Infants com a creadors de murals

Un cop valorada la importància de l’estètica a les escoles i el paper de l’alumnat com a receptor de les propostes artístiques als centres, cal determinar el moment on l’alumnat participa de forma activa en el procés creatiu. Per exemple, (Higgins et al., 2005) defensa que el disseny dels centres educatius ha d’atendre als seus usuaris des del primer moment. Per descomptat, els principals usuaris de les escoles són els infants i ells haurien de poder tenir un paper actiu en la presa de decisions de les escoles. És evident que alumnes d’educació primària no tindran la capacitat per prendre decisions tècniques, però si en aspectes com la decoració o les intervencions artístiques que es puguin dur a terme al centre. A partir de la relació entre l’art mural i l’arquitectura, es pot inferir que el disseny inicial de les escoles hauria de permetre als infants la participació en aquests aspectes, de forma que l’arquitectura i la decoració estètica

de les escoles i sobretot la pintura mural, tinguessin una visió de conjunt. Així doncs, els murals serien una part fonamental del disseny de les escoles i permetrien la participació de l’alumnat.

A més d’això, els murals poden ser una gran eina didàctica tant per l’educació artística com a altres assignatures. En aquest sentit (Errázuriz, 2015, p. 133) mostra com a l’interior de les aules predominen murals composts totalment o parcialment per alumnes i que aquests són de caràcter didàctic, ja que tracten continguts curriculars com l’alfabet, els nombres decimals, alimentació, el cos humà, etc. D’aquesta manera els alumnes ja no tenen un rol passiu com en l’apartat anterior, sinó que directament proposen i participen en la creació o modificació de l’estètica del seu entorn. Així i tot, l’elaboració de murals per part de l’alumnat no sempre és senzilla i tal com indica Errázuriz (p. 146), existeixen en el professorat barreres per l’elaboració d’aquests murals, tals com:

• Por a rompre esquemes considerats inalterables.

• Manca de formació artística i estètica.

• Rebuig als elements mediàtics, considerats pertorbadors per contraposar l’esforç i l’entreteniment.

• Desconeixement de les possibilitats artístiques de l’alumnat

• Manteniment de la transmissió lineal dels coneixements enfront de propostes de construcció col·lectiva.

Altres articles com (Lobera Payá, 2015, p. 15) també fan referència a aquestes barreres i indica que repercuteixen en les creacions dels infants, que acaben sent estereotipades, monòtones, redundants i pictòricament pobres.

Altres llibres com “The Third Teacher” (2010), citat per Errázuriz (2015) proposen dotar a l’escola d’un espai públic fix com una mena de galeria que permeti a l’alumnat exposar els seus treballs davant tota la comunitat escolar. Així i tot, pels continguts tractats anteriorment, és possible ampliar aquesta proposta cap a exposicions més àmplies i públiques en forma de

mural per maximitzar els aprenentatges de l’alumnat a través d’intervencions artístiques més significatives. En aquest sentit, en els darrers anys són nombroses les propostes didàctiques que a escoles d’arreu del món duen a terme intervencions artístiques en forma de mural.

D’aquesta manera treballen continguts curriculars i es fomenta el pensament creatiu (Moreno Hernández, 2019). En aquestes propostes es duen a terme murals tant a l’interior com a l’exterior de l’escola. A continuació es farà esment a algunes d’aquestes, entre moltes altres existents.

El projecte “Proyecto de pintado de murales en las escuelas de Chincha (Perú)” (Lobera Payá, 2015) explica com aquest programa promogut per les institucions a diverses escoles del Perú va fomentar l’elaboració de murals com a part d’un projecte més ampli. Les conclusions d’aquest projecte fan incís en la novetat de la proposta i en el fet que tant alumnes com mestres no participessin en el mural, que als centres resultava sorprenent, ja que no eren artistes professionals. Aquest darrer punt és especialment interessant, perquè demostra la democratització que ha permès l’art públic, ja que les pintures murals, especialment a les escoles, molt sovint són elaborades per gent no professional.

La pintura mural també va tenir un paper protagonista a la investigació “Tejiendo interculturalidad en una escuela para todos” duita a terme a Colòmbia amb l’objectiu de permetre la interacció entre cultures indígenes a l’escola (Guzmán Vargas et al., 2020, p.50).

Aquest projecte es va dur a terme aplicant l’Aprenentatge Basat en Projectes (ABP) i va permetre el disseny i l’elaboració d’un mural a l’escola de forma col·laborativa entre l’alumnat de les diferents cultures. L’estudi explica com en aquest cas la creació del mural va permetre una interacció i diàleg permanent entre els alumnes a partir dels seus interessos, gustos, coneixements, habilitats i opinions. Així doncs en aquest cas no es tracta d’una proposta didàctica d’algun contingut curricular sinó d’una proposta més àmplia per situar a l’escola en línia amb Declaració Universal sobre la Diversitat Cultural (UNESCO, 2001).

També existeixen projectes que permeten l’elaboració de murals a escoles amb l’ajuda d’artistes professionals. Per exemple, Coffey (2011) explica com una artista estatunidenca, Nicole Belanger, va idear una pràctica de “murals dirigits” per tal d’ajudar a les escoles a planificar i elaborar un mural amb infants, independentment de la finalitat del mural. Aquesta publicació no tracta una proposta didàctica sorgida a l’escola ni un projecte fomentat per les institucions, però és útil per demostrar com el muralisme és un fenomen cada cop més present a les escoles de tot arreu.

En els darrers anys també han sorgit estudis semblants sobre la pintura mural a Espanya.

Per exemple, Avellano (2015) exposa formes d’emprar els murals com a recurs didàctic a les escoles d’Educació Primària i d’Educació Secundària. En aquest cas, Avellano emfatitza la pintura en general i els murals en concret com una oportunitat comunicativa multisensorial, que senzillament pot esdevenir una oportunitat educativa (Avellano Norte, 2015, p. 22).

D’igual manera, l’autor argumenta que l’etapa d’Educació Primària és el millor moment per adquirir coneixements, experiències i hàbits envers l’educació artística, partint de jocs i arribant a plantejaments més reflexius. D’aquesta manera el treball explica com l’educació artística, composta per l’educació plàstica i l’educació musical, ha de permetre el desenvolupament de capacitats perceptives i expressives de l’alumnat en ambdós llenguatges artístics (Avellano Norte, 2015, p. 232).

A Andalusia, (Moyano Pacheco, 2010) mostra com treballar l’educació ambiental a través de l’elaboració d’un mural a la plaça més important del barri. Aquest fet és molt significatiu perquè mostra de forma molt evident com l’escola s’obre al seu entorn amb aquesta intervenció artística a l’espai públic duita a terme pels alumnes del centre en col·laboració amb els mestres de l’escola i famílies. A més, aquest article explica que l’elaboració d’aquest mural va requerir el vistiplau previ de l’ajuntament, una característica de l’art públic que es tractarà més tard als casos d’estudi.

En el context més proper, a Mallorca, el projecte “tot AIGUA” consisteix d’un taller del Museu Balear de Ciències Naturals de Sóller que inclou diverses ofertes educatives pels docents. Aquesta proposta didàctica proposa finalitzar el taller amb l’elaboració d’un mural per part dels infants per reflectir-hi els coneixements apresos (Crespí, 2010). Això demostra com, de cada cop més, les institucions públiques perceben els murals com una eina didàctica i la promouen a través de projectes educatius com és aquest cas.