CEIP Maria Antònia Salvà

Aquesta escola ubicada a la barriada de Son Sardina, als afores de Palma, compta amb dos murals elaborats a la façana de l’edifici que són visible des del carrer. El primer mural és un arc de Sant Martí i va ser elaborat l’any 2021 per un familiar del centre. Aquest mural és de caràcter utilitari, és a dir, que té una funció específica no decorativa, concretament serveix per separar zones del pati com adaptació a la Covid-19. El segon mural també va ser elaborat l’any 2021 pels alumnes de cinquè i sisè curs amb l’ajuda d’una artista professional. És una obra de

19 Per veure la ubicació d’aquests centres al mapa amb imatges inserides vegeu

https://www.google.com/maps/d/edit?mid=1hOyUOWYimJiHVXDC6HP45gGvrz0A7e7Z&usp=shar ing

tipus decoratiu i la seva temàtica és la representació de diferents personatges masculins i femenins a diferents contes, rondalles i llegendes (vegeu cat. 1).

En el primer cas, el centre va detectar la necessitat de delimitar els espais exteriors pels diferents grups bombolla i es va pensar a emprar algun tipus d’element amable amb l’alumnat.

Aquest mural va ser pintat per una mare del centre, Katja Nuschen, i els alumnes no van participar en sentit didàctic. Així i tot, com que l’alumnat és el receptor d’aquest mural utilitari, s’estudiarà la seva repercussió posteriorment.

En el segon cas, tal com explica l’artista, (vegeu annex 2) la iniciativa de l’elaboració d’aquest mural correspon al departament de coeducació del CEIP Maria Antònia Salvà, que va cercar activitats amb motiu del 25 N (Dia internacional per l’erradicació de la violència contra la dona). En aquest context, una mestra del centre va veure el treball de la muralista Victòria García i es van posar en contacte. A partir d’aquest moment, l’artista explica que van treballar seguint la diada del 25N i es va enfocar en la importància de la igualtat de gènere i la prevenció de la violència. A més, seguint la metodologia de treball de l’artista, es van seguir unes etapes diferenciades en l’elaboració del mural:

1. Dinamització de tallers entorn de la prevenció de la violència de gènere.

2. Preparació d’idees i esbossos, inspirats per les reflexions sorgides dels tallers.

3. Preparació de l’esquema compositiu i de la base de dibuix per part de l’artista.

4. Intervenció dels alumnes, omplint la composició amb pintura.

5. Finalització dels detalls i els acabats per part de l’artista.

6. Fase final: va quedar pendent escriure uns rètols. Com que les frases s'havien de consensuar amb tot el claustre, van trigar unes quantes setmanes a decidir-ho.

Així doncs es pot observar com al llarg del procés els alumnes de 5è i 6è curs van guanyar un paper protagonista, així com l’equip docent també va poder participar amb aportacions més puntuals. És destacable mencionar com aquest mural, per les seves dimens ions

i característiques, va requerir una gran planificació del temps i dels materials per part del centre i de l’artista, ja que tal com explica Victòria García, la meteorologia va ser el contratemps més gran en l’elaboració d’aquest mural. Així i tot, també explica que va haver-hi facilitadors com l’ajuda de les mestres del departament de coeducació, que acompanyaven als alumnes i les alumnes durant el procés d’elaboració.

En el cas del mural utilitari de l’arc de sant Martí, cal delimitar la seva reperc ussió al seu objectiu, que s’ha esmentat anteriorment. Aquesta pintura aconsegueix el seu objectiu i resulta útil al centre i agradable a l’alumnat.

En el cas del mural coeducatiu s’ha de tenir en compte com l’alumnat ha estat partícip i, per tant, les repercussions del mural es donen tant en la seva recepció com en la seva elaboració. En aquest sentit, García Masdeu explica que “participar en una creació col·lectiva empodera als alumnes participants. I que algunes decisions siguin decisió de tot el clau stre, sumat al fet que les idees [...] de l’alumnat, fa que el mural sigui una vertadera creació col·lectiva que representa a tota l’escola”. A més, sobre l’oportunitat didàctica d’aquest mural, l’artista opina que “aquesta participació col·lectiva em sembla molt beneficiosa, fa comunitat.

Per altra banda, els missatges continguts en la creació plàstica perduren en el temps, així com la mateixa creació”. Així doncs, el rol participatiu no tan sols dona més protagonisme, sinó que en aquest cas permet que la permanència del contingut educatiu (prevenció de la violència) s’integri d’una manera més vivencial i significativa.

Finalment, sobre la transmissió del missatge al públic, Victòria explica que “Els alumnes ho viuen amb orgull i expliquen el contingut del mural (els missatges implícits) al públic. D’alguna manera, s’encarreguen de transmetre el missatge i crec que aquest fet és molt beneficiós”. També explica que “malgrat que els alumnes [de cursos inferiors] no hi havien participat, coneixien el procés i les històries, explicaven els personatges a pares i mares, que també participaven i comentaven el missatge de rerefons a través de les imatges”. En aquest

sentit, el públic més proper al mural, que són els infants, acaben sent transmissors del missatge a altres públics, establint una comunicació sobre la pintura mural que, amb el temps, pot convertir-se amb part de la identitat dels espectadors i de l’espai.

A més, en aquest cas, va ser possible contactar amb l’associació de veïns del barri de Son Sardina (vegeu annex 3). A les preguntes plantejades sobre les possibles aportacions del mural al centre i al barri, van indicar el següent: “Considerem que els valors que l'escola transmet als alumnes són la llavor del que es veurà al futur. Aquest mural d'igualtat, sense sexisme ens resulta molt positiu”. Amb aquestes declaracions, demostren conèixer la relació entre el mural i la transmissió de valors en espais tan importants com les escoles. A més, sobre les possibles aportacions al barri van esmentar que “Murals com els de l'escola sí que representen el que els pares i veïnats volem pel nostre barri”. En aquest sentit és destacable com el missatge del mural (en aquest cas sobre la coeducació i la inclusió) és compartit, reconegut i acceptat més enllà del centre, un aspecte que també es veurà en casos posteriors.

En aquest cas es poden observar dos murals molt diferents: d’una banda, un mural elaborat per adults, amb una funció més utilitària que estètica, on els alumnes són espectadors i usuaris. D’altra banda, un mural de gran mida elaborat pels alumnes de cinquè i sisè, amb un missatge coeducatiu. Aquesta intervenció artística i educativa, composta pel mural i els tallers previs, ha permès a l’alumnat empoderar-se a través d’una experiència educativa singular, al mateix temps que treballaven valors coeducatiu. A més, aquest mural és molt narratiu i permet la comprensió d’un públic molt ampli i, per tant, es pot transmetre el seu missatge més fàcilment. Tant és així, que l’associació de veïns demostra una gran acceptació d’aquest mural al barri. Es demostra com els murals exteriors permeten que els seus missatges vagin més e nllà del centre i estableixen un diàleg amb els vianants i veïns sobre els significats dels missatges.

Això permet que els murals formin part de les dinàmiques i de la identitat del barri on es troben.

A més, en aquest cas és molt destacable el missatge de l’associació de veïns: “Els murals són

una bona eina per transmetre als joves valors que potser amb altres mecanismes no arribarien”.

Aquesta és una opinió compartida amb l’artista: les pintures murals són una eina didàctica molt més atractiva i beneficiosa que altres mètodes més tradicionals. De fet, des de l’escola volen pintar més murals exteriors en el futur. Un d’aquests és el mural aprovat per Palma Educa que s’ha explicat al marc teòric i un altre és un mural per destacar la figura de Maria Antònia Salvà.