Dossier Didàctic - Heroïnes pel canvi: La història de la dona i la seva extensió a les aules de

7. Annexes

7.1. Dossier Didàctic

Aquest és el meu propi dossier didàctic que he elaborat per treballar la dona a les aules de primària. Aquest està enfocat principalment als alumnes de segon cicle, sobretot cinquè o sisè de primària. L’objectiu d’aquest és augmentar els recursos disponibles per treballar aquests valors i oferir idees perquè, de cada cop, es vagi fent més feina a les escoles per aconseguir que els i les nostres alumnes cresquin en llibertat i respecte. Totes les activitats que es proposen en el dossier estan pensades per realitzar-se en gran o petit grup, on el docent serà l’encarregat de guiar i moderar les distintes activitats proposades i la forma de feina. Així, els resultats finals seran molt més enriquidors i treballaran de forma cooperativa i conjunta. Encara que, si el/la

mestre/a ho considera, es poden fer individualment. A més, les propostes didàctiques poden modificar-se per poder adaptar-se a les característiques dels alumnes i situacions de l'aula. Per tant, aquest dossier no ofereix un sistema d’avaluació tancat, sinó que està totalment obert a realitzar-se els canvis i modificacions necessàries perquè encaixin amb les característiques dels distints infants que l’emprin, pretén ser un material adaptable.

7.2. Biografia Complementària i d’Ampliació del Dossier pels Docents

- Edat Antiga

 Cleòpatra ¹¹

La darrera faraona de l'antic Egipte, Cleòpatra VII, va néixer l'any 69 aC i pertanyia a la dinastia Ptolemaica, filla de Ptolemeu XII i Cleòpatra V, també coneguda com Cleòpatra VI. A més, també és una de les reines més conegudes d'aquest període històric. Ella era una dona molt culta posseïdora de grans coneixements de distintes branques del saber, com astronomia, medicina o política. Als seus escassos disset anys va convertir-se en reina amb totes les obligacions que aquest càrrec suposava, tasca que va haver de compartir amb el seu germà i futur marit Ptolemeu XIV.

Contínuament hi havia disputes entre els dos germans, per aquest motiu el temps que varen regnar junts va ser molt curt fins que, finalment, Cleòpatra va perdre el tron. Per aquest motiu, va plantejar la forma en què podia tornar a la vida política acabant per haver de fugir del seu regne. Però les desventures no van durar per sempre, ja que les guerres de l'Imperi Romà van arribar al seu país juntament amb el famós emperador Juli Cèsar. Aquest va decidir donar-li tot el seu suport i ajuda perquè aconseguís tornar a ser reina i, amb la mort del seu germà a la Guerra d'Alexandria, obtingué el tron una altra vegada.

Com és ben conegut, Cleòpatra va tenir dos grans amors, Juli Cèsar i Marc Antoni, amb els quals va tenir un i tres fills respectivament. Amb la mort de la seva primera parella al camp de batalla, Cleòpatra coneix a Marc Antoni el qual es va suïcidar a causa de ser perseguit per les tropes d'August amb qui va perdre la Guerra Ptolemaica. Després d'aquest succés, l'objectiu d'aquest era emportar-se a Cleòpatra a Roma com a presonera, demostrant així la seva victòria i corresponent incorporació d'Egipte a l'Imperi Romà. Per aquest motiu, veient les seves pretensions Cleòpatra va decidir llevar-se la vida demanant ser enterrada amb el seu gran amor Marc Antoni i, avui en dia, se segueix sense saber on estan enterrats.

La vida de Cleòpatra sempre ha estat marcada per les seves relacions sentimentals i no pas per la seva intel·ligència i capacitats de lideratge i guerra. Els redactors romans van voler desprestigiar-la i posar en dubte les seves capacitats de sobreposar-se per damunt de l'Imperi Romà. D'aquesta forma sempre s'ha considerat que els seus èxits han estat gràcies a la seva bellesa i seducció, i no pas el seu intel·lecte i capacitat de govern.

11 Santiago, M. (2012, 10 maig). Bibliografía Cleopatra. Red Historia. https://redhistoria.com/biografia-de-cleopatra/

 Hipàtia ¹²

Hipàtia va ser una gran matemàtica i filòsofa que va néixer l'any 370 dC a Alexandria, filla de Teó d'Alexandria el qual també va ser un gran filòsof i matemàtic. Per la seva localització geogràfica, la seva ciutat s'ubicava a Egipte encara que estava dominada per l'Imperi Romà, però, tot i això, va rebre una educació i cultura grega.

El seu pare la va educar tenint en compte els arquetips grecs perquè es convertís en un ésser humà ple de bellesa, intel·ligència i sabers. Per tant la seva formació es va centrar a desenvolupar-se completament com a persona en tots els aspectes i, per donar per acabat tot el seu procés, va viatjar a Roma i Grècia per estudiar filosofia, astronomia, física, lògica i matemàtiques. Gràcies a tota la seva trajectòria acadèmica, pel seu propi peu es va convertir en directora del Museu d'Alexandria on redacta grans obres sobre complexitats de diversos sabers.

Encara que molts dels seus textos s'han perdut, cal destacar el més llarg sobre àlgebra, i uns altres vuit sobre geometria. Tot això en una època dominada per homes sense opcions per l'ensenyament de la dona. A més, les seves famoses conferències sobre Plató i Aristòtil va dur-la a convertir-se en professora atracant a molts d'oients i deixebles. També, se dur-la considera dur-la inventora de l'aeròmetre que s'empra per mesurar les propietats físiques de diversos gasos, juntament amb molts altres dels quals va ser partícip en el seu procés de creació: astrolabi, hidroscopi, hidròmetre, entre altres. Per aquest motiu, avui en dia molts d'estudiosos del tema consideren que molts dels escrits de Teó van ser creats per la seva filla, confirmant que la seva saviesa i intel·lecte superava a la del seu pare.

En el transcurs dels segles han estat molts els historiadors i historiadores que han parlat i analitzat la seva biografia, encara que hi ha hagut dos punts de vista principals: Per una banda, els que la consideraven una bruixa, dominats per la visió d'inferioritat cap a la dona i, per altra banda, els que la veien com una dona model dotada de grandíssima intel·ligència. Tot i això, la seva vida i personalitat és honorada i respectada per haver deixat de banda els prejudicis del seu temps i demostrar la seva validesa i capacitats. Durant la il·lustració el nom d'Hipàtia va tornar a ressonar estimant-la una de les primeres assassinades per la religió i la darrera sàvia de l'època antiga.

Com s'ha acabat de mencionar, la seva mort va estar relacionada amb el tema religiós, ja que ella era politeista en una societat on el cristianisme s'havia imposat com l'única religió vàlida. Per tant, en aquest context van néixer les primeres persecucions dirigides a totes aquelles

12 García Soto, M. (s.d.). Hipatia, sabia y mártir. Radio CEPOAT: El Canal de la Historia.

https://www.um.es/cepoat/radio/category/mujeres-e-historia-antigua/

persones que no practicaven la religió catòlica. Hipàtia es va negar a ser sotmesa la qual cosa la va portar a ser criticada pel bisbe Ciril d'Alexandria de bruixa i fetillera. Finalment l'any 415 i lluitant per la llibertat de culte va ser violada, apallissada i arrossegada per tota la ciutat per un col·lectiu de monjos fins a posar fi a la seva vida. Els monjos van fer servir el seu brutal assassinat com a exemple del que suposaria per les persones que no es volguessin convertir, i el van justificar basant-se en les falses crítiques rebudes per part dels eclesiàstics sobre el fet de ser una bruixa manipuladora. La seva mort va retrunyir per tota la seva ciutat, Alexandria.

- Edat Mitjana

 Christine de Pizan ¹³

Christine de Pizan va néixer el 1364 a Venècia, i era filla de Tommaso da Pizzano, un savi reputat intel·lectual. Encara que va passar els seus primers anys de vida a Itàlia, la majoria de la seva biografia es centra a França quan el seu pare comença a fer feina pel rei Carles V, gaudint així d'una bona situació econòmica i social. El seu pare era un home de mentalitat oberta i es va negar a discriminar als seus fills pel seu sexe, donant-los a tots l'oportunitat de disfrutar d'una educació formal. Gràcies als seus valors, Christine va aprendre lectoescriptura i va rebre classes d'història, filosofia i medicina. Amb la seva arribada a la cort del rei Carles V, va poder aprofitar la lectura de grans llibres presents a la Biblioteca Reial del palau.

Des de ben petita va demostrar les seves grans habilitats i intel·ligència, començant així escrivint cançons i balades per la cort del rei. El seu pare, Tommaso da Pizzano, va voler aprofitar la bona relació que tenia amb el rei perquè es pogués casar amb home reputat. De Pizan va casar-se a l'edat de quinze anys amb Etienne de Castel, elegit pel seu pare per la seva posició social i personalitat. Christine i Etienne van gaudir d'un bon matrimoni i van tenir tres fills. A l'edat de vint-i-cinc anys la seva vida va canviar dràsticament amb la mort del seu pare i marit, trobant-se sola amb tres fills a càrrec seu. Sense ningú que la pogués ajudar i patint grans problemes econòmics, Christine va decidir guanyar-se la vida per si mateixa escrivint i venent els seus llibres. A més, va ser encarregada de dirigir un taller d'escriptura on feien feina mestres en cal·ligrafia, enquadernadors i pintors de miniatures.

Per augmentar els seus ingressos i reputació, va enviar escrits a grans personatges del moment els quals van quedar meravellats, estenent les seves obres per tota Europa. D'aquesta forma Christine de Pizan va aconseguir ser la primera dona a dedicar-se professionalment com

13Palumbo, A. (2020). Christine de pizan, una feminista del siglo XV. Historia National Geographic.

https://historia.nationalgeographic.com.es/a/christine-pizan-feminista-siglo-xv_14729

escriptora. El 1400 va participar en un debat literari dels més importants de la història de França

"Querelle de la Rose" on Christine va ser la referent a les crítiques al poema al·legòric "Roman de la Rose". Aquesta obra va ser escrita un segle enrere i tractava a la dona com objecte de plaer dels homes. Amb els seus judicis, Christine va portar a les corts franceses la discussió sobre la situació de la dona i la igualtat entre sexes. A més de ser la primera a treure el tema de la inferioritat de la dona com un fet natural, sinó cultural.

La seva obra més important és La Ciutat de les Dames. En aquesta vol mostrar que la falta d'accés als estudis és l'únic límit per les dones i la igualtat. Aquest llibre recrea una ciutat artificial habitada només per dones d'ànima noble. A més, també hi vivien les dones de la història i mitologia per evidenciar que la inferioritat de la dona és causada per l'opressió de l'home. En els seus darrers anys de vida va seguir dedicant-se a l'escriptura sense pauses. El 1415 Christine va decidir marxar de París a causa de la intrusió d'Enric V a França. Per aquesta raó va decidir anar-se'n a un convent i deixar l'escriptura per la situació que vivia el país. Va tornar a alçar la veu el 1429 amb El sol torna a brillar on parla sobre Joana d'Arc. Christine de Pizan mori l'any següent.

 Hildegarda von Bingen ¹⁴

Hildegarda von Bingen va néixer el 1098 a Bermersheim (Alemanya), i va ser una de les poques dones que, a l'edat mitjana, va billar amb llum pròpia. Es considera que va establir les bases de la ginecologia i salut femenina. A més, va aconseguir ser anomenada abadessa al segle XII. Hildegarda es va dedicar tota la seva vida a la composició de música, ciència, filosofia, teologia, escriptura, entre altres. El seu goig pel saber i la curiositat fan que pugui ser comparada amb Leonardo da Vinci.

Von Bingen fou una de les poques afortunades de la seva època, ja que a l'edat mitjana és caracteritzada per la precarietat en tots els àmbits, sobretot de gènere. Encara que aquest fet no va impedir que les dones aconseguissin promoure el progrés de la ciència. A l'edat de vuit anys els seus nobles pares la van portar a un convent, fet que va ajudar-la a potenciar la seva intel·ligència i envoltar-se de saviesa. Les monges li van ensenyar molts sabers, encara que va ser ella tota sola la que va aprendre a escriure. Durant tota la seva infància va tenir una salut molt delicada, però, en arribar a l'edat adulta, el seu malestar va desaparèixer. La bona salut li

14 Sabater, V. (2020). Hildegard von Bingen: biografía de la mayor erudita de la época medieval. La mente es

maravillosa. https://lamenteesmaravillosa.com/hildegard-von-bingen-biografia-de-la-mayor-erudita-de-la-epoca-medieval/

va permetre poder dedicar-se de ple al coneixement, aprofitant l'arribada de llibres i obres importants del moment de totes les branques d'estudi.

Encara que la seva malaltia va desaparèixer, Hildegarda seguia patint visions que es van anar intensificant. Als trenta - vuit anys va tenir una il·luminació on se li va revelar el seu destí:

transmetre coneixement al món. Al mateix any va convertir-se en abadessa i el Papa del moment, en adonar-se de les seves visions, va decidir donar-li l’aprovació perquè es pogués dedicar a l'escriptura. Per la població de l'època era la veu de Déu, i la seva popularitat es va estendre fins al punt de ser anomenada la Sibil·la del Rin.

Von Bingen es caracteritzava per ser una dona amb índole i lluitadora pels seus propòsits.

Tant va ser així, que va crear el seu propi convent totalment independent dels monestirs masculins.

A una edat més avançada va decidir indagar més en l'estudi de la medicina, fent-se així sanadora. A més, va decidir desplaçar-se per Europa amb l'objectiu de defensar la pau i difondre les seves idees científiques. En les seves innumerables obres podem trobar els primers informes sobre la sexualitat femenina. En ells parla de l'orgasme com un plaer que han de gaudir tant homes com dones, i de la menstruació incidint en l'amenorrea (absència de la regla). Hildegard von Bringen va morir el 1179 a l'edat de vuitanta-un anys amb una vida marcada per la reivindicació i saviesa. Per tal de convertir-la en un gran personatge transcendental, el Papa Benet XVI la va santificar el 2012 i se li va atorgar el títol de doctora de l'església.

- Edat Moderna

 Olympe de Gouges ¹⁵

Olympe de Gouges va néixer el 1748 a França, en el si d'una família aburgesada. Va casar-se amb un home de molta més edat que ella amb el qual va tenir un fill, Pierre Aubry. Amb la mort del meu marit va donar per acabada una època d'infelicitat i no tornà a casar-se mai. Per tal de refer la seva vida i aconseguir una bona educació pel seu fill, va desplaçar-se a París i començà a cursar sales de literatura francesa. Amb aquest contacte va adonar-se de la seva vocació, l'escriptura.

El seu vertader nom era Marie Gouze, però se la coneix amb el seu pseudònim Olympe de Gouges. Amb aquest va començar a redactar obres de teatre i creà una companyia de teatre que va fer-se famosa per tota França. Una de les seves obres més importants és "L'esclavitud dels

15Lira, E. (2017). Olympe de Gouges, la revolucionaria olvidada. Focus on Women. https://focusonwomen.es/olympe-gouges-la-revolucionaria-olvidada/

negres" (1792) on intenta donar visibilitat a la precarietat de vida d'aquest col·lectiu. En un país on la majoria de diners provenien del tràfic de persones negres, aquest debat no va ser ben vist, provocant el seu empresonament. Gràcies a la seva fama i renom va aconseguir sortir i continuà amb els seus propòsits.

Amb aquest esdeveniment, De Gouges va decidir implicar-se en la lluita per la igualtat entre sexes, publicant innumerables treballs en la seva defensa pels drets de les dones. Tant és així que el 1791 va escriure La Declaració de la Dona i la Ciutadana com a resposta a la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà (1789). Per la seva redacció, Olympe va seguir la mateixa organització i tema, però donant importància a l'obligació que les dones gaudeixen dels mateixos drets.

Aquesta publicació va provocar que es convertís en el focus de mira d'importants dirigents del moment els quals la van criticar durament suposant el final de la seva vida. El 3 de novembre del 1793 es va convertir en la segona dona guillotinada i, el seu fill per temor, la va detestar després de la seva mort juntament amb la majoria dels seus coetanis. Aquest fet provocar que tota la seva vida i obra quedés sense veu i, fins i tot va arribar a ser menyspreada i insultada.

Afortunadament, després de la Segona Guerra Mundial va tornar a ressonar expandint-se per tot el món. Actualment, és reconeguda com una de les figures més importants de lluita i defensa pels drets i igualtats de la dona.

 Mary Wollstonecraft ¹⁶

Mary Wollstonecraft va néixer el 1759 a Londres, Regne Unit en una família més o menys estable, encara que el seu pare malgastava els diners de la família. Amb aquesta situació familiar inconstant, ella i les seves germanes van unir-se molt i Wollstonecraft, que sempre havia defensat la independència de la dona i rompre amb els prejudicis, va intentar ajudar a una de les seves germanes perquè s'anés de casa i pogués tenir un futur millor. Tot i la seva ajuda, la germana va quedar-se a casa.

A part de les seves germanes, Mary també estava molt unida les seves amigues Jane Arden i Fanny Blood les quals van influir molt en ella apropant-li a diversos sabers. Amb la mort de la seva amiga Blood va decidir fer-se escriptora. Va escriure una sèrie de petits textos on parlava sobre la dona en l'àmbit educatiu i de feina. Però quan va voler cercar feina, es va adonar que només tenia dues possibilitats a causa de la desigualtat educativa entre nins i nines, ser mestra o mainadera. D'aquesta forma decidí començar a treballar com a mestra i, mentrestant, va

16Padalino, L. (2020). Mary Wollstonecraft: biografía de la primera feminista. La mente es maravillosa.

https://lamenteesmaravillosa.com/mary-wollstonecraft-biografia-de-la-primera-feminista/

escriure un conjunt d'obres, entre elles el seu únic llibre infantil. Més endavant, va començar a treballar com traductora a l'editorial de Joseph Johnson on va publicar una sèrie de vindicacions mencionant els drets originaris de les dones i el mester d'acabar amb la inferioritat femenina, la més coneguda és "Vindicació dels drets de la dona".

El 1792 va arribar a París i es va casar amb Gilbert Imlay amb el qual va tenir una filla, però al cap de poc el seu marit les va abandonar. Per poder refer la seva vida, va decidir tornar a Anglaterra on va conèixer a William Goldwin amb el qual va poder dedicar-se a l'escriptura i amb qui va tenir una segona filla. Mary Wollstonecraft va morir a causa d'una infecció postpart el 1797. Un any després de la seva mort, Goldwin va publicar les seves memòries parlant sobre la seva vida amb el seu exmarit transformant-la amb un model de què podria implicar la llibertat de les dones. Igual que Olympe de Gouges i moltes altres dones lluitadores, ella i les seves

In document Heroïnes pel canvi: La història de la dona i la seva extensió a les aules de primària (sider 48-0)