L’Art Urbà en el Present

Gràcies a artistes urbans com Banksi i els precedents anteriors, l’art urbà és a l’actualitat un gènere artístic que malgrat que no compti amb una regulació legal, és reconegut tant per la crítica artística com per la ciutadania. Als apartats anteriors s’ha pogut veure com l’art urbà s’apropia dels espais públics i d’elements culturals populars per difondre missatges sovint reivindicatius a la ciutadania i donar un valor afegit a aquest espai comú. De fet, Korosec-Serfaty (1976), citat per Vidal Moranta i Pol Urrútia, (2005) entén l’apropiació com

un procés dinàmic d’interacció de les persones amb el medi i els objectes que els envolten, independentment de la seva propietat legal. En aquest sentit, els artistes urbans són dinamitzadors d’aquesta interacció, que a més pot ser reinterpretada i reapropiada per la ciutadania, ja que una de les característiques de l’art urbà és la seva vulnerabilitat als canvis.

Fernández explica que malgrat que l’art urbà és un moviment molt obert i cada obra tan sols respon a la voluntat del seu creador, aquest gènere artístic és una excel·lent forma de comunicació (Fernández, 2018, p. 425). Els seus missatges són clars i comprensibles i arriben directament a la ciutadania sense intermediaris. A més, aquests missatges es difonen més que mai en l’actualitat, gràcies als mitjans de comunicació tradicionals i sobretot a internet i les xarxes socials. D’aquesta manera l’art urbà pot generar un efecte contagi a la societat i motivar l’aparició de noves intervencions artístiques als carrers de tot el món. En aquest sentit, les noves tecnologies i la globalització han permès l’expansió d’aquest moviment social i artístic arreu de tot el món i ha aconseguit democratitzar l’art urbà, deslligant als artistes de la tradició acadèmica que s’havia apreciat en apartats anteriors.

Aquesta expansió del moviment “street art” arreu del món no tan sols ha provocat la simpatia i acceptació per part de la ciutadania, sinó també ha captat l’atenció de museus i sales d’exposicions, empreses de tota mena i fins i tot del sector públic i les institucions. Un bon exemple d’això en l’àmbit local és l’existència d’un mapa d’art urbà⁷ a la ciutat de Palma elaborat per Palmajove, institució pública depenent de l’Ajuntament de Palma (Palmajove, s.d.).

Així i tot, aquesta plana web deixa clar que aquest tipus d’intervenció estan prohibides si es duen a terme sense consentiment del propietari de l’espai, sigui públic o privat . Aquesta

7 Vegeu

https://www.google.com/maps/d/viewer?mid=1wIGFzEPvcm7gv8AIY7LyY8iO1qo&ll=39.5685300 54814005%2C2.6828816000000266&z=12

iniciativa va ser recollida al canal de Youtube d’ IB3, la televisió pública de les Illes Balears (IB3, 2016). El vídeo recull una entrevista a l’artista d’art urbà SOMA, que opina que:

Fins ara s’havia perseguit [...] anem molt endarrerits respecte a altres ciutats on es fan aquests tipus de creacions de manera oberta i amb moltes facilitats, [...] sobretot en el gran format. A tots [els artistes urbans] ens agradaria pintar a plena llum del dia i a cara descoberta. [...] La manera de donar-li prestigi o suport institucional és intentar que es vegi com qualsevol altre tipus de creació cultural.

Al vídeo, el regidor de l’àrea de Joventut de l’Ajuntament, Aligi Molina, explica que:

Volem promoure i impulsar l’art urbà a Palma [...] creiem que l’art urbà fa comunitat, crea barri, fa ciutat. Conscienciar i sensibilitzar no per la via de la repressió, sinó al contrari, volem incentivar que es faci art urbà i diferenciar-ho clarament d’allò que destrueix el patrimoni i la convivència. Nosaltres no podem decidir què és art i què no, però hi ha coses importants: on es fa la pintada, [...] que no destrueixi patrimoni públic o privat. Llavors el contingut de la pintada, que no siguin missatges d’odi, sinó que siguin missatges socials. També que el lloc on es fan les pintades no impliqui perill (per l’autor).

Aquestes dues declaracions demostren la valoració de l’art urbà per part de les institucions ha canviat en el temps i com és diferent a diferents ciutats, depenent de la concepció de cada administració. En aquest cas es pot apreciar com l’Ajuntament de Palma entén l’art urbà com un mitjà artístic de transmetre missatges i crear identitat de comunitat, de barri i de ciutat, afavorint el diàleg, la reivindicació i la consciència social (Duran, 2017).

També existeixen altres iniciatives públiques de promoció d’art urbà a l’àmbit local proper, com per exemple el Festival d’art Urbà a Inca (Ajuntament d’Inca, 2019). Aquest festival, que s’ha celebrat ja en tres ocasions, permet a artistes urbans fer intervencions

artístiques a espais públics. Aquesta iniciativa ha estat publicitada a diferents xarxes socials com Twitter⁸, Facebook⁹ o Instagram¹⁰. Això demostra la voluntat institucional de difondre aquesta iniciativa, sobretot entre la població més jove, ja que són els principals usuaris d’aquestes xarxes socials. A altres municipis de Mallorca com Calvià existeixen iniciatives com o BetArt, que a través del Departament de Cultura de l'Ajuntament gestiona un laboratori d’art urbà a diferents localitzacions del municipi (Ajuntament de Calvià, 2017a). A l’altra punta de l’illa, a Ca’n Picafort, s’organitza des de l’any 2016 el Saladina Art Fest, “un festival d’art urbà, on reconeguts muralistes estaran pintant al carrer”. («Saladina Art Fest», 2019). Aquest festival compta amb la direcció artística de Joan Aguiló i va haver de cancel·lar l’edició del 2020 per la covid-19. A més, aquest festival compta amb perfils a Instagram¹¹, Facebook¹² i Youtube¹³ per compartir continguts i ampliar el seu públic més enllà dels habitants de la localitat.

A l’àmbit escolar, les institucions també promouen la creació de murals com a recurs estètic i didàctic. Un bon exemple d’això és EscolArt, un projecte de l’ajuntament de Calvià de l’any 2017, derivat del projecte BetArt esmentat anteriorment. En aquest cas, el projecte consisteix en “la realització de més de 8 intervencions artístiques de gran format que es duran a terme en façanes d'instal·lacions educatives del municipi i passaran a formar part del catàleg municipal d'intervencions d'Art Urbà de Calvià” (Ajuntament de Calvià, 2017b). Aquestes intervencions d’art públic elaborades majoritàriament per artistes locals va captar l’atenció dels mitjans de comunicació (Mora, 2017), de manera que es pot entendre com el fenomen de l’art urbà resulta interessant a la ciutadania.

8 Vegeu https://twitter.com/incastreetart

9 Vegeu https://es-es.facebook.com/incastreetart/

10 Vegeu https://www.instagram.com/incastreetart/?hl=es

11 Vegeu https://www.instagram.com/saladinafest/

12 Vegeu https://www.facebook.com/Saladinaartfest/

13 Vegeu https://www.youtube.com/channel/UCI3oyUq9rSfwJmJac3udVpA

En el cas de Palma, es va dur a terme el curs 2019-2020 l’activitat “Intervenció mural al pati de l'escola” promoguda per PalmaEduca, una institució educativa depenent de l’Ajuntament (PalmaEduca, 2020). La descripció de l’activitat explica que “En aquesta activitat els estudiants treballaran cooperativament en la realització d'un mural, en una experiència que els permetrà deixar la seva empremta en el centre i alhora contribuir a consolidar la identitat de l'escola”. D’aquesta manera es pot observar com els murals són un recurs important per traslladar missatges i potenciar la identitat d’un espai tan dinàmic com les escoles. A més, PalmaEduca explica a la plana web¹⁴ que “A més de treballar continguts del currículum, ens endinsarem en [...] traslladar la creativitat al mur. Aquesta acció ens permet [...] crear consciència des de l'escola sobre quin és el paper d'aquesta tendència artística en l'entorn de la nostra ciutat”. En aquest cas, trobem com l’activitat proposa als alumnes ser els creadors del mural dins el seu centre, en un paper participatiu i productiu que permet canviar la identitat del seu entorn. Aquesta activitat es va adjudicar a tres escoles de Palma: CEIP Maria Antònia Salvà, CEIP es Pil.larí i Sant Felip Neri. Altres centres van quedar exclosos per no complir els requisits previs de l’activitat.

D’altra banda, PalmaEduca també inclou al curs 2020-2021 una nova activitat sobre art urbà; concretament una sortida didàctica per la ciutat de Palma per visitar un itinerari d’art contemporani a través d’escultures i art urbà. La descripció d’aquesta activitat a la plana web explica que:

Amb aquesta activitat pretenem apropar l'art contemporani a partir d'una ruta que ens descobreix escultures públiques i peces d'art urbà, l'art més lliure. Analitzarem diferents

14 Vegeu

http://www.palmaeduca.cat/p_activitats/index.php?modulo=actividades&accion=actividad&id=1365

&option=none

peces que ens anirem trobant al nostre recorregut [...]. Ens farem preguntes que ens ajudaran a entendre la importància de l'art a les nostres vides, a la nostra quotidianitat.

Aquesta descripció deixa entendre diversos aspectes importants: d’una banda, la valoració de l’art urbà com un element cultural de la ciutat i, d’altra banda, el seu interès didàctic. En aquest cas, la participació dels alumnes no és en un rol productiu com en el cas anterior, sinó que és tan sols receptiu d’aquestes intervencions artístiques; una diferència que s’estudiarà més endavant. De totes maneres, els dos casos demostren com les institucions públiques, en aquest cas l’Ajuntament de Palma, reconeixen el mural com a mitjà de treball de continguts curriculars i no curriculars, així com un potenciador de la relació entre l’escola i el seu entorn.

Així doncs és notable com l’art urbà es presenta cada vegada més en forma d’art públic, promogut per col·lectius i institucions i en espais que van més enllà dels carrers, com aparcaments¹⁵, hospitals, instituts o escoles, sobretot en forma de pintures murals. D’aquesta forma, l’art al carrer continua sent una forma molt important de difusió d’idees i reivindicacions, però cada cop més de forma institucionalitzada i regulada.

15 Vegeu http://www.mobipalma.mobi/es/mobilitat/estacionament/aparcamentssmap/art -urba-smap/

3. La pintura mural a les escoles