Facultat d’Educació
Memòria del Treball de Fi de Grau
Intervencions artístiques murals a Palma: del carrer a les escoles d’educació primària
Josep Antoni Llobet Frau Grau d’Educació Primària
Any acadèmic 2020-21
Treball tutelat per Pere Capellà Simó
Departament de Pedagogia i Didàctiques Específiques
S'autoritza la Universitat a incloure aquest treball en el Repositori Institucional per a la seva consulta en accés obert i difusió en línia, amb finalitats exclusivament acadèmiques i d'investigació
Autor Tutor Sí No Sí No
Paraules clau del treball:
Art Urbà, Pintura Mural, Comunitat Educativa, Identitat de Barri, Ciutat de Palma.
Resum
L’art urbà contemporani contribueix a la construcció del paisatge de les ciutats i és cada cop més present a l’espai públic, formant part de la cultura visual i de la identitat dels seus habitants.
Aquestes expressions artístiques s’estenen fins i tot a llocs com les escoles, que generalment són espais molt sensibles a la cultura del seu entorn. D’aquesta manera, cada cop és més habitual que els centres educatius incorporin intervencions artístiques de diferents estils, temàtiques i finalitats, destacant especialment la pintura mural. Així doncs, aquest Treball de Fi de Grau analitza de forma específica la relació entre l’art urbà i les escoles d’Educació Primària a través de les pintures murals. El treball incorpora en primer lloc un invent d’escoles de la ciutat de Palma que tenen almanco un mural exterior a la façana de l’edifici. En segon lloc, s’extreu d’aquest conjunt uns casos d’estudi per atendre quins membres de la comunitat educativa es troben implicats en l’elaboració de la pintura mural (alumnes, equip docent o altres agents externs a la comunitat escolar) i a partir d’aquesta característica es pretén analitzar la seva temàtica i finalitat (tant si són de tipus pedagògic o senzillament decoratiu). Finalment s’estudia l’impacte d’aquests murals a la identitat de l’escola i del barri on es troben, com un element vertebrador del paisatge urbà que configura la personalitat de les ciutats.
Paraules clau: Art Urbà, Pintura Mural, Comunitat Educativa, Identitat de Barri, Ciutat de Palma.
Abstract
Contemporary urban art contributes to the construction of the landscape of cities, and is progressively more present in public space, forming part of the visual culture and identity of its citizens. These artistic expressions extend even to places such as schools, which are generally very sensitive to the culture of their environment. In this way, it is increasingly common for schools to incorporate artistic interventions of different styles, themes and purposes, with special significance on mural painting. Thus, this Final Degree Project specifically analyzes the relationship between urban art and Primary Education schools through mural paintings. The work first includes a inventory of schools in the city of Palma that have an at least an exterior mural on the front of the building. Secondly, some case studies are extracted from this set to attend which members of the educational community are involved in the elaboration of the mural painting (students, teaching staff or other agents external to the school community) and from this characteristic it is intended to analyze their theme and purpose (whether they are pedagogical or simply decorative). Finally, the impact of these murals on the identity of the school and the neighborhood where they are located is studied, as a mainstay of the urban landscape that molds the personality of cities.
Keywords: Urban Art, Mural Painting, Educational Community, Neighborhood Identity, City of Palma.
Índex
1. Introducció... 6
1.1. Justificació ... 6
1.2. Objectius ... 8
1.3. Fonts i mètodes ... 8
1.4. Estructura i desenvolupament de continguts... 10
2. Configuració de L’art Urbà a les ciutats ... 11
2.1. Concepte d’Art Urbà ... 11
2.2. Apunts Històrics sobre l’Art Urbà ... 12
2.3. L’Art Urbà en el Present ... 16
3. La pintura mural a les escoles... 22
3.1. Concepte de Muralisme ... 22
3.2. Muralisme i infantesa ... 23
3.2.1. Infants com receptors de murals... 24
3.2.2. Infants com a creadors de murals ... 25
3.2.3. Infants com a subjecte de murals ... 29
4. Inventari de decoracions murals a les escoles de Palma... 31
5. Casos d’estudi ... 34
5.1. CEIP Maria Antònia Salvà... 34
5.2. CEIP Son Anglada ... 38
5.3. CEIP Santa Isabel... 40
5.4. CEIP Aina Moll ... 42
5.5. CEIP Felip Bauçà ... 44
6. Conclusions ... 49
7. Bibliografia ... 52
8. Annexos ... 57
9. Catàleg de murals dels casos d’estudi ... 77
1. Introducció 1.1. Justificació
L’art urbà comprèn tot un conjunt de manifestacions artístiques que són cada cop més presents als espais públics i privats que conformen les ciutats i de cada vegada són més àmplies i reconegudes. Si bé aquestes mostres artístiques acostumen a sorgir de la societat i de manera independent, com evolució de la cultura del graffiti, actualment es troben assimilades en bona part per les institucions. Així doncs, sovint aquestes manifestacions artístiques es promouen a través del sector públic com una forma de donar valor afegit als espais comuns de les ciutats i pobles de tot arreu.
En realitat, “art urbà” és un terme molt general que inclou molts tipus de tècniques pictòriques i escultòriques i que no tenen unes normes ni característiques específiques. De fet, aquestes mostres artístiques són majoritàriament independents entre si i tan sols mantenen relació amb el seu context proper, de manera que són intervencions autònomes i s’expliquen per si mateixes. La creixent presència de l’art urbà als entorns quotidians, tant per iniciativa institucional com per iniciativa social, permet incrementar la personalitat dels ambients ciutadans així com la cultura visual de la població.
Precisament per la manca de concreció del terme “art urbà”, aquest treball es centra en les intervencions artístiques murals, és a dir, obres executades directament sobre murs. Aquest tipus d’obra és generalment planificada i duita a terme per persones amb formació artística, si bé aquesta circumstància no és obstacle perquè sovint la pintura mural formi part d’un projecte grupal més ampli. D’aquesta manera les pintures murals permeten ajuntar persones de diferents col·lectius o entitats socials per tal de manifestar reivindicacions o missatges concrets a través d’aquestes expressions artístiques. Un bon exemple d’això són els murals feministes promoguts per col·lectius activistes, associacions de veïns i moltes altres organitzacions socials que
decoren murs i façanes de la ciutat al mateix temps que permeten una reflexió i diàleg amb la ciutadania.
En aquest sentit, els centres educatius s’han impregnat d’aquestes expressions artístiques cada cop més presents al seu entorn urbà i incorporen la pint ura mural no tan sols com un element decoratiu de la façana o els interiors de l’edifici sinó també com a part d’un projecte pedagògic que permeti la formació en competències artístiques i ciutadanes de l’alumnat.
Personalment consider que l’art urbà és un element molt útil per poder establir un diàleg entre la ciutat i els seus habitants i com a futur docent crec que les escoles són un espai molt important per fomentar aquest exercici de la ciutadania. Les pintures murals a les escoles poden tenir beneficis més enllà de la seva funció decorativa, ja que són una gran oportunitat pedagògica per l’adquisició de continguts curriculars i no curriculars. En aquest sentit, els murals escolars permeten l’entrada a l’escola d’agents externs al centre, fomentant l’apertura de l’escola al barri i fins i tot millorant la cultura de centre.
Per aquest motiu vaig decidir estudiar les diferents mostres artístiques en forma de pintura mural que podem trobar a les escoles, analitzant d’on sorgeix la iniciativa de fer una pintura mural, qui l’elabora i com s’ha duit a terme tot el procés. Finalment vaig decidir incloure a l’estudi les repercussions tant dins el centre com a fora, especialment en les famílies de l’alumnat i en els veïns i veïnes del barri.
1.2. Objectius
Aquest Treball de Fi de Grau té com a finalitat mostrar la relació que existeix entre les pintures murals que es troben a les escoles i l’art urbà o street art que es pot trobar als carrers i edificis de les ciutats i pobles de tot el món. Per aquest motiu en primer lloc es tracta d’establir un marc teòric sobre la irrupció internacional de l’art urbà als centres educatius a través de les pintures murals. Paral·lelament, per tal de concretar aquesta relació en un context proper, es pretén elaborar un catàleg de les escoles d’educació primària de la ciutat de Palma que presenten decoracions murals i d’aquest conjunt extreure uns casos d’estudi tenint en compte a les persones implicades en la seva elaboració, per tal d’estudiar el seu procés de creació i la possible repercussió social. Així doncs, els objectius del treball són els següents:
• Investigar estudis existents entorn de l'art urbà i la pintura mural a l’espai públic.
• Investigar estudis existents entorn de l'art urbà i la pintura mural a les escoles.
• Elaborar un inventari d’escoles de la ciutat de Palma amb murals exteriors.
• Analitzar un repertori de decoracions murals a les escoles d’Educació Primària de Palma.
1.3. Fonts i mètodes
Les fonts i mètodes emprats per l’elaboració d’aquest Treball de Fi de Grau es poden diferenciar en tres grans grups atenent els objectius prèviament plantejats. D’aquesta manera, per aconseguir els dos primers objectius Investigar estudis existents entorn de l'art urbà i la pintura mural a l’espai públic i Investigar estudis existents entorn de l'art urbà i la pintura mural a les escoles s’ha duit a terme una recerca bibliogràfica d’informació a través de cercadors acadèmics com Dialnet, JSTOR, el fons bibliotecari de la UIB i Google Acadèmic.
Aquesta recerca, centrada en les paraules clau d’aquest treball, ha permès obtenir informació a partir de fonts secundàries com articles, revistes o treballs acadèmics per elaborar el marc t eòric.
D’altra banda, pel tercer objectiu del treball, Elaborar un inventari de casos d'estudi, s’ha emprat com a mostra inicial tots els Centres d’Educació Infantil i Primària (CEIP) de la ciutat de Palma. A continuació s’han emprat les planes webs dels centres i l’aplicació Google Maps per comprovar quines d’aquelles escoles tenen murals exteriors visibles des del carrer.
A més, a aquest inventari s’ha inclòs una breu informació descriptiva sobre els murals de cada centre; concretament l’any d’elaboració i les persones implicades en la pintura. Per tal de confirmar aquesta informació s’han emprat fonts primàries, a través de trucades telefòniques als equips directius de cadascun dels centres amb murals visibles des de l’exterior que apareixen a l’inventari. D’aquesta manera s’ha obtingut la informació bàsica sobre aquests murals de forma senzilla i eficaç. A més, per aquest apartat s’ha emprat l’aplicació Google My Maps per elaborar un mapa interactiu que permet visualitzar la ubicació dels centres a la ciutat de Palma.
Finalment, per la consecució del quart objectiu Analitzar un repertori de decoracions murals a les escoles d’Educació Primària de Palma s’han emprat principalment fonts primàries, a través d’entrevistes a les persones implicades en la seva elaboració. En aquest apartat és necessari disposar d’informació molt més àmplia i concreta sobre les intervencions artístiques, de manera que per tal d’obtenir la màxima quantitat d’informació, s’han entrevistat separadament a artistes i personal dels centres. D’aquesta manera, entrevistar als artistes i les artistes dels murals ha permès recollir la informació d’una vessant més artística i cultural.
D’altra banda, entrevistar al personal del centre ha aportat informació sobre la iniciativa del mural, el paper del centre i altres aspectes més formals. Tota aquesta informació ha estat recollida a través d’entrevistes escrites a través del correu electròni c, per tal de facilitar la comunicació i deixar constància de tota la informació recollida.
1.4. Estructura i desenvolupament de continguts
L’estructura que segueix aquest treball, un cop finalitzada la introducció, es correspon amb els objectius que es volen aconseguir. Tal com s’ha esmentat anteriorment, la informació recollida a investigacions prèvies permet elaborar el marc teòric d’aquest treball. La primera part d’aquest marc teòric es correspon amb el primer objectiu, Investigar estudis existents entorn de l'art urbà i la pintura mural a l’espai públic . Per això, s’analitza el concepte d’ art urbà, la seva evolució històrica i la presència d’aquest gènere artístic a l’espai públic a l’actualitat. La segona part del marc teòric es correspon amb el segon objectiu, Investigar estudis existents entorn de l'art urbà i la pintura mural a les escoles. Per això, s’analitza el concepte de muralisme i la seva relació amb l’art urbà, així com estudia la relació de les pintures murals amb la infantesa, a través dels diferents rols que poden adquirir els infants en aquestes intervencions artístiques.
La segona part del treball respon al tercer objectiu, Elaborar un inventari d’escoles de la ciutat de Palma amb murals exteriors i mostra el llistat d’escoles de la ciutat de Palma que contenen almanco un mural visible des de l’exterior del centre i tal com s’ha esmentat a l’apartat anterior, inclou informació sobre l’any d’elaboració i les persones implicades en la creació. També s’inclou un mapa que permet visualitzar la localització d’aquests centres a la ciutat. Amb aquestes dades es fa una anàlisi de la situació del muralisme a les escoles de Palma, que permet introduir els casos d’estudi posteriors.
De l’inventari anterior parteix la tercera part del treball, que respon al quart objectiu Analitzar la decoració mural a les escoles d’Educació Primària de Palma. Aquest apartat empra un repertori d’escoles extretes de l’inventari anterior com a casos d’estudi, tenint en compte les seves característiques diferencials i relacions entre diferents murals. Així doncs, els casos d’estudi permetran l’anàlisi de la decoració mural d’aquests centres a través de l’estudi del seu procés d’elaboració i de la seva repercussió a dins i a fora de l’escola.
2. Configuració de L’art Urbà a les ciutats 2.1. Concepte d’Art Urbà
Abans de parlar sobre la història i el present de l’art urbà cal entendre què significa exactament aquest terme. Tal com explica (Mendoza, 2015, p. 38) la definició d’aquest concepte és molt discutit al món acadèmic i artístic i no existeix un consens sobr e la definició d’aquest terme. Així i tot, pels interessos d’aquest treball es considera apropiada la definició de (Riggle, 2010, p. 245). “Una obra d’art és art de carrer si i tan sols si, el seu ús material del carrer és intern al significat de l’obra.”
D’aquesta definició es pot entendre la utilització del carrer com a recurs artístic intrínsec a la intervenció artística que s’hi produeix, de manera que l’art urbà no es pot entendre fora del seu context sense perdre significat. A més, Mendoza explica com Riggle diferencia entre art “al” carrer i art “del” carrer, entenent el carrer com qualsevol espai públic de l’entorn urbà. En aquest sentit, es pot entendre com art “al” carrer tota mena d’obra artística temporal, mòbil o contingent, i per tant no relacionada amb la ubicació on s’exposa. “Són obres que es troben al carrer, però no en fan ús; són obres que podrien ser exhibides a qualsevol altre lloc i no es veurien afectades les seves qualitats artístiques”. Mentrestant, l’art “del” carrer sí que fa ús del lloc on es troba i aquesta ubicació és imprescindible per la comprensió de l’obra. A més, aquestes expressions artístiques poden ser objecte de canvi precisament per la seva ubicació al carrer i patir modificacions o fins i tot ser eliminades (Mendoza, 2015, pp. 63-64).
Així mateix, per a l’elaboració d’aquest treball resulta interessant establir també la definició d’un segon concepte relacionat amb l’anterior; l’art públic. Autors com (Sommer, 1975, p.112) expliquen l’art públic com intervencions totalment programades i legals;
expressions artístiques amb la finalitat de comunicar-se amb la ciutadania a través d’obres aprovades per exhibir-se als espais públics.
En aquest sentit, (Fernández, 2018, p 40) explica que la diferència entre l’art urbà i l’art públic radica en el fet que l’art públic és elaborat i gestionat per un col·lectiu social, que habitualment representa a una part de la ciutadania i ha de retre comptes davant algun estament.
Taula 1
Diferències entre les principals característiques de l’art urbà i l’art públic
Art Urbà Art Públic
Ubicació Espai públic Espai públic
Regulació No regulat Regulat per institucions
Autonomia Individual, autònom Individual o col·lectiu
2.2. Apunts Històrics sobre l’Art Urbà
Si bé a la definició anterior s’ha tractat l’art urbà com un corrent artístic, també és convenient tenir en compte l’art urbà com a moviment social. Segons (Fernández, 2018, p.114), és clar que l’art urbà beu de diferents corrents socials amb les que comparteix alguns aspectes bastant profunds. L’art urbà no arriba a ser una cultura com altres moviments artístics o socials, però si pren d’ells l’essència que conforma la seva filosofia.
Per aquest motiu, per tal d’analitzar breument el recorregut històric de l’art urbà, no s’atendrà tan sols a les expressions artístiques sinó també al moviment cultural que el sosté, a través de diferents artistes urbans destacables en el seu context històric i cultural. En aquest punt, cal fer incís en el fet que l’art urbà és un moviment molt ampli i autònom, és a dir, que normalment les obres de cada artista no es troben relacionades amb les obres d’altres artistes urbans. Així i tot, dins el marc de l’art urbà podem trobar algunes característiques comunes que permeten parlar d’un moviment social i artístic.
Així doncs, la història de l’art urbà contemporani com a moviment artístic i social es troba molt lligada als anys seixanta per l’expansió i sorgiment de nous corrents artístics més
enllà dels gèneres artístics tradicionals. Uns exemples d’aquests nous corrents són les intervencions efímeres, l’art conceptual, les accions espontànies, el “land art”, les performances, el vídeoart, etc. (Mendoza, 2015, p.70). Aquestes noves propostes van permetre noves tipologies artístiques on tant l’espai públic com els espectadors eren parts intrínseques de l’obra.
En aquest context, diversos autors de diferents ciutats i països comencen a fer propostes artístiques als carrers, de manera independent i il·legal, de forma semblant als autors de la cultura del graffiti.
Per les característiques esmentades anteriorment, es pot observar a la història de l’art urbà una relació molt estreta amb altres moviments artístics i socials com la cultura
“underground” o la cultura “punk” . Per exemple, tenen en comú la seva filosofia transgressiva, antisistema i antirepressió, característica de la contracultura dels anys 60 ( Fernández, 2018, pp.
112-113). A més, Abarca explica que aquest context social als anys 60-70 va permetre a una generació d’artistes amb formació acadèmica en art o disseny acostar-se al que avui dia s’entén com art urbà, de forma que es poden considerar precedents d’aquest moviment artístic (Abarca, 2010, pp. 391-392).
Un exemple d’aquests artistes urbans va ser la generació del Soho de nova York als anys 70, amb artistes com Gordon Matta Clark1 i Charles Simonds2. Tal i com mostra Mendoza, aquests artistes rebutjaven la concepció elitista de les galeries, del comerç d’obres d’art i del culte a l’autoria. Aquest rebuig va donar pas a noves formes artístiques ja esmentades anteriorment, tals com la performance, l’art conceptual i l’art públic independent; intervencions artístiques que es produïen al carrer com a forma de rebuig a les galeries d’art i com iniciativa
1 Per més informació sobre aquest artista, vegeu
https://elpais.com/elpais/2020/09/28/icon_design/1601294292_724675.html
2 Per més informació sobre aquest artista, vegeu https://www.ivam.es/es/exposiciones/charles-simonds-4/
al diàleg amb la ciutadania (Mendoza 2015, pp. 72-73). A més de l’apropiació de l’espai públic, l’art urbà va fer ús d’imatges de la cultura popular com a rebuig a l’elitisme artístic, un fet intrínsec al moviment que encara es pot trobar avui en dia. En aquest moment històric es poden observar algunes idees com el rebuig a museus i galeries d’art que es mantindran posteriorment a molts altres artistes urbans. A més, en aquest punt és important deslligar la paraula
“apropiació” de la seva connotació negativa, ja que pels interessos d’aquest treball, aquesta paraula tan sols indica l’ús d’algun element per dur a terme la intervenció artística, tant sigui un element tangible, com les parets de l’espai públic, com intangible, com la cultura popular.
Posteriorment, als anys 80, destaquen artistes propers a la cultura de l’art urbà com Basquiat i Keith Haring, amb una forta influència del graffiti, si bé les seves obres van ser molt diferents del graffiti. Jean-Michele Basquiat3 va néixer a Nova York el 1960 i va iniciar-se al món del graffiti d’adolescent, amb obres impregnades de gran càrrega poètica, filosòfica i satírica (Fernández, 2018, p. 135). No obstant això, Fernández indica que més tard va evolucionar cap a “pintures-graffitis” on mostrava les dificultats de pertànyer a minories ètniques com la llatina o l’afroamericana, molt presents a la seva ciutat natal (Fernández, 2018, p. 136). Les seves obres van ser exposades a museus, de manera que és destacable el reconeixement del món artístic per les seves obres. A més, va esdevenir un artista molt reconegut i citat com a referent pels artistes urbans, ja que permet entendre l’esperit reivindicatiu del moviment de l’art urbà a través de les seves obres.
Keith Haring4 va néixer l’any 1958 a Pensilvania i va estudiar a la “Ivy School of Art”
i després a l’Escola d’Arts Visuals de Nova York. A principis dels anys 80 va destacar per la seva pintura urbana narrativa, pintant sobre espais publicitaris buits a les estacions de metro de
3 Per més informació sobre aquest artista, vegeu https://www.macba.cat/es/arte- artistas/artistas/a-z/basquiat-jean-michel
4 Per més informació sobre aquest artista, vegeu https://historia-arte.com/artistas/keith-haring
la ciutat de Nova York. La seva pintura tenia una iconografia molt àmplia amb continuïtat narrativa entre les estacions de metro on intervenia. A més, les seves obres van ser populars i comprensibles per a la ciutadania gràcies a la seva senzillesa. A causa de la seva formació acadèmica, Haring tenia referents d’artistes i cultures artístiques molt àmplies, que van permetre que les seves intervencions artístiques urbanes fossin una mena experiments que permetien transmetre les seves crítiques a la societat (Fernández, 2018, p. 137).
També als anys 80, Blek le Rat5 va innovar apropant-se a la concepció actual de l’art urbà a través de les seves intervencions urbanes, aleshores no gaire reconegudes. Xavier Prou, la persona rere el pseudònim, va estudiar litografia, pintura i arquitectura a París i va conèixer el món del graffiti a través d’un viatge a Nova York. El seu fet diferencial van ser les plantilles de figures humanes a mida natural, que van captar l’atenció dels mitjans de comunicació de l’època. Va ser pioner a l’art urbà tant per l’ús d’un pseudònim donat que es tractaven d’intervencions il·legals, com per la consciència de l’impacte de les seves obres a la ciutadania.
(Fernández, 2018, p. 137).
Als anys 90 va ser molt reconegut Shepard Fairey6, sovint considerat precursor de l’art urbà actual per les seves intervencions amb pòsters, ferratines i “stikers”. Aquest artista, nascut a Charleston, Estats Units l’any 1970, va rebre formació artística a “Idyllwild Arts Academy”
i a “Rhode Island School of Design”. Actualment és reconegut sobretot per la seva obra “Obey Giant” que als anys 90 va servir com a precedent de l’art urbà. També és l’autor de “Hope”, imatge de la campanya electoral d’Obama l’any 2008 i una de les obres més reconegudes internacionalment avui en dia. Fairey inclou a la seva obra reflexions i estereotips, sovint amb
5 Per més informació sobre aquest artista, vegeu https://www.urbanfire.es/general/blek-le-rat- padre-del-street-art-frances/
6 Per més informació sobre aquest artista, vegeu https://www.art- madrid.com/es/shop/artista/shepard-fairey
to subversiu i esperit de lluita i ha aconseguit un gran ressó de la seva obra als mitjans de comunicació, servint com influència molts artistes urbans actuals (Fernández, 2018, pp. 145- 151).
Per finalitzar, cal parlar de l’artista urbà més reconegut avui en dia, Banksi. Aquest artista anònim, del que no es tenen dades fiables, ha permès la popularització de l’art urbà a escala mundial des dels principis de la dècada del 2000 amb les seves intervencions arreu del món (Fernández, 2018, p. 166). Aquest anonimat, juntament amb la temàtica de les seves obres, ha permès un gran interès a la ciutadania, així com la difusió de les seves obres a través de mitjans de comunicació i sobretot d’internet. L’artista reconeix una gran influència de Blek le Rat, ja tractat anteriorment, especialment en la utilització de plantilles i la temàtica de les seves obres. Les intervencions de Banksi es caracteritzen pel seu caràcter reivindicatiu, la condemna de la guerra, la pobresa, el consumisme o altres missatges universals a través de pintures explícites i senzilles de comprendre per la ciutadania (Fernández, 2018, pp. 184-187).
En conclusió, en els apunts històrics explicats anteriorment, s’ha observat com diferents artistes han anat conformant al llarg del temps la identitat del moviment artístic i social de l’art urbà, de forma que s’ha pogut descriure l’evolució d’aquest moviment des dels anys seixanta fins a l’actualitat.
2.3. L’Art Urbà en el Present
Gràcies a artistes urbans com Banksi i els precedents anteriors, l’art urbà és a l’actualitat un gènere artístic que malgrat que no compti amb una regulació legal, és reconegut tant per la crítica artística com per la ciutadania. Als apartats anteriors s’ha pogut veure com l’art urbà s’apropia dels espais públics i d’elements culturals populars per difondre missatges sovint reivindicatius a la ciutadania i donar un valor afegit a aquest espai comú. De fet, Korosec-Serfaty (1976), citat per Vidal Moranta i Pol Urrútia, (2005) entén l’apropiació com
un procés dinàmic d’interacció de les persones amb el medi i els objectes que els envolten, independentment de la seva propietat legal. En aquest sentit, els artistes urbans són dinamitzadors d’aquesta interacció, que a més pot ser reinterpretada i reapropiada per la ciutadania, ja que una de les característiques de l’art urbà és la seva vulnerabilitat als canvis.
Fernández explica que malgrat que l’art urbà és un moviment molt obert i cada obra tan sols respon a la voluntat del seu creador, aquest gènere artístic és una excel·lent forma de comunicació (Fernández, 2018, p. 425). Els seus missatges són clars i comprensibles i arriben directament a la ciutadania sense intermediaris. A més, aquests missatges es difonen més que mai en l’actualitat, gràcies als mitjans de comunicació tradicionals i sobretot a internet i les xarxes socials. D’aquesta manera l’art urbà pot generar un efecte contagi a la societat i motivar l’aparició de noves intervencions artístiques als carrers de tot el món. En aquest sentit, les noves tecnologies i la globalització han permès l’expansió d’aquest moviment social i artístic arreu de tot el món i ha aconseguit democratitzar l’art urbà, deslligant als artistes de la tradició acadèmica que s’havia apreciat en apartats anteriors.
Aquesta expansió del moviment “street art” arreu del món no tan sols ha provocat la simpatia i acceptació per part de la ciutadania, sinó també ha captat l’atenció de museus i sales d’exposicions, empreses de tota mena i fins i tot del sector públic i les institucions. Un bon exemple d’això en l’àmbit local és l’existència d’un mapa d’art urbà7 a la ciutat de Palma elaborat per Palmajove, institució pública depenent de l’Ajuntament de Palma (Palmajove, s.d.).
Així i tot, aquesta plana web deixa clar que aquest tipus d’intervenció estan prohibides si es duen a terme sense consentiment del propietari de l’espai, sigui públic o privat . Aquesta
7 Vegeu
https://www.google.com/maps/d/viewer?mid=1wIGFzEPvcm7gv8AIY7LyY8iO1qo&ll=39.5685300 54814005%2C2.6828816000000266&z=12
iniciativa va ser recollida al canal de Youtube d’ IB3, la televisió pública de les Illes Balears (IB3, 2016). El vídeo recull una entrevista a l’artista d’art urbà SOMA, que opina que:
Fins ara s’havia perseguit [...] anem molt endarrerits respecte a altres ciutats on es fan aquests tipus de creacions de manera oberta i amb moltes facilitats, [...] sobretot en el gran format. A tots [els artistes urbans] ens agradaria pintar a plena llum del dia i a cara descoberta. [...] La manera de donar-li prestigi o suport institucional és intentar que es vegi com qualsevol altre tipus de creació cultural.
Al vídeo, el regidor de l’àrea de Joventut de l’Ajuntament, Aligi Molina, explica que:
Volem promoure i impulsar l’art urbà a Palma [...] creiem que l’art urbà fa comunitat, crea barri, fa ciutat. Conscienciar i sensibilitzar no per la via de la repressió, sinó al contrari, volem incentivar que es faci art urbà i diferenciar-ho clarament d’allò que destrueix el patrimoni i la convivència. Nosaltres no podem decidir què és art i què no, però hi ha coses importants: on es fa la pintada, [...] que no destrueixi patrimoni públic o privat. Llavors el contingut de la pintada, que no siguin missatges d’odi, sinó que siguin missatges socials. També que el lloc on es fan les pintades no impliqui perill (per l’autor).
Aquestes dues declaracions demostren la valoració de l’art urbà per part de les institucions ha canviat en el temps i com és diferent a diferents ciutats, depenent de la concepció de cada administració. En aquest cas es pot apreciar com l’Ajuntament de Palma entén l’art urbà com un mitjà artístic de transmetre missatges i crear identitat de comunitat, de barri i de ciutat, afavorint el diàleg, la reivindicació i la consciència social (Duran, 2017).
També existeixen altres iniciatives públiques de promoció d’art urbà a l’àmbit local proper, com per exemple el Festival d’art Urbà a Inca (Ajuntament d’Inca, 2019). Aquest festival, que s’ha celebrat ja en tres ocasions, permet a artistes urbans fer intervencions
artístiques a espais públics. Aquesta iniciativa ha estat publicitada a diferents xarxes socials com Twitter8, Facebook9 o Instagram10. Això demostra la voluntat institucional de difondre aquesta iniciativa, sobretot entre la població més jove, ja que són els principals usuaris d’aquestes xarxes socials. A altres municipis de Mallorca com Calvià existeixen iniciatives com o BetArt, que a través del Departament de Cultura de l'Ajuntament gestiona un laboratori d’art urbà a diferents localitzacions del municipi (Ajuntament de Calvià, 2017a). A l’altra punta de l’illa, a Ca’n Picafort, s’organitza des de l’any 2016 el Saladina Art Fest, “un festival d’art urbà, on reconeguts muralistes estaran pintant al carrer”. («Saladina Art Fest», 2019). Aquest festival compta amb la direcció artística de Joan Aguiló i va haver de cancel·lar l’edició del 2020 per la covid-19. A més, aquest festival compta amb perfils a Instagram11, Facebook12 i Youtube13 per compartir continguts i ampliar el seu públic més enllà dels habitants de la localitat.
A l’àmbit escolar, les institucions també promouen la creació de murals com a recurs estètic i didàctic. Un bon exemple d’això és EscolArt, un projecte de l’ajuntament de Calvià de l’any 2017, derivat del projecte BetArt esmentat anteriorment. En aquest cas, el projecte consisteix en “la realització de més de 8 intervencions artístiques de gran format que es duran a terme en façanes d'instal·lacions educatives del municipi i passaran a formar part del catàleg municipal d'intervencions d'Art Urbà de Calvià” (Ajuntament de Calvià, 2017b). Aquestes intervencions d’art públic elaborades majoritàriament per artistes locals va captar l’atenció dels mitjans de comunicació (Mora, 2017), de manera que es pot entendre com el fenomen de l’art urbà resulta interessant a la ciutadania.
8 Vegeu https://twitter.com/incastreetart
9 Vegeu https://es-es.facebook.com/incastreetart/
10 Vegeu https://www.instagram.com/incastreetart/?hl=es
11 Vegeu https://www.instagram.com/saladinafest/
12 Vegeu https://www.facebook.com/Saladinaartfest/
13 Vegeu https://www.youtube.com/channel/UCI3oyUq9rSfwJmJac3udVpA
En el cas de Palma, es va dur a terme el curs 2019-2020 l’activitat “Intervenció mural al pati de l'escola” promoguda per PalmaEduca, una institució educativa depenent de l’Ajuntament (PalmaEduca, 2020). La descripció de l’activitat explica que “En aquesta activitat els estudiants treballaran cooperativament en la realització d'un mural, en una experiència que els permetrà deixar la seva empremta en el centre i alhora contribuir a consolidar la identitat de l'escola”. D’aquesta manera es pot observar com els murals són un recurs important per traslladar missatges i potenciar la identitat d’un espai tan dinàmic com les escoles. A més, PalmaEduca explica a la plana web14 que “A més de treballar continguts del currículum, ens endinsarem en [...] traslladar la creativitat al mur. Aquesta acció ens permet [...] crear consciència des de l'escola sobre quin és el paper d'aquesta tendència artística en l'entorn de la nostra ciutat”. En aquest cas, trobem com l’activitat proposa als alumnes ser els creadors del mural dins el seu centre, en un paper participatiu i productiu que permet canviar la identitat del seu entorn. Aquesta activitat es va adjudicar a tres escoles de Palma: CEIP Maria Antònia Salvà, CEIP es Pil.larí i Sant Felip Neri. Altres centres van quedar exclosos per no complir els requisits previs de l’activitat.
D’altra banda, PalmaEduca també inclou al curs 2020-2021 una nova activitat sobre art urbà; concretament una sortida didàctica per la ciutat de Palma per visitar un itinerari d’art contemporani a través d’escultures i art urbà. La descripció d’aquesta activitat a la plana web explica que:
Amb aquesta activitat pretenem apropar l'art contemporani a partir d'una ruta que ens descobreix escultures públiques i peces d'art urbà, l'art més lliure. Analitzarem diferents
14 Vegeu
http://www.palmaeduca.cat/p_activitats/index.php?modulo=actividades&accion=actividad&id=1365
&option=none
peces que ens anirem trobant al nostre recorregut [...]. Ens farem preguntes que ens ajudaran a entendre la importància de l'art a les nostres vides, a la nostra quotidianitat.
Aquesta descripció deixa entendre diversos aspectes importants: d’una banda, la valoració de l’art urbà com un element cultural de la ciutat i, d’altra banda, el seu interès didàctic. En aquest cas, la participació dels alumnes no és en un rol productiu com en el cas anterior, sinó que és tan sols receptiu d’aquestes intervencions artístiques; una diferència que s’estudiarà més endavant. De totes maneres, els dos casos demostren com les institucions públiques, en aquest cas l’Ajuntament de Palma, reconeixen el mural com a mitjà de treball de continguts curriculars i no curriculars, així com un potenciador de la relació entre l’escola i el seu entorn.
Així doncs és notable com l’art urbà es presenta cada vegada més en forma d’art públic, promogut per col·lectius i institucions i en espais que van més enllà dels carrers, com aparcaments15, hospitals, instituts o escoles, sobretot en forma de pintures murals. D’aquesta forma, l’art al carrer continua sent una forma molt important de difusió d’idees i reivindicacions, però cada cop més de forma institucionalitzada i regulada.
15 Vegeu http://www.mobipalma.mobi/es/mobilitat/estacionament/aparcamentssmap/art -urba- smap/
3. La pintura mural a les escoles 3.1. Concepte de Muralisme
Un mural és una pintura executada directament a sobre del mur d’algun edifici. Les pintures elaborades sobre llenços o altres suports aplicats després als murs no es consideren pintura mural (Mélida, 1887, p. 422). El mural com a tècnica és molt antic, ja que alguns autors consideren l’art rupestre com a pintura mural (Fernández, 2018, p.118), una consideració apropiada segons la definició anterior. També (Avellano Norte, 2015, p. 42) entén aquestes manifestacions artístiques com els primers indicis de pintura mural i traça un recorregut històric de la pintura mural fins a l’actualitat. Detalla les pintures murals de l’Imperi egipci, de les civilitzacions mesopotàmiques i d’altres civilitzacions antigues de regions com l’Índia, Xina o Amèrica, així com la seva evolució històrica (Avellano Norte, 2015, pp. 48-98).
Així i tot, el muralisme, com a moviment artístic evoluciona i es transforma molt aviat al segle XX de la mà d’altres corrents artístics com el simbolisme o el modernisme i corrents socials com el rebuig a l’academicisme artístic (Avellano Norte, 2015, p. 99). Així doncs, en aquest moment de canvi dels corrents artístics, el muralisme té el seu moment d’auge a Mèxic després de la Revolució que es va iniciar l’any 1910. (Capó Oliver, 2019, p. 11) explica que
“Les pintures murals formaven part d’un programa cultural més ampli que [a partir de l’any 1921, el ministre d’Educació] pretenia instaurar a través de l’educació i la cultura el nou model de Nació defensat per la Revolució”. Igualment, Capó Oliver indica que aquesta reivindicació dels drets i costums dels pobles indígenes es va produir alhora a altres països d’Amèrica Llatina com el Perú o l’Equador. També és destacable com el muralisme mexicà va ser un moviment transversal quant al gènere, ja que en el context del Mèxic postrevolucionari, les dones van poder anar més enllà de les convencions de gènere de l’època i tenir una major participació en l’esfera política i artística, participant també en el moviment del muralisme mexicà (Capó Oliver, 2019, p. 20).
Així doncs, es pot observar com el muralisme a Llatinoamèrica conté elements reivindicatius com ja hem vist al moviment de l’art urbà. De fet, seguint l’anterior definició de mural es pot concloure que la gran majoria d’intervencions artístiques de “street art” són murals, independentment de la seva tècnica o finalitat. A més, atesa la història de la pintura mural i del corrent de “street art” es pot observar com els murals són intervencions artístiques molt més antigues i que l’art urbà és una evolució molt més recent d’aquest gènere artístic.
Així i tot, segons (Fernández, 2018, p.40), en l’actualitat els murals permeten entendre les diferències entre l’art urbà i l’art públic. Segons (Sommer, 1975, citat per Fernández, 2018), la pintura mural s’hauria de classificar com art públic, és a dir, intervencions totalment programades i legals així com expressions artístiques amb la finalitat de comunicar -se amb els vianants de les ciutats, a través d’obres aprovades per exhibir-se als espais públics.
3.2. Muralisme i infantesa
L’art públic està consolidat avui dia com un corrent artístic més institucional, col·lectiu i controlat que l’art urbà. Actualment els espais urbans contenen multitud d’exemples d’ambdós tipus d’art de carrer i tots ells permeten donar personalitat a les ciutats i incrementar la cultura visual de la població. És important remarcar com els infants també formen part de la ciutadania i també tenen una cultura visual permeable del seu entorn, especialment important per formar el seu imaginari a la infantesa. És per això que esdevé fonamental atendre aquells llocs públics on interactuen, com per exemple l’escola o els hospitals.
Els centres educatius formen part de qualsevol ciutat i contribueixen a formar la identitat dels barris on es troben. Són espais molt dinàmics i canviants, un fet al qual contribueixen les intervencions artístiques que s’hi produeixen, destacant els murals, siguin fixes o temporals. Així, a continuació es tractarà la relació entre l’art públic en forma de mural i la infantesa des dels diferents rols que poden adquirir els infants en la pintura mural.
3.2.1. Infants com receptors de murals
Alguns estudis com Errázuriz (2006) relacionen directament la qualitat de la decoració escolar amb la qualitat dels espais educatius, precisament per la repercussió en l’experiència quotidiana dels estudiants. Errázuriz indica que si l’educació descuida els aspectes ètics i estètics no es pot parlar d’una educació plena i de qualitat (p. 20). En aquest sentit, l’estètica als centres educatius pot ajudar o perjudicar el desenvolupament de capacitats estètiques i cognitives de l’alumnat. A una publicació posterior, Errázuriz (2015) indica que no són gaire abundants les investigacions ni les referències sobre la qualitat estètica a les escoles i el seu impacte a l’educació, si bé en la darrera dècada s’ha incrementat el nombre de publicacions, el que demostra com aquest aspecte ha anat adquirint importància amb el temps. Estudis com Camgöz et al. (2003), citat per Higgins et al., (2005) indiquen que els colors que es perceben a través de la vista poden afectar l’estat d’ànim, l’atenció i els nivells d’energia de les persones.
Així doncs, és evident la importància de poder controlar aquests paràmetres als alumnes.
A més, altres estudis com el de Maxwell (2000, p. 276) indiquen que els alumnes donen gran importància als colors de les parets de l’escola, mentre que els mestres i familiars no.
Aquest fet es correspon amb la lògica adultcentrista que molt sovint no té en compte l’opinió dels infants i aquests queden relegats a un segon pla. Per aquest motiu és molt habitual que els alumnes siguin tan sols receptors dels elements visuals del seu entorn, tant de la decoració estàndard de l’escola com d’elements més elaborats com els murals, en els quals no sempre participen. Així i tot, en alguns casos com l’escola “Alcântara” de Lisboa de l’arquitecte Raul Lino, les intervencions artístiques murals són inherents al centre educatiu. Els murals formen part d’un ampli programa decoratiu dissenyat des del seu inici per fer l’espai més confortable i amable als infants (Manique da Silva, 2021). Aquest és un cas molt destacable perquè mostra un aspecte fonament dels murals, que és el seu àmbit d’aplicació. Per la seva pròpia definició, la pintura mural manté una gran relació amb els murs on es du a terme i, per tant, es troba molt
connectada amb l’arquitectura. En aquest sentit, les intervencions artístiques en forma de mural es produeixen la gran majoria de vegades de forma independent al mur on s’apliquen, de forma que no existeix un disseny conjunt des de l’inici.
Així doncs, es pot observar com malgrat que la pintura mural és un gran recurs per la transmissió de missatges de forma artística i significativa és molt habitual que a les escoles no es tengui en compte l’opinió i participació de l’alumnat per dur a terme la decoració del centre.
Altres espais públics, com els hospitals, també contenen murals a les seves àrees pediàtriques per amenitzar l’estada als infants (Universidad de Salamanca, s.d.). En aquests espais s’entén els murals i la decoració com un recurs artístic beneficiós pels infants, que són els principals receptors. En aquest context és evident la dificultat de comptar amb la seva participació. A les escoles, en canvi, l‘alumnat roman a un mateix espai cada dia durant anys i no té gaire sentit que es trobin exclosos de la presa de decisions i de l’elaboració d’aquestes intervencions artístiques.
3.2.2. Infants com a creadors de murals
Un cop valorada la importància de l’estètica a les escoles i el paper de l’alumnat com a receptor de les propostes artístiques als centres, cal determinar el moment on l’alumnat participa de forma activa en el procés creatiu. Per exemple, (Higgins et al., 2005) defensa que el disseny dels centres educatius ha d’atendre als seus usuaris des del primer moment. Per descomptat, els principals usuaris de les escoles són els infants i ells haurien de poder tenir un paper actiu en la presa de decisions de les escoles. És evident que alumnes d’educació primària no tindran la capacitat per prendre decisions tècniques, però si en aspectes com la decoració o les intervencions artístiques que es puguin dur a terme al centre. A partir de la relació entre l’art mural i l’arquitectura, es pot inferir que el disseny inicial de les escoles hauria de permetre als infants la participació en aquests aspectes, de forma que l’arquitectura i la decoració estètica
de les escoles i sobretot la pintura mural, tinguessin una visió de conjunt. Així doncs, els murals serien una part fonamental del disseny de les escoles i permetrien la participació de l’alumnat.
A més d’això, els murals poden ser una gran eina didàctica tant per l’educació artística com a altres assignatures. En aquest sentit (Errázuriz, 2015, p. 133) mostra com a l’interior de les aules predominen murals composts totalment o parcialment per alumnes i que aquests són de caràcter didàctic, ja que tracten continguts curriculars com l’alfabet, els nombres decimals, alimentació, el cos humà, etc. D’aquesta manera els alumnes ja no tenen un rol passiu com en l’apartat anterior, sinó que directament proposen i participen en la creació o modificació de l’estètica del seu entorn. Així i tot, l’elaboració de murals per part de l’alumnat no sempre és senzilla i tal com indica Errázuriz (p. 146), existeixen en el professorat barreres per l’elaboració d’aquests murals, tals com:
• Por a rompre esquemes considerats inalterables.
• Manca de formació artística i estètica.
• Rebuig als elements mediàtics, considerats pertorbadors per contraposar l’esforç i l’entreteniment.
• Desconeixement de les possibilitats artístiques de l’alumnat
• Manteniment de la transmissió lineal dels coneixements enfront de propostes de construcció col·lectiva.
Altres articles com (Lobera Payá, 2015, p. 15) també fan referència a aquestes barreres i indica que repercuteixen en les creacions dels infants, que acaben sent estereotipades, monòtones, redundants i pictòricament pobres.
Altres llibres com “The Third Teacher” (2010), citat per Errázuriz (2015) proposen dotar a l’escola d’un espai públic fix com una mena de galeria que permeti a l’alumnat exposar els seus treballs davant tota la comunitat escolar. Així i tot, pels continguts tractats anteriorment, és possible ampliar aquesta proposta cap a exposicions més àmplies i públiques en forma de
mural per maximitzar els aprenentatges de l’alumnat a través d’intervencions artístiques més significatives. En aquest sentit, en els darrers anys són nombroses les propostes didàctiques que a escoles d’arreu del món duen a terme intervencions artístiques en forma de mural.
D’aquesta manera treballen continguts curriculars i es fomenta el pensament creatiu (Moreno Hernández, 2019). En aquestes propostes es duen a terme murals tant a l’interior com a l’exterior de l’escola. A continuació es farà esment a algunes d’aquestes, entre moltes altres existents.
El projecte “Proyecto de pintado de murales en las escuelas de Chincha (Perú)” (Lobera Payá, 2015) explica com aquest programa promogut per les institucions a diverses escoles del Perú va fomentar l’elaboració de murals com a part d’un projecte més ampli. Les conclusions d’aquest projecte fan incís en la novetat de la proposta i en el fet que tant alumnes com mestres no participessin en el mural, que als centres resultava sorprenent, ja que no eren artistes professionals. Aquest darrer punt és especialment interessant, perquè demostra la democratització que ha permès l’art públic, ja que les pintures murals, especialment a les escoles, molt sovint són elaborades per gent no professional.
La pintura mural també va tenir un paper protagonista a la investigació “Tejiendo interculturalidad en una escuela para todos” duita a terme a Colòmbia amb l’objectiu de permetre la interacció entre cultures indígenes a l’escola (Guzmán Vargas et al., 2020, p.50).
Aquest projecte es va dur a terme aplicant l’Aprenentatge Basat en Projectes (ABP) i va permetre el disseny i l’elaboració d’un mural a l’escola de forma col·laborativa entre l’alumnat de les diferents cultures. L’estudi explica com en aquest cas la creació del mural va permetre una interacció i diàleg permanent entre els alumnes a partir dels seus interessos, gustos, coneixements, habilitats i opinions. Així doncs en aquest cas no es tracta d’una proposta didàctica d’algun contingut curricular sinó d’una proposta més àmplia per situar a l’escola en línia amb Declaració Universal sobre la Diversitat Cultural (UNESCO, 2001).
També existeixen projectes que permeten l’elaboració de murals a escoles amb l’ajuda d’artistes professionals. Per exemple, Coffey (2011) explica com una artista estatunidenca, Nicole Belanger, va idear una pràctica de “murals dirigits” per tal d’ajudar a les escoles a planificar i elaborar un mural amb infants, independentment de la finalitat del mural. Aquesta publicació no tracta una proposta didàctica sorgida a l’escola ni un projecte fomentat per les institucions, però és útil per demostrar com el muralisme és un fenomen cada cop més present a les escoles de tot arreu.
En els darrers anys també han sorgit estudis semblants sobre la pintura mural a Espanya.
Per exemple, Avellano (2015) exposa formes d’emprar els murals com a recurs didàctic a les escoles d’Educació Primària i d’Educació Secundària. En aquest cas, Avellano emfatitza la pintura en general i els murals en concret com una oportunitat comunicativa multisensorial, que senzillament pot esdevenir una oportunitat educativa (Avellano Norte, 2015, p. 22).
D’igual manera, l’autor argumenta que l’etapa d’Educació Primària és el millor moment per adquirir coneixements, experiències i hàbits envers l’educació artística, partint de jocs i arribant a plantejaments més reflexius. D’aquesta manera el treball explica com l’educació artística, composta per l’educació plàstica i l’educació musical, ha de permetre el desenvolupament de capacitats perceptives i expressives de l’alumnat en ambdós llenguatges artístics (Avellano Norte, 2015, p. 232).
A Andalusia, (Moyano Pacheco, 2010) mostra com treballar l’educació ambiental a través de l’elaboració d’un mural a la plaça més important del barri. Aquest fet és molt significatiu perquè mostra de forma molt evident com l’escola s’obre al seu entorn amb aquesta intervenció artística a l’espai públic duita a terme pels alumnes del centre en col·laboració amb els mestres de l’escola i famílies. A més, aquest article explica que l’elaboració d’aquest mural va requerir el vistiplau previ de l’ajuntament, una característica de l’art públic que es tractarà més tard als casos d’estudi.
En el context més proper, a Mallorca, el projecte “tot AIGUA” consisteix d’un taller del Museu Balear de Ciències Naturals de Sóller que inclou diverses ofertes educatives pels docents. Aquesta proposta didàctica proposa finalitzar el taller amb l’elaboració d’un mural per part dels infants per reflectir-hi els coneixements apresos (Crespí, 2010). Això demostra com, de cada cop més, les institucions públiques perceben els murals com una eina didàctica i la promouen a través de projectes educatius com és aquest cas.
3.2.3. Infants com a subjecte de murals
Els murals, com qualsevol altra expressió o tècnica artística tenen temàtiques i motivacions molt diverses, si bé a la pintura mural és destacable el nombre d’infants que hi apareixen. De fet, artistes urbans tan reconeguts com Banksy incorporen sovint infants a les seves creacions. També altres pintors urbans com el francès Julien Malland o el mallorquí Joan Aguiló (Aguiló, s.d.) integren infants a les seves pintures murals. En el cas de Joan Aguiló, “La seva obra s’inspira, sovint, en la seva pròpia infantesa. Troba referències en fotografies familiars d’on extreu moments quotidians que han marcat el seu caràcter i personalitat”. («Joan Aguiló», 2016). Aquest cas concret permet entendre la presència d’infants als murals com a records de l’artista, si bé això és un cas personal i no es pot estendre a altres artistes. El fet és que no existeixen estudis o publicacions sobre aquest aspecte tan concret, si bé és possible que es tracti de la representació de valors infantils com la innocència o la curiositat.
En una anàlisi més amplia es pot apreciar que la infància ha estat un subjecte important a molts gèneres artístics, com per exemple la fotografia. Al llibre Infancia y Arte Moderno, Molins indica que al final del segle XIX els infants ja eren una font d’inspiració pels fotògrafs de l’època, amb retrats de caràcter quotidià i lúdic. Als inicis del segle XX aquest gènere fotogràfic va evolucionar d’una banda cap a imatges més realistes i reivindicatives, ja que alguns autors van emprar la fotografia com eina de denúncia cap al treball infantil. D’altra
banda, fotògrafs professionals van emprar la seva càmera per captar els seus propis infants com a mostra dels seus éssers més estimats. A més, Molins explica que als anys 30 la infància va esdevenir un símbol de novetat, en una època on sorgien les avantguardes artístiques ( Molins, 1998, pp. 89-91).
En el cas del muralisme, intervencions normalment d’art públic, cal destacar com la seva dependència de diferents institucions provoca que el missatge que es transmet sigui molt més controlat que en l’art urbà. A més, tenint en compte la importància que té pels murals l’espai on s’ubiquen, es pot observar com la infantesa apareix més sovint com a subjecte de murals quan aquests es troben a llocs freqüentats per infants, com per exemple les escoles, les unitats pediàtriques d’hospitals o també espais d’oci com camps de futbol o altres instal·lacions esportives.
4. Inventari de decoracions murals a les escoles de Palma
Per tal de dur a terme aquest inventari s’han seleccionat escoles públiques d’educació primària de Palma que tenguin almenys un mural exterior, ja que el mural, com a intervenció artística de caràcter públic intenta ser visible a la ciutadania i la seva finalitat va més enllà de la decoració (Liddiard Cárdenas & Hernández Orozco, 2019). Això no obstant, també existeixen nombrosos murals als interiors de les escoles, especial ment a les aules i passadissos, si bé els seus objectius i sobretot el seu públic són diferents dels murals exteriors que s’estudiaran. Al llarg d’aquest treball s’ha atès a l’art urbà i el muralisme com mitjans per transmetre missatges a la ciutadania, sovint reivindicatius. Per aquest motiu, no tindria sentit estudiar els murals interiors o exteriors no visibles, ja que els receptors de les intervencions són tan sols els alumnes i personal docent i no els vianants del barri o la ciutadania general.
Així doncs, per elaborar aquest inventari es va seleccionar en primer lloc la mostra d’escoles per dur a terme l’anàlisi. En primer lloc es va proposar emprar totes les escoles de Mallorca, però va resultar una mostra massa àmplia. Per aquest motiu es va triar com a mostra totes les escoles Centres d’Educació Infantil i Primària (CEIP) de la ciutat de Palma. Així doncs, la recerca final d’escoles amb murals exteriors s’ha duit a terme emprant una mostra de quaranta-tres escoles (vegeu annex 1).
Un cop establerta la mostra, es va cercar la plana web de cada centre, la seva ubicació a través de Google Maps i imatges del centre en línia, per tal de saber si tenen murals al seu exterior o no. Amb aquesta cerca es va poder comprovar com algunes escoles tenien també murals interiors, si bé tal com s’ha esmentat abans, no seran objecte d’estudi d’aquest treball.
Una vegada elaborada aquesta cerca es van trobar un total de catorze CEIP a la ciutat de Palma amb almanco un mural visible des de l’exterior, de diferents característiques i temàtica, dels quals s’extrauran els casos d’estudi.
Taula 2
Escoles públiques d’Educació Infantil i Primària de Palma amb murals visibles des de l’exterior.
Centre Any d’elaboració16 Autoria Propòsit mural
CEIP Aina Moll i Marquès 2016 - 2017 Professional i
familiars Decoratiu
CEIP Anselm Turmeda 2018 - 2019 Alumnat Decoratiu
CEIP Camilo José Cela17 2018 - 2019 Alumnat Decoratiu
CEIP Coll den Rebassa 2020 - 2021 Professional Decoratiu CEIP Es Molinar, Infant Felip 2012 - 2013 Professional Logotip
CEIP Es Pont 2017 - 2018 Professional Decoratiu
2018 - 2019 Alumnat Tipografia
CEIP Establiments 2019 - 2020 Alumnat Tipografia
CEIP Felip Bauçà 2020 - 2021 Professional Decoratiu
2020 - 2021 Equip docent Utilitari
CEIP Joan Capó 2020 - 2021 Professional
i alumnat Decoratiu CEIP Mª Antònia Salvà
2020 - 2021 Professional
i alumnat Decoratiu
2020 - 2021 Familiar Utilitari
CEIP Marian Aguiló
2010 Professional Logotip
2005 Professional Tipografia
CEIP Rafal Vell 2018 - 2019 Professional i
alumnat Decoratiu
CEIP Santa Isabel 2016 - 2017 Professional Decoratiu
CEIP Son Anglada 2010 Professional Logotip
2016 - 2017 Equip docent Utilitari
16 Les dades dels anys d’elaboració es presenten en anys acadèmics. Aquells que apareixen en anys naturals són dates aproximades facilitades per l’equip directiu de cada centre.
17 Aquest centre va elaborar un mural exterior que es va fer malbé i es va repintar la façana a sobre.
Aquest llistat permet observar com existeixen diferents tipologies de murals a les escoles, especialment de tipus decoratiu, però també es troben murals utilitaris , amb una funció concreta no decorativa, i murals amb logotips o la tipografia amb el nom del centre. També és evident que existeixen diferències en l’autoria d’aquestes intervencions artístiques, distingint entre professionals, familiars, equip docent o alumnat. A més, es pot observar com tots els murals han estat pintats en la darrera dècada, amb un increment en els darrers anys. És igualment significatiu com aquestes escoles es troben a barris de característiques molt diferenciades, en ubicacions molt distants entre si. Per tal d’evidenciar aquest fet, s’ha elaborat un mapa que recull aquestes escoles18.
Finalment, cal destacar que durant la recerca per l’inventari s’han trobat algunes escoles d’educació infantil i primària de la ciutat de Palma que tenen murals exteriors que no són visibles des de fora dels centres, per exemple a les parets del pati . Per aquest motiu, tal com s’ha explicat abans, no formen part de l’inventari d’escoles ni dels casos d’estudi. Aquests centres són el CEIP El Terreno, CEIP Gènova, CEIP La Soledat, CEIP Son Canals, CEIP Son Pisà i CEIP Verge De Lluc.
18 Vegeu https://www.google.com/maps/d/edit?mid=192Fdiu-
xYoNX4cL0b3walhoDRoiyItQY&ll=39.5947111245583%2C2.6869273792025217&z=13
5. Casos d’estudi
A continuació es mostren com a casos d’estudi alguns dels centres de la taula 2. Aquest apartat tracta de mostrar murals escolars amb característiques diferencials, així com la relació existent entre algunes d’aquestes intervencions artístiques. Per fer aquesta anàlisi, es mostrarà informació contextualitzada sobre cada centre i els murals exterior que s’hi poden trobar, el seu procés d’elaboració i repercussions. Per triar els centres que formen part d’aquest repertori d’estudi s’han cercat escoles de barris allunats per tal de mostrar diferents indrets de la ciutat de Palma. En aquest sentit, el repertori inclou dues escoles dels afores de Palma, dues de l’eixample i una del centre19. A més, s’ha tengut en compte la funció que ha donat cada centre als seus murals i d’on prové la iniciativa per dur a terme aquestes intervencions, ja que són aspectes molt particulars de cada centre. Finalment s’han triat casos d’estudi amb diferent autoria, per tal d’observar com aquesta característica condiciona altres aspectes d’aquestes intervencions artístiques.
5.1. CEIP Maria Antònia Salvà
Aquesta escola ubicada a la barriada de Son Sardina, als afores de Palma, compta amb dos murals elaborats a la façana de l’edifici que són visible des del carrer. El primer mural és un arc de Sant Martí i va ser elaborat l’any 2021 per un familiar del centre. Aquest mural és de caràcter utilitari, és a dir, que té una funció específica no decorativa, concretament serveix per separar zones del pati com adaptació a la Covid-19. El segon mural també va ser elaborat l’any 2021 pels alumnes de cinquè i sisè curs amb l’ajuda d’una artista professional. És una obra de
19 Per veure la ubicació d’aquests centres al mapa amb imatges inserides vegeu
https://www.google.com/maps/d/edit?mid=1hOyUOWYimJiHVXDC6HP45gGvrz0A7e7Z&usp=shar ing
tipus decoratiu i la seva temàtica és la representació de diferents personatges masculins i femenins a diferents contes, rondalles i llegendes (vegeu cat. 1).
En el primer cas, el centre va detectar la necessitat de delimitar els espais exteriors pels diferents grups bombolla i es va pensar a emprar algun tipus d’element amable amb l’alumnat.
Aquest mural va ser pintat per una mare del centre, Katja Nuschen, i els alumnes no van participar en sentit didàctic. Així i tot, com que l’alumnat és el receptor d’aquest mural utilitari, s’estudiarà la seva repercussió posteriorment.
En el segon cas, tal com explica l’artista, (vegeu annex 2) la iniciativa de l’elaboració d’aquest mural correspon al departament de coeducació del CEIP Maria Antònia Salvà, que va cercar activitats amb motiu del 25 N (Dia internacional per l’erradicació de la violència contra la dona). En aquest context, una mestra del centre va veure el treball de la muralista Victòria García i es van posar en contacte. A partir d’aquest moment, l’artista explica que van treballar seguint la diada del 25N i es va enfocar en la importància de la igualtat de gènere i la prevenció de la violència. A més, seguint la metodologia de treball de l’artista, es van seguir unes etapes diferenciades en l’elaboració del mural:
1. Dinamització de tallers entorn de la prevenció de la violència de gènere.
2. Preparació d’idees i esbossos, inspirats per les reflexions sorgides dels tallers.
3. Preparació de l’esquema compositiu i de la base de dibuix per part de l’artista.
4. Intervenció dels alumnes, omplint la composició amb pintura.
5. Finalització dels detalls i els acabats per part de l’artista.
6. Fase final: va quedar pendent escriure uns rètols. Com que les frases s'havien de consensuar amb tot el claustre, van trigar unes quantes setmanes a decidir-ho.
Així doncs es pot observar com al llarg del procés els alumnes de 5è i 6è curs van guanyar un paper protagonista, així com l’equip docent també va poder participar amb aportacions més puntuals. És destacable mencionar com aquest mural, per les seves dimens ions
i característiques, va requerir una gran planificació del temps i dels materials per part del centre i de l’artista, ja que tal com explica Victòria García, la meteorologia va ser el contratemps més gran en l’elaboració d’aquest mural. Així i tot, també explica que va haver-hi facilitadors com l’ajuda de les mestres del departament de coeducació, que acompanyaven als alumnes i les alumnes durant el procés d’elaboració.
En el cas del mural utilitari de l’arc de sant Martí, cal delimitar la seva reperc ussió al seu objectiu, que s’ha esmentat anteriorment. Aquesta pintura aconsegueix el seu objectiu i resulta útil al centre i agradable a l’alumnat.
En el cas del mural coeducatiu s’ha de tenir en compte com l’alumnat ha estat partícip i, per tant, les repercussions del mural es donen tant en la seva recepció com en la seva elaboració. En aquest sentit, García Masdeu explica que “participar en una creació col·lectiva empodera als alumnes participants. I que algunes decisions siguin decisió de tot el clau stre, sumat al fet que les idees [...] de l’alumnat, fa que el mural sigui una vertadera creació col·lectiva que representa a tota l’escola”. A més, sobre l’oportunitat didàctica d’aquest mural, l’artista opina que “aquesta participació col·lectiva em sembla molt beneficiosa, fa comunitat.
Per altra banda, els missatges continguts en la creació plàstica perduren en el temps, així com la mateixa creació”. Així doncs, el rol participatiu no tan sols dona més protagonisme, sinó que en aquest cas permet que la permanència del contingut educatiu (prevenció de la violència) s’integri d’una manera més vivencial i significativa.
Finalment, sobre la transmissió del missatge al públic, Victòria explica que “Els alumnes ho viuen amb orgull i expliquen el contingut del mural (els missatges implícits) al públic. D’alguna manera, s’encarreguen de transmetre el missatge i crec que aquest fet és molt beneficiós”. També explica que “malgrat que els alumnes [de cursos inferiors] no hi havien participat, coneixien el procés i les històries, explicaven els personatges a pares i mares, que també participaven i comentaven el missatge de rerefons a través de les imatges”. En aquest
