Apunts Històrics sobre l’Art Urbà

2.2. Apunts Històrics sobre l’Art Urbà

Si bé a la definició anterior s’ha tractat l’art urbà com un corrent artístic, també és convenient tenir en compte l’art urbà com a moviment social. Segons (Fernández, 2018, p.114), és clar que l’art urbà beu de diferents corrents socials amb les que comparteix alguns aspectes bastant profunds. L’art urbà no arriba a ser una cultura com altres moviments artístics o socials, però si pren d’ells l’essència que conforma la seva filosofia.

Per aquest motiu, per tal d’analitzar breument el recorregut històric de l’art urbà, no s’atendrà tan sols a les expressions artístiques sinó també al moviment cultural que el sosté, a través de diferents artistes urbans destacables en el seu context històric i cultural. En aquest punt, cal fer incís en el fet que l’art urbà és un moviment molt ampli i autònom, és a dir, que normalment les obres de cada artista no es troben relacionades amb les obres d’altres artistes urbans. Així i tot, dins el marc de l’art urbà podem trobar algunes característiques comunes que permeten parlar d’un moviment social i artístic.

Així doncs, la història de l’art urbà contemporani com a moviment artístic i social es troba molt lligada als anys seixanta per l’expansió i sorgiment de nous corrents artístics més

enllà dels gèneres artístics tradicionals. Uns exemples d’aquests nous corrents són les intervencions efímeres, l’art conceptual, les accions espontànies, el “land art”, les performances, el vídeoart, etc. (Mendoza, 2015, p.70). Aquestes noves propostes van permetre noves tipologies artístiques on tant l’espai públic com els espectadors eren parts intrínseques de l’obra.

En aquest context, diversos autors de diferents ciutats i països comencen a fer propostes artístiques als carrers, de manera independent i il·legal, de forma semblant als autors de la cultura del graffiti.

Per les característiques esmentades anteriorment, es pot observar a la història de l’art urbà una relació molt estreta amb altres moviments artístics i socials com la cultura

“underground” o la cultura “punk” . Per exemple, tenen en comú la seva filosofia transgressiva, antisistema i antirepressió, característica de la contracultura dels anys 60 ( Fernández, 2018, pp.

112-113). A més, Abarca explica que aquest context social als anys 60-70 va permetre a una generació d’artistes amb formació acadèmica en art o disseny acostar-se al que avui dia s’entén com art urbà, de forma que es poden considerar precedents d’aquest moviment artístic (Abarca, 2010, pp. 391-392).

Un exemple d’aquests artistes urbans va ser la generació del Soho de nova York als anys 70, amb artistes com Gordon Matta Clark¹ i Charles Simonds². Tal i com mostra Mendoza, aquests artistes rebutjaven la concepció elitista de les galeries, del comerç d’obres d’art i del culte a l’autoria. Aquest rebuig va donar pas a noves formes artístiques ja esmentades anteriorment, tals com la performance, l’art conceptual i l’art públic independent; intervencions artístiques que es produïen al carrer com a forma de rebuig a les galeries d’art i com iniciativa

1 Per més informació sobre aquest artista, vegeu

https://elpais.com/elpais/2020/09/28/icon_design/1601294292_724675.html

2 Per més informació sobre aquest artista, vegeu https://www.ivam.es/es/exposiciones/charles-simonds-4/

al diàleg amb la ciutadania (Mendoza 2015, pp. 72-73). A més de l’apropiació de l’espai públic, l’art urbà va fer ús d’imatges de la cultura popular com a rebuig a l’elitisme artístic, un fet intrínsec al moviment que encara es pot trobar avui en dia. En aquest moment històric es poden observar algunes idees com el rebuig a museus i galeries d’art que es mantindran posteriorment a molts altres artistes urbans. A més, en aquest punt és important deslligar la paraula

“apropiació” de la seva connotació negativa, ja que pels interessos d’aquest treball, aquesta paraula tan sols indica l’ús d’algun element per dur a terme la intervenció artística, tant sigui un element tangible, com les parets de l’espai públic, com intangible, com la cultura popular.

Posteriorment, als anys 80, destaquen artistes propers a la cultura de l’art urbà com Basquiat i Keith Haring, amb una forta influència del graffiti, si bé les seves obres van ser molt diferents del graffiti. Jean-Michele Basquiat³ va néixer a Nova York el 1960 i va iniciar-se al món del graffiti d’adolescent, amb obres impregnades de gran càrrega poètica, filosòfica i satírica (Fernández, 2018, p. 135). No obstant això, Fernández indica que més tard va evolucionar cap a “pintures-graffitis” on mostrava les dificultats de pertànyer a minories ètniques com la llatina o l’afroamericana, molt presents a la seva ciutat natal (Fernández, 2018, p. 136). Les seves obres van ser exposades a museus, de manera que és destacable el reconeixement del món artístic per les seves obres. A més, va esdevenir un artista molt reconegut i citat com a referent pels artistes urbans, ja que permet entendre l’esperit reivindicatiu del moviment de l’art urbà a través de les seves obres.

Keith Haring⁴ va néixer l’any 1958 a Pensilvania i va estudiar a la “Ivy School of Art”

i després a l’Escola d’Arts Visuals de Nova York. A principis dels anys 80 va destacar per la seva pintura urbana narrativa, pintant sobre espais publicitaris buits a les estacions de metro de

3 Per més informació sobre aquest artista, vegeu https://www.macba.cat/es/arte-artistas/artistas/a-z/basquiat-jean-michel

4 Per més informació sobre aquest artista, vegeu https://historia-arte.com/artistas/keith-haring

la ciutat de Nova York. La seva pintura tenia una iconografia molt àmplia amb continuïtat narrativa entre les estacions de metro on intervenia. A més, les seves obres van ser populars i comprensibles per a la ciutadania gràcies a la seva senzillesa. A causa de la seva formació acadèmica, Haring tenia referents d’artistes i cultures artístiques molt àmplies, que van permetre que les seves intervencions artístiques urbanes fossin una mena experiments que permetien transmetre les seves crítiques a la societat (Fernández, 2018, p. 137).

També als anys 80, Blek le Rat⁵ va innovar apropant-se a la concepció actual de l’art urbà a través de les seves intervencions urbanes, aleshores no gaire reconegudes. Xavier Prou, la persona rere el pseudònim, va estudiar litografia, pintura i arquitectura a París i va conèixer el món del graffiti a través d’un viatge a Nova York. El seu fet diferencial van ser les plantilles de figures humanes a mida natural, que van captar l’atenció dels mitjans de comunicació de l’època. Va ser pioner a l’art urbà tant per l’ús d’un pseudònim donat que es tractaven d’intervencions il·legals, com per la consciència de l’impacte de les seves obres a la ciutadania.

(Fernández, 2018, p. 137).

Als anys 90 va ser molt reconegut Shepard Fairey⁶, sovint considerat precursor de l’art urbà actual per les seves intervencions amb pòsters, ferratines i “stikers”. Aquest artista, nascut a Charleston, Estats Units l’any 1970, va rebre formació artística a “Idyllwild Arts Academy”

i a “Rhode Island School of Design”. Actualment és reconegut sobretot per la seva obra “Obey Giant” que als anys 90 va servir com a precedent de l’art urbà. També és l’autor de “Hope”, imatge de la campanya electoral d’Obama l’any 2008 i una de les obres més reconegudes internacionalment avui en dia. Fairey inclou a la seva obra reflexions i estereotips, sovint amb

5 Per més informació sobre aquest artista, vegeu https://www.urbanfire.es/general/blek-le-rat-padre-del-street-art-frances/

6 Per més informació sobre aquest artista, vegeu https://www.art-madrid.com/es/shop/artista/shepard-fairey

to subversiu i esperit de lluita i ha aconseguit un gran ressó de la seva obra als mitjans de comunicació, servint com influència molts artistes urbans actuals (Fernández, 2018, pp. 145-151).

Per finalitzar, cal parlar de l’artista urbà més reconegut avui en dia, Banksi. Aquest artista anònim, del que no es tenen dades fiables, ha permès la popularització de l’art urbà a escala mundial des dels principis de la dècada del 2000 amb les seves intervencions arreu del món (Fernández, 2018, p. 166). Aquest anonimat, juntament amb la temàtica de les seves obres, ha permès un gran interès a la ciutadania, així com la difusió de les seves obres a través de mitjans de comunicació i sobretot d’internet. L’artista reconeix una gran influència de Blek le Rat, ja tractat anteriorment, especialment en la utilització de plantilles i la temàtica de les seves obres. Les intervencions de Banksi es caracteritzen pel seu caràcter reivindicatiu, la condemna de la guerra, la pobresa, el consumisme o altres missatges universals a través de pintures explícites i senzilles de comprendre per la ciutadania (Fernández, 2018, pp. 184-187).

En conclusió, en els apunts històrics explicats anteriorment, s’ha observat com diferents artistes han anat conformant al llarg del temps la identitat del moviment artístic i social de l’art urbà, de forma que s’ha pogut descriure l’evolució d’aquest moviment des dels anys seixanta fins a l’actualitat.