La dona a les coves: Prehistòria

2 Méndez, D. (2021). Las mujeres también cazaban en la Prehistoria. XL Semanal.

https://www.xlsemanal.com/conocer/sociedad/20210205/mujeres-cazadoras-prehistoria-antropologia-excavaciones-america.html?fbclid=IwAR0RpnL2sIlskJ3M_0idq4aruXqBc-89xpWkW69RL5iIasVIKE0BvmTosGE

Ferrer Valero, S. (2019). El papel de las mujeres en la historia de la humanidad. Santillana Educación Cintas Peña, M. (2019). ¿Quién ejercía los cuidados en la prehistoria? The Conversation. Recuperat de https://theconversation.com/quien-ejercia-los-cuidados-en-la-prehistoria-112452

La prehistòria és l'etapa més llarg i desconeguda a causa de la inexistència de documents escrits que ens donin informació, sobre la realitat i forma de viure dels primers homínids. Per aquest motiu, l'única forma d'intentar donar resposta i conèixer com era la vida en aquells temps ha estat mitjançant l'anàlisi i interpretació de les restes arqueològiques. La inexistència de textos ha provocat la corrupció de les conjectures per la visió patriarcal i andrògina, dominant els valors d'inferioritat cap a dona.

Així, avui en dia s'estan realitzant molts d'esforços per rompre aquests estereotips i imposicions, intentant treballar i analitzar la prehistòria des d'una altra perspectiva incorporant als dos sexes per igual. I és que, la ciència es caracteritza per ser una àrea empírica i objectiva pel qual, qualsevol interpretació marcada per una ideologia o valors irrespectuosos, no es pot considerar una realitat indestructible.

4.2.1.2. Canviem la mirada de l’inici de la humanitat

Els descobriments arqueològics trobats arreu del món han servit als investigadors/es per marcar tres grans etapes dins la Prehistòria: Paleolític, Neolític i Edat dels Metalls. A més, han permès conèixer els canvis i característiques en la vida dels nostres avantpassats com, per exemple, la seva alimentació, higiene, estil de vida, creences religioses, entre altres.

Des de les primeres anàlisis i interpretacions s'han descrit als homes prehistòrics destacant les seves grans qualitats físiques i astúcia. En canvi, la dona prehistòrica s'ha vist com un ésser dèbil i feble que executa les tasques més senzilles i amb menys risc. Així, a les imatges presents als llibres de text a les escoles, la dona es mostra representada de genolls amb una postura de submissió acomplint activitats simples. Per altra banda, els homes se'ls representa caçant grans preses amb una posició dominant. Aquestes interpretacions han estat marcades pels valors i ideologies patriarcals, escrivint el passat cegat per aquests sentiments d'inferioritat cap a la dona. Afortunadament, documents i investigacions més recents han pogut desmantellar gran part d'aquests falsos anàlisis per demostrar, de forma científica i consolidada, la realitat sense veure's afectada i manipulada per aquests valors.

D'aquesta forma s'ha pogut comprovar que les armes i utensilis descoberts no ens serveixen per determinar quin sexe desenvolupava aquella tasca. És a dir, gràcies a aquestes descobertes es podia saber quines activitats executaven, però no qui les duia a terme. D'aquesta forma és impossible demostrar totalment quines eren les tasques dutes a terme per cada grup.

A més, la caça de grans animals no era l'activitat més important ni la més comuna, ja que moltes vegades eren animalons petits pels quals es necessitaven eines de caça més petites, que també requerien grans habilitats. Igualment, la recol·lecció d'aliments era una activitat imprescindible

per la supervivència. És necessari remarcar que s'han descobert tombes arreu del món, datades d'aquesta època, on jeien joves amb armes. Des d'un primer moment es van pensar que eren homes, però després d'analitzar les restes s'ha demostrat que eren dones. El fet que fossin enterrades amb les seves armes demostra que eren considerades líders guerres i grans caçadores, verificant i consolidant la divisió de tasques per tal d'assegurar la supervivència. Així, s'ha calculat que al voltant del cinquanta per cent dels caçadors eren dones emfatitzant la igualtat entre les tasques.

D'aquesta manera aquestes reformulacions i noves anàlisis han conclòs en què, durant la primera etapa de la humanitat, totes les tasques es duien a terme independentment del sexe perquè el que realment importava era sobreviure. Així, l'estratègia del treball en grups i la coordinació van ser imprescindible pels primers éssers humans. Pel que fa a les restes artístiques conservades arreu del món, sempre s’ha considerat que van ser desenvolupades pels homes.

Però, segons estudis recents van analitzar les empremtes dactilars demostrant, de forma científica, que moltes d'aquestes obres van ser executades per dones.

Gràcies a les noves investigacions s’ha verificat que, durant la primera etapa de la prehistòria, no existien els valors d’inferioritat i desprestigi cap a la dona. Tot i això, tot un conjunt d’investigadors i investigadores han relacionat l’inici del Neolític, i l'aparició de l'agricultura i la ramaderia, amb el desenvolupament inicial dels valors patriarcals. Així, la creació de les primeres eines van facilitar la feina al camp provocant l'aparició de l'anomenat excedent. Aquest dóna pas a l'aparició del comerç establint relacions amb altres pobles. A partir d'aquí, els homes es van decantar cap a les activitats més comercials i les dones, en canvi, van quedar-se a les cases. D'aquesta forma, elles van encarregar-se de tenir cura dels animals i fer les activitats agrícoles.

Cal mencionar, que investigacions recents han demostrat que les dones foren les precursores de la revolució de l'agricultura al Neolític. A més, analitzant les restes humanes es poden establir relacions de complexitat física i força entre les dones del Neolític i les dones atlètiques de l'actualitat. D'aquesta forma s'establí el món rural com a lloc irrompible per la dona. Cal no oblidar que, amb l'aparició del comerç es produïren els primers enfrontaments bèl·lics, on les dones també van ser relegades. Així, es va començar a veure al gènere femení com objecte d'intercanvi en conflictes i interessos familiars o de la població. D'aquesta forma es comença a refermar el patriarcat, on els homes s'alcen amb gran poder, deixant de banda i desprestigiant les capacitats de les dones. Així, van passar de l'objectiu de supervivència grupal a la submissió i control de la dona pels homes.

Per concloure, s'ha de mencionar que és imprescindible incorporar la perspectiva de gènere a l'arqueologia, amb la voluntat d'acabar amb les distorsions de la realitat provocades pels valors i ideologies d'inferioritat cap a la dona. Així, les noves investigacions més igualitàries han romput amb la mitja i manipulada realitat la qual se'ns ha estat imposada des de petits. D'aquesta forma, encara que moltes teories es basen en hipòtesis a causa de la falta de documents escrits, el que si es pot dir amb exactitud, és que la veritat no és la que ens han plantejat des de segles enrere. Per això, és molt important redescobrir als infants aquesta realitat, i ser els més objectius possibles sense caure en prejudicis ni estereotips.

4.2.2. La dona a les primeres grans civilitzacions: Edat Antiga ³