La dona a l’època dels castells: Edat Mitjana

L'edat mitjana abraça el segle V dC fins al XV dC. Aquesta destaca per l'establiment i consolidació d'una societat economicopolítica social anomenada Feudalisme. En aquest context, es van crear grans extensions de terres (latifundis) dominats per un senyor feudal noble on, per altra banda, els pagesos eren els que cuidaven i feien feina a les seves terres a canvi de protecció. L'economia bàsica de l'edat mitjana era rural basada en el conreu i rendiment de les terres, per aquest motiu, qui posseïa les terres tenia el poder. Aquestes zones de producció, anomenades feu, havien de servir per abastir les necessitats dels pagesos i nobles.

Una altra característica d'aquesta societat feudal és la seva organització jeràrquica amb estaments socials inamovibles, és a dir, el teu lloc de poder en la societat estava marcada de naixement i no es podia davallar ni pujar de posició. Aquesta societat estamental agrupava quatre grups principals: Per damunt de tots tenim el monarca el qual gaudia de poder absolut.

En segon lloc, hi situam els nobles els quals eren els posseïdors de les terres i els encarregats de defensar-les. Per sota, hi havia els clergues dedicats a l'oració a partir de la qual expandiren i consolidaven la nova religió cristiana. Així, l'església va començar a gaudir de molt de poder, establint la societat catòlica. Per davall de tots, la gran majoria de la població era pagesa els quals feien feina a les terres dels senyors per sobreviure. Hi havia dos tipus principals de pagesos: Per una banda, els serfs que depenien dels nobles i, a canvi de protecció, havien de conrear les seves terres, pagar una sèrie d'impostos, donar-los una part de la collita a ells i als clergues el delme (desena part de la collita). Per altra banda, una minoria eren pagesos lliures propietaris de les seves pròpies terres i els quals estaven absents de donar serveis.

Tot i això durant el segle XII va començar a alçar-se amb molta força un nou estament social: la burgesia el poder dels quals no venia de les terres sinó del comerç i indústria.

L'aparició d'aquest nou grup va ser gràcies al desenvolupament de les grans ciutats, on els artesans vivien del seu propi treball i van crear diversos oficis i especialitzacions d'aquests.

D'aquesta forma aquests nous treballadors van organitzar-se jeràrquicament en gremis:

agrupacions de treballadors d'una mateixa professió per defensar-se i organitzar-se mútuament.

Per damunt de tot hi havia el mestre el qual era el propietari del taller i el de més experiència.

En segon lloc l'oficial feia anys que treballava a la tenda i era el segon al comandament

4Ferrer Valero, S. (2019). El papel de las mujeres en la historia de la humanidad. Santillana Educación De Vega, E. (1992). La mujer en la historia. Madrid. Anaya.

d'aquesta. Finalment l'aprenent el qual feia molt poc temps que realitzava aquesta professió, i executa les tasques més banals i senzilles per anar progressant i millorant.

Finalment cal mencionar la creació de les anomenades "Querelles de les Dones". Durant tota l'edat mitjana la dona va patir de grans dificultats per poder accedir a una formació acadèmica i, sobretot, a les ensenyances superiors a les quals no eren benvingudes. Tot i això, moltes d'elles van lluitar per accedir-hi i demostrar la seva intel·ligència. Per aquest motiu, a les darreries del segle XI, van aparèixer a França les querelles de les dones on es volia alçar la veu i mostrar les capacitats i intel·lecte de les dones per poder arribar a gaudir lliurement d'una educació en tots els nivells. En aquesta revolta hi van participar tant homes com dones, la impulsora de la qual va ser Christine de Pisan, de la qual en parlarem d'aquí poc.

4.2.3.2. La situació de la dona segons el seu estament social

 La dona noble que habitava als castells

Per la societat feudal la dona noble era vista com un instrument per augmentar les terres de la família gràcies al matrimoni elegit per aquesta. Tots els homes i dones de les grans esferes de poder no tenien decisió sobre el seu casament, ja que en aquell temps es casaven per diners i no per amor. D'aquesta forma la família, i segons els seus interessos econòmics, decidien l'enllaç dels seus fills i filles des d'abans del seu naixement. Cal mencionar que en aquestes unions es realitzaven a edats molt primerenques i, la majoria de vegades, la diferència d'edat era molt gran. A més, com que era molt comú en aquella època tenir molt de fills, moltes de les filles segones o terceres que no es casaven, acabaven vivint a monestirs o convents adinerats on poden rebre una molt bona educació i sabers.

A mitjan segle XII va aparèixer al país francès la cultura trobadoresca amb la qual va començar el culte als cavallers i l'amor cortès. Aquesta va canviar la perspectiva i visió que es tenia cap a la dona transformant-la en un ésser diví que havia de ser honorat i estimat. Gràcies en aquest nou enfocament, va iniciar-se el debat sobre la idea d'estimar i d'estar amb algú per amor i no per interessos econòmics. Els trobadors, els que practicaven la poesia trobadoresca, havien de lloar a la dama i aconseguir el seu amor representant la personalitat i ideal d'un bon cavaller: educat, amable, fidel, entre altres. Encara que no sigui un fet molt conegut, cal mencionar que també hi va haver dones trobadores com, per exemple, Beatriz de Día o Clara d'Anduza. Aquestes eren increïbles rimadores i, els seus poemes exigien als cavallers ser estimades com corresponien.

La dona noble podia accedir a una educació i, en els primers nivells d'ensenyança, anaven nins i nines plegats. A més, podien convertir-se en senyores feudals de les seves pròpies terres. Per l'estament noble estava ben vist que les dones aprenguessin activitats que s'han considerat entreteniments masculins com la caça o fer volar ocells. També, gaudien de molt temps lliure que dedicaven a la música, ja que no s'encarregaven de les tasques de la llar ni dels seus fills. Aquestes disposaven de minyones i dides que feien les feines, per tant, la seva tasca era dirigir i organitzar-les.

Les dones nobles terratinents tenien grans poders, ja que podien tenir les seves pròpies terres, controlar els seus serfs, fer testament i denunciar i ser denunciada. Segons l'església, les nobles solteres o viudes podien arribar a tenir els mateixos drets que els homes en alguns termes, com per exemple el d'herència, però durant el matrimoni els seus drets depenien del seu marit fins a la seva mort. Quan aquest moria la dona podia seguir gaudint dels seus propis territoris, juntament amb els del seu home, fins i tot si es tornava a casar. El paper de la dona noble va ser molt important durant tota l'edat mitjana encara que, tot i això, molt poques van poder desenvolupar la seva autoritat totalment davant atacs o la defensa dels seus castells. Aquestes actuacions només es podien dur a terme durant l'absència del pare o marit, sobretot quan anaven a la guerra, ja que sempre havien de dependre d'una autoritat masculina. En aquests moments de llibertat les senyores feudals van demostrar la seva intel·ligència i capacitat de dirigir i gestionar per elles mateixes les terres. Fins i tot, moltes van decidir acompanyar als seus marits a les guerres de creuades.

 La dona a la casa del senyor

Les dones de l'edat mitjana que s'incorporaven als convents o monestirs ho feien per diverses raons: per manament de la família, per voluntat pròpia o per evitar el matrimoni i maternitat. Com s'ha mencionat a la contextualització, l'església i la religió cristiana eren molt importants, per aquest motiu era ben vist i prestigiat dedicar la vida a Déu.

L'organització dels convents era també jerarquitzada on, per damunt de totes, hi havia les abadesses i les superiores les quals exercien molt de poder encara que, com era comú, havien de dependre d'una autoritat masculina perquè no podien posseir un control absolut. A més, molts d'aquests monestirs eren autosuficients on les d'alt càrrec es convertien en administradores, ja que la gran majoria eren petits i de classe baixa, els rics i adinerats eren una minoria.

Gràcies en aquests moltes dones van poder accedir a una educació igualitària entre homes i dones, que d'una altra forma no haguessin pogut gaudir, ja que eren els principals centre

de saviesa abans de la creació de les universitats. Aquí les dones van poder dedicar-se en cos i ànima a la seva formació i estudi de diverses ciències i arts. Algunes d'elles van ser molt conegudes a la seva època com Hildegarda von Bingen, de la qual parlarem en breus. Les tasques als convents femenins eren molt diverses, algunes d'elles s'encarregaven de dibuixar i fer il·lustracions de còpies manuscrites on, algunes d'elles signaren amb el seu nom.

També cal mencionar la figura de les Beguines, un moviment femení que va sorgir a Bèlgica i que volia dedicar la seva vida a la fe i auxili als altres, independents dels ordres dels monestirs, un acte molt revolucionari per aquells moments. Aquest va perdurar fins al 2013, quan va morir la seva darrera portaveu.

La majoria d'homes de l'església, i el que no hi formaven part, van voler impedir la independència de la dona i el desenvolupament i treball del seu intel·lecte. Per aquest motiu van implementar tot un conjunt de mesures per limitar-les i impedir la seva formació acadèmica.

Al segle XVI amb la Contrareforma aquestes prohibicions es van accentuar. Tot i això, la vida de la dona als convents femenins va ajudar-les a desenvolupar-se personalment i intel·lectualment en un lloc allunyat de les limitacions i inferioritats.

 La dona a les primeres urbanitzacions

Amb floriment de les ciutats i l'aparició dels artesans i la creació dels gremis, les dones van tenir accés a aquesta nova forma de vida i treball. Encara que seguien cobrant salaris inferiors als homes i, a més, havien de seguir dedicant-se al treball a casa. Als gremis les dones podien treballar com aprenents, però hi havia molt poques que podien aconseguir convertir-se en oficials o mestres i, la gran majoria eren les viudes d'aquests. Les dones van aparèixer i treballar en tots els diversos oficis que hi havia a les ciutats medievals, fins i tot, molts d'aquests eren desenvolupats només per dones.

Cal remarcar que en alguns països d'Europa, com França, hi va haver un conjunt de dones solteres a les quals se'ls va donar l'oportunitat de treballar a canvi d'un salari, encara que se'ls hi prohibia casar-se. D'altres, encara que casades, van decidir seguir fent feina independentment del seu marit. Aquest col·lectiu de dones s'han anomenat "Femmes Soles" i havien d'assumir que, si hi havia moments de crisi, elles haurien de respondre per si soles sense ajuda de ningú. Aquest fet va suposar un gran avanç per la independència econòmica de la dona.

A més, al segle XIII van començar a obrir-se escoles a algunes ciutats on les dones van començar a guanyar-se els seus primers diners treballant com a mestres.

Però aquesta llibertat de feina que van gaudir no va durar molt i va anar reduint-se, ja que van aparèixer col·lectiu d'homes que no veien en bons ulls aquest avanç. Per aquest motiu,

molts de gremis van decidir prohibir l'accés de les dones als alts càrrecs dels gremis o obligant-les a casar-se per poder exercir. Moltes d'aquestes restriccions van ser provocades per la crisi econòmica i política dels segles XIV i XV on se'ls donava prioritat als homes per aconseguir treballar, per tant, la dona sempre quedava relegada a un segon pla. Encara que cal remarcar que l'edat mitjana, i sobretot les ciutats, van donar a les dones més llibertat econòmica per poder dedicar-se a una professió guanyant els seus propis diners, un avanç que l'edat moderna va aturar dràsticament.

 La dona pel feu

Com s'ha mencionat al principi, l'edat mitjana destaca per basar-se en una economia totalment rural. La inestabilitat al camp, a causa de la dependència del clima, feia que tant homes com dones haguessin de treballar molt per subsistir i poder pagar els impostos. Per tant, les dones havien de treballar en tot moment, sense que el seu estat civil del moment influís. Els pagesos feien una feina molt igualitària perquè el que realment importava era la subsistència de la família durant tot l'any. Les dones del camp, a més de fer les tasques de la llar, també passaven gran part del dia dedicant-se al camp i al seu conreu. A més, a causa de la llunyania de les terres dels nuclis urbans, moltes d'elles havien d'exercir com a sanadores emprant remeis naturals.

En moltes famílies, tant homes com dones, havien de dedicar-se a altres feines per poder acabar de completar els seus ingressos. En el cas dels homes, treballaven a altres camps i, en el cas de les dones com a minyones. Per tant la dona patia grans jornades de treball tant al camp com a la llar. A més, cal mencionar que seguien cobrant salaris més baixos que els homes per la mateixa tasca. Cal mencionar que s'han trobat documents del segle X que mostren que, en termes econòmics, les decisions dels camperols se solien prendre conjuntament o, també, en alguns casos era la dona tota sola la que s'encarregava de l'administració econòmica. Per tant, la dona tenia una gran responsabilitat en termes de diners a l'àmbit rural. Tot i això, al llarg de l'època la seva situació no va millorar gaire, fins a l'aparició i prosperitat de les ciutats que van suposar la incorporació de nous treballs i mètodes de viure.

4.2.3.3. L’edat mitjana per les dones a altres cultures

En aquest cas parlarem del desenvolupament d'una nova religió l'any 622 dC a la península d'Aràbia diferent de la cristiana, l'Islam. Aquesta va ser expandida ràpidament pel profeta Mahoma el qual predicava la paraula del déu Al·là, i el seu llibre sagrat és l'Alcorà.

Abans de l'aparició d'aquesta nova cultura hi havia civilitzacions que consideraven a la dona com a centre de la família i tenien papers molt importants en diversos àmbits, encara que

la gran majoria eren societat eminentment patriarcal. Una vegada instaurat l'Islam i amb la mort de Mahoma, la situació de les dones va anar a pitjor les quals van patir un gran empresonament i sotmetiment, convertint-les amb objectes del pare o marit i, els seus fills no els pertanyien. A més, no podien accedir a una educació, molt semblant al que passava a Europa amb el cristianisme.

Cal remarcar que els valors d'inferioritat i repressió brutal que han patit les dones durant tots els segles, molts són causats per la manipulació i falsificació dels llibres sagrats on, molts eclesiàstics aprofitaven l'analfabetisme i fanatisme dels seus seguidors per instaurar aquesta ideologia i valors.

4.2.4. La dona durant els grans imperis: Edat Moderna ⁵