desmantellar gran part d'aquests falsos anàlisis per demostrar, de forma científica i consolidada, la realitat sense veure's afectada i manipulada per aquests valors.

D'aquesta forma s'ha pogut comprovar que les armes i utensilis descoberts no ens serveixen per determinar quin sexe desenvolupava aquella tasca. És a dir, gràcies a aquestes descobertes es podia saber quines activitats executaven, però no qui les duia a terme. D'aquesta forma és impossible demostrar totalment quines eren les tasques dutes a terme per cada grup.

A més, la caça de grans animals no era l'activitat més important ni la més comuna, ja que moltes vegades eren animalons petits pels quals es necessitaven eines de caça més petites, que també requerien grans habilitats. Igualment, la recol·lecció d'aliments era una activitat imprescindible

per la supervivència. És necessari remarcar que s'han descobert tombes arreu del món, datades d'aquesta època, on jeien joves amb armes. Des d'un primer moment es van pensar que eren homes, però després d'analitzar les restes s'ha demostrat que eren dones. El fet que fossin enterrades amb les seves armes demostra que eren considerades líders guerres i grans caçadores, verificant i consolidant la divisió de tasques per tal d'assegurar la supervivència. Així, s'ha calculat que al voltant del cinquanta per cent dels caçadors eren dones emfatitzant la igualtat entre les tasques.

D'aquesta manera aquestes reformulacions i noves anàlisis han conclòs en què, durant la primera etapa de la humanitat, totes les tasques es duien a terme independentment del sexe perquè el que realment importava era sobreviure. Així, l'estratègia del treball en grups i la coordinació van ser imprescindible pels primers éssers humans. Pel que fa a les restes artístiques conservades arreu del món, sempre s’ha considerat que van ser desenvolupades pels homes.

Però, segons estudis recents van analitzar les empremtes dactilars demostrant, de forma científica, que moltes d'aquestes obres van ser executades per dones.

Gràcies a les noves investigacions s’ha verificat que, durant la primera etapa de la prehistòria, no existien els valors d’inferioritat i desprestigi cap a la dona. Tot i això, tot un conjunt d’investigadors i investigadores han relacionat l’inici del Neolític, i l'aparició de l'agricultura i la ramaderia, amb el desenvolupament inicial dels valors patriarcals. Així, la creació de les primeres eines van facilitar la feina al camp provocant l'aparició de l'anomenat excedent. Aquest dóna pas a l'aparició del comerç establint relacions amb altres pobles. A partir d'aquí, els homes es van decantar cap a les activitats més comercials i les dones, en canvi, van quedar-se a les cases. D'aquesta forma, elles van encarregar-se de tenir cura dels animals i fer les activitats agrícoles.

Cal mencionar, que investigacions recents han demostrat que les dones foren les precursores de la revolució de l'agricultura al Neolític. A més, analitzant les restes humanes es poden establir relacions de complexitat física i força entre les dones del Neolític i les dones atlètiques de l'actualitat. D'aquesta forma s'establí el món rural com a lloc irrompible per la dona. Cal no oblidar que, amb l'aparició del comerç es produïren els primers enfrontaments bèl·lics, on les dones també van ser relegades. Així, es va començar a veure al gènere femení com objecte d'intercanvi en conflictes i interessos familiars o de la població. D'aquesta forma es comença a refermar el patriarcat, on els homes s'alcen amb gran poder, deixant de banda i desprestigiant les capacitats de les dones. Així, van passar de l'objectiu de supervivència grupal a la submissió i control de la dona pels homes.

Per concloure, s'ha de mencionar que és imprescindible incorporar la perspectiva de gènere a l'arqueologia, amb la voluntat d'acabar amb les distorsions de la realitat provocades pels valors i ideologies d'inferioritat cap a la dona. Així, les noves investigacions més igualitàries han romput amb la mitja i manipulada realitat la qual se'ns ha estat imposada des de petits. D'aquesta forma, encara que moltes teories es basen en hipòtesis a causa de la falta de documents escrits, el que si es pot dir amb exactitud, és que la veritat no és la que ens han plantejat des de segles enrere. Per això, és molt important redescobrir als infants aquesta realitat, i ser els més objectius possibles sense caure en prejudicis ni estereotips.

4.2.2. La dona a les primeres grans civilitzacions: Edat Antiga ³ 4.2.2.1. Contextualització històrica

L'Edat Antiga suposa el final de la prehistòria i, com a conseqüència, l'inici de la història de la humanitat amb l'aparició de l'escriptura. En aquest període sorgeixen les grans primeres civilitzacions: Mesopotàmia, Egipte, Grècia i Roma encara que, evidentment, van sorgir moltes altres a tot arreu del món. Totes aquestes van establir-se a zones molt fèrtils i a la vora dels rius, fet molt important perquè l'economia es basava en el conreu del camp com a forma de subsistència. A conseqüència de l'aparició d'aquestes societats es crearen les primeres religions politeistes (creien amb més d'un Déu), aparegueren les organitzacions socials amb diverses posicions de poder hereditàries, van redactar-se els primers textos legislatius de la història i aparegueren les primeres llengües i alfabets.

Pel que respecta a les dones, els primers escrits i documents que s'han trobat van ser redactats per una dona, Enheduanna, filla d'un sacerdot de Mesopotàmia. Ella va viure a una de les primeres grans civilitzacions de l'antiguitat al poble dels Arcadis. Amb l'alçament d'aquestes quatre grans societats, neix i s'estableix el patriarcat com a ideologia principal, consolidant i perpetuant uns valors i cultura de sotmetiment i inferioritat cap a la dona. Aquesta ideologia es basava en quatre grans punts:

Primer de tot, amb el matrimoni les dones es convertien amb objecte del marit on la seva finalitat era la d'engendrar. En segon lloc, la tasca natural de les dones era dedicar-se a la llar sent una bona dona i mare. Per tant, els nins i les nines no rebien la mateixa educació; la d'elles anava encaminada a saber fer les tasques de la casa i, la d'ells cap a la guerra i fora del nucli familiar. En tercer lloc, comencen a aparèixer les primeres crítiques i prejudicis respecte al cos de la dona. Finalment, les dones tenien prohibit tenir relacions extramatrimonials, fet que

3 Ferrer Valero, S. (2019). El papel de las mujeres en la historia de la humanidad. Santillana Educación

als homes sí que els hi estava permès, per poder assegurar que els fills eren realment del seu home.

4.2.2.2. La dona a les quatre grans societats antigues

 La dona a Mesopotàmia

Aquesta va ser una de les primeres grans civilitzacions que van existir, on el poder i domini requeia sobre els monarques i les dones no posseïen cap poder. L'educació de les dones es basava a convertir-se en bones dones de la llar i mares, així se les negava l'accés a una formació digna. Però tot i això, algunes d'elles van decidir imposar-se per damunt aquestes lleis desigualitàries i van desenvolupar treballs liberals.

En aquest context cal mencionar el naixement de les primeres comares, ja que en aquells temps les pràctiques abortives eren castigades per la llei negant a la dona poder decidir sobre el seu cos i la seva vida. Aquest fet va provocar que moltes dones morissin a causa d'emprar procediments nocius i perjudicials, per la seva salut amb el seu intent d'avortar. Així, les comares van anar adquirint molts de coneixements de generacions rere generacions per facilitar, en la mesura del possible, els dolors del part i evitar els embarassos. Cal remarcar que aquesta situació es va donar fa seixanta-un segles, però, desgraciadament, en l'actualitat encara hi ha països on l'avortament no és legal.

Una altra tasca que desenvolupaven les dones era la de sacerdotessa, "les Naditu", encapçalades per les filles de famílies adinerades. Aquestes eren dones molt intel·ligents i intel·lectuals presents en totes les societats mesopotàmiques del moment, on destacaven les seves arts pels negocis.

Pel que fa a la redacció dels primers codis de lleis, ja en els primers documents legislatius de les grans primeres civilitzacions s'establiren lleis respecte a la dona. En aquest cas podem d'estar el Codi d'Hammurabi, una de les més conegudes arreu del món. En aquest, l'obligació i responsabilitat de les dones era estar a casa seva i desenvolupar amb èxit totes les tasques de la llar i, no podien gaudir d'una vida pública com els homes. A més, les dones que volguessin divorciar-se del meu marit o tinguessin relacions fora del matrimoni serien castigades, fets que els homes podien fer sense problemes. Tot i això, cal mencionar que tenien dreta a rebre béns i propietats arribades a través d'una herència.

 La dona a Egipte

Pel que respecta la civilització egípcia, teòricament la llei era igual tant per homes com per dones. Encara que s'ha comprovat que a la pràctica la realitat no era aquesta, ja que sobretot

als altres càrrecs de poder i administració les dones no tenien quasi participació. Al segle VII aC, daten els primers documents i textos respecte al matrimoni en termes econòmics i propietaris. A més, a diferència de Mesopotàmia, a Egipte els divorcis no estaven regulats per una llei, per tant, el podien demanar tant homes com dones. Així i tot, la infidelitat de la dona era mal vista a la societat egípcia, però la de l'home estava acceptada.

Com és ben conegut, la posició social a la qual naixies et dotava de més o menys lliberts i poder. Per aquest motiu, pel que fa a les dones faraones de l'Antic Egipte, només els homes podien arribar al poder, elles el podien tenir però no desenvolupar-lo. Els monarques practicaven la poligàmia on existia la dona principal i, totes els altres, romanien a una sala només per elles. Aquests se solien casar amb filles de grans poderosos d'altres indrets d'Egipte per augmentar el seu poder, fent un intercanvi com si fossin objectes. Fins i tot, a vegades es casaven amb la seva pròpia família. En aquest context, les úniques que gaudien d'una certa independència econòmica era la mare i les germanes del faraó les quals lideraven l'explotació de les seves pròpies terres i aconsellaven en termes de govern.

Pels faraons i les seves lleis tot el poble era igual. Així, les dones podien dirigir i posseir les seves pròpies terres, fer negocis propis, la seva paraula tenia valor i importància als judicis i no necessitaven cap acceptació per poder tenir una vida pública. Evidentment, aquests drets i llibertats no eren iguals per totes les dones de tota classe social. A més, evidentment, la igualtat no era del tot real, ja que seguien sense poder accedir als alts càrrecs.

Pel que fa a les dones de classe alta, aquestes podien gaudir de moltes llibertats abans esmentades. A més, no havien de desenvolupar les tasques de la llar, només dirigir-les perquè posseïen esclaus i minyones que feien les feines. Per altra banda, les dones de classe baixa havien d'executar totes les activitats de la casa, mentre el marit feia treballs fora del nucli familiar. Tot i això, desgraciadament, el contacte amb les societats romanes i gregues van provocar el fi d'aquestes llibertats, veient-se obligades a dependre d'un home per seguir amb les seves activitats. Per altra banda, els romans i grecs no van introduir a la seva societat la igualtat davant la llei d'homes i dones que hi havia a Egipte, perpetuant i arrelant la societat patriarcal.

 La dona a Grècia

Aquesta civilització es va convertir en el bressol de la cultura occidental europea. Aquí, les places de les ciutats (àgora) es van convertir en el centre intel·lectual del moment, consolidant-se els/les grans pensadors/es de la història. Així, Grècia es va establir com a centre del saber.

A la societat grega, les dones no podien tenir una vida pública, com si la tenien a Mesopotàmia. En aquest context apareix el "gineceu", una estança de la casa on només habitaven les dones i es dedicaven a acomplir les tasques de la llar. A Grècia, la família era anomenada "oikos" on l'únic objectiu de la dona era tenir descendència. Tot i això, les dones de col·lectius més pobres van haver de deixar la seva llar per cercar feina per sustentar a la família, complementant la feina a casa amb la remunerada. A més, no tenien drets polítics i necessitaven dependre d'un home. Per aquest motiu, era molt comú trobar-se en dones exercint la prostitució a les polis gregues. La majoria d'elles eren esclaves o dones molt pobres els quals passaven a dependre de l'Estat.

Encara que cal mencionar que aquests valors d'inferioritat i desprestigi cap a la dona no es va desenvolupar a totes les polis de Grècia. Podem destacar les ciutats d'Esparta i Gortina on les dones gaudien de moltes més llibertats, drets i igualtats. Fins i tot, l'adulteri no els hi estava penat. Les dones d'Esparta eren honorades per donar a llum a grans i futurs soldats, essent aquesta la seva principal funció, havien de cuidar-se molt per crear els millors guerrers.

Pel que fa a la religió, aquesta donava el seu consentiment perquè les dones poguessin participar com sacerdotesses, ja que es considerava a la dona la connexió entre el mortal (humanitat) i l'immortal (divinitat). Però, evidentment, aquesta participació només solia estar permesa a les dones de classes acomodades.

Després del que s'ha anat comentant, podem concloure que Grècia va ser una de les principals responsables de l'arrelament del patriarcat, on la majoria dels seus textos i documents posen en segon lloc a la dona i implanten el masclisme a la societat. Tot i això, no tots els grecs van perpetuar aquests valors, cal remarcar que n'hi va haver d'altres que van deixar-les accedir a les seves escoles defensant les seves capacitats i intel·lecte. Tot i això, com era d'esperar, qualsevol text sorgit i escrit per una dona va ser infravalorat i menyspreat.

 La dona a Roma

Aquesta civilització també va ser una de les grans societats que van establir les bases de la cultura europea. Roma es caracteritza per ser un poble guerrer amb un objectiu molt clar, expandir el seu territori com fos i imposar la seva cultura. En aquest cas, com era d'esperar, van ser els hòmens els únics que van tenir la llibertat de poder lluitar per la seva pàtria.

Seguint amb el paper de la dona a l'època romana, les seves lleis dictaminaven que les dones eren inferiors als l'homes, per tant, necessitaven dependre d'ells. Tot i això, durant l'Imperi Romà amb l'emperador August, es van establir unes noves lleis on es donava la possibilitat a les dones d'eliminar la seva dependència només si havien tingut tres fills, eren

ciutadanes lliures i si eren esclaves alliberades. A més, també va intentar augmentar la natalitat i dictaminar la infidelitat femenina com a càstig arribant, fins i tot, a la pena de mort.

Al mateix que a Grècia, la família romana era molt important on hi havia el pare de família que dominava per damunt de tota la resta. En aquest context, apareixen dues formes de matrimoni: Matrimoni amb "manus" on la dona deixava de ser propietat del pare per ser objecte del seu marit. En segon lloc, el matrimoni sin "manus" on la dona seguia sent propietat del pare la qual cosa li donava més independència, ja que el pare no tenia tantes facilitats per controlar.

Tot i això, les dones romanes van poder gaudir de més llibertats que no pas les gregues. Per exemple, les dones romanes podien gaudir d'una certa educació i participar en les conferències encapçalades pels seus marits i, fins i tot, crear les seves pròpies. Un dels fets més curiosos i desconeguts és la creació de la primera manifestació femenina de la història a Roma l'any 195 aC, quan les dones adinerades de la societat romana van alçar-se per exigir que se’ls hi tornés els drets de posseir béns i riqueses. Gràcies a la seva veu i manifestacions pel carrer van aconseguir recuperar una de les seves llibertats.

Pel que fa al tema religiós, cal destacar la figura de "les Vestals" on el seu objectiu era adorar a la deessa de la llar sense poder mantenir relacions sexuals, ja que si eren descobertes podien arribar a ser enterrades en vida. A més, fora del món religiós, cal mencionar la figura de les gladiadores romanes, ja que s'ha demostrat la seva existència encara que molt minoritària.

Aquestes lluites van fer-se molt famoses i hi van participar des d'esclaves a dones de classe alta.

Tot i demostrar la seva capacitat de lluita i de guerra, molts homes veien en aquests combats desitjos sexuals i no pas admiració cap a les seves habilitats guerreres.

Finalment, cal mencionar l'impacte que va tenir el catolicisme per la societat romana, la qual va anar expandint-se i consolidant-se arreu d'Europa arribant, fins i tot, a altres continents.

La instauració d'aquesta com a única religió vàlida, va suposar l'inici de la persecució de totes aquelles persones que es van negar a convertir-se. Així, la proclamació del cristianisme va provocar la implantació i perpetuació definitiva del patriarcat arreu del món. Cal mencionar que a la Bíblia hi apareixen grans personatges femenins i, el mateix Jesús, permetia que qualsevol persona, independentment del seu sexe, pogués ser el seu seguidor. Per tant, la tasca que van fer els primers eclesiàstics va ser distorsionar i falsificar la realitat imposant els valors patriarcals. Aquesta visió i auge de la religió catòlica va seguir expandint-se segles rere segles.

4.2.3. La dona a l’època dels castells: Edat Mitjana ⁴ 4.2.3.1. Contextualització històrica

L'edat mitjana abraça el segle V dC fins al XV dC. Aquesta destaca per l'establiment i consolidació d'una societat economicopolítica social anomenada Feudalisme. En aquest context, es van crear grans extensions de terres (latifundis) dominats per un senyor feudal noble on, per altra banda, els pagesos eren els que cuidaven i feien feina a les seves terres a canvi de protecció. L'economia bàsica de l'edat mitjana era rural basada en el conreu i rendiment de les terres, per aquest motiu, qui posseïa les terres tenia el poder. Aquestes zones de producció, anomenades feu, havien de servir per abastir les necessitats dels pagesos i nobles.

Una altra característica d'aquesta societat feudal és la seva organització jeràrquica amb estaments socials inamovibles, és a dir, el teu lloc de poder en la societat estava marcada de naixement i no es podia davallar ni pujar de posició. Aquesta societat estamental agrupava quatre grups principals: Per damunt de tots tenim el monarca el qual gaudia de poder absolut.

En segon lloc, hi situam els nobles els quals eren els posseïdors de les terres i els encarregats de defensar-les. Per sota, hi havia els clergues dedicats a l'oració a partir de la qual expandiren i consolidaven la nova religió cristiana. Així, l'església va començar a gaudir de molt de poder, establint la societat catòlica. Per davall de tots, la gran majoria de la població era pagesa els quals feien feina a les terres dels senyors per sobreviure. Hi havia dos tipus principals de pagesos: Per una banda, els serfs que depenien dels nobles i, a canvi de protecció, havien de conrear les seves terres, pagar una sèrie d'impostos, donar-los una part de la collita a ells i als clergues el delme (desena part de la collita). Per altra banda, una minoria eren pagesos lliures propietaris de les seves pròpies terres i els quals estaven absents de donar serveis.

Tot i això durant el segle XII va començar a alçar-se amb molta força un nou estament social: la burgesia el poder dels quals no venia de les terres sinó del comerç i indústria.

L'aparició d'aquest nou grup va ser gràcies al desenvolupament de les grans ciutats, on els artesans vivien del seu propi treball i van crear diversos oficis i especialitzacions d'aquests.

D'aquesta forma aquests nous treballadors van organitzar-se jeràrquicament en gremis:

agrupacions de treballadors d'una mateixa professió per defensar-se i organitzar-se mútuament.

Per damunt de tot hi havia el mestre el qual era el propietari del taller i el de més experiència.

En segon lloc l'oficial feia anys que treballava a la tenda i era el segon al comandament

4Ferrer Valero, S. (2019). El papel de las mujeres en la historia de la humanidad. Santillana Educación De Vega, E. (1992). La mujer en la historia. Madrid. Anaya.

d'aquesta. Finalment l'aprenent el qual feia molt poc temps que realitzava aquesta professió, i executa les tasques més banals i senzilles per anar progressant i millorant.

Finalment cal mencionar la creació de les anomenades "Querelles de les Dones". Durant tota l'edat mitjana la dona va patir de grans dificultats per poder accedir a una formació acadèmica i, sobretot, a les ensenyances superiors a les quals no eren benvingudes. Tot i això, moltes d'elles van lluitar per accedir-hi i demostrar la seva intel·ligència. Per aquest motiu, a les darreries del segle XI, van aparèixer a França les querelles de les dones on es volia alçar la veu i mostrar les capacitats i intel·lecte de les dones per poder arribar a gaudir lliurement d'una educació en tots els nivells. En aquesta revolta hi van participar tant homes com dones, la impulsora de la qual va ser Christine de Pisan, de la qual en parlarem d'aquí poc.

4.2.3.2. La situació de la dona segons el seu estament social

 La dona noble que habitava als castells

Per la societat feudal la dona noble era vista com un instrument per augmentar les terres de la família gràcies al matrimoni elegit per aquesta. Tots els homes i dones de les grans esferes de poder no tenien decisió sobre el seu casament, ja que en aquell temps es casaven per diners i no per amor. D'aquesta forma la família, i segons els seus interessos econòmics, decidien l'enllaç dels seus fills i filles des d'abans del seu naixement. Cal mencionar que en aquestes unions es realitzaven a edats molt primerenques i, la majoria de vegades, la diferència d'edat era molt gran. A més, com que era molt comú en aquella època tenir molt de fills, moltes de les filles segones o terceres que no es casaven, acabaven vivint a monestirs o convents adinerats on poden rebre una molt bona educació i sabers.

A mitjan segle XII va aparèixer al país francès la cultura trobadoresca amb la qual va començar el culte als cavallers i l'amor cortès. Aquesta va canviar la perspectiva i visió que es tenia cap a la dona transformant-la en un ésser diví que havia de ser honorat i estimat. Gràcies en aquest nou enfocament, va iniciar-se el debat sobre la idea d'estimar i d'estar amb algú per amor i no per interessos econòmics. Els trobadors, els que practicaven la poesia trobadoresca, havien de lloar a la dama i aconseguir el seu amor representant la personalitat i ideal d'un bon cavaller: educat, amable, fidel, entre altres. Encara que no sigui un fet molt conegut, cal mencionar que també hi va haver dones trobadores com, per exemple, Beatriz de Día o Clara d'Anduza. Aquestes eren increïbles rimadores i, els seus poemes exigien als cavallers ser estimades com corresponien.

La dona noble podia accedir a una educació i, en els primers nivells d'ensenyança, anaven nins i nines plegats. A més, podien convertir-se en senyores feudals de les seves pròpies terres. Per l'estament noble estava ben vist que les dones aprenguessin activitats que s'han considerat entreteniments masculins com la caça o fer volar ocells. També, gaudien de molt temps lliure que dedicaven a la música, ja que no s'encarregaven de les tasques de la llar ni dels seus fills. Aquestes disposaven de minyones i dides que feien les feines, per tant, la seva tasca era dirigir i organitzar-les.

Les dones nobles terratinents tenien grans poders, ja que podien tenir les seves pròpies terres, controlar els seus serfs, fer testament i denunciar i ser denunciada. Segons l'església, les nobles solteres o viudes podien arribar a tenir els mateixos drets que els homes en alguns termes, com per exemple el d'herència, però durant el matrimoni els seus drets depenien del seu marit fins a la seva mort. Quan aquest moria la dona podia seguir gaudint dels seus propis territoris, juntament amb els del seu home, fins i tot si es tornava a casar. El paper de la dona noble va ser molt important durant tota l'edat mitjana encara que, tot i això, molt poques van poder desenvolupar la seva autoritat totalment davant atacs o la defensa dels seus castells. Aquestes actuacions només es podien dur a terme durant l'absència del pare o marit, sobretot quan anaven a la guerra, ja que sempre havien de dependre d'una autoritat masculina. En aquests moments de llibertat les senyores feudals van demostrar la seva intel·ligència i capacitat de dirigir i gestionar per elles mateixes les terres. Fins i tot, moltes van decidir acompanyar als seus marits a les guerres de creuades.

 La dona a la casa del senyor

Les dones de l'edat mitjana que s'incorporaven als convents o monestirs ho feien per diverses raons: per manament de la família, per voluntat pròpia o per evitar el matrimoni i maternitat. Com s'ha mencionat a la contextualització, l'església i la religió cristiana eren molt importants, per aquest motiu era ben vist i prestigiat dedicar la vida a Déu.

L'organització dels convents era també jerarquitzada on, per damunt de totes, hi havia les abadesses i les superiores les quals exercien molt de poder encara que, com era comú, havien de dependre d'una autoritat masculina perquè no podien posseir un control absolut. A més, molts d'aquests monestirs eren autosuficients on les d'alt càrrec es convertien en administradores, ja que la gran majoria eren petits i de classe baixa, els rics i adinerats eren una minoria.

Gràcies en aquests moltes dones van poder accedir a una educació igualitària entre homes i dones, que d'una altra forma no haguessin pogut gaudir, ja que eren els principals centre

de saviesa abans de la creació de les universitats. Aquí les dones van poder dedicar-se en cos i ànima a la seva formació i estudi de diverses ciències i arts. Algunes d'elles van ser molt conegudes a la seva època com Hildegarda von Bingen, de la qual parlarem en breus. Les tasques als convents femenins eren molt diverses, algunes d'elles s'encarregaven de dibuixar i fer il·lustracions de còpies manuscrites on, algunes d'elles signaren amb el seu nom.

També cal mencionar la figura de les Beguines, un moviment femení que va sorgir a Bèlgica i que volia dedicar la seva vida a la fe i auxili als altres, independents dels ordres dels monestirs, un acte molt revolucionari per aquells moments. Aquest va perdurar fins al 2013, quan va morir la seva darrera portaveu.

La majoria d'homes de l'església, i el que no hi formaven part, van voler impedir la independència de la dona i el desenvolupament i treball del seu intel·lecte. Per aquest motiu van implementar tot un conjunt de mesures per limitar-les i impedir la seva formació acadèmica.

Al segle XVI amb la Contrareforma aquestes prohibicions es van accentuar. Tot i això, la vida de la dona als convents femenins va ajudar-les a desenvolupar-se personalment i intel·lectualment en un lloc allunyat de les limitacions i inferioritats.

 La dona a les primeres urbanitzacions

Amb floriment de les ciutats i l'aparició dels artesans i la creació dels gremis, les dones van tenir accés a aquesta nova forma de vida i treball. Encara que seguien cobrant salaris inferiors als homes i, a més, havien de seguir dedicant-se al treball a casa. Als gremis les dones podien treballar com aprenents, però hi havia molt poques que podien aconseguir convertir-se en oficials o mestres i, la gran majoria eren les viudes d'aquests. Les dones van aparèixer i treballar en tots els diversos oficis que hi havia a les ciutats medievals, fins i tot, molts d'aquests eren desenvolupats només per dones.

Cal remarcar que en alguns països d'Europa, com França, hi va haver un conjunt de dones solteres a les quals se'ls va donar l'oportunitat de treballar a canvi d'un salari, encara que se'ls hi prohibia casar-se. D'altres, encara que casades, van decidir seguir fent feina independentment del seu marit. Aquest col·lectiu de dones s'han anomenat "Femmes Soles" i havien d'assumir que, si hi havia moments de crisi, elles haurien de respondre per si soles sense ajuda de ningú. Aquest fet va suposar un gran avanç per la independència econòmica de la dona.

A més, al segle XIII van començar a obrir-se escoles a algunes ciutats on les dones van començar a guanyar-se els seus primers diners treballant com a mestres.

Però aquesta llibertat de feina que van gaudir no va durar molt i va anar reduint-se, ja que van aparèixer col·lectiu d'homes que no veien en bons ulls aquest avanç. Per aquest motiu,

molts de gremis van decidir prohibir l'accés de les dones als alts càrrecs dels gremis o obligant- les a casar-se per poder exercir. Moltes d'aquestes restriccions van ser provocades per la crisi econòmica i política dels segles XIV i XV on se'ls donava prioritat als homes per aconseguir treballar, per tant, la dona sempre quedava relegada a un segon pla. Encara que cal remarcar que l'edat mitjana, i sobretot les ciutats, van donar a les dones més llibertat econòmica per poder dedicar-se a una professió guanyant els seus propis diners, un avanç que l'edat moderna va aturar dràsticament.

 La dona pel feu

Com s'ha mencionat al principi, l'edat mitjana destaca per basar-se en una economia totalment rural. La inestabilitat al camp, a causa de la dependència del clima, feia que tant homes com dones haguessin de treballar molt per subsistir i poder pagar els impostos. Per tant, les dones havien de treballar en tot moment, sense que el seu estat civil del moment influís. Els pagesos feien una feina molt igualitària perquè el que realment importava era la subsistència de la família durant tot l'any. Les dones del camp, a més de fer les tasques de la llar, també passaven gran part del dia dedicant-se al camp i al seu conreu. A més, a causa de la llunyania de les terres dels nuclis urbans, moltes d'elles havien d'exercir com a sanadores emprant remeis naturals.

En moltes famílies, tant homes com dones, havien de dedicar-se a altres feines per poder acabar de completar els seus ingressos. En el cas dels homes, treballaven a altres camps i, en el cas de les dones com a minyones. Per tant la dona patia grans jornades de treball tant al camp com a la llar. A més, cal mencionar que seguien cobrant salaris més baixos que els homes per la mateixa tasca. Cal mencionar que s'han trobat documents del segle X que mostren que, en termes econòmics, les decisions dels camperols se solien prendre conjuntament o, també, en alguns casos era la dona tota sola la que s'encarregava de l'administració econòmica. Per tant, la dona tenia una gran responsabilitat en termes de diners a l'àmbit rural. Tot i això, al llarg de l'època la seva situació no va millorar gaire, fins a l'aparició i prosperitat de les ciutats que van suposar la incorporació de nous treballs i mètodes de viure.

4.2.3.3. L’edat mitjana per les dones a altres cultures

En aquest cas parlarem del desenvolupament d'una nova religió l'any 622 dC a la península d'Aràbia diferent de la cristiana, l'Islam. Aquesta va ser expandida ràpidament pel profeta Mahoma el qual predicava la paraula del déu Al·là, i el seu llibre sagrat és l'Alcorà.

Abans de l'aparició d'aquesta nova cultura hi havia civilitzacions que consideraven a la dona com a centre de la família i tenien papers molt importants en diversos àmbits, encara que

la gran majoria eren societat eminentment patriarcal. Una vegada instaurat l'Islam i amb la mort de Mahoma, la situació de les dones va anar a pitjor les quals van patir un gran empresonament i sotmetiment, convertint-les amb objectes del pare o marit i, els seus fills no els pertanyien. A més, no podien accedir a una educació, molt semblant al que passava a Europa amb el cristianisme.

Cal remarcar que els valors d'inferioritat i repressió brutal que han patit les dones durant tots els segles, molts són causats per la manipulació i falsificació dels llibres sagrats on, molts eclesiàstics aprofitaven l'analfabetisme i fanatisme dels seus seguidors per instaurar aquesta ideologia i valors.

4.2.4. La dona durant els grans imperis: Edat Moderna ⁵ 4.2.4.1. Contextualització històrica

L'edat moderna va des del Renaixement fins a la Revolució Francesa, entre els segles XV i XVIII. Va ser un període representat per moltes guerres, amb grans problemàtiques i amb una evolució molt lenta. A més, l'evolució i característiques de l'època no van ser les mateixes a tots els països d'Europa. Des de l'edat mitjana es va seguir amb l'expansió econòmica i vida rural, juntament amb la prosperitat de les ciutats i la consolidació definitiva de la burgesia com a nova classe social dirigent. Encara que cal destacar que els successos més importants que van canviar l'esdevenir de la història van ser: El descobriment d'Amèrica, l'estabilització del poder absolut de la monarquia, les noves formes de donar resposta als enigmes del món amb l'Humanisme i, finalment, l'inici de la ciència empírica. D'aquesta forma la mescla de tots aquests recents i vells components van fer de l'edat moderna, una època de grans canvis que desembocaren en l'inici de l'edat contemporània.

Desgraciadament, pel que fa a l'evolució del paper de la dona, en aquest moment de la història es va produir un gran retrocés respecte a l'època anterior. Així es va establir la idea que el lloc natural de la dona era la llar i la cura dels fills i marit, excloent-la així de l'opció d'exercir un ofici i accedir a una educació. En aquest context, les úniques que van continuar treballant van ser les de classe humil, ja que tenien un paper molt important en la subsistència de la família. Les dones nobles i de classe alta van haver d'assumir el seu treball com a mares dedicades a la casa i a la seva família, fet que no va ocórrer a l'època anterior. Algunes aburgesades de famílies d'artistes van exercir com a mecenes promovent obres d'art i prestigiant

5Ferrer Valero, S. (2019). El papel de las mujeres en la historia de la humanidad. Santillana Educación De Vega, E. (1992). La mujer en la historia. Madrid. Anaya.

als seus creadors i, fins i tot, algunes d'elles van dedicar-se a les arts professionalment. Pel que fa a les reines, havien de seguir amb el seu nou encomanament familiar. Així, els homes seguien sent els únics que podien tenir dret al tron, tot i que destaquen reines que pels seus propis medis es van convertir en grans reines i dirigents.

4.2.4.2. La dona a les distintes posicions socials

 La vida a les ciutats per la dona moderna

Durant els darrers anys de l'edat mitjana, les dones van començar a ser apartades dels gremis, prohibint-les treballar i exercir un ofici. Aquestes restriccions van continuar estenent- se fins al punt que, si un mestre artesà volia que la seva dona o filla continués amb el taller després de la seva mort, havia de cercar l'autorització del rei. Amb molts de casos, per poder seguir havien de contractar a un mestre artesà masculí. Per tant, les dones a les grans ciutats es van trobar amb molts impediments per seguir i gaudir d'una certa independència econòmica, com si la van tenir a l'època anterior. A més, en aquells oficis on a l'edat mitjana la dona representava el cent per cent dels treballadors com, producció tèxtil o forn, aquestes van patir una gran marginalitat. Per tant, la dona va anar desapareixent de les esferes del treball, convertint la llar en l'única tasca capaç i natural per la dona. Cal mencionar que moltes d'elles van seguir lluitant per conservar el seu ofici, però com era d'esperar, les que van voler continuar van ser relegades a executar les tasques més costoses i cobrant salaris molts baixos. Aquesta resistència a deixar el seu lloc de feina va desembocar en grans protestes entre les dones que no acceptaven ser desplaçades les quals els gremis van intentar aturar.

Tot i això, les maniobres per sotmetre a la dona van concloure en la creació d'un nou concepte "el que és femení" el qual englobava totes les tasques exercides només per dones, les quals van ser considerats immorals i ultratjants. En aquest context, la crisi econòmica i l'augment de la població van ser un dels principals detonants d'aquests canvis de pensaments i actituds respecte a la dona, intentant prioritzar sempre a l'home per continuar en el seu lloc de feina. Amb totes aquestes restriccions i trampes, la dona va cercar vies alternatives per poder seguir treballant, moltes d'elles per subsistir, apartades de la inspecció. Aquest és l'anomenat treball a domicili el qual sorgir al segle XVII i la seva màxima expansió es va produir al segle XVIII. En aquest context apareixen nous oficis per les dones:

Treball tèxtil a domicili: L'encaix i el brodat eren tasques que perfectament es podien realitzar des de casa, promovent així aquesta nova forma de guanyar-se la vida. Aquesta elaboració tèxtil va arribar fins a les zones rurals on moltes dones, sobretot joves, van preferir optar per aquesta

feina que no pas seguir com a minyones. Aquesta situació va provocar que hi hagués escassetat de serventes entre la burgesia, la qual va protestar. Aquestes exigències van desencadenar a França amb la prohibició de poder desenvolupar aquest nou ofici. Però, com sempre, les dones no van quedar-se callades i van aconseguir abolir aquesta nova llei. També cal destacar l'aparició d'una altra activitat tèxtil, la del ganxet i la del filat. Aquesta darrera era desenvolupada plenament per la dona, la qual tenia un paper molt important en aquesta nova indústria tèxtil a casa. Cal destacar que, per altra banda, el teixit era fet normalment per l'home, encara que es podien trobar dones teixidores. Encara que, com ja era habitual, la dona va haver d'ajustar la seva feina domiciliària amb les tasques de la llar i cura dels fills.

D'aquesta forma camp i àmbit urbà s'uniren on la manufactura rural va anar a parar en el desenvolupament de les grans fàbriques. Aquest progrés va ser devastador per les famílies que depenien del treball a domicili, ja que les noves maquinàries van obligar moltes famílies a moure's a les ciutats amb la desaparició progressiva d'aquest treball. Així, algunes dones decidiren especialitzar-se dins el món a domicili, i d'altres foren a treballar a petits negocis de les ciutats.

Serveis d'alimentació i domèstics: En aquests sectors hi predominaven les dones joves, on cal destacar la figura de les dides, les quals s'encarregaven de la cura i alimentació materna dels fills de la burgesia. També cal destacar la imatge de llevadora, a les que es va obligar a realitzar una prova per poder exercir al segle XVIII. Aquest acte només va ser la punta de l'iceberg per aconseguir desplaçar a les dones, ja que es va produir una tensió entre els cirurgians i les llevadores on els primers, tot i les protestes de les dones, van aconseguir el domini total.

 La dona al món rural

Per les famílies que depenien del camp, les característiques de vida i feina no van canviar gens respecte a l'edat mitjana, ja que no s'havia produït avenços en aquest sector. La jornada de feina de la dona camperola seguia sent molt dura i llarga, compaginant les tasques del camp i de la llar. A més, si la situació econòmica era molt desfavorable, també solia fer feina com a temporera, sector en què els seus salaris, a part de ser més baixos, eren crucials per la subsistència de la família. També, com s'ha parlat anteriorment, moltes d'elles van decidir decantar-se cap al treball domiciliari promovent la indústria rural.

En aquest context cal mencionar les participacions de les dones camperoles en innumerables protestes i revoltes pageses exigint la baixada d'impostos en diversos productes o lluitant per aconseguir una feina. A França, algunes d'elles s'uniren creant clubs per seguir

amb els seus propòsits, encara que una vegada van ser dissoltes, van unir-se a les societats populars. Aquests motins van provocar que milers de dones fossin cremades acusades de treballar pel diable, acte que s'ha conegut com "la caça de les bruixes". Durant l'època anterior es cremaven a foganyes dones acusades d'heterodoxa o màgia, fet que va perdurar durant l'edat moderna expandint-se per tota Europa. Moltes d'aquestes dones es dedicaven a la cura dels malalts emprant herbes i remeis casolans que havien anat aprenent generació rere generació.

En aquest cas, la seva intel·ligència i coneixements van fer que les culpessin falsament de bruixeria, acusades de matar a persones innocents en nom del domini. Avui en dia, els historiadors consideren que aquests abominables esdeveniments van ser provocats pel clero amb l'objectiu de frenar els avenços de les noves ideologies socials i econòmiques, i seguir dictaminant les seves normes i evitar ser substituïts.

 Sorgiment del nou model de mare

A l'edat mitjana la família es coneixia pel llinatge, fet que en aquesta època va canviar començant a ser reconeguts per la casa. Les cases rurals i urbanes eren el centre de producció, per tant, hi havia molt poc espai per viure. A més, tots els membres treballaven per assegurar la seva subsistència, sempre depenent de la seva edat i sexe. En aquests nuclis familiars, la feina tant d'homes com dones era imprescindible per poder sobreviure. Per altra banda, les cases de les persones adinerades eren molt grans i plenes de luxes.

A causa dels pocs avenços en medicina i higiene, la majoria de dones havien de donar a llum a molts d'infants, ja que molts d'ells morien al poc de néixer i, fins i tot, eren les mateixes mares que podien perdre la vida pels riscos i complicacions del part. En aquest context, i sobretot a les grans ciutats entre la població adinerada, era molt comú la tasca de dida, com s'ha comentat amb anterioritat. En aquests casos els fills anaven a càrrec de la dida i la mare es desentenia totalment d'ells fins a l'any de vida. Però, aquesta mentalitat va canviar a finals d'aquesta època proposant a la mare com única persona per cuidar dels seus fills.

D'aquesta forma es va expandir la representació del nou model de mare adoradora dels seus fills. Aquesta nova mentalitat va desencadenar en la instauració i arrelament de la separació de tasques entre homes i dones, on elles havien de quedar-se a casa perpetuant aquest nou model de mare ideal. La dona va quedar sotmesa a l'àmbit privat de la casa, i l'home s'encarrega de l'àmbit públic el qual anava a treballar fora de casa i es desentenia d'altres responsabilitats.

Aquesta nova forma de veure a la dona va continuar propagant-se durant tota l'edat contemporània arribant fins als nostres dies, encara que, afortunadament, en tendència a desaparèixer.

Així, el nou ideal de dona i mare de la casa va xocar amb les veus de lluitadores que es negaven a la submissió i inferioritat de les dones. Moltes d'elles, impulsades per les paraules Christine de Pisan segles enrere, van tornar a treure a la llum la discussió per la igualtat de la dona i el seu accés a l'educació. En aquest context cal parlar d'Olympe de Gouges i Mary Wollstonecraft, entre moltes altres, les impulsores d'aquesta primera onada feminista de la història alçant la veu per lluitar pels drets de les dones i acabar amb les injustícies.

4.2.4.3. Les dones pel Nou Món

Cristòfol Colom va arribar al nou continent americà el 1492 convertint-se en un dels esdeveniments més importants de la història. Aquest nou descobriment va provocar un gran impacte entre les diverses cultures i poblacions. Abans de l'arribada de Colom al continent hi habitaven diverses civilitzacions i tribus, on la situació i la visió cap a la dona no era la mateixa que a Europa, ja que tenien cultura i pensaments diferents de les europees.

Una vegada es va descobrir Amèrica es van fer tota una sèrie d'expedicions per conèixer el terreny. Encara que d'aquesta època només es coneixen conqueridors i guerrers amb noms masculins com, Hernán Cortés o Francisco Pizarro, també cal remarcar la presència de la dona en les croades americanes. Aquestes lluitaren amb valentia al costat dels seus companys masculins a tots dos bàndols. Al costat indígena van lluitar contra l'exèrcit conquistador les guerres Anacaona o Caonabó. Al bàndol conqueridor, cal destacar el nom de diverses dones espanyoles que van fugir d'Europa a la recerca dels seus marits o per pròpia voluntat de lluita per la seva pàtria: Isabel Barreto, Mencía Calderón o Inés de Suárez.

Aconseguida la conquesta, va començar la imposició dels valors i ideologies dels invasors, juntament amb la inferioritat i submissió de la dona. A més, moltes dones europees van convertir-se en virreines o governadores de terres al nou món, construint també hospitals, escoles, monestirs, entre altres. Tot i això, les dones de totes dues cultures van ser objecte d'obediència cap al sexe masculí. A part d'aquest imperi colonial, també es van desenvolupar d'altres el continent africà, asiàtic i oceànic als quals va succeir al mateix que l'americà on els conqueridors van imposar les seves ideologies i valors a la població autòctona perpetuant i expandit la inferioritat de la dona arreu del món.

4.2.5. La dona a les grans revolucions: Edat Contemporània ⁶

4.2.5.1. Contextualització Històrica

La Revolució Francesa és l'esdeveniment que trenca amb l'edat moderna i dóna pas a la contemporània. D'aquesta forma s'acaba, pràcticament, amb les característiques i vida de l'antic règim en tots els àmbits. Suposa així, l'inici d'una nova etapa en la història de la humanitat marcada per guerres, revolucions i lluites de totes les persones pels seus propis drets i en la recerca de la igualtat.

En aquest context la dona va tenir un paper clau i molt contundent en totes aquestes revoltes tant a l'àmbit pràctic com teòric. Gràcies a la Revolució Francesa, les dones van començar a aparèixer en la vida política defensant i lluitat per drets polítics i legals com, per exemple, el divorci o educació completa per les dones, entra altres. Així, es van ajuntar creant clubs i societats femenins. Cal mencionar que en aquest moment, molts d'homes també alçaren la veu en suport i defensa a la gran necessitat d'una real igualtat entre homes i dones. Per tant, va ser un punt molt important per tot el que esdevindria després envers la lluita de la dona cap a la igualtat total.

En grans trets el segle XIX es pot caracteritzar de la següent forma: En l'àmbit econòmic, es va consolidar una de les més importants i transcendentals revolucions, la Revolució Industrial iniciada a Anglaterra i estesa arreu del món. A més, va ser un període de grans transformacions a l'àmbit demogràfic, al camp, comerç i transports. També, a causa de la revolució industrial es van produir grans canvis tecnològics provocant el canvi del treball manual al treball fet per màquines a les fàbriques.

A l'àmbit polític es van produir revoltes burgeses amb la intenció de sobreposar el seu poder al de la monarquia. Es va acabar totalment amb l'economia feudal d'algunes zones on encara persistia, per donar pas al capitalisme global. A més, van aparèixer noves ideologies encapçalades i impulsades pels burgesos americans i francesos, la Il·lustració. Aquest moviment, amb el lema "llibertat, propietat i igualtat", es va estendre per tota Europa amb l'objectiu de renovar la cultura, la ideologia, la política i l'intel·lecte.

4.2.5.2. La dona durant el segle XIX

 Antics i nous oficis per la dona contemporània

6Ferrer Valero, S. (2019). El papel de las mujeres en la historia de la humanidad. Santillana Educación De Vega, E. (1992). La mujer en la historia. Madrid. Anaya.