• Qüestionari d’avaluació docent
Per tal d’avaluar la funció i la metodologia del docent, l’alumnat haurà de fer un qüestionari individual per tal que el docent pugui tenir també un coneixement de
com s’ha desenvolupat aquesta unitat de treball per part de l’alumnat i quines han estat les seves impressions. Tot procés d’avaluació ens ha de servir per millorar en cada moment i aprendre al llarg del camí. Veure Annex VI.
6 Conclusions
Un dels principals objectius del Pla Estratègic de Formació Professional és reduir l’impacte de la crisi econòmica a partir d’una profunda transformació de la Formació Professional, de forma que pugui respondre ràpidament a les necessitats del mercat laboral en tots els seus sectors. Partint de la modernització en l’actualització dels estudis ja existents, la creació de noves titulacions i l’ampliació de places. (El País, 2020).
L’aprenentatge basat en competències, tal com s’estipula als currículums de la Formació Professional, habilita a l’alumnat a ser ‘competent’, és a dir, a tenir l’habilitat de poder resoldre problemes en situacions específiques a partir del coneixement que ha adquirit. Però, què passa amb els continguts que s’estipulen al currículum? Molts d’ells s’han quedat obsolets i és necessari actualitzar-los amb l’objectiu d’adaptar els graus a les noves necessitats del sector - en el cas que he tractat - al sector de la comunicació i el màrqueting incorporant coneixements i competències associades als nous perfils professionals.
He pogut exposar com diferents autors defensen la necessitat que els currículums estiguin en permanent revisió i aconseguir construir nous entorns per a l’aprenentatge. (Méndez, 2012).
Una de les mancances que deixa clara que els continguts s’han d’actualitzar és la necessitat d’ensenyar un ús responsable dels mitjans socials a Graus Superiors de Formació Professional que preparen als professionals del futur del màrqueting i la comunicació. Però no només existeix una mancança en el
contingut, sinó que dins la societat s’ha donat per fet que l’ús responsable de les xarxes socials és un poder innat que simplement pel fet de ser nadiu digital ja es té. Aprendre és una de les coses més interessants que la vida ens atorga.
Aprendre a llegir, aprendre a conduir, aprendre a cuinar... Per què hem oblidat que també hem d’aprendre a utilitzar els mitjans socials? Per què l'ensenyament de les tecnologies digitals es limita, en molts casos, només al maneig de les eines? (Freire, 1997).
Si relacionem aquesta mancança amb el fet que a la Formació Professional existeix un abandonament al currículum en educació en valors, ens trobem que un alumne amb 19 anys deixa de rebre aquesta educació que és la base per a la formació i evolució de la seva personalitat i identitat. Una identitat que també es trasllada a l’entorn en línia i crea noves generacions més empàtiques, solidàries gràcies en bona part a les xarxes socials, tal com defensa (Reig. D, 2020).
Si tenim en compte els objectius que em vaig marcar per fer aquesta proposta didàctica vull reflectir les conclusions del meu TFM afirmant que fent aquest manual, l’alumnat serà capaç de treballar i aprendre a les diferents sessions els continguts necessaris per fer un ús responsable dels mitjans socials amb unes eines i metodologies basades en el treball col·laboratiu i el joc.
Una unitat de treball on l’alumnat a partir de l’activitat complementària disposarà dels instruments per tal de crear la seva identitat digital amb una base d’educació en valors, fomentant la participació, la interacció, la connectivitat i el seu esperit crític. Amb aquesta activitat l’alumnat podrà afegir competències en educació en valors i al mateix temps utilitzarà els mitjans socials de forma responsable per a mostrar que aquests mitjans no són negatius, sinó que el que els fa negatius és un mal ús i un desconeixement.
Aquesta feina també tindrà una responsabilitat en els docents, ja que les noves metodologies que aposten per la innovació, el treball col·laboratiu, la gamificació i fins i tot, la simulació i realitat virtual ens han de servir per arribar a empatitzar amb un alumnat que de cada vegada més aprèn a través de formats, canals, continguts i tècniques que res tenen a veure amb l’educació tradicional.
Hem de construir i acompanyar pel camí de l'aprenentatge de l’entorn digital als líders del futur i no podem seguir educant amb metodologies del present, sinó amb metodologies que suposin en el present, un repte per al futur del nostre alumnat.
Malauradament vaig justificar el meu treball final de màster amb un cas de bullying del passat mes de novembre de 2020 i l’he de concloure amb un nou cas d’assetjament que ha acabat en assassinat. El jove Samuel amb només 24 anys va morir dissabte 3 de juliol de 2021 simplement per la seva orientació sexual. En aquests moments quatre adults i dos menors han estat detinguts com a sospitosos d’aquesta greu acció. Un fet lamentable que deixa més reforçada la meva defensa de la mancança en educació en valors, que no només és necessària per a un ús responsable dels mitjans socials, sinó també per inculcar la base ètica i moral de qui serà la nostra societat del futur.
7 Referències Bibliogràfiques
Aparici, Roberto; García Matilla, Agustín ¿Qué ha ocurrido con la educación en comunicación en los últimos 35 años? Pensar el futuro Espacios en Blanco.
Revista de Educación, núm. 26, junio, 2016, 35-57. Recuperat de:
https://www.redalyc.org/pdf/3845/384547076003.pdf
Aparici, R., & García-Marín, D. (2018). Prosumers and emirecs: Analysis of two confronted theories. [Prosumidores y emirecs: Análisis de dos teorías
enfrentadas]. Comunicar, 55, 71-79. https://doi.org/10.3916/C55-2018-07.
Recuperat de:
https://www.revistacomunicar.com/index.php?contenido=detalles&numero=55&articulo
=55-2018-07
Ballesteros Guerra, C. (2015). Jóvenes en red: un selfie. Madrid: Centro 88 Reina Sofía sobre adolescencia y juventud, FAD.
BERNAL, C. y ANGULO, F. Interacciones de los jóvenes andaluces en las redes sociales. Comunicar, 40, 25-30.
Buitrago, A. ( ). Tesi Doctoral: Los profesionales de la Comunicación ante la Competencia Mediática. Universidad de Valladolid. Recuperat de:
https://uvadoc.uva.es/bitstream/handle/10324/16807/Tesis1001-160421.pdf?sequence=1
Camarero, A. (2021, 9 abril). Ventajas de usar las redes sociales en las aulas de Secundaria. EL PAÍS. Recuperat de: https://elpais.com/mamas-papas/2021-04-09/ventajas-de-usar-las-redes-sociales-en-las-aulas-de-secundaria.html
Ciberbullying y acoso escolar, datos y estadísticas. (2020). Epdata. Recuperat de:
https://www.epdata.es/datos/cibercriminalidad-ciberbullying-datos-estadisticas/291
Christine Redecker, 2017. "European Framework for the Digital Competence of Educators: DigCompEdu," JRC Working Papers JRC107466, Joint Research Centre (Seville site).
Cloutier, J. (1973). La communication audio-scripto-visuelle à l’heure des self média.
Montreal: Les Presses de l’Université de Montreal.
D’ Angelo, O. (1996). Provida. Autorealización de la personalidad. Ed. Academia. La Habana. Recuperat de: Arana, M., & Batista, N. (1999). La educación en valores: una propuesta pedagógica para la formación profesional. Arana, M.
9-5. Recuperat de:
https://d1wqtxts1xzle7.cloudfront.net/34561258/Propuesta_educacion_en_valor
es-with-cover-page-v2.pdf?Expires=1625936620&Signature=DiEekKdprig8aEmt3hBbY31~vf3vm7e
zMzXOYoenqOKdzh~ws01Y449UEJ2VBUq8IJu~mF1X1cqHeLoxuWF-C8I8yRSnVGiH~AiQhWGp~AUGgJf54BQPg9Xu3bRL~GY2kMOWBMUYzxwXi
0i7xuuF0u6ZHITo-9boCgbpM-oBBJZtzHzyrT6cgWRSzMW6V~cY8xzSSuS6wqeQ0eknNDsx3Ng1gBCXFULm
2CNMPzwNJk9ORI9Lfjupj9uMxFhT4prdSeUEljgJhTxgX-EgNMDPv1- tszP~Qq6JVZLk9OQ0Cz-k9ySYinA--gbWY~x22YcjY1iQbMslZNu-4Y78ZTPT7g__&Key-Pair-Id=APKAJLOHF5GGSLRBV4ZA
De Fontcuberta, M. (2001). Comunicación y educación: Una relación necesaria.
Cuadernos.Info , (14.140). Recuperat de: https://doi.org/10.7764/cdi.14.190
De-Frutos-Torres i Marcos-Santos. (2006). Disociación entre las experiencias negativas y la percepción de riesgo de las redes sociales en adolescentes. Recuperat de:
http://profesionaldelainformacion.com/contenidos/2017/ene/09.pdf
Echeburúa, E., del Corral, P. (2010). Adicción a las nuevas tecnologías y a las Redes Sociales en jóvenes: un nuevo reto. Adicciones, 22 (2), 91-96. Recuperat de:
https://www.redalyc.org/pdf/2891/289122889001.pdf
EducarEnAcción. (2021, 7 mayo). Tratamiento de los valores en la legislación
educativa. Recuperat de: https://educarenaccion.com/2021/04/19/tratamiento-de-los-valores-en-la-legislacion-educativa/
Europa Press. (2021, 20 abril). El acoso escolar bajó un 45,9% en Baleares durante el curso 2019–2020. Ultima Hora. Recuperat de:
https://www.ultimahora.es/noticias/local/2021/04/15/1255673/acoso-escolar-bajo-baleares-durante-curso-2019-2020.html
E. (2020b, junio 9). Los jóvenes usan un 170% más las redes sociales desde el
confinamiento. abc. Recuperat de: https://www.abc.es/familia/padres-hijos/abci-
jovenes-usan-170-por-ciento-mas-redes-sociales-desde-confinamiento-202006090116_noticia.html
EL PAÍS. (2021a, enero 2). Greta Thunberg llega a la mayoría de edad como referente de la lucha climàtica. Recuperat de:
https://elpais.com/clima-y-medio- ambiente/2021-01-02/greta-thunberg-llega-a-la-mayoria-de-edad-como-referente-de-la-lucha-climatica.html
Fernandes, B. (2020). The impact of COVID-19 lockdown on internet use and escapism in adolescents. Dialnet. Recuperat de:
https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7649333
Freire, Juan. (2012). Educación Expandida. Zemos98. 69-72. Recuperat de:
https://www.zemos98.org/descargas/educacion_expandida-ZEMOS98.pdf
Freire, Juan. (2009). Cultura digital y prácticas creativas en educación. Projecte “Digital Youth de la Fundació MacArthur”. Recuperat de:
https://www.redalyc.org/pdf/780/78011179007.pdf
Freire, Paulo (1997) Pedagogía de la autonomía. Saberes necesarios para la práctica educativa. Recuperat de:
https://books.google.es/books/about/Pedagog%C3%ADa_de_la_autonom%C3
%ADa.html?id=OYK4bZG6hxkC&printsec=frontcover&source=kp_read_button&
redir_esc=y#v=onepage&q&f=false
García, M.J. (2021). Ús responsable i positiu de xarxes socials en adolescents, famílies i docents. Recuperat de:
https://drive.google.com/file/d/1165z1DO1UkTDUzD2yXw52hDbNIjJLH3r/view?
usp=sharing
García Ruíz, R., & Rénes Arellano, P. (2013). Educación mediática en la sociedad actual. EDMETIC, 2(2), 3. Recuperat de:
https://doi.org/10.21071/edmetic.v2i2.2875
García Ruíz, R., Sandoval, Y., & de Cos Ahumada, C. (2013). La educación mediática en la formación profesional. Propuesta de inclusión. EDMETIC, 2(2), 37-55.
Recuperat de: https://doi.org/10.21071/edmetic.v2i2.2869
García Ruíz, R., Sandoval, Y., & de Cos Ahumada, C. (2013). La educación mediática en la formación profesional. Propuesta de inclusión. EDMETIC, 2(2), 37-55.
Recuperat de: https://doi.org/10.21071/edmetic.v2i2.2869
Garmendia-Larrañaga, Maialen; Garitaonandia-Garnacho, Carmelo; Martínez-Fernández, Gemma; Casado-Del-Río, Miguel-Ángel (2011). Riesgos y
seguridad en internet. Los menores españoles en el contexto europeo. Bilbao:
Universidad del País Vasco/Euskal Herriko Unibertsitatea, EU Kids Online.
ISBN: 978 84 9860 520 4
Hirota, M. Y. (2017, 21 septiembre). El concepto de «prosumidores». EL PAÍS.
Recuperat de:
https://elpais.com/elpais/2017/09/20/alterconsumismo/1505913507_555679.html
IES Calvià – Grau Superior en Màrqueting i Publicitat
https://sites.google.com/iescalvia.com/iescalvia/oferta- formativa/formaci%C3%B3-professional/cfgs-comer%C3%A7-i-m%C3%A0rketing?authuser=0
Institut Nacional d’Estadística (2020). Enquesta sobre Equipament i Ús de Tecnologies d'Informació i Comunicació en les Llars. https://www.ine.es/prensa/tich_2020.pdf
Jurídicas, N. (2020, 30 diciembre). Análisis de la Ley Celaá: la LOMLOE en 20 claves.
Noticias Jurídicas. Recuperat de:
https://noticias.juridicas.com/actualidad/noticias/15887-analisis-de-la-ley-celaa:-la-lomloe-en-20-claves/
KAPLÚN, M. (1998): Una pedagogía de la comunicación. Ediciones de la Torre, Madrid, 244.
La Tercera Ola. (1980). Alvin Toffler. https://cudeg.com.uy/wp-content/uploads/2017/10/La-tercera-ola.pdf
Livingstone, S. (2008). Taking risky opportunities in youthful content creation:
teenagers’ use of social networking sites for intimacy, privacy and self-expression. New Media & Society, 10(3), 393–411. Recuperat de:
https://doi.org/10.1177/1461444808089415
Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre
https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2020-17264
Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació https://www.boe.es/eli/es/lo/2006/05/03/2/con
López. E. García. D (1994) 130. Aproximación al tema de los valores en la LOGSE.
Recuperat de:
https://www.researchgate.net/publication/39279672_Aproximacion_al_tema_de_los_val ores_en_la_LOGSE
López. M. (2017). Educación en valores en Formación Profesional Básica a través de las ciencias. Universidad Internacional de La Rioja Facultad de Educación.
Treball final de màster.
Marc Comú de Competència Digital Docent (INTEF, 2017)
https://aprende.intef.es/sites/default/files/2018-05/2017_1020_Marco-Com%C3%BAn-de-Competencia-Digital-Docente.pdf
María Lázaro (2020). Redes sociales y menores. Anaya.
Marzal-Felici, J. I. A. (2021, 7 mayo). La 'Educomunicación' en España: una urgencia de la sociedad digital. infoLibre.es. Recuperat de:
https://www.infolibre.es/noticias/opinion/plaza_publica/2021/05/08/la_educomuni cacion_espana_una_urgencia_sociedad_digital_120249_2003.html
Marina, L. (2020, 24 noviembre). Investigan si una niña de 13 años se tiró de su balcón tras sufrir ‘bullying’. Diario de Mallorca. Recuperat de:
https://www.diariodemallorca.es/sucesos/2020/11/24/investigan-nina-13-anos-tirado-25539796.html
Martínez-Salanova, E. Cine y educación. España. Recuperat de: http://www.uhu.es/
cine.educacion/cineyeducacion/index.htm
Megías Quirós, Ignacio, & Ballesteros Guerra, Juan Carlos. (2015). Jóvenes en la red:
un selfie. Madrid: Centro Reina Sofía sobre Adolescencia y Juventud, Fad.
Recuperat de: http://doi.org/10.5281/zenodo.3653963
Megias Quirós, I., Ballesteros Guerra, C. (2014). Jóvenes y género. El estado de la cuestión. Madrid: Centro Reina Sofía sobre adolescencia y juventud, FAD.
Megias Quirós, I.,
Méndez, P. (2012). Mundos Cambiantes: La Tecnología y la Educación 3.0. Revista Complutense De Educación, 23(1), 11-22. Recuperat de:
https://doi.org/10.5209/rev_RCED.2012.v23.n1.39099 - 15-20.
Meneses, N. (2020, 30 julio). Las competencias digitales marcan el paso de los nuevos títulos de Formación Profesional. EL PAÍS. Recuperat de:
https://elpais.com/economia/2020/07/29/actualidad/1596033901_851202.html
Ordre ECD/329/2012, de 15 de febrer, per la qual s'estableix el currículum del cicle formatiu de Grau Superior corresponent al títol de Tècnic Superior en
Màrqueting i Publicitat. https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2012-2676
Padilla, S., Rodríguez, E., ÁLvarez, M., Torres, A., Suárez, A., & Rodrigo, M. J. (2015).
The influence of the family educational scenario on internet use of primary and secondary school children / La influencia del escenario educativo familiar en el uso de internet en los niños de primaria y secundaria. Infancia y Aprendizaje, 38(2), 402–434. Recuperat de: https://doi.org/10.1080/02103702.2015.1016749
Pla d’Estudis Màster Universitari de Formació del Professorat de la Universitat de les Illes
Balears: https://estudis.uib.es/digitalAssets/511/511082_353314_mfpr_cat.pdf
Pla d’Estudis Grau d’Educació Infantil:
https://estudis.uib.es/digitalAssets/360/360484_infantil.pdf
Pla d’Estudis Grau d’Educació
Primària: https://estudis.uib.cat/digitalAssets/360/360475_primaria.pdf
Quintana Cabanas,J.M.(1998) Pedagogía Axiológica .La educaciónante los valores.
Madrid: Dykinson. Recuperat de Parra. J.M (2003). La Educación en valores y su práctica en el aula. Recuperat
de: https://repositorio.uam.es/bitstream/handle/10486/4818/31559_2003_08_04 .pdf
Quintana, E. (2009, 11 julio). El sharismo de Isaac Mao | Blog Nodos Ele. Blog Nodos Ele | Redes sociales, Web 2.0 y Español como Lengua Extranjera [ELE] (2007–
2013). Recuperat de: http://www.nodosele.com/blog/2008/12/08/el-sharismo-de-isaac-mao/
Reglamento General de la Ley de Protección de Datos.
https://www.boe.es/doue/2016/119/L00001-00088.pdf
Reial decret 1571/2011, de 4 de novembre, pel qual s'estableix el Títol de Tècnic Superior en Màrqueting i Publicitat.
https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2011-19436
Reig, D., Vílchez, L.F (2013). Los jóvenes en la era de la hiperconectividad: tendencias, claves y miradas, 64-69. Recuperat de:
https://books.google.es/books?hl=es&lr=&id=2pbQCgAAQBAJ&oi=fnd&pg=PA118&dq=
dolors+reig+redes+sociales&ots=3e363f2InL&sig=cZBEKj9xMW8iJKY3rwT1dnf 5tBo#v=onepage&q&f=false
Sandoval i Aguaded, I. (2013). El programa “Media” de la Comisión Europea, apoyo internacional a la educación en medios. Comunicar, 40, 7-8.
Sandoval Romero, Y., & Aguaded Gómez, J. (2012). Nuevas audiencias, nuevas responsabilidades. La competencia mediática en la era de la convergencia digital. Revista ICONO 14. Revista Científica De Comunicación Y Tecnologías Emergentes, 10(3), 8-22. Recuperat de: https://doi.org/10.7195/ri14.v10i3.197
Sánchez-Martínez, Mercedes; Otero-Puime, Ángel (2010). “Usos de internet y factores asociados en adolescentes de la Comunidad de Madrid”. Atención primaria, v.
42, n. 2, pp. 79-85. Recuperat de: https://doi.org/10.1016/j.aprim.2009.05.004
Sanmartí, N. (2010). Avaluar per aprendre. Neus Sanmartí. Recuperat de:
http://xtec.gencat.cat/web/.content/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/0024/fc 53024f-626e-423b-877a-932148c56075/avaluar_per_aprendre.pdf
Save the children. (2016). Yo a eso no juego. Bullying y ciberbullying en la infancia.
Recuperat de:
https://www.savethechildren.es/sites/default/files/imce/docs/yo_a_eso_no_juego .pdf
Siemens, G. (2007). Conectivismo: Una teoría de aprendizaje para la era digital.
Recuperat de: http://clasicas.filos.unam.mx/files/2014/03/Conectivismo.pdf .
Silva, M. (2016). “Los jóvenes, Internet y las Redes Sociales. Una perspectiva de género”. Master Universitario en Psicopedagogía. Trabajo Final de Master.
Recuperat de:
https://uvadoc.uva.es/bitstream/handle/10324/22431/TFM-G664.pdf?sequence=1&isAllowed=y
Team, Q. (2021, 8 abril). El informe anual de Qustodio sobre los hábitos digitales de los niños. Qustodio. Recuperat de:
https://www.qustodio.com/es/blog/2021/04/qustodio-annual-report-on-childrens-digital-habits/
Wakefield, B. J. (2017, 19 julio). Instagram tops cyber-bullying study. BBC News.
Recuperat de: https://www.bbc.com/news/technology-40643904
Wirsing, S (2002): ¿Cual es el lugar de la tecnología en la educación?, Material traducido al español de su versión original por Cristián Rizzi y Micaela Manso.
Revisado por Paula Pogré
11 Facts About Cyberbullying. (2020). DoSomething.Org. Recuperat de:
https://www.dosomething.org/us/facts/11-facts-about-cyber-bullying
20Minutos, F. P. (2021, 6 julio). ¿Se considera el asesinato de Samuel un delito de odio si se confirma que hubo homofobia? www.20minutos.es - Últimas Noticias.
Recuperat de: https://www.20minutos.es/noticia/4753733/0/se-considera-el-
asesinato-de-samuel-un-delito-de-odio-si-se-confirma-que-hubo-homofobia/?autoref=true
8 Annexos
ANNEX I – TÍTOL I CURRÍCULUM
El Reial decret 1571/2011, de 4 de novembre, pel qual s'estableix el Títol de Tècnic Superior en Màrqueting i Publicitat fixa els seus ensenyaments mínims I s’inclou a:
• Denominació: Màrqueting i Publicitat.
• Nivell: Formació Professional de Grau Superior.
• Durada: 2.000 hores.
• Família Professional: Comerç i Màrqueting.
• Referent en la Classificació Internacional Normalitzada de l'Educació: CINEMA-5b.
Aquest títol d’FP de Grau Superior i el mòdul ( 0931 Màrqueting digital) es regeixen per la següent normativa:
- Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació i el Reial decret 1147/2011, de 29 de juliol, pel qual s’estableix l’ordenació general de la formació professional del sistema educatiu.
- Reial decret 1571/2011, de 4 de novembre, pel qual s’estableix el Títol de Tècnic Superior en Màrqueting i Publicitat i es fixen els seus ensenyaments mínims (BOE»
núm. 299, de 13 de desembre de 2011).
- Ordre ECD/329/2021, de 15 de febrer, per la qual s’estableix el currículum del cicle formatiu de Grau Superior corresponents al títol de Tècnic Superior en Màrqueting i Publicitat, (»BOE» núm. 47, de 24 de febrer de 2012).
- Objectius Generals
Al capítol III del Real Decret 1571/2011, del 4 de novembre, a l’article 9 s’estableixen els objectius generals que s’assoleixen en aquest mòdul:
c) Utilitzar les noves tecnologies de la comunicació a través d'Internet, construint, allotjant i mantenint pàgines web corporatives i gestionant els sistemes de comunicació digitals, per a planificar i realitzar accions de màrqueting digital.
o) Analitzar i utilitzar els recursos i oportunitats d'aprenentatge relacionats amb l'evolució científica, tecnològica i organitzativa del sector i les tecnologies de la informació i la comunicació, per a mantenir l'esperit d'actualització i adaptar-se a noves situacions laborals i personals.
p) Desenvolupar la creativitat i l'esperit d'innovació per a respondre als reptes que es presenten en els processos i en l'organització del treball i de la vida personal.
q) Prendre decisions de forma fonamentada, analitzant les variables implicades, integrant sabers de diferent àmbit i acceptant els riscos i la possibilitat d'equivocació en aquestes, per a afrontar i resoldre diferents situacions, problemes o contingències.
r) Desenvolupar tècniques de lideratge, motivació, supervisió i comunicació en contextos de treball en grup, per a facilitar l'organització i coordinació d'equips de treball.
s) Aplicar estratègies i tècniques de comunicació, adaptant-se als continguts que es transmetran, a la finalitat i a les característiques dels receptors, per a assegurar l'eficàcia en els processos de comunicació.
t) Avaluar situacions de prevenció de riscos laborals i de protecció ambiental, proposant i aplicant mesures de prevenció personals i col·lectives, d'acord amb la normativa aplicable en els processos de treball, per a garantir entorns segurs.
o) Identificar i proposar les accions professionals necessàries, per a donar resposta a l'accessibilitat universal i al «disseny per a tots».
v) Identificar i aplicar paràmetres de qualitat en els treballs i activitats realitzats en el procés d'aprenentatge, per a valorar la cultura de l'avaluació i de la qualitat i ser capaces de supervisar i millorar procediments de gestió de qualitat.
x) Reconèixer els seus drets i deures com a agent actiu en la societat, tenint en compte el marc legal que regula les condicions socials i laborals, per a
participar com a ciutadà democràtic.
- Competències o capacitats que es desenvolupen
- Competències o capacitats que es desenvolupen