Amb aquest treball s’ha pogut demostrar com l’art urbà s’ha integrat dins els Centres d’Educació Infantil i Primària (CEIP) a través de l’art públic i la pintura mural. S’ha contrastat com aquestes manifestacions artístiques han estat promogudes per les institucions públiques i com la intervenció de diferents agents escolars i extraescolars han permès l’entrada d’aquestes intervencions artístiques als centres educatius, especialment en els darrers anys.
Respecte als objectius plantejats a l’inici del treball, es pot afirmar que s’han aconseguit, ja que s’han investigat els estudis existents entorn l’art urbà i la pintura mural a l’espai públic i a les escoles; s’ha elaborat un inventari d’escoles de Palma amb murals exteriors i, finalment, s’han extret de l’inventari un repertori uns casos d’estudi dels quals s’ha analitzat la pintura mural.
Durant l’elaboració del marc teòric es va comprovar com a diversos estudis i publicacions es confonia el terme “mural” o no s’ajustava a la definició que es dona a l’inici d’aquest treball. En alguns casos s’hi incloïen intervencions sobre paper o altres materials penjats posteriorment a una paret; una confusió que també es va produir en contactar amb els centres educatius. Aquesta és una errada molt habitual, ja que la paraula “mural” s’empra de forma col·loquial de diferent manera que la seva definició artística. També es va observar certa confusió en els termes “art urbà” i “art públic”, si bé és comprensible per la semblança d’aquests conceptes i per la concreció d’aquest argot artístic que no és habitual a la població general.
En l’elaboració de l’inventari d’aquest treball únicament s’ha atès als murals exteriors visibles des de fora dels CEIP de Palma per tal d’establir millor les repercussions a fora dels centres educatius. Això no obstant, existeixen vies d’estudi més àmplies, com per exemple l’existència de murals interiors als CEIP o murals ubicats en altres edificis públics; així com localitzacions més àmplies que la ciutat de Palma. Aquestes són vies d’investigació molt
interessants i es troben relacionades amb el tema d’aquest treball, si bé no s’han pogut incloure per no allunyar-nos dels objectius de l’estudi. Així i tot, és destacable com la presència de murals exteriors ha augmentat en els darrers anys a les escoles de Palma, un fet que demostra la vigència d’aquest objecte d’estudi.
Per elaborar els casos d’estudi del treball es va contactar amb els centres educatius i es va comprovar que comparteixen la visió dels murals com un recurs estètic. Les escoles entenen que el mural permet transformar espais per fer-los més amables pels infants, així com una possibilitat per construir una identitat de centre compartida pels seus membres. A més, alguns centres van permetre la participació de l’alumnat, de forma que aquestes pintures es converteixen en un recurs didàctic tal com es mostra al marc teòric. També es va descobrir l’existència de murals que no tenien objectius decoratius o didàctics i que eren emprats com utilitaris amb un objectiu específic i funcional. Durant el treball també es va contactar amb els artistes que van pintar o van col·laborar en la creació dels murals escolars, si bé en alguns casos no es va rebre resposta. Els artistes van mostrar un gran coneixement sobre els seus projectes artístics i la importància que tenen pels centres educatius. Així mateix tenien consciència plena sobre les possibles repercussions dels seus murals i entenien la transmissió del missatge com un element fonamental de les seves intervencions.
També cal esmentar que, seguint els objectius d’aquest treball, s’han estudiat les repercussions dels murals dels casos d’estudi a través de la consulta de la premsa local, de les planes web dels centres i de les xarxes socials dels artistes. Així mateix s’han recollit els testimonis dels membres de la comunitat escolar, especialment dels equips directius i dels creadors dels murals. S’ha intentat contactar amb diferents associacions de veïnats dels barris on es troben els casos d’estudi per tenir una visió més àmplia, si bé no sempre s’ha obtingut resposta.
Finalment, pel que fa a l’experiència personal, m’agradaria dir que aquest treball m’ha permès conèixer millor el corrent artístic de l’art urbà i el muralisme, tant des d’una perspectiva més historiogràfica com des d’una perspectiva més sociocultural i actual. A més, aquesta investigació m’ha permès comprovar com la ciutat on visc és enormement rica en obres d’art urbà i art públic i com les escoles manifesten un interès cada cop major en incloure intervencions artístiques murals a les seves instal·lacions. A més, ha resultat molt interessant i motivador comprovar l’interès dels diferents equips docents i equips directius per millorar els centres on treballen i millorar l’experiència estètica i educativa dels infants. Respecte als artistes, van contagiar-me la seva estima per les seves intervencions i van ajudar-me a apreciar encara més la importància de l’art a la societat com una eina de diàleg i de cultura compartida.
Per tot això consider que aquest treball podria esdevenir, des d’una perspectiva històrico-educativa, un estudi més ampli sobre la presència del muralisme i altres formes d’art públic tant interior com exterior d’escoles i altres edificis públics, per tal d’analitzar millor la intencionalitat i repercussions de cada mural, i fins i tot la seva relació amb les manifestacions artístiques en forma d’art urbà del seu entorn.