TREBALL DE FI DE MÀSTER
L’ITINERARI DIDÀCTIC COM A RECURS PER A TREBALLAR LA HISTÒRIA DE L’ART A LA CIUTAT DE PALMA:
3 PROPOSTES INNOVADORES PER A ESO.
Raquel Aparicio Seda
Màster Universitari Formació del Professorat
(Especialitat/Itinerari de Geografia i Història)
Centre d’Estudis de Postgrau
Any Acadèmic 2019-20
L’ITINERARI DIDÀCTIC COM A RECURS PER A TREBALLAR LA HISTÒRIA DE L’ART A LA
CIUTAT DE PALMA:
3 PROPOSTES INNOVADORES PER A ESO.
Raquel Aparicio Seda
Treball de Fi de Màster
Centre d’Estudis de Postgrau
Universitat de les Illes Balears
Any Acadèmic 2019-20
Paraules clau del treball:
itinerari didàctic, innovació, metodologies actives, història de l’art, història local, Palma.
Tutor del Treball: Jordi Pons Bosch
Resum. El present treball pretén ser una exposició de tres propostes d’itineraris didàctics innovadors i mai abans publicats com a recurs per treballar la història de l’art i la història local a la ciutat de Palma. Les tres propostes són destinades a segon i quart curs d’educació secundària obligatòria i aspiren a ser una forma diferent d’aprendre significativament dins i fora de les aules. Així mateix, compten amb recursos i material per al seu desenvolupament i s’han elaborat de manera que faciliti al docent la feina prèvia, durant i posterior a les diferents sortides didàctiques. És important deixar constància que totes estan emmarcades dins els continguts curriculars, volen ser multidisciplinaris i estan adaptades a tot tipus d’alumnat. Trobarem metodologies que van des del treball d’investigació, a l’aprenentatge basat en el pensament i per projectes a la gamificació, sempre treballat en grups cooperatius. Als annexos trobarem els dossiers d’activitats per l’alumnat i una guia pel docent.
Paraules Clau: itinerari didàctic, innovació, metodologies actives, història de l’art, història local, Palma.
Abstract. The present work aims to be an exhibition of three proposals for innovative educational itineraries as a resource to work on history of art and local history in the city of Palma. All three proposals are focused on the second and fourth year of compulsory secondary education and aspire to become a different way of significantly learning inside and outside the classroom.
Likewise, they have resources and material for their development and have been prepared in a way that facilitates the teacher's work before, during and after the different educational outings. It is important to note that they are all framed within the curricular content, they want to be multidisciplinary and are adapted to all types of students. It will be possible to find different methodologies that go from research work, thought-based learning, projects to gamification; always working in cooperative groups. The annexes contain the dossiers of with the activities for the students and a teacher’s guide.
Key Words: didactic itinerary, innovation, active methodologies, art history, local history, Palma.
Índex
1. Introducció ... 6
2. Objectius del treball ... 8
3. Estat de la qüestió ... 9
3.1. L’itinerari didàctic com a recurs per a treballar la història de l’art ... 10
3.2. Palma historicoartística com a recurs per a treballar la història de l’art .. 16
3.3. Material bibliogràfic editat fins el moment ... 20
4. Proposta didàctica ... 24
4.1. Metodologia ... 24
4.2. Relació amb el currículum ... 26
4.3. Model d’itinerari didàctic ... 27
4.4. Abans i després de l’itinerari didàctic ... 28
5. Itineraris didàctics ... 29
5.1. Els tresors arquitectònics de Madina Mayurqa. ... 29
5.2. Endinsa’t a l’art gòtic a través d’un fascinant itinerari pel casc antic de la ciutat de Palma. ... 37
5.3. Ruta per les més belles arquitectures modernistes de Palma. ... 45
6. Conclusions ... 52
7. Bibliografia ... 57
7.1. Citada ... 57
7.2. Consultada ... 62
7.3. Legislativa ... 65
7.4. Recursos i material pels annexos ... 66
8. Annexos ... 69
8.1. Els tresors arquitectònics de Madina Mayurqa – Dossier d’activitats per l’alumne ... 69
8.2. Els tresors arquitectònics de Madina Mayurqa – Dossier pel docent ... 98
8.3. Endinsa’t a l’art gòtic a través d’un fascinant itinerari pel casc antic de la ciutat de Palma – Dossier d’activitats per l’alumne ... 129
8.4. Endinsa’t a l’art gòtic a través d’un fascinant itinerari pel casc antic de la ciutat de Palma – Dossier pel docent ... 154
8.5. Ruta per les més belles arquitectures modernistes de Palma – Dossier d’activitats per l’alumne ... 179
8.6. Ruta per les més belles arquitectures modernistes de Palma – Dossier pel docent ... 201
1. Introducció
Aquest treball de final de Màster en Formació del Professorat en l’especialitat de Geografia i Història, pretén ser una exposició de 3 propostes didàctiques exclusives i mai abans publicades.
El fet de ser graduada en història de l’art especialitzada en gestió patrimonial i amb una gran vocació per a la docència, m’ha portat a voler crear i plantejar aquestes 3 propostes didàctiques destinades a l’assignatura de Geografia i Història de 2n i 4t curs d’ESO. Ha sigut tot un repte per a mi ja que vaig deixar les illes durant 7 anys mentre estudiava a la península i a la universitat més antiga d’Itàlia. El moment d’especialitzar-se en història de l’art lluny de la teva ciutat fa que no apreciïs tot allò que té per oferir. En el moment de tornar a Palma vaig adonar-me’n de que m’havia de posar al dia amb l’art, que no és poc, i que ocupa i vesteix els nostres carrers. Aquesta ha estat una magnifica forma de apropar-me de nou a la meva illa.
Per aquest motiu he decidit, en primer lloc, fer una panoràmica del currículum de Geografia i Història del Govern de les Illes Balears. Aquestes propostes pertanyen, cada una, a una branca de l’art localitzat a Palma i es centren en tres èpoques diverses. El centre històric de Palma serà l’eix de les propostes plantejades. D’una banda tenim l’art hispanomusulmà i l’art gòtic de l’època medieval; d’altra banda, l’art modernista de l’època contemporània. El municipi de Palma ofereix, doncs, una gran varietat de patrimoni artístic, històric i cultural on elegir. Mallorca és una joia al Mediterrani on diferents cultures hi han viscut durant segles i, clarament, han deixat la seva petjada.
Així mateix, el que es pretén demostrar amb aquesta proposta és que la metodologia d’ensenyament tradicional i memorística no és la metodologia vàlida per a l’aprenentatge significatiu. Tot el contrari, les metodologies actives i innovadores afavoreixen a l’enteniment i al desenvolupament personal.
L’alumnat motivat aprèn amb més qualitat, per això és necessari plantejar aquestes propostes fora de les aules, de manera que es consolidi el temari que volem ensenyar als nostres alumnes d’una forma més vivencial. És important que l’alumnat no sigui una part passiva del seu propi procés d’aprenentatge. El fet que hi hagi les provés d’accés a la universitat després d’aquest curs, fa que
molts docents optin per llargues explicacions que no motiven els alumnes i que difícilment entenen. Quantitat no significa qualitat i per a superar aquestes proves és imprescindible aprendre amb qualitat.
Pel que fa a aquestes 3 propostes, no pretenen ser les úniques vàlides, absolutes ni definitives. En el moment d’aplicar-les es poden millorar a gust de cada docent i de les exigències de temporització, actualitat i seguiment curricular. No obstant això, compten amb recursos i material per al seu desenvolupament i s’han elaborat de manera que faciliti al docent la feina prèvia, durant i posterior a les diferents sortides didàctiques. A més a més, el contingut didàctic és coherent, actual i innovador tot i seguint el currículum vigent. Les propostes d’itinerari es desenvolupen dins el municipi de Palma, més concretament al centre històric de la ciutat i són itineraris de menys de 3 quilòmetres. Tanmateix, són recorreguts viables per a realitzar en menys de 4 hores, segons el temps que es dediqui a cada aturada i explicació pertinent.
En quant els aspectes més formals, la proposta planteja cinc objectius que es pretenen assolir amb el desenvolupament d’aquest treball de final de màster. A continuació, és necessari parlar sobre l’estat de la qüestió per a basar-nos en la teoria dels itineraris didàctics com a recurs per a treballar la història de l’art. Cal tenir en compte que la teoria que hi ha sobre els itineraris ens permetrà desenvolupar les propostes didàctiques d’una manera coherent. Tot seguit es planteja la proposta didàctica com a tal, on es parla sobre la metodologia, la relació dels itineraris amb el currículum i el model d’itinerari. En el cas d’aquests, tot i proposar-se temàtiques diverses i metodologies diverses, es segueix un ordre lògic i idèntic en el plantejament de l’itinerari.
Per a aconseguir un punt òptim de viabilitat i aplicabilitat d’aquestes propostes, les he experimentat personalment, tot i que no ho he pogut aplicar amb els alumnes, i documentat, de manera que li doni un toc més visual als dossiers d’activitats desenvolupats als annexos d’aquest treball.
2. Objectius del treball
Els objectius que es volen assolir amb aquest treball de màster són variats. Cal tenir en compte que es pretén considerar aspectes i temàtiques diverses i distants en un format d’itinerari didàctic.
El primer objectiu d’aquest treball és el de crear diferents itineraris didàctics innovadors, que comptin amb les metodologies actives i siguin multidisciplinars.
La innovació educativa es pot entendre com un conjunt d’estratègies que tenen com a finalitat introduir una sèrie de canvis i millores per a aconseguir l’èxit educatiu. Des del meu punt de vista, estem al punt de no retorn, al punt de lluitar en contra de les metodologies tradicionals i passives.
El segon objectiu és que aquests itineraris els puguin dur a terme qualsevol alumne de 2n i 4t curs d’ESO dels diversos instituts de les Illes Balears. De manera que, durant les diverses propostes didàctiques, no ens centrarem en activitats per a alumnes NESE, atès que en la seva totalitat estan pensades per a atendre a la diversitat. La inclusió és fonamental per mantenir l’harmonia als centres. Tot i això, els dossiers d’activitats compten amb recursos i materials adaptables, en cas de ser necessari. Hem de tenir en compte, però, que a totes les propostes es treballarà en grups cooperatius, on cada alumne pugui demostrar el seu potencial i formin un grup multidisciplinar. En tota proposta didàctica va implícit el fet de que els alumnes puguin assolir i treballar les 7 competències de les que parlen els diversos currículums de les Illes Balears després d’haver completat cada itinerari. El que es pretén és trencar la monotonia i la rutina que pot arribar a crear-se a les aules, fer que l’alumnat tingui ganes d’aprendre i que les classes flueixin.
El tercer objectiu és aprofundir en la història de l’art i la història local de la ciutat de Palma. És fonamental saber quin és el vertader paper del patrimoni dins la tasca d’ensenyament – aprenentatge. A més, el que es pretén és que l’alumnat, amb la realització de les activitats que es proposen al llarg de cada itinerari, sigui capaç de desenvolupar, consolidar i saber aplicar la temàtica que es treballa amb cada una de les 3 propostes.
El quart objectiu és crear un dossier d’activitats tant per l’alumnat com pel docent per a cada proposta didàctica de la manera més didàctica, clara i visual possible. En aquests dossiers, ubicats als annexos del treball, trobarem les tasques per realitzar abans, durant i després de l’itinerari, les diferents avaluacions i bibliografia de suport. Aquest, a més, pretenen ser una guia completa per a l’aprenentatge del tema que s’estigui desenvolupant. De totes maneres, hem d’aclarir que, les activitats proposades als dossiers poden ser modificades a gust de cada docent.
El darrer objectiu és considerar la importància que tenen les sortides didàctiques per a l’aprenentatge significatiu dels alumnes i justificar-la com a recurs principal per a treballar les ciències socials, en aquest cas la història de l’art i la història local per al 2n i 4t curs d’ESO. Aquesta justificació teòrica és primordial perquè estableix la base d’aquesta proposta didàctica.
3. Estat de la qüestió
Les Illes Balears són un autèntic tresor del Mediterrani per la seva situació privilegiada, propera a la Península Ibèrica, a Algèria i a les costes francesa i italiana. Aquesta localització va fer que es convertís en un lloc estratègic on les grans potències de l’antiguitat s’hi varen establir durant un cert període de temps. És una llàstima que gran part dels vestigis del nostre passat s’hagin perdut o desgastat notablement a causa de la gentrificació. Palma n’és un bon exemple ja que durant la seva història ha patit “onades gentrificadores, principalment afavorides per la planificació urbana” (Garau, 2019, p.11).
L’herència patrimonial d’època romana i islàmica no s’han conservat igual de bé que el patrimoni gòtic i el d’època moderna i contemporània; i ens ha arribat d’una manera molt reduïda. Malgrat això, podem trobar encara patrimoni historicoartístic de totes aquestes èpoques, que ens permeten fer diferents recorreguts per a conèixer el nostre passat més proper.
Palma compta amb una extensa bibliografia tècnica, inclús n’hi ha que parlen i plantegen diferents itineraris, però és cert que la bibliografia didàctica1 de les ciències socials passa molt desapercebuda. D’aquesta forma trobem la justificació d’aquest treball i la necessitat de contribuir a la xarxa bibliogràfica didàctica. Els llibres i articles ens ajuden a aprendre, però, gràcies als avenços en les ciències de l’educació, estem d’acord que sortir de l’aula i aprendre d’una manera més vivencial fa que l’alumnat aprengui de manera significativa.
És important tenir present que, en l’actualitat, les sortides escolars pretenen donar un caire didàctic que justifiqui la seva realització. En aquest cas, els itineraris didàctics, són un gran recurs per a estudiar les ciències socials. Per aquest motiu, a continuació, s’exposa la seva justificació teòrica des d’un enfocament historicoartístic a la ciutat de Palma.
3.1. L’itinerari didàctic com a recurs per a treballar la història de l’art En el sistema educatiu espanyol la història i la geografia tenen molt més pes que la història de l’art, sent pràcticament marginal i reduïda al llarg de l’educació obligatòria. La assignatura de història de l’art com a tal, no la trobem fins al segon curs de batxillerat a la branca d’humanitats o ciències socials.
Com afirmen Monteagudo Fernández i Moreno-Vera (2019), la majoria de l’alumnat, inclòs el de lletres, acaba el seu pas pel sistema educatiu sense haver tingut pràcticament contacte directe amb la matèria. És sorprenent que als currículums de les assignatures de Geografia i Història d’ESO i al d’Història de l’Art de Batxillerat, seguint la normativa vigent, es recolza l’educació en història de l’art amb el desenvolupament de les competències de consciència i expressions culturals amb objectius tals com:
“coneixement, comprensió i valoració de les diferents manifestacions culturals i artístiques; […] respecte per la diversitat cultural i el diàleg entre cultures i societats; […] gaudi, valoració crítica i promoció de la conservació del patrimoni cultural i artístic; […] participació en activitats culturals de l’entorn immediat” (BOIB núm. 73, 2015; 14).
1 Volem entendre com a bibliografia didàctica aquella que té la finalitat de facilitar el procés d’ensenyament i d’aprenentatge dins i fora de les aules; incloent propostes i metodologies actives, objectius, continguts específics i competències a l’hora de treballar les ciències socials.
Dit això, hem de tenir en compte que la història de l’art i les ciències socials, en general, aporten a l’alumnat una formació integral donant-li la possibilitat de conèixer altres realitats existents, apropar-se el seu passat, desenvolupar nous llenguatges i sensibilitats, saber valorar el patrimoni local, així com universal i elaborar el propi esperit crític. És imprescindible que es desperti una consciència de valoració, conservació i difusió patrimonial a tots els nivells educatius. Alguns dels objectius principals de l’educació secundària obligatòria, recollits al currículum de l’assignatura Geografia i Història del Govern de les Illes Balears, amb el fi últim de contribuir al desenvolupament integral dels alumnes, són:
“identificar i localitzar en el temps i en l’espai els processos i els esdeveniments històrics rellevants de la història del món, d’Europa, d’Espanya i de les Illes Balears a fi d’adquirir una perspectiva global de l’evolució de la humanitat amb un marc cronològic precís. […] valorar i respectar el patrimoni natural, històric, lingüístic, cultural i artístic del món, d’Europa, d’Espanya i, especialment, de les Illes Balears” (BOIB núm. 73, 2015; 15).
Per això és important sortir de les aules i permetre que l’alumnat tingui contacte directe amb l’entorn, mitjançant la observació i la vivència, per a garantir la motivació i l’èxit de l’educació obligatòria (Monteagudo Fernández & Moreno- Vera , 2019). És cert que a les últimes dècades, l’ensenyament patrimonial ha guanyat una certa presència als continguts de l’ensenyança secundària obligatòria. “De fet és discutible considerar el patrimoni, de manera limitada, com un mitjà per conèixer la historia, el patrimoni és essència històrica i en aquest sentit és un sense fi, i no un anecdòtic recurs” (Hernández, 2003: 457).
El patrimoni és una part representativa del nostre passat així com ho és també del present, per tal cosa es converteix en un espai multidisciplinar on convergeixen les ciències socials creant un patrimoni que uneix el passat amb la nostra realitat. No hem d’oblidar que les diferents societats han viatjat en el temps i han arribat a la nostra realitat actual interpretada per diferents enfocaments (García & Cascajero, 2003).
Sortir de les aules proporciona als alumnes un apropament amb el docent, un intercanvi i col·laboració amb l’entorn de manera que desperta l’interès per a conèixer millor la seva localitat i, també, reforça la convivència de grup. Segons Ávila (2003) les sortides són bones i didàctiques si comprenen els mètodes i el coneixement adequat de la matèria, a més del fet que, observant i descobrint, l’aprenentatge pot resultar beneficiós per a la creativitat i els sentits ètic i crític.
Un dels objectius d’aquestes sortides didàctiques és que els alumnes s’impliquin i, per això, són necessàries diverses etapes. La primera és aquella realitzada abans de la sortida, a l’aula, on es projecti i treballi el tema de manera introductòria, engrescant els alumnes. La segona etapa comprèn la sortida, on es pugui aplicar allò après anteriorment a l’aula i es desenvolupi amb metodologies actives que permetin a l’estudiant ser el protagonista del seu procés d’aprenentatge. La tercera, i última, etapa és aquella després de l’itinerari, de retorn a l’aula, on es treballen i consoliden els continguts apresos abans i durant la sortida, mitjançant activitats en grup per acabar de consolidar l’aprenentatge. Cal remarcar que aquest recurs didàctic té com a fi últim que l’estudiant assoleixi uns objectius, per això, la preparació i la realització de les propostes didàctiques són tan importants com l’avaluació de la mateixa (Friera, 2003).
Les sortides didàctiques són un recurs que es solen correspondre amb un itinerari urbà o natural pels diversos monuments de gran valor patrimonial, a través dels quals, l’alumnat pot ser conscient del pas del temps i l’evolució històrica (Ruiz, 1997). Com s’explicarà posteriorment, és important no planejar massa parades durant el recorregut ni que siguin molt lluny unes de les altres, com comenta Insa (2002). A més a més, s’ha de conèixer rigorosament l’espai a visitar de tal manera que les parades es facin a punts on no hi hagi massa renou, per no perdre el fil de la comunicació. Hem de tenir en compte que el que es vol aconseguir amb els diversos itineraris didàctics és, d’una banda, dur a terme activitats en grup, aprendre a debatre amb “una actitud constructiva, crítica i tolerant” i instruir-se en la valoració i respecte cap a la diversitat cultural (BOIB núm. 73, 2015; 15).
Cada vegada són més els estudis sobre els beneficis de l’aprenentatge significatiu, des de que Ausubel crees aquesta teoria científica basada en la
psicologia educativa. Segons aquest autor (2002) l’aprenentatge significatiu es basa en l’assoliment de nous coneixements a partir del material presentat.
Convé ressaltar que el llenguatge facilita l’aprenentatge significatiu donat que clarifica el significat i precisa allò que s’està ensenyant d’una manera activa.
Quant a això, l’alumne assimila un coneixement i, posteriorment, l’acomoda, essent necessari aconseguir un equilibri entre assimilació i acomodació. Per a que un aprenentatge sigui significatiu ha d’impactar a l’alumne i perdurar en el temps i això és el que pretén aconseguir l’itinerari didàctic. Des d’inicis del segle XX la Institució Lliure d’Ensenyament va crear un centre educatiu al marge d’Estat i Església que recolzava l’itinerari didàctic com a recurs de gran utilitat per a l’ensenyament. Aquests itineraris permeten que els estudiants s’aproximin a la realitat d’una manera directa i vivencial i amb el que això suposa per a l’aprenentatge significatiu i la valoració patrimonial (Fuertes &
Cantó, 2015).
Pel que fa al paper que pren l’alumnat i el professorat, s’ha de delimitar i definir molt bé. És relativament senzill reconèixer la necessitat de sortir de les aules i obrir horitzons als estudiants. El punt de l’itinerari didàctic com a recurs per ensenyar les ciències socials, història de l’art en aquest cas, és que el docent el programi amb objectius, competències i continguts concrets extrets del currículum corresponent. Sobre aquesta qüestió en parlen López de Haro i Segura (2003) afirmant que –els itineraris didàctics– són un recurs interdisciplinari que integra el currículum oficial, motiva a l’alumne a treballar amb les diferents competències, desenvolupa i complementa objectius i continguts de programació. “Per gran part dels docents suposen un parèntesi que retarda la programació” (López de Haro & Segura, 2003: 16) i, per aquest motiu, alguns docents no s’involucren ni donen una oportunitat a aquest gran recurs que els afavoreix, tant a ells mateixos com a l’alumnat.
La preparació de propostes didàctiques “impliquen, inevitablement,un major volum de treball per part del docent, tant en termes de documentació sobre el lloc a visitar, com respecte al disseny d’una seqüència coherent d’activitats didàctiques” que tinguin com a fonament la pedagogia educativa (Fuertes &
Cantó, 2015: 24). La idea central és no concebre aquests sortides didàctiques
com a una excusa per desconnectar de la rutina, sinó per variar-la i aprendre de forma diversa i d’una manera lúdica.
Així mateix, s’ha de remarcar que per a que un itinerari didàctic sigui complet i serveixi com a recurs per arribar a l’aprenentatge significatiu d’una matèria, la metodologia emprada ha de ser innovadora i activa. Això ajuda a trencar la rutina de l’aula i introdueix als estudiants als mètodes actius de l’ensenyament.
Tanmateix, hem de tenir molt present que l’alumnat és sempre molt variat i cada un té les seves característiques concretes. El fet de concebre la societat com una massa homogènia és quelcom que ha deixat d’esser vigent als nostres dies. Com ens aproxima el Decret 39/2011, de 29 d’abril, pel qual es regula l’atenció a la diversitat i l’orientació educativa als centres educatius no universitaris sostinguts amb fons públics, no podem deixar de prestar atenció a la diversitat que és tan visible als centres d’ensenyament i intrínseca de les persones; negar aquesta diversitat seria sinònim d’exclusió i segregació. Per aquest motiu, és principal que les metodologies sempre s’adaptin als alumnes de forma tant individual com global.
El docent ha de motivar i propiciar una actitud positiva de l’alumne envers el seu aprenentatge i sempre que ho faci, atengui a tothom i mantingui la serenitat creant un bon clima a l’aula, els alumnes amb qualsevol característica poden trobar-se a gust i amb ganes d’aprendre. A més és molt rellevant que el docent continuï formant-se regularment per tal d’assolir unes competències bàsiques i arribar a connectar més amb l’alumnat, entendre’l i saber què necessita. Si a més, tenim en compte que l’ensenyament, en aquest cas, es vol fer a través d’una sortida didàctica, la metodologia també s’ha d’adaptar a l’entorn on es vulgui desenvolupar l’activitat. Igualment, a part de crear itineraris didàctics on les metodologies tinguin en compte la diversitat de la qual parlem, és essencial que sigui activa i innovadora i s’acompanyi de materials i recursos igualment innovadors.
Respecte als materials, sabem que l’ús de les tecnologies de la informació i comunicació, TIC, contribueix a la curiositat oferint formes infinites d’arribar a un mateix punt o informació. Tant materials com recursos esdevenen fonamentals per a la realització d’itineraris didàctics. Altrament, hem de saber
que veure una imatge d’un monument o obra d’art pot distorsionar les seves formes, dimensió, volum i com es relaciona aquella obra amb l’entorn. Per això, com afirmen García i Cascajero (2003) és important fer servir els itineraris didàctics ja que, en la mesura del possible, els alumnes seran capaços de conèixer les obres in situ i podran admirar-les i contemplar-les de forma directa.
Els itineraris didàctics són “un argument més que ajuda a conèixer en viu la conducta de la societat de l’època a la qual pertany el monument o obra d’art”
(García & Cascajero, 2003: 526) i conseqüentment el podem inscriure dins un període concret de la nostra història.
Durant els recorreguts es poden aplicar tot tipus de metodologies actives, com s’exposa en aquesta proposta didàctica. És imprescindible aplicar aquestes metodologies tant per a les assignatures de geografia, història i història de l’art com per altres matèries troncals i no troncals, ja que la didàctica ha de ser sempre enfrontada amb atenció i cura (Borghi, 2010: 91). Els grups cooperatius i grups d’experts en aquesta proposta es poden aplicar a metodologies com l’aprenentatge basat en el pensament, en problemes o en projectes i en la gamificació. Els itineraris susciten dinàmiques entre petits grups de manera que es fonamenta l’aprenentatge col·laboratiu i cooperatiu (García de la Vega, 2012).
Per exemple, l’aprenentatge basat en el pensament (TBL) és una metodologia basada en les destreses de pensament amb la qual es pretén arribar al pensament comprensiu i adquireixin hàbits de pensament com la presa de decisions, desenvolupament de la creativitat, capacitat d’argumentar... (Barbán, 2017). Pel que fa a l’aprenentatge basat en problemes o en projectes (ABP) pretén que l’estudiant adquireixi autonomia i autoestima per a poder-se desenvolupar davant problemes que puguin sorgir a la realitat. La gamificació, per la seva banda, també té l’objectiu de plantejar problemes que el jugador ha d’enfrontar i trobar resposta; fent així que interaccioni amb els companys i estimuli les vivències. Podem dir que la missió de la gamificació va més enllà de l’entreteniment (Sánchez Peris, 2015).
Aquestes tres metodologies potencien el treball cooperatiu tal com ho veurem en l’aplicació de les propostes didàctiques destinades a educació secundària
obligatòria que es mostraran a aquest treball. Podem finalitzar dient que l’itinerari didàctic és un recurs idoni per ensenyar i aprendre la història de l’art;
sempre i quant es fonamenti sobre bases teòriques que ajudin al docent a vincular-lo amb el currículum pertinent.
3.2. Palma historicoartística com a recurs per a treballar la història de l’art
En aquest punt es vol parlar de la importància que té la història per apropar-nos i entendre el nostre passat a través del patrimoni local. A la proposta que es desenvolupa aquí, es plategen tres itineraris amb els quals es pretén que els estudiants s’aproximin a la història de l’art de la ciutat de Palma.
Els dos primers itineraris didàctics que presentarem a continuació són una aproximació a l’època medieval pensats per al 2n curs d’ESO, mentre que el tercer itinerari està dedicat a l’època contemporània i pensat per a 4t curs d’ESO. Així doncs, és fonamental explicar perquè el patrimoni historicoartístic de la ciutat de Palma és un recurs adequat com a eix vertebrador de l’estudi de la història de l’art.
Es podria destacar la manera en que Martínez (2003: 65) defineix la història local com “l’anàlisi concret, en marcs delimitats, dels fenòmens de major amplitud, és a dir, la comprovació, en dit espai concret, de les teories generals”;
resumint, la història local és la branca de la història que té com a finalitat estudiar el passat d’una localitat. El fet d’estudiar la història local fomenta el sentiment de pertinença i mostra com la localitat en qüestió ha anat evolucionant en el temps. No només això, Martínez continua dient que analitzar-la ens permet assentar unes bases interdisciplinàries per comprendre la societat d’aquest indret.
Antigament, l’estudi de la història depenia dels mitjans orals i de la tradició de la transmissió de les experiències d’una generació a una altra; aquest era un mètode pràctic per a ensenyar fins que “la distància entre el passat i el futur es va incrementar fins que es va donar una ruptura [...] entre tradició i novetat”
(Grajales, 2002: 7). D’aquesta manera, la història va sorgir com el discurs
present respecte al passat, com continua explicant Grajales, com a acte reflexiu del passat vers el present.
Partint, doncs, d’aquesta base, l’estudi del patrimoni historicoartístic d’una localitat no ha de passar desapercebut, gràcies a aquest recurs podrem treballar la història de l’art i les ciències socials. Llavors, quin és el vertader paper del patrimoni historicoartístic dins l’ensenyament i aprenentatge de la història de l’art?
Amb intenció d’apropar la història als estudiants, durant les últimes dècades, s’ha posat en pràctica l’apropament d’aquests a la història local a través de museus, jaciments arqueològics, centres d’interpretació... L’estudi del medi i la història fomenta l’esperit crític dels estudiants. Com explica González (2007), d’una banda l’alumnat viu en una societat concreta de la qual s’espera que assimili el funcionament i aprengui a millorar-la. Amb l’estudi del medi es pretén que els estudiants vagi més enllà dels continguts curriculars i sigui capaç de reflexionar críticament a través de les experiències vivencials, fet que només s’aconsegueix desplaçant-se i aprofundint a la realitat que el rodeja. D’altra banda, continua González, la història local pot aconseguir que l’estudiant s’adoni que la realitat social del present s’ha format amb la successió de la intervenció de l’home en aquest lloc concret. Així, es pretén que l’alumnat s’interessi per el seu entorn i per comprendre les qüestions que concerneixen al seu entorn, per interactuar amb ell.
El patrimoni cultural d’un indret permet comprendre que el present és el producte de la configuració de successos precisos, així com construir una identitat ciutadana i la capacitat d’implicar-se en la conservació, promoció i difusió del medi local. Això no s’entén tan sols per informar sobre un lloc, ha de fer reflexionar i provocar emocions que apropin els estudiants al patrimoni. La creació de materials didàctics ha de complir aquesta funció i és per aquest motiu que “el seu disseny hauria d’estar a càrrec de professionals qualificats, qui, mitjan el disseny de recursos educatius, tractin de donar una explicació històrica, artística, sociològica...” (Rico & Ávila, 2003: 31).
Avaluar els materials didàctics és d’obligat compliment per a tots els docents amb l’objectiu de saber si els estudiants estenen allò que se’ls vol transmetre.
És possible que trobem certs problemes a l’hora d’ensenyar el patrimoni cultural com a recurs didàctic, dificultats que es redueixen quan s’utilitza aquest recurs durant l’itinerari didàctic. Com expliquen Rico i Ávila (2003), és beneficiós que aquest recurs s’utilitzi in situ per arribar a comprendre allò que vol transmetre el docent.
El patrimoni historicoartístic no només és un recurs per a conèixer la història, sinó que és la història evidenciada, és la cara visible del nostre passat que perdura en el present (Hernández, 2003). Utilitzar-lo com a recurs, segons González (2007), pot afavorir a crear una identitat ciutadana personal, social i cultural assentada en la conservació medi local; al desenvolupament de l’esperit crític i social per tal de saber situar històricament les evidencies del passat; a la capacitat d’actuar en la conservació, promoció i divulgació patrimonial del medi local, així com a construir el propi coneixement històric i social a partir de la creació de la consciència històrica i de l’estudi d’aquesta.
Borghi (2010: 90) afirma que conèixer aquest patrimoni per part dels estudiants
“significa reflexionar sobre el camí que cada un de nosaltres ha realitzat com a membre de la societat humana. Eliminar les petjades del seu passat limitaria -si no bloquejaria- la seva actuació”. Hem de tenir en compte que és indispensable proposar itineraris didàctics basats en l’experiència de manera que puguin confluir la investigació i la didàctica. A més, sabem que l’adquisició de competències i continguts curriculars es veu afavorida per la metodologia emprada durant el decurs de l’itinerari didàctic. Fer interessants, engrescadors i profitosos aquests recorreguts i connectar el patrimoni historicoartístic amb el tema estudiat significarà que els alumnes s’implicaran.
El recurs del patrimoni historicoartístic per conèixer la història de l’art de la ciutat de Palma es pot començar a utilitzar a les aules amb audiovisuals, textos i pàgines web com a introducció o com a consolidació dels coneixements després de realitzar itinerari. En altres paraules, el patrimoni historicoartístic com a recurs es pot utilitzar a les 3 fases que ha de tenir tot itinerari didàctic: la inicial, abans de la sortida; la pròpia visita i la final, després de la sortida.
Durant aquestes fases es dona una aproximació i un balanç al recurs. El risc de la substitució del coneixement del patrimoni en viu per imatges fictícies sempre
està present. Les reproduccions audiovisuals sovint són “més perfectes, acolorides i captivadores” (Borghi, 2010: 94) que el patrimoni real.
Hem de considerar el patrimoni com un llibre obert que ens parla de la història local i la reconstrueix. El docent sempre pot convidar als estudiants, durant el recorregut, que observin l’entorn, les senyals de la història i del pas del temps i que imaginin com ha evolucionat la ciutat, els seus carrers, les seves places...
“Les visites educatives als espais patrimonials (museus, àrees protegides, jardins botànics, llocs arqueològics...) proposen una seqüència didàctica que implica el reconeixement dels béns patrimonials per a poder comprendre, a partir d’ells, altres modes de vida, fent néixer nous interessos i, sobretot, el respecte pel que es conserva” (Borghi, 2010: 97).
La utilització d’aquest recurs per ensenyar la història de l’art de la ciutat de Palma fa d’aquesta un escenari per a l’educació, contribuint a l’estudi del patrimoni i a la creació de valors i consciència conservacionista del mateix.
Com afegeix Borghi (2010: 97), aquest es tracta d’un procés d’ensenyament - aprenentatge “basat en la responsabilitat i compromís amb l’entorn [...] mitjan el coneixement, la sensibilitat i el respecte del bé mateix”. Tanmateix, el docent ha de tenir l’objectiu de transmetre la responsabilitat a l’alumnat de conservar el patrimoni i donar-lo l’oportunitat de descobrir-lo.
En el punt posterior parlarem sobre tots els materials editats que serviran d’utilitat per demostrar com Palma historicoartística és un gran recurs per apropar la història de l’art, la història local i les ciències socials als nostres estudiants. Fonamentarem les bases teòriques de la ciutat que ha vist assentar-se diferents cultures, així com l’evolució d’una societat basada en els avenços tècnics i el gust pel canvi. Podríem estar segurs al 100% que tot alumne de secundària ha passejat pels carrers de la fantàstica ciutat de Palma.
Però si canviem la premissa, el tant per cent d’aquests alumnes que coneixen la història, els monuments i el patrimoni de la mateixa podria reduir-se en picat.
Podem concloure dient que la història local és essencial per aproximar a l’alumnat a la societat a la qual pertanyen, valorant quins són els fets que ens
han fet arribar a l’any 2020 amb una Palma bastant més globalitzada que a l’antiguitat però conservant tantes evidències de totes les èpoques del nostre passat. Per això, sense cap dubte, Palma historicoartística és un bon recurs per a treballar el nostre passat més llunyà i proper a través de la història de l’art.
3.3. Material bibliogràfic editat fins el moment
Per un altre costat, és necessari parlar sobre el material editat del patrimoni historicoartístic de la ciutat de Palma. Hem de tenir en compte que tota aquesta bibliografia específica ens serviran com a recurs a l’hora d’elaborar la proposta d’una manera ordenada i coherent. Crec que seria positiu analitzar el material amb el que podem comptar, ja sigui didàctic o no, per desenvolupar aquesta proposta didàctica.
L’Institut d’Estudis Baleàrics ha editat diferents col·leccions sobre cultura dels municipis de les illes. Un bon exemple d’aquests recursos són les col·leccions de Jornades d’Estudis Històrics Locals i d’Estudis Baleàrics. Algunes de les publicacions es poden consultar en línea i d’altres només es troben en paper.
Aquest material pot resultar molt útil, sobretot a nivell de professorat, però hem de recordar que són articles escrits per especialistes i, per tant, els textos són d’alta complexitat per algú que no domini força la temàtica.
Tant les col·leccions de Jornades d’Estudis Històrics Locals com les d’Estudis Baleàrics són publicacions que contenen articles de totes les diverses èpoques de la història de les Illes Balears. Així, de la primera col·lecció, podem trobar articles de les illes durant el govern islàmic d’Al-Andalus (Rosselló, 1987), dels segles del gòtic a Palma (Sabater & Carrero, 2010), del regne privatiu de Mallorca (Bennàsser, 1998), així com dels anys vint del 1900 (Serra &
Marimon, 1999), passant per articles culturals de les comunitats religioses (Barceló & Moll, 2004) fins a articles que parlen sobre la recuperació patrimonial de les illes (Sastre & Ollers, 2011).
Com dèiem, les Jornades d’Estudis Històrics Locals són diades realitzades per experts historiadors, historiadors de l’art, antropòlegs, geògrafs, gestors patrimonials... Per tant, les publicacions de les ponències d’aquests autors, és lògic que siguin sempre d’un nivell alt de complexitat aportant una visió
científica de les ciències socials i de la història local. Podem comprovar com una gran majoria de la bibliografia d’història de Palma pertany a edicions de l’Institut d’Estudis Baleàrics. Pel que fa a la col·lecció d’Estudis Baleàrics podem trobar monogràfics complets, ja no només articles; com per exemple monogràfics sobre les murades de Palma (Cantarellas & del Hoyo, 2001).
La bibliografia editada per l’Institut d’Estudis Baleàrics, també podem trobar monografies que parlen sobre la vida quotidiana i sobre les cases gòtiques a la ciutat de Mallorca (Barceló & Rosselló, 2006 i 2009). D’altra banda, podem trobar una guia completa de la Palma Gòtica (Garrido, 2009), també editada per l’Institut d’Estudis Baleàrics, molt interessant i completa que introdueix al lector al món de les arts gòtiques, tant en pintura, escultura i arquitectura, amb l’ajuda de fotografies que exemplifiquen allò del que es parla.
A més a més, hi ha una sèrie de quatre publicacions per del Hoyo i Company (2006, 2008 i 2013) sobre Palma contemporània del 1900 al 1983. En aquestes es mostra l’evolució de la ciutat de Palma a través de la fotografia en diferents períodes, de 1900 a 1919, de 1920 a 1930, de 1931 a 1936 i de 1936 a 1983.
Per la seva banda, la Conselleria d’Educació, Cultura i Esports de les Illes Balears ha editat altres publicacions com el catàleg de Mallorca gòtica (1999) d’una exposició que es va fer a la Llotja de la ciutat. D’aquest edifici representatiu del gòtic espanyol també trobem una monografia que parla des de la vessant patrimonial i arquitectònica (Climent, 2003).
Un recurs molt recomanable pels alumnes és en format còmic. El còmic és un gran recurs per aprendre la història de les illes d’una manera divertida sense perdre rigor acadèmic. El fet de que la imatge sigui predominant en aquest recursos, atreu lectors. Sabent que les imatges ajuden a la memòria visual, amb aquest es pot despertar la memòria deixant una imprompta més viva (Vaquer, 2006). Hi ha una col·lecció editada per la Conselleria d’Educació i per l’Institut d’Estudis Baleàrics que compta, de moment, amb 9 volums i es diu Balears abans i ara (Bou, 2010 - 2019). Els volums 6 i 7 que tracten sobre l’època islàmica (2017) i sobre la conquesta de Jaume I (2017) serien perfectes per a treballar la proposta didàctica que es desenvolupa en aquest treball. Amb aquesta col·lecció els alumnes poden apropar-se a la història des de l’antiguitat
romana fins a les germanies. Continuant sempre amb el còmic, en trobem un editat per l’entitat “Sa Nostra” i coordinat per Vaquer (2006) que parla de la història de l’arxipèlag fent un repàs des de la prehistòria fins el segle XX.
Fent referència a les guies didàctiques, són un altre recurs òptim per a que els docents puguin aplicar-lo tant dins com fora de les aules. Podem trobar guies didàctiques editades per Palma Educa, per l’Ajuntament de Palma, per la Conselleria d’Educació i pel Sindicat de Treballadors i Treballadores Intersindical (STEI) de les Illes Balears, a vegades junt amb altres entitats. Dins el programa d’activitats educatives de Palma Educa del curs 2019 – 2020 podem trobar Història contada, història creada. Taller històric teatral, una guia didàctica-teatral de la Palma medieval, pensada per a realitzar al Castell de Bellver. Per la seva part, la Conselleria d’Educació, Cultura i Esports va editar una unitat didàctica sobre la pintura gòtica a Palma (Hortelano; Cabello &
Cabello, 1997) i una altra sobre l’arquitectura gòtica a la catedral de la ciutat (Hortelano; Cabello & Cabello, 2001). D’altra banda, l’STEI (VV.AA.,1996) va publicar una guia didàctica sobre el modernisme a Mallorca, que la podem trobar a diverses biblioteques, i disposa, a més, d’un quadern d’activitats per l’alumnat.
Altres entitats i autors també han contribuït a la didàctica de l’ensenyament, entre ells Colom (1983) creant una guia didàctica sobre la història de Mallorca que també serviria com a recurs, en aquest cas, sobretot per al docent.
Per finalitzar, trobem un gran recurs que són la bibliografia d’itineraris. Hi ha un gran recull de material de l’illa de Mallorca. Gran part del que trobem és a mode de guia; serveixen tant per a tot aquell que vulgui conèixer la nostra illa en el seu temps d’oci i vulguin acostar-se al nostre patrimoni historicoartístic, com per a tot docent que es vulgui inspirar en itineraris ja fets i adaptar-los didàcticament i també com a suport pels alumnes per seguir les classes.
Podem adonar-nos com durant la darrera dècada no hi ha gaires recursos didàctics o, si més no, no són massa rellevants. A continuació voldria exposar part de la bibliografia que ens ha servit per a donar forma als itineraris didàctics compresos dins aquesta proposta. D’una banda tenim un recorregut per la ciutat de la Palma Modernista (Rubí, 2015), que ens introdueix en la matèria i
recrea pròpiament aquest recorregut. D’altra banda, trobem editada una proposta de cinc itineraris per la Mallorca de Jaume I (Valriu, 2008) on trobem dades curioses, llegendes, comentaris d’historiadors, fonts primàries i secundàries citades... Per la seva part, Valero (1992) té editat per l’Ajuntament de Palma uns itineraris pel centre històric de Palma. S’ha editat fins a 5 cops i és un bon recurs que parla de tots els monuments de les diverses èpoques històriques. No tan sols això, sinó que com a historiador i autor de tants recursos històrics, també té editat uns itineraris pels mites, llegendes, curiositats, anècdotes i detalls de Palma (Valero, 2005).
Arribem al recurs més extens en quant a itineraris a Mallorca, publicat pel Diari de Mallorca (VV.AA., 2009). Aquest recurs és un col·leccionable de 36 rutes culturals amb més de 100 itineraris a través de 8 èpoques històriques. D’entre aquestes trobem 4 rutes culturals que ens seran de gran utilitat per al desenvolupament de la nostra proposta, així com per a la realització del dossiers d’activitats. Començant per la ruta de Madina Mayurqa (Riera i Frau, 2009), la ruta del rei Jaume I (Ensenyat, 2009), la de la Palma Gòtica (Valero &
Blanes, 2009) i la de la Palma Modernista (Castells, 2009). Alguns d’aquests materials els podem trobar editats com a itineraris històrics en línea a través de la pàgina web del Diari de Mallorca.
Podem apreciar com pot ser les publicacions sobre historia i art de les èpoques medieval i contemporània - modernista de Mallorca en general són bastants. És impossible fer una petita menció de tota la bibliografia existent donada la limitació de pàgines d’aquest treball. Tenint en compte això ens adonem que els recursos didàctics són molt limitats en la comparació total del recompte de tots els articles i monografies que podem trobar. L’important de tenir bibliografia específica, fonts primàries i secundàries, a més de fotografies d’arxiu, és que es té una base per dissenyar els itineraris sobre una base teòrica, sobre la qual introduir el tema a l’alumnat, desenvolupar i aplicar els nous coneixements i consolidar-los. No obstant això, tota la bibliografia aquí mencionada ens poden servir com a recursos per complementar els itineraris i fer la nostra proposta didàctica. Per finalitzar la base teòrica, a més de la teoria feta durant el màster, i un cop consolidats tots els coneixements, podem dir que tenim garanties de desenvolupar una proposta didàctica, innovadora i inèdita fins el moment.
4. Proposta didàctica
Aquest punt ens ajudarà a entendre com es desenvolupen les propostes didàctiques que s’exposaran més endavant, vist que s’expliquen les passes seguides per a elaborar-les. El que hem de tenir en compte és que cada proposta didàctica segueix una metodologia, es relacionen amb el currículum d’una manera diferent i tenen objectius diferents, però totes segueixen una mateixa estructura d’itinerari. A continuació plantejarem els aspectes més generals de forma que, un cop arribem al desenvolupament de les propostes, s’entenguin i es puguin seguir més fàcilment.
4.1. Metodologia
La metodologia seguida per a elaborar cada un dels itineraris didàctics no pretén ser la única vàlida. En primer lloc s’ha valorat la localització i allò que té per oferir. Palma és una ciutat plena d’història i art i, partint d’aquesta base, s’han elegit les temàtiques sobre les quals es volien desenvolupar els itineraris.
Un cop establertes les temàtiques i contextualitzades dins el currículum, s’han plantejat els objectius de les diferents propostes didàctiques, així com els continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals a més de les competències que es volen treballar. És important establir aquests punts per després desenvolupar la proposta didàctica, atès que li donaran coherència.
És important fer un recorregut bibliogràfic per a aprofundir sobre la realització formal d’un itinerari didàctic. Pel fet que Palma reuneix una gran suma de patrimoni historicoartístic, un cop establertes les temàtiques, s’ha fet una recerca bibliogràfica idònia per a complementar els diferents dossiers d’activitats. Les TIC formen una part essencial per donar als itineraris un caire més atractiu.
En aquest moment s’ha establert quin serà el recorregut i les parades que es realitzaran. És important conèixer l’espai vist que no és convenient plantejar distàncies molt llargues entre parada i parada. Així mateix, segons Insa (2002), s’ha d’intentar que no hi hagi massa parades i aturar-se a punts, sempre que sigui possible, on no hi hagi massa soroll i que tinguin la millor vista de l’element en qüestió. Un cop establert l’itinerari de la visita es traçarà sobre el
mapa i, tot seguit, es realitza la fitxa tècnica. Pot ser un cop establert l’itinerari, aquest canviï en el moment de traçar-lo sobre el mapa, podem veure com algunes aturades es millor canviar-les d’ordre. Per dissenyar la ruta sobre el mapa s’ha utilitzat My Maps de Google com a recurs, ja que també ens proporcionarà, a més, la distància en km.
Arribats a aquest punt, amb els objectius, continguts i competències establerts, la temàtica contextualitzada dins el currículum, els recursos i materials localitzats, els punts d’interès que es volen visitar senyalats al mapa i la fitxa tècnica feta, s’ha de valorar quines seran les metodologies idònies per a dur a terme les diferents propostes. En aquest cas, com s’ha explicat anteriorment als objectius del treball, s’han fet una sèrie de propostes que atenen a la diversitat i no s’han plantejat activitats diferents per a alumnes NESE. És obvi, però, que l’edat dels alumnes a qui van dirigits influeix l’hora de plantejar aquests recorreguts i les activitats que l’acompanyen. Partint del detall que es pretén que aquestes propostes siguin el més vivencials possible, on els alumnes descobreixin la importància patrimonial de Palma, les diferents metodologies que es treballaran seran: l’aprenentatge basat en projectes o ABP (García de la Vega 2012), l’aprenentatge basat en el pensament o TBL (Barbán, 2017), els grups cooperatius i grups d’experts (Domingo, 2008), (Díaz- Aguado, 2003) i la gamificació (Sánchez Peris, 2015), totes elles aplicades als itineraris didàctics.
És el moment de dissenyar les activitats que es faran abans, durant i després de l’itinerari. Un cop sabem quines metodologies es faran servir per a engrescar els alumnes a la proposta didàctica i dissenyades les activitats, es farà la temporització de les sessions que ens serveixen per a arribar als objectius i competències, és a dir, a l’aprenentatge significatiu.
Per finalitzar, es confeccionen els dossiers d’activitats de l’alumnat i el dossier del docent2. Al dossier de l’alumnat hi venen detallades totes les activitats a realitzar, l’avaluació i la bibliografia i webgrafia de suport i ampliació. D’altra banda, el dossier del docent inclou totes les parts formals com els objectius,
2 Revisar els Annexos. Hi ha un dossier d’activitats per l’alumnat i un dossier pel docent de cada itinerari.
competències, continguts, metodologia i temporalització, avaluació i totes les activitats resoltes. Ha de quedar clar que tots aquests aspectes formals es poden adaptar a l’alumnat, com millor cregui el docent, ja que cada grup funciona d’una manera diferent.
4.2. Relació amb el currículum
És imprescindible ubicar i relacionar la temàtica que es vol desenvolupar a la proposta didàctica amb el currículum. En aquest cas s’ha pres com a referència el currículum LOMCE de Geografia i Història del Govern de les Illes Balears recollit a l’annex del mateix tenint en compte que és la legislació vigent en l’actualitat. D’aquesta manera, el treball de final de màster pretén seguir un ordre lògic dins la història i dins el currículum.
En conseqüència, a continuació s’exposen les cites literals dels continguts del currículum on s’ubiquen les temàtiques de cada proposta didàctica:
Itinerari 1: Els tresors arquitectònics de Madina Mayurqa.
“L’islam i el procés d’unificació dels pobles musulmans. La península Ibèrica: la invasió musulmana, al-Àndalus i els regnes cristians. La plena edat mitjana a Europa (segles XII i XIII). L’evolució dels regnes cristians i musulmans. L’emirat i el califat de Còrdova, els regnes de Castella i d’Aragó (conquesta i repoblació)” (BOIB núm. 73, 2015; 20).
Itinerari 2: Endinsa’t a l’art gòtic a través d’un fascinant itinerari pel casc antic de la ciutat de Palma.
“La plena edat mitjana a Europa (segles XII i XIII). L’evolució dels regnes cristians i musulmans. L’emirat i el califat de Còrdova, els regnes de Castella i d’Aragó (conquesta i repoblació). El regne de Mallorca. L’art romànic, el gòtic i l’islàmic. Art gòtic mallorquí (arquitectura religiosa i civil)” (BOIB núm. 73, 2015;
20).
Itinerari 3: Ruta per les més belles arquitectures modernistes de Palma.
“La ciència i l’art al segle XIX a Europa, Amèrica i Àsia” (BOIB núm. 73, 2015;
26).
4.3. Model d’itinerari didàctic
Aquest punt pretén exposar el model de les propostes didàctiques desenvolupades a continuació per tal d’establir una lectura i ordre lògics d’aquests itineraris.
Cada proposta compta amb 14 ítems, 10 desenvolupats de manera teòrica i altres 4, els darrers, només seran desenvolupats al dossier d’activitats dels annexos. D’igual forma que pràcticament tots els ítems apareixeran d’una manera més esquemàtica al dossier del docent.
Cal saber que degut a l’extensió d’aquest treball la bibliografia de cada proposta didàctica apareixerà en el còmput de bibliografia general. No obstant això, cada dossier té una bibliografia i webgrafia concreta que servirà als alumnes en cas de necessitar-la, per al desenvolupament de les tasques.
De manera que totes les propostes segueixen l’esquema que es desenvolupa a continuació:
Nom de l’itinerari: amb el nom de l’itinerari s’ubica la temàtica d’aquest.
Presentació: consisteix en un breu escrit que contextualitza l’itinerari dins una època historicoartística i pretén ser motivador i atractiu per a l’alumnat.
Fitxa tècnica: és l’esquema de l’itinerari, on apareix la durada aproximada i el recorregut en km, així com les parades que es realitzaran (amb punt d’inici i final), un mapa amb la ubicació d’aquestes, també es mostra la ràtio idònia per docent i algunes recomanacions.
Contextualització: vinculat al curs pel qual està pensada aquesta proposta didàctica i a la localització de la temàtica dins el currículum.
Objectius didàctics: en aquest punt es desenvolupen els objectius de la proposta didàctica que es pretén que els alumnes assoleixin.
Continguts: són tots els conceptes, procediments, destreses i habilitats i actituds que es pretén que l’alumnat treballi i assoleixi durant la proposta didàctica.
Competències: es desenvolupen les competències del currículum i de quina manera s’adquiriran amb el desenvolupament de la proposta didàctica.
Metodologia: en aquest punt s’exposen les metodologies actives i innovadores que es duran a terme durant la posada en pràctica de la proposta didàctica.
Temporització: lligada amb el temps en el qual distribueixen les tasques i l’itinerari de la proposta didàctica.
Avaluació: aquí es proposen dos mètodes d’avaluació per a cada itinerari.
Recursos i material: aquells que són útils per al correcte desenvolupament de la proposta i serveixen tant per l’alumnat com pel docent.
Activitats abans de l’itinerari: totes aquelles activitats d’introducció a la temàtica per a conèixer els aspectes bàsics abans de l’itinerari.
Activitats durant l’itinerari: aquelles activitats de desenvolupament que es duran a terme a mesura que avanci l’itinerari.
Activitats després de l’itinerari: aquelles activitats de consolidació després de la realització de l’itinerari.
Bibliografia i webgrafia: com el punt sobre recursos i materials, aquest punt localitza la bibliografia i webgrafia precisa que servirà per al desenvolupament de les tasques del dossier i per a l’itinerari.
4.4. Abans i després de l’itinerari didàctic
Respecte a les activitats que es realitzaran tant abans com després de l’itinerari, estan pensades per a introduir i consolidar l’aprenentatge al qual es pretén arribar amb el desenvolupament de les diverses propostes didàctiques.
Cal saber que, si s’aconsegueix motivar als alumnes a l’inici d’un nou tema amb jocs o activitats grupals, segurament l’evolució de la unitat didàctica sigui més fluïda.
Abans de tota sortida didàctica és necessari fer, al menys, una sessió introductòria on, a més, s’expliqui com s’avaluarà l’activitat. És important implicar als alumnes el màxim possible i en tot moment fer-los partícips del seu
aprenentatge i de la gestió d’aquest. No hem d’oblidar que les sortides didàctiques pretenen ser efectives en quant a l’aprenentatge significatiu, perquè aprendre de forma vivencial i implicant a l’alumnat aconseguim que s’apropi més a allò que volem ensenyar.
Tanmateix, a la sessió abans de l’itinerari didàctic es plantegen diverses tasques per a introduir quins continguts es duran a terme a tota la proposta. Un cop finalitzat l’itinerari, es podran dedicar una o dues sessions, per a consolidar allò après abans i durant la sortida didàctica.
5. Itineraris didàctics
5.1. Els tresors arquitectònics de Madina Mayurqa.
Presentació
Sabies que Madina Mayurqa és el nom que va rebre la ciutat de Palma durant l’ocupació musulmana? Poc a poc es va convertir en un gran nucli urbà on residien els governants musulmans. Varen implantar grans novetats en tots els àmbits de les ciències i varen crear un complex sistema hidràulic que abastia a tota la ciutat.
T’imagines com devia ser la nostra ciutat en cap el segle X? Amb aquesta proposta didàctica t’aproximaràs al nostre passar islàmic i a l’art que, amb molta dedicació varen crear, el denominat art hispanomusulmà. Visita els monuments històrics conservats com el Palau de l’Almudaina, els jardins de l’Hort del Rei, les murades i els banys.
Però i què hi ha dels centres de culte? Descobreix on es trobaven les principals mesquites de la ciutat i converteix-te en un vertader arqueòleg en recerca dels tresors de Madina Mayurqa.
Fitxa tècnica
Durada aproximada: 3’30 hores Recorregut: 2.5 km
Parades: 8 parades
La Seu
Palau de l’Almudaina
Arc de la Drassana
S’Hort del Rei
Porta islàmica de la Murada – Carrer del Mar
Banys àrabs
Basílica de Sant Miquel
Església de Santa Margalida Punt d’inici: Plaça de la Seu.
Punt final: Església de Santa Margalida.
Ràtio idònia: 15 alumnes per docent.
Recomanacions:
Metodològicament desenvolupada per a 25 alumnes amb 2 docents.
És recomanable dur aigua per hidratar-se.
Dur l’espatlla i cames cobertes per a l’entrada als centres de culte.
Respectar els edificis i monuments que es visitaran.
Establir un punt de trobada en cas de que es separi el grup.
L’entrada als Banys àrabs és de 2 euros per persona.
Contextualització
Aquest itinerari didàctic va destinat als alumnes de 2n d’ESO a l’assignatura de Geografia i Història. La proposta d’itinerari emmarcada dins els punts 27, 28 i 29 del bloc 3 del 1r cicle corresponent al currículum LOMCE d’educació secundària obligatòria de Geografia i Història del Govern de les Illes Balears.
D’acord, doncs, amb el currículum, els criteris d’avaluació i els estàndards d’aprenentatge corresponents a aquest tema són:
27. Analitzar l’evolució dels regnes cristians i musulmans en els aspectes socioeconòmics, polítics i culturals.
27.1. Comprèn els orígens de l’islam i l’abast que té posteriorment.
27.2. Explica la importància d’al-Àndalus a l’edat mitjana.
28. Entendre els processos relatius a les conquestes i la repoblació dels regnes cristians a la península Ibèrica i les relacions que mantenen amb al- Àndalus.
28.1. Interpreta mapes que descriuen els processos de conquesta i repoblació cristianes a la península Ibèrica.
29. Comprendre les funcions diverses de l’art a l’edat mitjana.
29.1. Descriu característiques de l’art romànic, del gòtic i de l’islàmic.
Aquesta proposta utilitza el treball cooperatiu per tal de ser el més inclusiva possible. Pel que fa al material, no en trobarem un adaptat a alumnat NESE ja que aquest està pensat per a tot tipus de perfil d’alumne. És cert que, en cas de necessitar un material més específic per a alumnat NESE, a continuació hi ha recursos per a ajustar-lo com sigui convenient segons les característiques de l’alumne en qüestió. També hem de tenir en compte que aquest itinerari està pensat metodològicament per a grups d’uns 25 alumnes. Seria necessari el suport d’un segon docent, ja que, per regla general, els alumnes d’aquest curs són menors d’edat. En quant a les activitats per a realitzar a l’aula abans i després de l’itinerari es poden realitzar amb el docent habitual.
Objectius didàctics
Els objectius didàctics que es pretenen assolir durant el desenvolupament d’aquesta proposta didàctica són:
1. Situar cronològicament l’època musulmana a les Illes Balears.
2. Assimilar la terminologia específica de l’art islàmic i usar-la amb precisió.
3. Conèixer i valorar les diferents variants d’art hispanomusulmà a Palma.
4. Entendre l’art islàmic a Balears com a creativitat humana i com a testimoni d’una època passada i valorar-ne la seva qualitat.
5. Relacionar l’estètica islàmica amb el respectiu context històric i cultural.
6. Analitzar les principals manifestacions d’art islàmic de Palma de manera documentada.
7. Prendre consciència de la importància del patrimoni medieval a les Illes Balears i de la seva conservació.
Continguts
Els continguts que es treballaran durant el desenvolupament d’aquest itinerari didàctic són:
Conceptes Procediments, destreses i habilitats
Actituds
1. Referents històrics durant el període d’Al- Andalus. Els orígens.
2. Localització i evolució de l’art islàmic a les Illes Balears.
3. Característiques
generals de l’art islàmic.
4. L’arquitectura islàmica.
4.1.L’arquitectura religiosa.
4.2.L’arquitectura civil.
1. Anàlisis de fonts històriques secundàries.
2. Descriure els trets essencials de l’art islàmic.
3. Explicar les
característiques
principals dels
monuments visitats.
4. Comprendre les diverses funcions de l’arquitectura islàmica.
5. Interpretar i situar en un mapa actual de Palma els monuments de l’art islàmic i entendre el procés de repoblació cristiana.
6. Adquisició i ús del vocabulari específic.
1. Consciència del valor i importància artística i patrimonial.
2. Respecte i compromís per a la conservació i difusió patrimonial.
3. Curiositat per entendre la societat de l’època.
4. Esperit crític per a comprendre el nostre passat.
