La dona a les grans revolucions: Edat Contemporània

4.2.5.1. Contextualització Històrica

La Revolució Francesa és l'esdeveniment que trenca amb l'edat moderna i dóna pas a la contemporània. D'aquesta forma s'acaba, pràcticament, amb les característiques i vida de l'antic règim en tots els àmbits. Suposa així, l'inici d'una nova etapa en la història de la humanitat marcada per guerres, revolucions i lluites de totes les persones pels seus propis drets i en la recerca de la igualtat.

En aquest context la dona va tenir un paper clau i molt contundent en totes aquestes revoltes tant a l'àmbit pràctic com teòric. Gràcies a la Revolució Francesa, les dones van començar a aparèixer en la vida política defensant i lluitat per drets polítics i legals com, per exemple, el divorci o educació completa per les dones, entra altres. Així, es van ajuntar creant clubs i societats femenins. Cal mencionar que en aquest moment, molts d'homes també alçaren la veu en suport i defensa a la gran necessitat d'una real igualtat entre homes i dones. Per tant, va ser un punt molt important per tot el que esdevindria després envers la lluita de la dona cap a la igualtat total.

En grans trets el segle XIX es pot caracteritzar de la següent forma: En l'àmbit econòmic, es va consolidar una de les més importants i transcendentals revolucions, la Revolució Industrial iniciada a Anglaterra i estesa arreu del món. A més, va ser un període de grans transformacions a l'àmbit demogràfic, al camp, comerç i transports. També, a causa de la revolució industrial es van produir grans canvis tecnològics provocant el canvi del treball manual al treball fet per màquines a les fàbriques.

A l'àmbit polític es van produir revoltes burgeses amb la intenció de sobreposar el seu poder al de la monarquia. Es va acabar totalment amb l'economia feudal d'algunes zones on encara persistia, per donar pas al capitalisme global. A més, van aparèixer noves ideologies encapçalades i impulsades pels burgesos americans i francesos, la Il·lustració. Aquest moviment, amb el lema "llibertat, propietat i igualtat", es va estendre per tota Europa amb l'objectiu de renovar la cultura, la ideologia, la política i l'intel·lecte.

4.2.5.2. La dona durant el segle XIX

 Antics i nous oficis per la dona contemporània

6Ferrer Valero, S. (2019). El papel de las mujeres en la historia de la humanidad. Santillana Educación De Vega, E. (1992). La mujer en la historia. Madrid. Anaya.

Durant el segle XIX la dona encara tenia dificultats per accedir a una educació digna i superior, ja que no va ser fins al segle següent quan es va començar a regularitzar l'accés i la presència de la dona a esglaons d'ensenyament més elevats. A Espanya la primera dona matriculada va ser Maria Elena Maseras el 1872 a la Universitat de Barcelona a la facultat de medicina. Com era d'esperar, durant els primers anys van ser ridiculitzades i marginades pels seus companys masculins, fins que es va aconseguir normalitzar la seva presència a les aules universitàries.

Tot i això, per la dona treballadora continuaven les desigualtats amb salaris molts baixos i amb moltes dificultats per aconseguir una feina, encara que moltes havien de seguir treballant després del matrimoni per poder sustentar a la família. Per això, les dones que treballaven i vivien en el mateix lloc tenien més facilitats per conciliar la vida laboral i a la llar.

o La dona a la nova vida industrial

Amb l'aparició de la figura del proletariat, persones que feien feina a les fàbriques a canvi d'un sou, la dona es va introduir en aquesta nova forma de treball juntament amb els infants en condicions molt dures. La feina a les fàbriques era molt difícil, tots els treballadors i treballadores realitzaven jornades molt llargues i estrictes podent arribar a les quinze o setze hores diàries. Les condicions higièniques eren inexistents i gens saludables, a més, no hi havia quasi ventilació amb temperatures altes per augmentar la humitat, sobretot a la indústria tèxtil.

Totes les feines eren realitzades sense protecció de mascaretes per la inhalació de pols o gasos tòxics provocant moltes morts, malalties i malformacions als infants de les dones treballadores.

Tot i això, la revolució industrial va suposar grans canvis respecte a la situació de la dona. A partir d'aquesta, el treball de la dona es comença a veure com un dret i necessitat social, i no com una solució provisional en un moment de crisi econòmica familiar.

Al principi poques dones es dedicaven al sector industrial, ja que la majoria seguien treballant com a minyones, la més comuna i entesa, o en el sector de la confecció i tèxtil, la segona més treballada per dones. A més, l'aparició de la fàbrica va acabar amb el treball a domicili, encara que algunes zones es mantingué. Així, moltes dones del món rural es van veure obligades a emigrar cap a les ciutats per la necessitat de diners. En aquest context, a causa del baix salari dels infants i les dones i la seva fàcil explotació, els propietaris van decidir optar per mà d'obra barata i deixar de banda als homes. Però, amb l'aparició de la indústria pesant la presència de la dona va disminuir, sent la dona jove la treballadora principal.

 Sector Textil i Confecció

El sector de la confecció estava desenvolupat clàssicament per dones i va viure una gran expansió en aquesta època. Es va estendre la feina de modista en petits tallers on, igual que els gremis, també hi havia una jerarquia. El primer esglaó era l'aprenent, encarregada de les tasques més senzilles i banals. En segon lloc la primera oficial, encarregada sobretot de l'agulla i, finalment i per damunt de totes, la patrona la qual era la propietària i la que s'encarregava de tractar amb les clientes burgeses. Tot i això, igual que a les fàbriques, les jornades eren molt llargues i sobreexplotades, sense gaudir de protecció legal.

A més, també cal remarcar l'aparició de la confecció en sèrie a causa de la creació de les grans superfícies on es demanaven grans quantitats de robes ja creades. Aquest treball també va ser realitzat en gran majoria per dones, ja que no tenien cap protecció ni control, l'empresari podia abusar d'elles amb salaris molt baixos i en condicions d'horaris i de treball infrahumanes.

La seva explotació va ser tan dràstica que es coneix com el sistema "sweating system" fent esment a la suor produïda per les treballadores a causa de l'abusiva tasca que realitzaven.

 Altres sectors de feina per la dona

Minera: El treball de les dones a les mines era molt comú als inicis del procés

d'industrialització. Moltes d'elles començaven a treballar a edats molt primerenques, al voltant dels set anys, i es dedicaven sobretot a transportar els productes de la mina fins a la superfície com a substitutes de la força animal o màquines.

Servei domèstic: Per les persones de classe alta era imprescindible tenir molts de servents i minyones, ja que era símbol de poder i diners. Dins el conjunt de minyones, moltes es van anar especialitzant, dedicant-se a una o dues tasques concretes. Molt poc d'aquests treballs eren desenvolupats per homes, però els trobem sobretot com a conductors personals o jardiners.

Dides: Juntament amb les minyones, també va tenir una època de gran prosperitat a causa de l'expansió i consolidació de la burgesia. En aquest cas, la tasca de les dides es va convertir en una especialitat més del servei domèstic, on vivien a la casa dels burgesos. A causa d'això, moltes d'elles es veien obligades a deixar als seus propis fills. El treball en aquest sector també era molt dur, ja que realitzaven llargues jornades laborals, depenien dels senyors de la casa i rebien uns sous miserables. Tot i això, la tasca de la dida va anar desapareixent a finals de segle a causa de l'aparició del biberó i la llet de fórmula.

Prostitució: En l'aparició de la indústria i el canvi en l'economia, juntament amb les condicions infrahumanes i baixos salaris que rebien les dones, moltes joves treballadores es van

veure obligades a exercir la prostitució, ja que no podien suportar ni sobreviure amb aquells salaris de misèria.

Infermeria: Principalment exercides per dones joves les quals es van oferir per treballar als hospitals d'altres llocs del món. La seva oferta va ser acceptada i desenvolupada amb molt d'èxit, per tant, d'aquesta forma neix oficialment la professió d'infermera.

Dependentes: La creació de grans magatzems va suposar l'aparició d'aquest nou lloc de feina. Per aconseguir treballar en aquests, abans s'havia de fer feina a petites tendes a canvi de menjar i un llit. Després d'aquest període d'aprenentatge, ja es podien incorporar als grans magatzems cobrant comissions per cada venda augmentant així la nòmina. Un altre cop les jornades laborals eren molt dures, estrictes i llargues, fins i tot es posaven multes i estava prohibit que es quedessin embarassades.

Oficinistes: Les dones no van tenir fàcil la feina en aquest sector, ja que grans quantitats d'homes es van oposar. Però, gràcies a la màquina d'escriure se'ls va obrir la porta en aquest nou sector com a mecanògrafes o dactilògrafes. Fins en aquell moment, la figura del secretari era masculina i amb molt de prestigi. Però una vegada va augmentar la presència de la dona, aquesta figura va convertir-se en femenina i, com a conseqüència, va ser desprestigiada.

Telefonistes: Des de la seva aparició va ser encapçalada per dones, per això, va ser considerada una feina "femenina", i com a resposta infravalorada, igual que la feina de mestre o infermera. Per aquesta raó, les dones tenien fàcil accés en aquesta feina.

Professions liberals: Les dones van tenir moltes dificultats per accedir a les universitats.

A més, al principi de tot havien de demanar firmes i documentacions per poder arribar-hi, no tenien via lliure com els homes. Per tant, fins a l'arribada del segle XX i la lluita de la dona pels seus drets i llibertats, la dona no podrà accedir a l'educació de forma lliure i poder dedicar-se a les professions liberals.

De manera progressiva el col·lectiu femení es va anar introduint al treball del calçat, indústria del paper i creació de teules i bloquets. Com també a la indústria del tabac, sobretot a Espanya i França, i al sector metal·lúrgic amb la fabricació de caragols i femelles.

o La dona amb la desaparició del camp

Amb la industrialització econòmica, el sector agrícola va anar desapareixent i minoritzant-se. A més, aquesta va provocar la migració de les persones del món rural a les zones urbanes per començar a treballar a les fàbriques i nous sectors de feina. Així, la creació i utilització de noves eines i maquinàries pel camp va provocar que es necessités menys la mà d'obra humana.

Per aquest motiu, la poca feina que s'havia de fer en aquest sector va ser desenvolupada per

l'home, quedant-se fora la dona. Aquest fet provoca que les pageses es dediquessin cada cop més a les tasques de la llar i a la realització de treballs temporals.

o La dona treballadora vs. la dona a llar

Primer de tot, respecte a la situació de la dona treballadora, cal recordar que els homes obrers no acceptaven que les dones exercissin un ofici, ja que consideraven que els hi estaven llevant la feina. Fins que, a finals de segle van florir nous pensaments fent esment a l'inevitable avenç de la dona cap a la igualtat. D'aquesta forma els obrers van veure que la forma de millorar les seves condicions de vida i treball era aliant-se amb les obreres. En aquest context cal destacar un sector de treball a París, les associacions professionals d'enquadernadores, el qual va intentar seguir i aplicar aquesta nova idea defensant la igualtat de drets entre tots els treballadors i treballadores. Tot i això, a gran part d'Europa i Amèrica no acceptaven proletàries als seus sindicats, per tant, van crear els seus propis femenins, sent moltes d'elles silenciades.

Aquests sindicats i associacions femenines van personificar la lluita i la defensa de la paritat tenint el suport del moviment feminista. Innumerables veus femenines i masculines van ressonar arreu del món estenent i lluitat per aquests nous valors i ideals.

Així, cal destacar un dels esdeveniments més importants de la història del feminisme:

La celebració als Estats Units del Primer Congrés sobre els Drets de les Dones acabant amb el naixement de la Declaració de Sentiments per Seneca Falls. A partir d'aquí es van anar celebrant reunions per tot el país on el sufragi universal era el seu objectiu màxim. A més, amb aquest sentiment de lluita moltes van unir-se a altres batalles com l'antiesclavista. Per altra banda a Europa, Gran Bretanya es va convertir en un altre país precursor d'aquesta lluita imparable on un col·lectiu femení va plantar-se davant el parlament britànic per aconseguir el dret a vot, però van ser rebutjades. Tot i això, aquestes dones valentes i guerreres van persistir creant la Societat Nacional pel Sufragi de la Dona (NSWS, segles en anglès) intentat amb tots els mitjans possibles arribar al dret a vot universal. Aquesta lluita dels països pioners es van estendre arreu del món accelerant les protestes i reivindicacions durant tot el segle.

Per altra banda, la situació de la dona a la llar no era la mateixa per totes les dones, sinó que aquesta canviava segons la classe social. Per les dones de classe alta i mitjana la seva única responsabilitat era tenir cura dels seus fills i marit, ja que se seguia pensat que el lloc de la dona era la casa. En aquest context, neix el llibre "Àngel de la llar" escrit per Maria del Pilar Sinués on defensava i definia com havia de ser i actuar la dona i mare burgesa influenciada pels valors cristians. El més important era convertir-se en bona mare i fer feliç al marit per damunt de qualsevol cosa permetent, fins i tot, que l'home tingués relacions extramatrimonials. A més,

molt poques seguien fent treballs assalariats després del casament. A més, cal mencionar que les feines de la casa no eren les mateixes: Entre les dones de classe mitjana les tasques les desenvolupaven les minyones, dides i mainaderes, les senyores només s'encarregaven de la coordinació i organització d'aquestes. Per les dones burgeses, el seu paper fonamental era donar renom al marit mostrar riqueses i poder a les esferes socials.

Per la dona de classe baixa i treballadores, s'havia de compaginar el dur i llarg treball a les fàbriques amb les tasques de la llar i la cura dels fills, ja que es van veure obligades a seguir aquest ideal de mare i dona. Encara que, tot i que les dones burgeses vivien en una situació de dependència i submissió total a l'home, les de classe baixa van poder gaudir d'un mínim d'independència.

4.2.5.3. La dona durant el segle XX

 Contextualització històrica

Aquest nou segle va estar marcat per les guerres, moltes d’elles globals, afectant a tot el planeta. El procés de colonització provocat segles enrere va portar conflictes entre les grans potències mundials del moment, produït l’inici de la Primera Guerra Mundial. A més, es va imposar a Rússia al 1922 el primer govern socialista del món, la URSS. Tot això, juntament amb les noves competències i sentiments de venjança, va portar al món a l'esclat de la Segona Guerra Mundial provocant la consolidació de dues grans potències enemigues: els EUA i la URSS, donant lloc a la coneguda Guerra Freda.

Pel que respecte a la dona, va començar la introducció de la dona als àmbits polítics i econòmics gràcies als canvis socials. A més, la lluita i manifestacions del moviment feminista persistien tenint el seu punt àlgid a la dècada dels setanta. A més, en aquest segle es veu la necessitat d’admetre a la dona a l’educació arribant, fins i tot, a superar la presència dels homes a les ensenyances superior, encara que el professorat universitari femení seguia sent molt inferior. Tot i això, seguia present “allò que era femení”, però amb la Primer Guerra Mundial aquesta tendència canvia i les dones seguiren amb la seva lluita.

 La dona davant les guerres mundials o Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra Mundial (1914 - 1918) va suposar la primera introducció més abundosa de la dona al treball. Als primers mesos des del seu esclat es van produir grans problemes econòmics i molta desocupació de feina, ja que molts d'homes van haver d'anar a la guerra de trinxeres. Des del primer moment es va pensar que seria una guerra curta, però veient

que la situació s'allargava, les empreses i fàbriques van haver d'optar per la mà d'obra femenina.

Per aquest motiu, els mateixos governs van incitar i potenciar que les dones anessin a treballar, però aclarint que aquesta proposta era temporal per suplir les baixes laborals. A partir d'aquest moment, els percentatges de dones assalariades augmenta dràsticament, juntament amb el seu sou, encara que una vegada va acabar la guerra davallaren.

Un dels fets més importants va ser la incorporació de la dona a llocs de feina que, fins al moment, eren responsabilitat única dels homes com, per exemple, agricultura, indústria armamentística o serveis. D'aquesta forma les dones van mostrar al món les seves capacitats i intel·ligència, fet que va provocar grans canvis en el transcurs de les seves vides. Tot i això, les dones van haver de seguir compaginant les tasques remunerades amb les feines de la casa. En aquest context cal destacar la creació d'escoles d'educació infantil a les fàbriques on feien feina, per tal de pal·liar aquesta problemàtica. A més, un fet curiós és el canvi de vestimenta que va suposar aquesta situació, ja que les dones van deixar de banda les faldes i vestits per pantalons, roba de treball o faldes més curtes per tal de millorar la seva comoditat al treball.

Com s'ha avançat, aquest ambient no va durar gaire, perquè una vegada va finalitzar la guerra van ser forçades a abandonar les fàbriques per seguir exercint les tasques de la llar. Així, les dones van donar dues respostes davant aquesta: Per una banda, hi va haver un conjunt de dones que van decidir deixar la feina per la gran quantitat d'esforç que suposava compaginar les dues feines. A l'altra banda, la resta van negar-se a deixar els seus llocs de treball i, les que ho van aconseguir, van ser relegades a executar les tasques més dures i de més baix salari.

Aquesta resistència i perseveració va provocar que en els treballs "no femenins" seguis augmentant la presència femenina. A més, cal remarcar l'increment de dones sindicalistes i la seva cooperació en reunions obreres, revelant-se per l'augment i millora salarial. Però, tot i demostrar les seves capacitats i mèrits, pels propietaris de les fàbriques van ser vistes com a mà d'obra fàcil i barata.

També cal parlar de la figura i feina de les infermeres durant els anys de guerra.

Aquestes van aprofitar aquesta situació i formació universitària per demostrar el que valien i sabien fer. D'aquesta forma les infermeres van negar-se a ser vistes només com a cuidadores i van començar a treballar com a metgesses curant elles mateixes les ferides i, fins i tot, operant.

Per tant, si no haguessin lluitat per deixar de banda els estereotips i prejudicis, s'haurien perdut moltes més vides, ja que l'important per elles era salvar vides encara que els hi costés la vida.

A més, no totes les dones que anaven al front eren infermeres, moltes van voler lluitar manejant armes i pilotant avions. Així, cal destacar a la primera dona al comandament d'un avió de bombardeig, Marie Marvingt, o Dorothy Lawerence, la qual va fer-se passar per home per poder