La dona a les primeres grans civilitzacions: Edat Antiga

L'Edat Antiga suposa el final de la prehistòria i, com a conseqüència, l'inici de la història de la humanitat amb l'aparició de l'escriptura. En aquest període sorgeixen les grans primeres civilitzacions: Mesopotàmia, Egipte, Grècia i Roma encara que, evidentment, van sorgir moltes altres a tot arreu del món. Totes aquestes van establir-se a zones molt fèrtils i a la vora dels rius, fet molt important perquè l'economia es basava en el conreu del camp com a forma de subsistència. A conseqüència de l'aparició d'aquestes societats es crearen les primeres religions politeistes (creien amb més d'un Déu), aparegueren les organitzacions socials amb diverses posicions de poder hereditàries, van redactar-se els primers textos legislatius de la història i aparegueren les primeres llengües i alfabets.

Pel que respecta a les dones, els primers escrits i documents que s'han trobat van ser redactats per una dona, Enheduanna, filla d'un sacerdot de Mesopotàmia. Ella va viure a una de les primeres grans civilitzacions de l'antiguitat al poble dels Arcadis. Amb l'alçament d'aquestes quatre grans societats, neix i s'estableix el patriarcat com a ideologia principal, consolidant i perpetuant uns valors i cultura de sotmetiment i inferioritat cap a la dona. Aquesta ideologia es basava en quatre grans punts:

Primer de tot, amb el matrimoni les dones es convertien amb objecte del marit on la seva finalitat era la d'engendrar. En segon lloc, la tasca natural de les dones era dedicar-se a la llar sent una bona dona i mare. Per tant, els nins i les nines no rebien la mateixa educació; la d'elles anava encaminada a saber fer les tasques de la casa i, la d'ells cap a la guerra i fora del nucli familiar. En tercer lloc, comencen a aparèixer les primeres crítiques i prejudicis respecte al cos de la dona. Finalment, les dones tenien prohibit tenir relacions extramatrimonials, fet que

3 Ferrer Valero, S. (2019). El papel de las mujeres en la historia de la humanidad. Santillana Educación

als homes sí que els hi estava permès, per poder assegurar que els fills eren realment del seu home.

4.2.2.2. La dona a les quatre grans societats antigues

 La dona a Mesopotàmia

Aquesta va ser una de les primeres grans civilitzacions que van existir, on el poder i domini requeia sobre els monarques i les dones no posseïen cap poder. L'educació de les dones es basava a convertir-se en bones dones de la llar i mares, així se les negava l'accés a una formació digna. Però tot i això, algunes d'elles van decidir imposar-se per damunt aquestes lleis desigualitàries i van desenvolupar treballs liberals.

En aquest context cal mencionar el naixement de les primeres comares, ja que en aquells temps les pràctiques abortives eren castigades per la llei negant a la dona poder decidir sobre el seu cos i la seva vida. Aquest fet va provocar que moltes dones morissin a causa d'emprar procediments nocius i perjudicials, per la seva salut amb el seu intent d'avortar. Així, les comares van anar adquirint molts de coneixements de generacions rere generacions per facilitar, en la mesura del possible, els dolors del part i evitar els embarassos. Cal remarcar que aquesta situació es va donar fa seixanta-un segles, però, desgraciadament, en l'actualitat encara hi ha països on l'avortament no és legal.

Una altra tasca que desenvolupaven les dones era la de sacerdotessa, "les Naditu", encapçalades per les filles de famílies adinerades. Aquestes eren dones molt intel·ligents i intel·lectuals presents en totes les societats mesopotàmiques del moment, on destacaven les seves arts pels negocis.

Pel que fa a la redacció dels primers codis de lleis, ja en els primers documents legislatius de les grans primeres civilitzacions s'establiren lleis respecte a la dona. En aquest cas podem d'estar el Codi d'Hammurabi, una de les més conegudes arreu del món. En aquest, l'obligació i responsabilitat de les dones era estar a casa seva i desenvolupar amb èxit totes les tasques de la llar i, no podien gaudir d'una vida pública com els homes. A més, les dones que volguessin divorciar-se del meu marit o tinguessin relacions fora del matrimoni serien castigades, fets que els homes podien fer sense problemes. Tot i això, cal mencionar que tenien dreta a rebre béns i propietats arribades a través d'una herència.

 La dona a Egipte

Pel que respecta la civilització egípcia, teòricament la llei era igual tant per homes com per dones. Encara que s'ha comprovat que a la pràctica la realitat no era aquesta, ja que sobretot

als altres càrrecs de poder i administració les dones no tenien quasi participació. Al segle VII aC, daten els primers documents i textos respecte al matrimoni en termes econòmics i propietaris. A més, a diferència de Mesopotàmia, a Egipte els divorcis no estaven regulats per una llei, per tant, el podien demanar tant homes com dones. Així i tot, la infidelitat de la dona era mal vista a la societat egípcia, però la de l'home estava acceptada.

Com és ben conegut, la posició social a la qual naixies et dotava de més o menys lliberts i poder. Per aquest motiu, pel que fa a les dones faraones de l'Antic Egipte, només els homes podien arribar al poder, elles el podien tenir però no desenvolupar-lo. Els monarques practicaven la poligàmia on existia la dona principal i, totes els altres, romanien a una sala només per elles. Aquests se solien casar amb filles de grans poderosos d'altres indrets d'Egipte per augmentar el seu poder, fent un intercanvi com si fossin objectes. Fins i tot, a vegades es casaven amb la seva pròpia família. En aquest context, les úniques que gaudien d'una certa independència econòmica era la mare i les germanes del faraó les quals lideraven l'explotació de les seves pròpies terres i aconsellaven en termes de govern.

Pels faraons i les seves lleis tot el poble era igual. Així, les dones podien dirigir i posseir les seves pròpies terres, fer negocis propis, la seva paraula tenia valor i importància als judicis i no necessitaven cap acceptació per poder tenir una vida pública. Evidentment, aquests drets i llibertats no eren iguals per totes les dones de tota classe social. A més, evidentment, la igualtat no era del tot real, ja que seguien sense poder accedir als alts càrrecs.

Pel que fa a les dones de classe alta, aquestes podien gaudir de moltes llibertats abans esmentades. A més, no havien de desenvolupar les tasques de la llar, només dirigir-les perquè posseïen esclaus i minyones que feien les feines. Per altra banda, les dones de classe baixa havien d'executar totes les activitats de la casa, mentre el marit feia treballs fora del nucli familiar. Tot i això, desgraciadament, el contacte amb les societats romanes i gregues van provocar el fi d'aquestes llibertats, veient-se obligades a dependre d'un home per seguir amb les seves activitats. Per altra banda, els romans i grecs no van introduir a la seva societat la igualtat davant la llei d'homes i dones que hi havia a Egipte, perpetuant i arrelant la societat patriarcal.

 La dona a Grècia

Aquesta civilització es va convertir en el bressol de la cultura occidental europea. Aquí, les places de les ciutats (àgora) es van convertir en el centre intel·lectual del moment, consolidant-se els/les grans pensadors/es de la història. Així, Grècia es va establir com a centre del saber.

A la societat grega, les dones no podien tenir una vida pública, com si la tenien a Mesopotàmia. En aquest context apareix el "gineceu", una estança de la casa on només habitaven les dones i es dedicaven a acomplir les tasques de la llar. A Grècia, la família era anomenada "oikos" on l'únic objectiu de la dona era tenir descendència. Tot i això, les dones de col·lectius més pobres van haver de deixar la seva llar per cercar feina per sustentar a la família, complementant la feina a casa amb la remunerada. A més, no tenien drets polítics i necessitaven dependre d'un home. Per aquest motiu, era molt comú trobar-se en dones exercint la prostitució a les polis gregues. La majoria d'elles eren esclaves o dones molt pobres els quals passaven a dependre de l'Estat.

Encara que cal mencionar que aquests valors d'inferioritat i desprestigi cap a la dona no es va desenvolupar a totes les polis de Grècia. Podem destacar les ciutats d'Esparta i Gortina on les dones gaudien de moltes més llibertats, drets i igualtats. Fins i tot, l'adulteri no els hi estava penat. Les dones d'Esparta eren honorades per donar a llum a grans i futurs soldats, essent aquesta la seva principal funció, havien de cuidar-se molt per crear els millors guerrers.

Pel que fa a la religió, aquesta donava el seu consentiment perquè les dones poguessin participar com sacerdotesses, ja que es considerava a la dona la connexió entre el mortal (humanitat) i l'immortal (divinitat). Però, evidentment, aquesta participació només solia estar permesa a les dones de classes acomodades.

Després del que s'ha anat comentant, podem concloure que Grècia va ser una de les principals responsables de l'arrelament del patriarcat, on la majoria dels seus textos i documents posen en segon lloc a la dona i implanten el masclisme a la societat. Tot i això, no tots els grecs van perpetuar aquests valors, cal remarcar que n'hi va haver d'altres que van deixar-les accedir a les seves escoles defensant les seves capacitats i intel·lecte. Tot i això, com era d'esperar, qualsevol text sorgit i escrit per una dona va ser infravalorat i menyspreat.

 La dona a Roma

Aquesta civilització també va ser una de les grans societats que van establir les bases de la cultura europea. Roma es caracteritza per ser un poble guerrer amb un objectiu molt clar, expandir el seu territori com fos i imposar la seva cultura. En aquest cas, com era d'esperar, van ser els hòmens els únics que van tenir la llibertat de poder lluitar per la seva pàtria.

Seguint amb el paper de la dona a l'època romana, les seves lleis dictaminaven que les dones eren inferiors als l'homes, per tant, necessitaven dependre d'ells. Tot i això, durant l'Imperi Romà amb l'emperador August, es van establir unes noves lleis on es donava la possibilitat a les dones d'eliminar la seva dependència només si havien tingut tres fills, eren

ciutadanes lliures i si eren esclaves alliberades. A més, també va intentar augmentar la natalitat i dictaminar la infidelitat femenina com a càstig arribant, fins i tot, a la pena de mort.

Al mateix que a Grècia, la família romana era molt important on hi havia el pare de família que dominava per damunt de tota la resta. En aquest context, apareixen dues formes de matrimoni: Matrimoni amb "manus" on la dona deixava de ser propietat del pare per ser objecte del seu marit. En segon lloc, el matrimoni sin "manus" on la dona seguia sent propietat del pare la qual cosa li donava més independència, ja que el pare no tenia tantes facilitats per controlar.

Tot i això, les dones romanes van poder gaudir de més llibertats que no pas les gregues. Per exemple, les dones romanes podien gaudir d'una certa educació i participar en les conferències encapçalades pels seus marits i, fins i tot, crear les seves pròpies. Un dels fets més curiosos i desconeguts és la creació de la primera manifestació femenina de la història a Roma l'any 195 aC, quan les dones adinerades de la societat romana van alçar-se per exigir que se’ls hi tornés els drets de posseir béns i riqueses. Gràcies a la seva veu i manifestacions pel carrer van aconseguir recuperar una de les seves llibertats.

Pel que fa al tema religiós, cal destacar la figura de "les Vestals" on el seu objectiu era adorar a la deessa de la llar sense poder mantenir relacions sexuals, ja que si eren descobertes podien arribar a ser enterrades en vida. A més, fora del món religiós, cal mencionar la figura de les gladiadores romanes, ja que s'ha demostrat la seva existència encara que molt minoritària.

Aquestes lluites van fer-se molt famoses i hi van participar des d'esclaves a dones de classe alta.

Tot i demostrar la seva capacitat de lluita i de guerra, molts homes veien en aquests combats desitjos sexuals i no pas admiració cap a les seves habilitats guerreres.

Finalment, cal mencionar l'impacte que va tenir el catolicisme per la societat romana, la qual va anar expandint-se i consolidant-se arreu d'Europa arribant, fins i tot, a altres continents.

La instauració d'aquesta com a única religió vàlida, va suposar l'inici de la persecució de totes aquelles persones que es van negar a convertir-se. Així, la proclamació del cristianisme va provocar la implantació i perpetuació definitiva del patriarcat arreu del món. Cal mencionar que a la Bíblia hi apareixen grans personatges femenins i, el mateix Jesús, permetia que qualsevol persona, independentment del seu sexe, pogués ser el seu seguidor. Per tant, la tasca que van fer els primers eclesiàstics va ser distorsionar i falsificar la realitat imposant els valors patriarcals. Aquesta visió i auge de la religió catòlica va seguir expandint-se segles rere segles.

4.2.3. La dona a l’època dels castells: Edat Mitjana ⁴