TREBALL DE FI DE MÀSTER
LA INVISIBILITAT DE LA DONA AL CURRÍCULUM D’HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI: 4 PROPOSTES DIDÀCTIQUES AMB UN ENFOCAMENT INCLUSIU
Marina Alomar Calls
Màster Universitari de Formació del Professorat (Especialitat/Itinerari de Geografia i Història) Centre d’Estudis de Postgrau
Any Acadèmic 2020-21
LA INVISIBILITAT DE LA DONA AL CURRÍCULUM D’HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI: 4
PROPOSTES DIDÀCTIQUES AMB UN ENFOCAMENT INCLUSIU
Marina Alomar Calls
Treball de Fi de Màster
Centre d’Estudis de Postgrau Universitat de les Illes Balears
Any Acadèmic 2020-21
Paraules clau del treball:
perspectiva de gènere, metodologia innovadora, treball cooperatiu, acció reflexiva, pensament crític, batxillerat.
Tutora: Susana Pons Campins
ÍNDEX
1. Introducció 1
2. Objectius 2
3. Estat de la qüestió 3
3.1. El foment de la igualtat de gènere i la coeducació per part de la llei educativa 3
3.2. L’androcentrisme a l’àmbit curricular de Ciències Socials d’ESO i Batxillerat 5
3.3. La influència dels materials didàctics i el llenguatge en l’ensenyament de la Història 7
3.4. El paper de la dona i la seva importància com a subjecte històric 9
3.5. La necessitat d’un enfocament de gènere en l’ensenyament i la didàctica de la Història 12
4. Desenvolupament de les propostes didàctiques 16
4.1. Presentació 16
4.2. Metodologia del treball 17
4.3. Vinculació amb els blocs del currículum 20
5. Propostes didàctiques 21
5.1. Proposta didàctica 1 - Participem a una Assemblea Nacional del S. XVIII! 21
5.2. Proposta didàctica 2 - Contem biografies a través de Instagram! 30
5.3. Proposta didàctica 3 - Fem uns informatius! 36
5.4. Proposta didàctica 4 - Fem un Role Playing sobre el sufragisme del segle XX! 43
6. Conclusions 49
7. Referències bibliogràfiques 51
8. Bibliografia 54
9. Annexos 57
Resum: Actualment és preocupant el caràcter androcèntric que mostra el currículum de Història del món contemporani de 1r de Batxillerat, així com els materials didàctics i el llenguatge utilitzat. Per aquest motiu, al present treball es dur a terme una valoració del masclisme vigent a les aules i es dissenyen tot un seguit de propostes didàctiques per tal d’aconseguir un enfocament de gènere a l’assignatura de la Història del món contemporani mitjançant l’ús de nombroses metodologies de caràcter innovador, que permeten fomentar entre l’alumnat la importància de la dona com a subjecte històric.
Paraules clau: androcentrisme, igualtat de gènere, metodologia innovadora, Història del món contemporani, propostes didàctiques.
Abstract: The androcentric nature of the history of contemporary world of the 1st year of high school, as well as the teaching materials and the lenguage used, is currently worrying. For this reason, in the present work an assessment of the current masculinity in the classrooms will be carried out and a whole series of didactic proposals will be designed in order to achieve a gender approach to the subject of the History of the Contemporary World, through the use of numerous innovative methodologies, which allow to promote among students the importance of women as a historical subject.
Key Words: androcentrism, gender equality, innovative methodology, History of the contemporary World, didactic propo
1 1. Introducció
Durant el meu recorregut com alumna pels diferents nivells acadèmics, han estat molts els factors que han contribuït en la decisió de la temàtica del present Treball de Fi de Màster, però l’element determinant ha estat el període de pràctiques de la meva formació com a docent, ja que he pogut contemplar l’existència de diversos comportaments interioritzats que, de manera inconscient, ajuden a perpetuar la desigualtat de gènere, en aquest cas a les aules. Així doncs, durant aquest procés he pogut coexistir amb la necessitat d’analitzar amb profunditat la invisibilitat de les dones en l’ensenyament de la Història, així com la manca d’igualtat en els currículums d’ESO i Batxillerat, que és un fet comú en moltes de les matèries que es donen a l’Institut. Per aquest motiu, el principal objectiu proposat és l’estudi i anàlisi de la figura de la dona com a subjecte històric, a més de posar en rellevància el caràcter androcèntric que mostra l’àmbit curricular de les Ciències Socials, més concretament, al de la Història del món contemporani de 1r de Batxillerat. Tenint en compte aquest fet, em proposo dur a terme una valoració del currículum d’aquest nivell, exposar la rellevància de les dones com a subjecte de la història i, a partir d’aquí, elaborar una proposta didàctica configurada per tot un seguit de dinàmiques d’aprenentatge que permetin una major visibilitat de la dona en l’ensenyament de la Història del món contemporani de 1r de Batxillerat.
Dins aquest mateix context, trobo convenient remarcar que és indispensable que la proposta elaborada sigui possible de realitzar dins un centre escolar i s’adeqüi al nivell del grup d’alumnes amb el que es treballa, així com també el material, l’espai i els recursos a utilitzar. Així mateix, per poder valorar tots aquests elements i assegurar-nos de la seva validesa, és indispensable tenir mètodes avaluables per tal de fer una valoració constant de la proposta i dur a terme possibles millores.
Abans d’acabar aquesta primera part més reflexiva, no vull deixar d’esmentar tot l’aprenentatge teòric i pràctic que he pogut dur a terme al Màster de Formació del Professorat, ja que durant l’elaboració de la proposta didàctica he tingut present en tot moment la importància de l’alumnat com a figura principal i protagonista del procés d’aprenentatge, així com la importància del
2 desenvolupament crític i l’acció reflexiva, que són dos elements essencials per aconseguir un aprenentatge de qualitat.
Fent referència a les parts del present treball, aquest es divideix en dos grans blocs, la part teòrica i la part pràctica. Pel que fa a la primera, es posarà de manifest el caràcter androcèntric del currículum de l’assignatura d’Història del món contemporani de 1r de Batxillerat, que serà el curs receptor de les propostes plantejades. Pel que fa a la part pràctica del treball, es realitzarà a l’alumnat una enquesta per a valorar els resultats relatius a la importància de la dona en l’ensenyament de l’assignatura fins el moment. A partir d’aquests elements, s’elaboraran diferents propostes didàctiques que permetran donar un enfocament de gènere a l’ensenyament de la Història del món contemporani.
Finalment, es duran a terme unes conclusions, basant-me en les diferents parts del treball i, a més, un apartat d’annexos, on s’adjuntarà el material elaborat necessari per a la realització de les propostes plantejades.
2. Objectius
A l’hora de realitzar el present treball de fi de màster són diversos els objectius que es plantegen i que es proposen, els quals hauran d’estar presents en tot moment durant la realització del treball per tal de poder aconseguir-los.
El primer objectiu que em proposo és ratificar/verificar, a través d’una enquesta, si les dones es tenen en compte com a subjecte històric durant les classes d’Història del món contemporani de 1r de Batxillerat. A partir d’aquesta, es podrà valorar si els nous paradigmes historiogràfics s’han traslladat a les aules d’Història i, així, valorar quin tipus de propostes de treball són necessàries per dur a terme un enfocament de gènere als continguts de la matèria.
Com a segon objectiu i per tal d’establir unes bases sòlides que permetin un adequat desenvolupament del treball, es pretén justificar la importància de la dona com a subjecte històric a través de la recerca d’informació a diverses fonts teòriques i, a més, elaborar diferents propostes didàctiques que permetin acabar
3 amb la invisibilitat del paper de la dona en l’ensenyament de la història del món contemporani.
Seguidament, es desenvoluparà una proposta educativa que permeti formar a l’alumnat amb un enfocament inclusiu, deixant de banda possibles desigualtats de gènere inconscients que, encara avui, habiten dins les aules i recursos, així com els llibres de text. Així doncs, es pretén donar importància al material de les propostes, així com els continguts tractats, per tal d’aconseguir un ensenyament en igualtat de dita matèria.
Per últim, com a darrer objectiu, es pretén dissenyar unes propostes didàctiques que puguin apropar-se a la realitat de l’alumnat i que, per tant, es duguin a terme mitjançant metodologies i recursos innovadors. Per tant, el que es vol aconseguir és una proposta didàctica que pugui atendre a tota la diversitat de l’alumnat i seran molts els mètodes utilitzats, així com la cooperativitat i col·laboració.
3. Estat de la qüestió
3.1. El foment de la igualtat de gènere i la coeducació per part de la llei educativa
Segons la Ley Orgánica 3/2020, de 29 de diciembre por la que se modifica la Ley Orgániza 2/2006, de 3 de mayo, de Educacion1, es fa menció a tot un seguit d’articles que defensen l’equitat i la igualtat, així com la no discriminació per gènere, raça, malaltia o qualsevol altra condició:
<< Article 1. l) El desarrollo de la igualdad de derechos y oportunidades, el respeto a la diversidad afectivo-sexual y familiar, el fomento de la igualdad efectiva de mujeres y hombres. >> 2
<< Article 1. Bis b) la educación en el respeto a los derechos y libertades fundamentales, en la igualdad de derechos y oportunidades entre hombres y mujeres y en la igualdad de trato y no discriminación de las personas por razón de nacimiento, origen racial o étnico, religión, convicción, edad, de discapacidad,
1 Ley Orgánica 3/2020, de 29 de diciembre, por la que se modifica la Ley Orgánica 2/2006, e 3 de mayo, de Educación, BOE.
2 Íbid, BOE, 122881
4
orientación o identidad sexual, enfermedad, o cualquier otra condición o circunstancia.>> 3
<< Article 1. bis k) La preparación para el ejercicio de la ciudadanía, para la inserción en la Sociedad que le rodea y para la participación activa en la vida económica, social y cultural, con actitud crítica y responsable y con capacidad de adaptación a las situacions cambiantes de la sociedad del conocimiento.>> 4
Els articles que presentats reforcen la idea de lluita contra la desigualtat entre gèneres i, fins i tot, la violència de gènere, així com qualsevol altra manifestació de discriminació per raó de gènere, raça, orientació sexual, religió, malaltia i/o qualsevol altra circumstància. Tot aquest seguit d’articles fomenten i promouen la creació de tot un seguit de mesures sensibilitzadores i d’intervenció per a l’àmbit educatiu, ja que un dels propòsits principals de dita llei és la formació de l’alumnat com a futur ciutadà a través d’una actitud crítica i responsable dels seus actes.
Per que fa al primer article exposat, cal destacar que ha estat una de les premisses claus d’aquesta llei educativa, ja que ha permès que les diferents administracions publiques puguin incorporar, en l’àmbit de les seves competències, el principi d’igualtat de tractament entre homes i dones. Dins aquest mateix context educatiu, cal fer menció de la competència lingüística, que mostra la importància del llenguatge dins l’aula com a eina col·laboradora per a la igualtat entre homes i dones, a través de l’abolició d’estereotips de caràcter sexista.
Tenint en compte l’objectiu principal del treball, que es basa en el desenvolupament d’una proposta didàctica per a donar visibilitat a les dones en la Història del món contemporani de 1r de Batxillerat, cal analitzar quina és l’estructura i els ensenyaments i objectius mínims que recullen les modalitats de batxillerat. En primer lloc, l’assignatura d’Història del món contemporani de 1r de Batxillerat, així com Història d’Espanya de 2n de Batxillerat, no recullen cap contingut que faci referència a la visibilitat de la dona, la seva trajectòria o
3 Íbid, BOE, 122881
4 Íbid, BOE, 122881
5 experiència com a subjecte històric. Ara bé, un dels objectius que s’hi estableixen al Real Decret és el següent:
“Fomentar la igualtat efectiva de dret i oportunitat entre homes i dones, analitzar i valorar críticament les desigualtats existents i impulsar la igualtat real i la no discriminació de les persones amb discapacitat”5
Tenint en compte aquesta premissa, cal reflexionar sobre tot un seguit de qüestions que ens envolta com a futurs docents: Quin és el vertader problema d’aquest caràcter sexista de l’àmbit educatiu?. Al llarg dels següents apartats exposaré tot un seguit de dades que ajuden a entendre la necessitat de canvi, per tal d’aconseguir una educació de qualitat, que permeti educar a través de la inclusió i coeducació. Ara bé, quan parlem de canvi, parlem de col·laboració i cooperació, és a dir, d’una acció conjunta, en la que no domés es facin vigents un canvi de continguts del currículum, sinó que la pràctica docent i els objectius establerts per a cada nivell siguin coherents i es puguin dur a terme a través de propostes didàctiques adequades a cada un dels temes que es tracten.
3.2. L’androcentrisme a l’àmbit curricular de Ciències Socials d’ESO i Batxillerat
No fou fins a finals del segle XX quan s’aconseguí una total igualtat de drets pels ciutadans a certs països, independentment del seu gènere, lo que ha suposat grans avanços per a la societat d’avui en dia.6 Ara bé, cal posar en rellevància les situacions o els contextos actuals en els que es deixa veure un caràcter purament androcèntric, que fa referència a la imposició de la objectivitat masculina sense atendre al punt de vista de les dones i que, per tant, provoca la conformació d’una perspectiva parcial, basada en el pensament i estructura del punt de vista del gènere masculí.7 Aquest enfocament unilateral considerava el punt de vista masculí com la única mesura de totes les coses i, a més, pluralitzava els resultats com a veritats universals per a homes i dones. Així
5 Real Decreto 1467/2007, de 2 de noviembre, por el que se establece la estructura del bachillerato y se fijan sus enseñanzas mínimas.
6 García; Jiménez; Moreno, 2004, 1 Sánchez et. Miralles, 2014, 281
7 Sánchez, 2002, 93
6 mateix, es menysprea i no es dóna valor al paper de les dones, ni les seves funcions específiques, basades en la privacitat.8
Durant les darreres dècades la qüestió de gènere ha estat present a l’àmbit de la docència, per lo que es important analitzar en profunditat els actuals factors que influeixen i, fins i tot, fomenten aquest comportament sexista. Entre els agents que intervenen, cal destacar els continguts curriculars, que són la base fonamental del context educatiu i el principal element que influeix en el tipus de formació de l’alumnat. Així mateix, segueixen vigents certs elements, com el llenguatge i la manifestació de la dona, a on encara s’evidencia un caràcter sexista, que serà tractat al següent apartat.9
Dins aquest mateix context i tenint en compte la proposta didàctica del present treball, considero necessari invertir grans esforços en l’establiment d’un nou currículum de caire més igualitari, evitant així la invisibilitat de les dones i, a la vegada, fomentar les relacions igualitàries entre els diferents sexes per aconseguir una formació coeducativa i/o inclusiva.10 Són moltes les assignatures que s’imparteixen als centres educatius i que encara es caracteritzen per certs trets sexistes, entre les que destaca l’ensenyament de la història, els llibres de text de la qual no mostren les aportacions del paper de la dona en la història, sinó que apareixen de manera parcel·lada com un grup quasi “ètnic”, és a dir, que solen tractar-se com un tema i/o apartat diferenciat amb els seus trets característics. Per tant, queda atribuït el caràcter valent i suprem als homes i la privacitat reservada a les dones, de tal manera que aquelles que aconseguiren endinsar-se dins la vida pública, s’analitzen o s’estudien des de la sorpresa i, fins i tot, la estranyesa11
Finalment, es pot assegurar que l’atenció que es dona a les contribucions de les dones a la història ha estat, majoritàriament, nul·la, ja que les qüestions de gènere han estat ignorades, en gran mesura, per molts estudis acadèmics
8 Fernández, 2017, 362
9 García; Jiménez; Moreno, 2004, 2
10 López-Navajas, 2014, 289
11 Sánchez, 2002, 96
7 d’educació, així com la poca evidència de que el camp d’estudi hagi aconseguit certs avanços en l’assoliment de l’equitat.12
3.3. La influència dels materials didàctics i el llenguatge en l’ensenyament de la Història
Els textos escolars juguen un paper fonamental en els processos d’ensenyament i aprenentatge de l’alumnat, ja que és el principal material utilitzat en les aules i escasses vegades s’alternen amb altres tipus de materials didàctics.13 A més, es constitueixen en tècniques de coneixements que cada societat troba necessàries per ser ensenyades a les noves generacions i, per tant, el centre educatiu funcioni com una institució socialitzadora reflectint els aspectes positius i negatius de la societat.14 Aquests models didàctics són una eina pedagògica fonamental a l’àmbit educatiu i els seus continguts són claus a l’hora de formar a l’alumnat, per lo que és imprescindible tractar aquests mecanismes no conscients a través dels quals apareixen i/o es reforcen les desigualtats de gènere.15 En el cas de l’ensenyament de la història, es fa evident la importància de trets ideològics i polítics en la transmissió de continguts, lo que ha provocat que alguns autors defensin la idea de manipulació o falsedat dels esdeveniments i un dels factors claus que intervenen en aquest procés és el llenguatge, que és una eina fonamental per a la possible construcció d’una determinada interpretació del passat.16
Els continguts curriculars, a més de ser la base fonamental de l’educació, també són la principal via de transmissió de les diferents visions de gènere, masculina i femenina, atenent a una clara jerarquia de rols.17 Entre aquests, trobem els llibres de text, que originen un ordre social determinat, ja sigui a través de les imatges com del text que exposa, que en major mesura solen representar esdeveniments bèl·lics i d’heroisme, tots aquests adjudicats al rol masculí.18 Així
12 Schmeichel, 2011, 11
13 Íbid, 97
14 Fernández, 2017, 364 Díaz et. Puig, 2020, 40
15 García, 2012, 12
16 Fernández, 2017, 364
17 García, 2012, 12
18 Ullah; Ali; Naz, 2014, 135
8 mateix, trobem una nul·la representació del paper de la dona, ja que només es mostra aquella que s’aproxima a la realitat de l’home, és a dir, que adopta l’actitud de valentia i poder i, per tant, es diferencia de la resta.19
Abans d’acabar el present apartat, és important comprendre les grans carències que provoquen aquest caràcter sexista del material didàctic propi de l’àmbit educatiu. Per una banda, el fet de que els discursos no incloguin a les dones afecta greument en la formació acadèmica dels alumnes i, per tant, es transmeten uns coneixements incomplets que, alhora, provoquen una manca cultural. Per altra banda, cal parlar de la formació cívica o de ciutadania, ja que la inconscient desigualtat que es mostra a les aules provoca una manca de coherència en els seus objectius educatius, essent l’educació en igualtat el més important.20 Tenint present aquestes mancances, és urgent la reformulació del material didàctic proporcionat, així com també fomentar el pensament crític entre els lectors per tal d’evitar una indiferència en relació als continguts que es tracten.21
Finalment, es pot contemplar la necessitat de revisar i adequar la informació dels continguts escolars, així com organitzar eines d’intervenció en l’ensenyament escolar per a poder rectificar certes insuficiències, com l’absència de les dones en el material didàctic, que és essencial per poder evitar possibles comportaments o personalitats sexistes que es creen de manera inconscient a través dels prejudicis i els estereotips que es mostren als llibres de texts.22 Ara bé, per dur a terme aquest fet no es pretén aconseguir un caràcter extremista, sinó un punt d’equilibri que permeti donar un enfocament de gènere als continguts tractats. Per tant, la metodologia pren un rol molt important, ja que ens permet determinar quins temes es poden tractar, a quins nivells es poden desenvolupar cada un d’aquests i, sobretot, a partir de quins instruments ho fem arribar als alumnes23, així com els recursos TIC, que són un dels elements que progressa cada any i, tal i com exposen alguns estudis d’investigació, es
19 Fernández, 2017, 365
20 López-Navajas, 2012, 303
21 Morgan, 2012, 97
22 Íbid, 85
23 Íbid, 304-305
9 consideren tecnologies favorables per al desenvolupament d’una nova forma d’intel·ligència.24
3.4. El paper de la dona i la seva importància com a subjecte històric
Per tal d’aconseguir una educació de qualitat, basada en la igualtat i la inclusió, és necessari formular una revisió i actualització constant dels debats historiogràfics que van sorgint al llarg del temps. Així doncs, en el present apartat exposaré la importància de la dona com a subjecte històric i quins són els factors que fomentaren aquest estudi, així com la defensa de la seva incorporació al material i ensenyament educatiu.
Un dels actes més importants, a partir del qual s’impulsà l’estudi i anàlisis del paper de la dona en la Història, fou la Conferència Internacional sobre la Dona, que tingué lloc a Mèxic a finals del segle XX i on s’establiren algunes pautes i accions per tal de realitzar canvis en relació a la invisibilitat de la dona en l’ensenyament de la Història. 25 Per consegüent, no fou fins quinze anys més tard quan la LOGSE, Llei Orgànica d’Ordenació General del Sistema Educatiu d’Espanya, vigent des del 1990 fins el 2006, suposà un canvi fonamental per aquest procés de manifestació de protagonisme de la dona, ja que defensà la seva inclusió en els projectes educatius a través de l’impuls d’uns objectius i continguts historiogràfics dins l’àmbit curricular de l’assignatura. Ara bé, tot i la renovació historiogràfica duta a terme, cal exposar que els canvis que es realitzen en l’ensenyament no es relacionen de manera directa amb els canvis que s’elaboren en l’àmbit historiogràfic, lo que provoca nombroses mancances en el funcionament de l’ensenyament educatiu, així com l’ús de materials didàctics incomplets o inapropiats, la invisibilitat de la historiografia a l’àmbit curricular, la manca de formació coeducativa i inclusiva per part del personal docent i, sobretot, la falta de motivació i voluntat per a dissenyar una metodologia que pugui englobar la part didàctica i els principals trets historiogràfics.26 Dins aquest mateix context, cal tenir en compte que dites mancances afecten en la formació de l’alumnat, ja que, tot i haver sorgit nombroses reflexions teòriques i
24 Prats, 2015, 6-7
25 Fernández, 2005, 6
26 Miralles et. Belmonte, 2004, 12-13
10 el desenvolupament d’una perspectiva de gènere relacionada amb la producció historiogràfica, no ha estat suficient per a la consideració del protagonisme històric de les dones. Així doncs, es pot entendre com l’estudi de la història de les dones es pot veure durant una assignatura optativa o amb la lectura o anàlisis de documentació extra, que estigui basada en l’estudi de la dona i la seva importància al llarg de la història, lo que, alhora, provoca una carència de formació per part de l’alumnat, ja que no ha pogut rebre cap tipus de referència sobre el paper de la dona i les petjades que ha deixat al llarg de la història. 27
Són moltes les carències esmentades fins el moment, per lo que trobo necessari dur a terme una reflexió sobre les següents qüestions: quins són els estereotips i prejudicis que s’estan adoptant en relació a la figura de l’home i de la dona des de l’ensenyament de la història, els materials didàctics i l’actitud del professor de dita matèria? Quina és la vertadera valoració que es vol donar a la història del paper de la dona?.
La historiografia de gènere té com a objectiu l’estudi i anàlisi del paper de la dona a dos àmbits diferents: l’àmbit privat, que és l’àrea fonamental en que es desenvolupa l’estudi de la dona a l’àmbit educatiu i es basa principalment en la família, les tasques domèstiques, la reproducció, la ideologia i la religió, i l’àmbit públic, que, tot i no tenir un paper fonamental, s’estudia dins el món de les tasques laborals, des de les activitats relacionades amb l’agricultura fins aquelles que es basen en la industrialització. Així mateix, durant el segle XIX i XX foren molts els moviment feministes que es conformarem per tal de tenir en compte la figura de la dona fins el món de la política i economia, que fins el moment estava reservat als varons. Per tant, el que es vol aconseguir mitjançant aquest impuls i foment de l’enfocament de gènere en la historiografia, és fer visible a les dones en totes les seves vessants i no estudiar-les com un col·lectiu únic i generalitzat apartat de la resta de continguts educatius.28
Donar protagonisme al paper de la dona a l’assignatura d’Història, concretament Història del món contemporani de 1r Batxillerat, és necessari per intentar abolir
27 Fernández, 2005, 6
28 Miralles et. Belmonte, 2004, 8-9
11 aquestes mancances i carències que, fins i tot avui en dia, encara segueixen vigents en el procés d’ensenyament-aprenentatge dels alumnes. Per aconseguir aquesta visibilitat, és important mostrar interès per investigar i analitzar el paper de la dona als diferent àmbits o àrees de la vida social, així com la política, economia, privacitat, l’educació, la mentalitat, la religió, la cultura, ... Tots aquests aspectes ens permeten dur a terme una comparació front els drets i deures que gaudien els homes i, per tant, concloure quines eren les possibilitats i opcions de les dones. D’aquesta manera es podria donar gran visibilitat al paper de la dona i mostrar el comportament discriminatori que s’ha dut a terme front la figura femenina al llarg del anys. Ara bé, amb aquest fet no es pretén donar major importància a la dona sobre l’home, sinó que s’analitzin les dues parts de manera equitativa, per tal d’evitar que les dones siguin estudiades com un grup o col·lectiu únic, diferenciat de tota la resta i al qual se li atribueixen unes mateixes característiques, lo que permet adonar-nos de la importància de parlar de “dona”, com a subjecte històric concret i no de “dones”, com un concepte prototip o estereotip, evitant així una generalització inconscient de la població femenina.29 Tenint em compte aquest context exposat, és necessari que, a l’hora de dissenyar un plantejament didàctic basat en l’ensenyament de concepte i procediments propis i actitudinals per tal de formar un coneixement històric en els alumnes, es tingui en compte la consulta de diverses fonts, així com l’elecció adequada dels materials didàctics, per tal de què mostrin la dualitat dels dos gèneres, donant així visibilitat a una de les figures abandonades fins el moment per part de la Història, la dona. Per tal d’evitar aquest caràcter androcèntric dels recursos didàctics, es pot tenir en compte la iconografia, que ens permet analitzar quines eren les relacions entre homes i dones i estudiar les característiques i trets principals d’ells. A més, també poden ser útils els arxius provincials i municipals, ja que ens permeten obtenir dades importants relatives a la condició social, creences, sentiments, mode de vida i conflictes als que feien front. 30
Finalment, cal remarcar la necessitat de donar protagonisme social a les dones de manera equitativa al dels homes i, per tant, que es permeti dur a terme tot una sèrie de propostes didàctiques que fomentin la reflexió i el pensament crític,
29 Fernández, 2005, 12
30 Íbid., 13-16
12 per tal d’apropar al alumnes a la realitat del moment a través d’un enfocament de gènere.
3.5. La necessitat d’un enfocament de gènere en l’ensenyament i la didàctica de la Història
Al present apartat s’exposarà i s’argumentarà la necessitat d’un ensenyament igualitari, que tingui com a recurs principal la inclusió i coeducació, lo qual s’ha defensat i es segueix defensant per part del moviment feminista, que és la peça clau d’aquesta necessitat de canvi i progrés dins el món educatiu per tal d’aconseguir una formació de qualitat, no només en nombres qualificatius, sinó en valors i competències socials i cíviques que permetin a l’alumnat a ser conscient i responsable dels seus actes com a ciutadans/nes.
Dins aquest mateix context, cal remarcar que el feminisme31 segueix lluitant pel seu objectiu, ja que són molts els fets i/o obstacles de caràcter sexista que segueixen presents al nostre envoltant. Durant segles, les dones han estat agrupades en un segon plànol, trepitjant sempre les passes heroiques dels homes, i així és com es segueix tractant avui en dia a les escoles. Per aquest motiu, és necessari fomentar l’acció reflexiva en molts d’aspectes relatius a l’educació, començant per la rectificació dels continguts del currículum i la formació del professorat, ja que és la figura exemplar de l’alumnat i els seus pensaments, comportament i/o personalitat, ja sigui de manera conscient o inconscient, pot contradir, en molts de casos, als principals valors d’igualtat de gènere, inclusió i respecte.
Quan analitzem l’experiència històrica de les dones, no ho podem fer de manera paral·lela als models de vida i principals esdeveniments dels homes, sinó que cal fer ús d’una perspectiva historiogràfica dual que fomenti l’enfocament de gènere a l’hora de tractar a l’home i la dona com a subjecte històric. Ara bé, per aconseguir aquesta doble perspectiva a l’ensenyament de la Història, cal que tots els membres que conformen la comunitat educativa tinguin com a objectiu comú la formació en igualtat de l’alumnat a través de d’unes determinades
31 Moviment polític i social basat en la igualtat de drets de la dona i l’home per tal d’aconseguir un reconeixement equitatiu d’igualtat dels dos gèneres com a persones humanes.
13 didàctiques, concretament a l’assignatura d’història, que permet tractar moltes situacions de desigualtat que, avui en dia, encara trobem presents en la nostra societat.
L’ensenyament-aprenentatge de la Història té com a principal objectiu la dotació de coneixements per part de l’alumnat, per tal de que pugui interpretar el present i hagin estat format per conviure de manera responsable i cívica dins la societat i, per tant, sigui capaç d’enfrontar-se a les dificultats socials del món actual.
Aquest fet es pot relacionar en gran mesura amb el sorgiment de la competència social i cívica, que dóna gran importància a la formació de pensament crític i autonomia per tal de que l’alumnat pugui dur a terme una acció responsable i intencionada als diferents contextos de vida que se’ls plantegi.32 Per tant, aquesta necessitat de formar a través de dites competències, requereix d’una formació adequada per part del professorat, que contribueixi en la construcció d’una identitat professional sense orientacions de gènere, a partir del desenvolupament concret de la “competència de perspectiva de gènere”, i que, per tant, sigui l’ítem principal de qualitat d’educació en tots els nivells.33 Ara bé, la formació del professorat sempre s’ha dut a terme des d’una perspectiva sexista, on es posen de relleu els valors masculins com a principal referent per elaborar certes activitats d’investigació i didàctiques dins l’aula, per això, en l’actualitat, són nombrosos els programes feministes formatius que defensen la doble perspectiva de gènere dins el currículum, per tal de tractar temes centrats en la forma de vida, els drets i deures i el pensament de la dona al llarg dels diferents contextos històrics.34
Són molts els treballs d’investigació que s’han dut a terme i la majoria dels resultats coincideixen respecte als resultats, basats en què la història i el seu ensenyament s’ha fomentat sobre valors de caràcter androcèntric i sexista, alabant així al gènere masculí com a protagonista històric amb poder polític, econòmic i/o militar. Aquest fet és real i segueix present en l’ensenyament de la Història, per lo que és necessari que l’equip docent reflexioni i rectifiqui les
32 Pagès et. Santisteban, 2011, 7-8
33 Ortega et. Pagès, 2018, 55
34 Bolaños et. Jiménez, 2007, 78
14 construccions de continguts entorn a la invisibilitat i absència de la dona com a subjecte històric, ja no només del currículum, sinó dels discursos teòrics i pràctics que s’utilitzen a l’aula, ja que, juntament amb la iniquitat de gènere, són problemes greus que cal resoldre mitjançant practiques d’ensenyament innovadores, que es diferenciïn de lo tradicional.35 Ara bé, per fer possible aquest canvi, cal fer ús de tècniques, eines, agents i estratègies pedagògiques amb les que es puguin dur a terme diferents mètodes avaluables i, per tant, l’alumnat pugui desenvolupar el seu procés d’aprenentatge dins un marc o context propi, amb un ritme i nivell de desenvolupament concret. Per aquest motiu, la pràctica docent i la part didàctica en l’ensenyament de la Història són dos factors essencials per aconseguir bons resultats en el procés d’aprenentatge de l’alumnat i, sobretot, per transmetre més enllà de continguts teòrics, així com valors cívics i socials, que els permetin desenvolupar-se i fer front a situacions quotidianes.36
Durant les darreres dècades, la formació professional del professorat ha estat un tema dominant, ja que els resultats de diferents estudis i investigacions coincideixen en la necessitat d’una renovació i/o rectificació dels programes de formació docent per tal de millorar el procés d’ensenyament-aprenentatge del món educatiu.37 Tenint en compte aquest fet, cal exposar una mica el seu context, ja que moltes de les investigacions que s’han dut a terme, han pogut demostrar que la matèria i els continguts de l’assignatura d’Història encara avui s’aprenen a través de la memorització i l’aplicació de la teoria adquirida. Per tal d’evitar aquest tipus d’aprenentatge, propi dels segles anteriors a l’edat contemporània, cal donar gran rellevància a la formació, la investigació, la innovació i la pràctica educativa com un “tot” conjunt, és a dir, que dins el món de la pràctica docent, cal potenciar l’ús de la reflexió sobre la pràctica, la innovació metodològica, l’ús de competències educatives i les possibles millores de l’educació. A partir d’aquest conglomerat de factors, a l’hora d’impartir una classe d’Història, és necessari evitar la simple presència d’una figura transmissora de continguts, així com el docent, i una figura merament receptora,
35 Mae et. Martell, 2016, 66
36 Marolla, 2021, 20
37 Miralles, Gómez, Arias et. Fontal, 2019, 42
15 com és l’alumnat, per això, és imprescindible la unificació de la teoria i la pràctica en la formació del professorat. Ara bé, són molts els obstacles i les limitacions que encara avui trobem en el món educatiu, concretament en l’ús de pràctiques innovadores. Aquest fet és un tema pendent en l’educació, per això, una bona formació dels futurs docents pot ajudar, en gran mesura, a què la innovació arribi a les aules i els resultats del procés d’ensenyament-aprenentatge, tant de l’alumnat com del docent, sigui molt més positiu i beneficiós per ambdues parts.38
Pel que fa a la perspectiva didàctica formativa i educativa, trobo convenient exposar tot un conglomerat d’eines que poden ajudar a fomentar la coeducació a les aules. En primer lloc, trobem els discursos, que són una font documental enriquidora per tal de tractar els referents socials de poder en la societat, els aspectes negatius i positius dels dos gèneres com a models de vida i, també, les funcions i els valors socials que el sistema del moment assumeix com a apte per a cada gènere. Ara bé, la utilització de dits discursos precisa d’un anàlisi i estudi des d’una perspectiva d’uns determinats contextos històrics i socials, ja que és important conscienciar a l’alumnat de les particularitats de cada moment històric, completament diferenciades a l’actualitat. En segon lloc, trobem el marc legal, és a dir, les lleis i les costums que ens ajuden a entendre la posició social i les possibilitats que tenien els dos gèneres dins el seu context concret, a través dels quals es pot fer menció de les lluites de les dones per la igualtat i el desenvolupament i progrés dels moviments feministes. Per últim, es poden tractar els aspectes més conceptuals a través d’una perspectiva de gènere, així com les relacions entre les dones i els homes dins l’àmbit privat i públic, els rols i les responsabilitats socials que duien a terme les dones a cada context analitzat, el comportament discriminatori cap a la dona respecte als homes d’un mateix grup, el moviment feminista, les lluites de la dona per tal d’aconseguir la igualtat i la rellevància d’algunes dones destacables en relació a alguns fets històrics importants.39
Dins aquest mateix context, cal destacar alguns dels materials didàctics que es poden emprar per a treballar aquests tipus de continguts són la iconografia, la
38 Miralles, Molina et. Ortuño, 2011, 163
39 Fernández, 2010, 152-157
16 fotografia, la cinemàtica, els textos de diferents cultures, la literatura, la producció cultural i artística i, també, les dades obtingudes dels diferents llistats de càrrecs, ja siguin públics o privats, que permeten que l’alumnat dugui a terme una acció reflexiva i de pensament crític en relació al tema que es tracta, ja que es facilita la comprensió conceptual, fomentant així la contextualització d’aquest fets històrics dins uns marcs socials concrets.
Finalment, per acabar el present apartat, m’agradaria exposar els diferents aspectes que es poden tractar i fomentar a través d’una perspectiva de gènere en l’ensenyament de la història, ja que es permet tractar els diferents rols de gènere i les relacions que s’hi estableixen entre sí, permet la recuperació de tot un seguit de discursos i fonts que mostren la resistència i lluita femenina com un fet protagonista i, sobretot, fomenta el desenvolupament del pensament crític en relació a la nostra societat per tal de promoure els valors en igualtat. A més, paral·lelament a l’estudi de l’home, aquest tipus de didàctica permet conèixer la gran diversitat de la condició de les dones, la importància del seu rol en la configuració dels models de gènere, les diferents relacions que hi havia entre elles i, per últim, valorar que la història de les dones no es deu estudiar com un subtema al marge de la de l’home, sinó que s’ha d’estudiar equitativament, mostrant els fets enriquidors que varen produir al llarg de la història.40
4. Desenvolupament de la proposta didàctica 4.1. Presentació de la proposta
El meu treball presenta un conjunt de propostes didàctiques pensades per a ser realitzades al llarg del curs d’Història del món contemporani de 1r de Batxillerat.
El que es pretén aconseguir amb el disseny d’aquestes propostes és donar un enfocament de gènere a diversos blocs temàtics del currículum que es tracten a les aules, però sense arribar a l’extrem contrari, és a dir, tractar de manera equitativa els rols de gènere durant els diferents contextos socials per tal d’acabar amb la invisibilitat de la dona com a subjecte històric.
40 Íbid., 164
17 4.2. Metodologia del treball
L’objectiu principal del present treball és dur a terme una investigació didàctica per tal de respondre i poder cobrir les mancances i necessitats del procés d’ensenyament i aprenentatge que afecten a la formació de l’alumnat d’avui en dia, per aquest motiu, s’ha dut a terme una recollida de dades a partir d’unes enquestes amb les que es poden obtenir dades i unes estimacions aproximades sobre la invisibilitat de la dona per part d’un col·lectiu d’alumnes que ens permetrà extreure conclusions.
Eina d’investigació
Així com he mencionat a l’apartat anterior, l’instrument d’investigació clau per a l’obtenció de respostes i dades, és una enquesta d’elaboració pròpia41, amb tot un seguit de preguntes que ens puguin permetre saber quins són els coneixements, pensaments i opinions del grup d’alumnes en qüestió sobre poca
menció que es fa al rol de la dona durant la història, entre altres disciplines.
A l’hora d’elaborar l’enquesta, em va semblar necessari recolzar-me en dues de les preguntes clau que es troben presents al llarg de tot el treball: quin és el paper actual de la dona com a subjecte històric? quina importància se li hauria de donar en l’assignatura de la història del món contemporani?. A partir d’aquí, vaig voler presentar una investigació centrada en un context o període concret, com la història contemporània, ja que em va semblar una gran oportunitat per tal d’aconseguir un apropament del món contemporani a la realitat de l’alumnat, essent així un dels períodes menys llunyans a ells. Pel que fa a les qüestions plantejades, cal tenir en compte que s’escolliren aquelles que permetessin obtenir informació i dades sobre la desigualtat de gènere, els models de vida de l’home i la dona i, sobretot, l’acció reflexiva i personal de l’alumnat, que és el principal protagonista del procés d’aprenentatge.
Perfil dels enquestats
El col·lectiu de població escollit per a respondre a aquest qüestionari foren dos grups de 1r de Batxillerat de l’IES Joan Maria Thomas, on vaig tenir l’oportunitat de realitzar el meu període de pràctiques. Durant aquesta etapa d’aprenentatge
41 Consultar a l’Annex 1.
18 com a docent vaig poder realitzar el qüestionari a dos grups de 1r de Batxillerat diferents, el de modalitat de Ciències Socials i el de modalitat Humanístic. En un primer moment, únicament ho ferien els alumnes d’un dels grups esmentats, però per tal d’aconseguir una major quantitat i diversitat de dades, es va decidir sumar- hi més participants. L’objectiu d’aquest fet era poder mesurar, a través de dotze qüestions breus que tractaven diferents àmbits i aspectes de la vida privada i pública de la dona, el nivell de coneixements dels alumnes en relació al paper de les dones al llarg de l’assignatura de la Història del món contemporani, una de les assignatures que cursaven al llarg del curs.
Dins aquest mateix context, cal parlar d’alguns trets bàsics dels grups enquestats, així com el nombre d’alumnes, el percentatge d’alumnes de gènere masculí com femení, l’edat, el lloc de procedència, etc. Una vegada realitzada la suma de tots els alumnes, es pot dir que són un total de quaranta tres alumnes, essent així un 54% d’alumnes de gènere masculí i un 46% d’alumnes de gènere femení. L’edat aproximada de tots ells varia entre els setze i disset anys i la major són d’origen espanyol, excepte dos casos, que tenen procedència Ucraïna.
Abans d’acabar el present apartat, m’agradaria remarcar que la realització de dita enquesta ha estat, en tot moment, anònima i voluntària, per tal de què l’alumnat pogués respondre amb total llibertat i tranquil·litat a les preguntes plantejades. Ara bé, es demanaren algunes dades de caràcter personal, així com el gènere, l’edat i el lloc de procedència, ja que les experiències o les perspectives poden variar en alguns casos segons aquests tres ítems plasmats.
Resultats
Abans d’extreure conclusions basades en els resultats, es va dur a terme la recollida de dades mitjançant gràfics, exceptuant dues de les preguntes del qüestionari, que han estat el punt de partida pel procés d’investigació del treball i, per tant, s’han avaluat d’una manera més pausada i profunda, encara que, així com es presenta a continuació, les respostes de l’alumnat han estat bastant similars en la majoria de casos:
“En l’edat contemporània, podries exposar un cas d’alguna dona que hagi destacat en l’àmbit social, polític i/o artístic?”
19
“No, no hem estudiat amb profunditat cap dona en concret, perquè la importància i l’autoritat es reservava a l’home”
Ara bé, tot i aquesta resposta plantejada, hi ha hagut altres casos en que s’han esmentat algunes figures femenines destacables, així com Frida Kahlo, però es tracta d’un coneixement percebut per informació externa, és a dir, a través d’altre vies, que no són l’institut, així com la televisió, els llibres i/o les xarxes socials entre altres. Per tant, arribats en aquest punt, és necessari reflexionar sobre una qüestió: ensenyem als alumnes una totalitat històrica? O simplement una part basada en la meitat de la població, els homes?. Tenint en compte aquestes premisses, és important interpretar aquesta resposta com a què, per a l’alumnat, allò que no és vist a l’aula ni es reflecteix al material didàctic del centre no és de gran importància ni forma part de la Història i, per tant, no es necessari que sigui tractat a l’assignatura.
Així mateix, dues de les preguntes que més em van sorprendre i que m’ajudaren a ratificar, encara més, el transfons del meu treball, són les següents:
“Trobes que els materials i recursos escolars de l’assignatura Història del Món Contemporani tracten la figura de l’home i de la dona de la mateixa manera?”
“Des de que estic en aquest centre, i ja abans, no he vist que tingueren el mateix tractament. Sempre és l’home el més important, ja sigui dolent o bo, i la dona considerada, únicament, com la seva dona”.
Aquesta qüestió ha estat una de les més analitzades, ja que durant el procés de recollida de dades, em vaig poder adonar que les respostes variaven molt segons el gènere de l’alumne/a, ja que les alumnes de gènere femení duia a terme una valoració molt més argumentada, mentre que la major part dels alumnes de gènere masculí responien amb comentaris més breus, alguns d’ells, el 20%, estant d’acord amb el tractament que se li dona als rols de gènere durant l’assignatura. Respectant en tot moment el pensament de tot alumne/a, cal reflexionar sobre la necessitat de canvi i de millora, ja que la nostra principal funció com a docents és formar als/les alumnes com a futurs ciutadans/nes i, això no ho podem aconseguir fent visible únicament a la meitat de la població, sinó que és necessari mostrar cada un dels rols de gènere al llarg de la història per tal de conscienciar a l’alumnat respecte la importància de tota la població i la
20 necessitat d’abolir qualsevol possibilitat d’actitud masclista front la nostra societat actual.
Finalment, cal destacar la necessitat d’un equilibri entre els homes i les dones en relació al continguts de l’assignatura, ja que, en cas de ser contrari, el fet de que les dones actuals desconeguin la dona del passat com a subjecte històric pot representar una inconscient subordinació cap els homes. A més, un dels fet clau que justifica la seva importància, és el seu rol en l’evolució de les societats, ja que sense ella no hi hauria passat, present i tampoc futur.
4.3. Vinculació amb els blocs del currículum
En aquest apartat s’exposarà la vinculació dels temes tractats a les diferents propostes didàctiques en relació al currículum. Primerament, cal recordar que la proposta didàctica dissenyada està dirigida a l’alumnat de 1r de batxillerat que realitzin l’assignatura d’Història del món contemporani i, per tant, els temes que es tractin aniran lligats a diferents blocs del currículum d’aquest curs de batxillerat, tal i com es mostra a continuació.
• Proposta didàctica 1 – Participem a una Assemblea Nacional del segle XVIII:
Està dissenyada per ser tractada al bloc 3 del currículum d’Història del món contemporani de 1r de Batxillerat, que té com a títol La Crisi de l’Antic Règim, essent un dels continguts d’aquest bloc La Revolució Francesa de 1789:
aspectes polítics i socials.
• Proposta didàctica 2 – Contem biografies a través de Instagram: Està dissenyada per ser tractada al bloc 1 del currículum d’Història del món contemporani de 1r de Batxillerat, que té com a títol L’Antic Règim, essent un dels continguts d’aquest bloc El Pensament de la il·lustració.
• Proposta didàctica 3 – Fem uns informatius!: Està dissenyada per ser tractada al bloc 4 del currículum d’Història del món contemporani de 1r de Batxillerat, que té com a títol La dominació europea del món i la Primera Guerra Mundial, essent un dels continguts d’aquest bloc La Primera Guerra Mundial: causes, desenvolupament i conseqüències.
• Proposta didàctica 4 – Fem un Role Playing sobre el sufragisme del segle XX!: Està dissenyada per ser tractada al bloc 5 del currículum d’Història del món contemporani de 1r de Batxillerat, que té com a títol El període
21 d’entreguerres, la Segona Guerra Mundial i les seves conseqüències, essent un dels continguts d’aquest bloc L’Europa occidental: entre la reconstrucció i la crisi.
5. Propostes didàctiques
Al present apartat es presentaran les propostes didàctiques dissenyades a partir de la informació extreta, tant de la revisió bibliogràfica com dels resultats de les enquestes. Així doncs, es presentaran un total de quatre propostes didàctiques i totes elles seguiran un mateix model d’estructura per tal de què segueixin un format i, per tant, aconseguir ordre, claredat i coherència en la seva exposició i, també, elaboració.42
5.1. Proposta didàctica 1: Participem a una Assemblea Nacional del S.XVIII a) Presentació de la proposta didàctica
Has participat mai a algun debat? Has tingut la oportunitat de participar a qualque votació “oficial”? Series capaç d’endinsar-te dins el S.XVIII per tal de representar i participar en una Assemblea Nacional sobre la Declaració de Drets de l’Home i de la Dona del moment?
A través de quatre grups cooperatius haureu de realitzar una tasca reflexiva i argumentativa sobre dos documents diferents de l’època, la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà, acceptada per l’Assemblea Nacional francesa al 1789, i la Declaració dels Drets de la Dona i la Ciutadana, redactada per Olympia de Gouges al 1791, però sense establir-se com a document oficial.
La vostra tasca principal serà elaborar un al·legat per tal de mostrar als companys quina és la vostre posició i defensa sobre els principis tractats al document pertocat. A més, quan tots els grups hagin exposat, podreu disputar la informació tractada, tenint en compte que sou ciutadans propis del S.XVIII i, per tant, haureu de tenir en compte les circumstàncies socials de l’època.
b) Objectius didàctics
Els diferents objectius didàctics que es pretenen assolir amb el desenvolupament d’aquesta proposta són:
42 Consultar a l’Annex 2.
22 1. Conèixer els principals trets socials durant la Revolució Francesa.
2. Identificar i analitzar la diferència existent entre els drets dels homes i els de les dones durant la Revolució Francesa.
3. Ser conscient del llegat i del caràcter transcendent que han tingut moltes dones de la Revolució Francesa al llarg de la història.
4. Comprendre els rols de gènere de la Revolució Francesa com una construcció social i històrica.
5. Identificar conceptes relatius a la igualtat, la no-discriminació, la democràcia i els drets humans en l’organització social, política i econòmica d’Espanya, d’Europa i el món.
6. Conèixer el funcionament de les societats democràtiques, apreciar-ne els valors i les bases fonamentals, valorar els drets i les llibertats com un assoliment irrenunciable i una condició necessària a la pau, denuncia actituds i situacions discriminatòries i injustes i mostrar-se solidaris amb els pobles, els grups socials i les persones privats dels seus drets o dels recursos econòmics necessaris.
c) Continguts a treballar
CONCEPTES PROCEDIMENTS, DESTRESSES I
HABILITATS
ACTITUDS
• La Revolució Francesa
• Aspectes ideològics
• Aspectes socials
• Aspectes polítics
• La inclusió de la dona als drets humans
• Etapes de la Revolució Francesa
• Conseqüències de la Revolució Francesa
• Situar en l’espai i temps esdeveniments històrics.
• Lectura i interpretació de textos històrics.
• Anàlisi de fonts documentals.
• Anàlisi i classificació de la informació obtinguda.
• Elaboració d’un al·legat o defensa a través dels recursos TIC.
• Exposició oral de les defenses.
• Elaboració d’una síntesi de les conclusions extretes del debat.
• Exposicions en comú de reflexions finals.
• Adquirir vocabulari específic del tema.
• Actitud favorable i participació activa amb el grup i el docent.
• Autoreflexió del procés d’aprenentatge per part de l’alumnat.
• Valoració positiva cap el rol de la dona en els diferents contextos socials.
23 d) Criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge avaluables
Tenint en compte els criteris d’avaluació i els estàndards d’aprenentatge avaluables del currículum de Història del món contemporani del marc de les Illes Balears43 no s’adequa a les necessitats o propòsits que es volen aconseguir amb la realització d’aquesta proposta didàctica, per lo que s’han hagut de dissenyar i plantejar novament.
CRITERIS D’AVALUACIÓ ESTÀNDARDS D’APRENENTATGE
1. Conèixer les causes,
desenvolupament i
conseqüències de la Revolució Francesa.
2. Conèixer les diferències existents en relació als rols de gènere durant la Revolució Francesa.
1.1. Descriu, a través de la consulta de webgrafia, els principals trets socials de la Revolució Francesa de 1789, incloent els drets i llibertats dels ciutadans.
2.1. Analitza la Declaració de Drets de l’Home i del Ciutadà de 1789 i la Declaració de Drets de la Dona i la Ciutadana de 1791 a través de fonts documentals i webgrafia adient.
2.2. Posa de manifest la posició social de la dona durant la Revolució Francesa, basant-se en la interpretació de fonts documentals.
e) Competències que es treballen
Tenint en compte les competències bàsiques de la normativa educativa actual LOMQUE44, s’ha dissenyat una proposta didàctica interdisciplinària i íntegra per tal de que l’alumnat pugui treballar les set competències plantejades.
• Competència de comunicació lingüística: Serà tractada de diferents maneres al llarg de l’activitat, així com la lectura i interpretació del document històric, però, sobretot, amb l’elaboració de l’al·legat i la seva defensa oral a través d’arguments sòlids i coherents, ja que permetrà treballar la comprensió lectora i l’expressió oral i escrita. Per últim, una de les parts més importants d’aquesta activitat és l’hora de debatre, ja que els alumnes posen de manifest els seus pensaments i opinions a través d’una anterior elecció i anàlisi d’informació obtinguda.
• Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia: Estarà present durant la votació final, en que els alumnes podran decidir sobre l’establiment de la Declaració de Drets de l’Home i Ciutadà i/o la Declaració de Dret de la Dona i la Ciutadana. Per tant, el fet de
43 Decret 35/2015, de 15 de maig, pel qual s’estableix el currículum del batxillerat a les Illes Balears.
44 Llei Orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa.
24 comptabilitzar i treure un nombre exacte d’aquest procés de votació comporta treballar la competència matemàtica.
• Competència digital: El fet de lliurar l’al·legat o la defensa de cada un dels grups en format digital, permet que es tracti la competència digital durant la proposta didàctica, ja que es fa ús de tecnologies de la informació i plataformes o programes digitals per tal d’aconseguir una interacció professor-alumne.
• Aprendre a aprendre: Durant la realització de la present activitat, els vertaders protagonistes, ja no domés de la realització de l’activitat en si, sinó del procés d’aprenentatge que aquesta comporta, són els alumnes, que, juntament amb la seva motivació i participació activa, es fomenta l’autoavaluació personal, és a dir, ser conscient del seu procés d’aprenentatge, així com la millora i l’assoliment de nous conceptes i coneixement.
• Competències socials i cíviques: Un dels aspectes més importants d’aquesta activitat és la comprensió dels diferents models de vida de les diverses societats mitjançant l’estudi de la història contemporània, posant èmfasis als rols de gènere de cada context i esdeveniment històric. En aquest cas, es tracta la comparació de drets de l’home respecte la dona en un context concret, la Revolució Francesa. Així doncs, el fet de realitzar un debat de contingut històrics, on els alumnes siguin capaços de respectar i superar les diferències i els prejudicis, així com prendre decisions de forma democràtica, com és el procés de votació, és un exemple clar per a treballar la competència social i cívica.
• Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor: Els alumnes hauran de mostrar en tot moment una acció reflexiva, un pensament crític i, també, un sentit de responsabilitat respecte els seus arguments. Així mateix, el fet de realitzar i participar en un debat els permet treballar la comunicació, la negociació, el respecte i, sobretot, l’argumentació, lo qual mostra un tasca d’iniciativa i determinació.
f) Metodologia
Es presenta una metodologia de caràcter actiu i funcional, centrada en la conscienciació del procés d’aprenentatge per part del propi alumnat, que és la
25 figura protagonista del procés i, essent així, el docent una figura de guia i suport.
Es pretén abandonar les classes de tipus magistral, on el professor és la principal figura de transmissió de coneixements i l’alumnat els memoritza. Per aquest motiu, l’explicació teòrica del docent no dura més de 20 minuts d’una de les sessions, ja que la resta està dedicada exclusivament a l’aprenentatge de l’alumnat a través de dinàmiques motivadores i que fomentin la seva participació i permetin el desenvolupament de l’acció reflexiva i el pensament crític.
Els alumnes hauran de treballar en grups cooperatius, però sense una assignació de rols, ja que es pretén que siguin capaços de dividir-se i organitzar-se de manera autònoma, aconseguint així un bon repartiment de tasques, un suport mutu i uns resultats beneficiosos, ja no només pel resultat, sinó per la cohesió i cooperació del grup de treball. Així doncs, entre les diferents pràctiques pedagògiques que es duen a terme a la proposta, cal remarcar l’Aprenentatge Cooperatiu i tots els beneficis que aquest implica cap a la diversitat de l’aula.
Dins aquest mateix context, cal dir que, a la present proposta, així com la resta que s’exposaran a continuació, no s’ha elaborat cap tipus d’adaptació a la diversitat, ja que la metodologia emprada, l’Aprenentatge Cooperatiu45, permet atendre a les necessitats i capacitats de cada un dels alumnes sense necessitat d’establir adaptacions curriculars, tal i com s’estableix al Disseny Universal d’Aprenentatge (DUA).46 Ara bé, es convenient que el docent consulti amb el Departament d’Orientació del centre l’aplicació d’aquest tipus de metodologia, per tal de saber si ha de dur a terme qualque variació concreta per a determinats alumnes.
Font: Elaboració pròpia
45 Per a la formació de grups cooperatius s’ha seguit la tècnica de les figures geomètriques, tal i com es representa a la fotografia inferior.
46 Per a saber més sobre el DUA, consultar https://inspiratics.org/es/recursos- educativos/metodologia-dua-diseno-universal-para-el-aprendizaje/ [25.5.21]
26 g) Material necessari per a la realització de la proposta didàctica
A continuació es mostra una graella amb els materials i recursos necessaris per a la proposta didàctica.
h) Temporització aproximada
La temporització aproximada d’aquesta activitat concreta serà de 3 sessions, les quals desenvoluparé a continuació. En primer lloc, es dedicarà una sessió a l’activitat de desenvolupament i la confecció de grups heterogenis per a l’activitat de consolidació. Seguidament, es realitzarà una segona sessió on els alumnes, ja en grups, hauran de crear l’al·legat o defensa a través dels recursos TIC, basant-se en la webgrafia proporcionada per part del docent. I, per últim, una tercera sessió on es dugui a terme el debat (simulació d’Assemblea Nacional) i la votació final.48
i) Descripció i fases de la proposta didàctica
• Confecció de grups i repartiment dels dossiers
Una vegada presentada l’activitat i l’objectiu que es vol aconseguir amb la seva realització, es durà a terme la confecció de quatre grups heterogenis formats per quatre o cinc membres per part del docent amb el suport del departament d’orientació, ja que tots els integrants d’aquest són una figura essencial a l’hora de dissenyar grups, establir mètodes de cohesió de grup i pràctiques restauratives que resultin positives a l’hora de treballar i realitzar l’activitat. Dos dels termes clau per a la realització d’aquesta activitat són la col·laboració i la cooperació, ja que la tasca en grup és un element imprescindible per al procés d’aprenentatge de l’alumnat. Així mateix, tenint en compte aquest aspecte, es
47 Consultar el material a l’Annex 4.
48 Consultar la taula de temporització a l’Annex 3.
MATERIALS I RECURSOS
TRADICIONALS TIC PROPI DE LA PROPOSTA
DIDÀCTICA47
• Quadern
• Folis
• Bolígrafs
• ChromeBooks o ordinadors de caire personal
• Pissarra digital / projector
• Xarxa informàtica – WiFi
• Dossier de l’alumnat – Participem a una Assemblea Nacional del segle XVIII!
• Eines d’avaluació del professorat
