CEIP Felip Bauçà

Aquest centre ubicat a la barriada del Camp Redó, a l’eixample de Palma, compta amb dos murals a l’exterior. El primer mural es tracta de lletres pintades sobre la paret que indiquen els diferents cursos del centre. Aquest és un mural de tipus utilitari, ja que té la funció de marcar separacions de grups bombolla. Va ser elaborat per l’equip docent el curs 2020-2021. El segon cas es tracta d’un mural pintat sobre una de les portes d’accés a l’escola. Aquest és un mural decoratiu realitzat el curs 2020-2021 i va ser pintat per un alumne de l’Escola d'Art i Superior de Disseny de les Illes Balears, com a part d’un projecte de millora de l’estètica del centre.

Aquest mural d’estètica infantil mostra un personatge característic que també es troben als altres murals interiors del centre (vegeu cat. 5).

La primera pintura es va elaborar el curs 2020 – 2021 com a forma de delimitar els grups bombolla d’educació infantil i primària a l’exterior del centre, que s’empra com a pati.

L’equip docent va encarregar-se d’elaborar aquestes marques a la paret, que si bé són molt senzilles, s’ajusten a la definició de la pintura mural.

La segona intervenció mural, en canvi, formava part del projecte final d'il·lustració del seu autor, Jaume Joan Rosselló, que explica (vegeu annex 9) com el seu tutor de projecte el va posar en contacte amb l'equip directiu d’aquest centre, que estaven interessats a fer alguna intervenció artística a l'escola. D’aquesta manera, aquest mural forma part d’una intervenció que compta amb altres pintures al pati del centre, que no són visibl es des de l’exterior. Per elaborar aquests murals al pati es va decidir fer diverses intervencions a diferents racons on l’alumnat fa activitats, mentre que el mural de la porta serviria per donar la benvinguda als alumnes d’infantil, ja que és la seva entrada al centre. A més, totes les intervencions comparteixen un mateix personatge, que també és la portada de l’agenda d’enguany del centre.

Quant al procés creatiu del mural, l’autor explica que sempre segueix les mateixes passes, començant per fer un parell d'esbossos i un muntatge fotogràfic per fer-se una idea del mural i, després, es passa a la realització del mural. A més, indica que en aquest cas concret va comptar amb l'ajuda d'un company muralista per agilitzar el procés de pintura.

Per avaluar les repercussions d’aquests murals s’ha de tenir en compte que es tracta d’intervencions ubicades directament a l’exterior del centre, si bé en aquests casos els alumnes no han participat en la seva elaboració i tan sols són receptors dels murals.

El primer mural és el segon de tipus utilitari que s’empra com a reacció davant les adaptacions per les mesures de prevenció de la covid-19 que van haver d’adoptar els centres.

Aquest fet permet observar com la pintura mural és un recurs no tan sols decoratiu, també útil i senzill per fer front a situacions diverses. A més, d’aquesta intervenció cal tenir en compte

que malgrat que es troba ubicada a l’exterior (a un carrer habilitat per fer de pati), la seva utilitat es dona tan sols en els alumnes de l’escola i per tant no té transferència a fora del centre.

Respecte al segon mural d’aquest centre, l’autor esmenta que considera encertat que a les escoles hi hagi murals, “ja que estimula visualment i donen un poc de vida a un mur que sempre havia estat d'un color pla”. Aquest és un aspecte fonamental dels murals, que ja s’ha mostrat als casos d’estudi: aquestes pintures tenen la capacitat de transformar el seu entorn. Els murals són capaços de convertir espais neutrals sense decoració ni elements estètics en espais molt més vius, estètics i adaptats al seu entorn.

En aquest sentit, Jaume Joan indica que “Per això vaig triar una temàtica senzilla i positiva, que pugui agradar a tothom. També m'agrada pensar que pot arribar a despertar la creativitat dels alumnes”. Aquest és un fet que ja s’ha vist als casos anteriors i demostra que aspectes com la temàtica o els colors que s’empren per elaborar el mural són triats a consciència, per facilitar la integració del mural en el seu entorn. Respecte a la ubicació a l'exterior d’aquest mural, l’artista explica que “és un dels grans avantatges dels murals, té bastant repercussió, ja que ho veu qualsevol que passi pel carrer”. En aquest cas, el mural dona al carrer Francesc Fiol i Joan, permetent així que sigui visible no tan sols pels membres de la comunitat escolar, sinó també per agents externs als centres educatius. Això permet difondre els missatges dels murals, però també amplia la capacitat de generar diàleg i interaccions entre la ciutadania. Aquest aspecte és visible a l’entrevista amb Jaume Joan, que recorda que “Durant el procés d'elaboració ho pots veure clarament, gent que passa i t'agraeix que donis un poc de color al carrer, però també gent que es queixa”. D’aquestes paraules es pot extreure una conclusió molt important: els murals, com qualsevol altra intervenció artística no té per què agradar a tothom, però les opinions negatives són part de l’experiència artística i la comunicació que promou l’art.

També resulta significatiu com aquest mural, malgrat que no aparegui a la premsa local, ha tengut ressò a la plana web del centre, on s’explica aquesta intervenció i s’acompanya de

diverses imatges. A més, a la plana web es diu que “Amb aquesta nova obra [...] hem aconseguit una entrada més cuidada, atractiva i alegre. El nostre objectiu és seguir col·laborant amb ell en la millora dels espais del centre” (CEIP Felip Bauçà, 2020). Això demostra com des del centre són conscients de la repercussió favorable d’aquest mural i fins i tot s’animen a continuar col·laborant amb l’artista.

En aquest cas és interessant observar com l’elaboració del primer mural va sorgir per necessitat i com es va elaborar ràpidament i de manera eficaç, sense necessitat de materials extravagants ni personal especialitzat. Es confirma així la possibilitat d’emprar la pintura mural com un element utilitari als centres, mantenint certa estètica per adaptar -se als infants.

Pel segon mural és necessari indicar que tècnicament no s’ajusta a la definició de pintura mural de Mélida (Mélida, 1887, p. 422), ja que no es troba pintat a sobre de cap mur.

Aquest cas concret, tal com s’ha mostrat a la definició, aquesta pintura es va elaborar a sobre d’una barrera. Així i tot, pels interessos d’aquest treball, s’ha considerat aquesta pintura com una intervenció artística mural, ja que empra la barrera com a suport permanent.

Aquesta pintura mural es va elaborar Jaume Joan Rosselló, alumne d’un cicle formatiu de grau superior d'il·lustració. Es tracta per tant, d’una persona externa al centre educatiu, i pels seus estudis, es tracta d’un professional de la pintura mural. A més, igual que en el cas de la intervenció artística del CEIP Aina Moll, la creació d’aquestes obres va més enllà d’una sola pintura mural i permet la millora dels espais comuns dels infants. També és important destacar com en aquest cas tots els murals (exterior i interiors) contenen un mateix personatge, que tal com expliquen a la plana web (CEIP Felip Bauçà, 2020), també s’inclou a la portada de l’agenda del centre. Això permet la creació d’una estètica cuidada i planificada que ajuda a formar una identitat al centre.

Finalment cal destacar que el mateix artista també va elaborar un altre mural al CEIP Escola Graduada, si bé en aquest cas no és visible des de l’exterior i per tant no entra dins

l’àmbit d’estudi d’aquest treball. Així i tot, aquest cas demostra l’existència d’una gran demanda de muralistes professionals per part de les escoles per dur a terme intervencions artístiques i un “efecte cridada” entre diferents escoles, com ja s’ha vist a casos anteriors. A més, l’artista comenta a l’entrevista que ha realitzat “algunes intervencions al carrer amb el mateix estil”. Així doncs, aquest artista permet veure la diferència entre les intervencions regulades, elaborades a l’escola, i intervencions desregulades, elaborades al carrer.