“Gràcies a les noves tecnologies tenim ara l'oportunitat de no estar sols, gairebé en cap ocasió.
I el tema és especialment important per a col·lectius minoritaris o discriminats”. (Reig, 2011)
L’adolescència és un dels períodes on l’adolescent pot patit una crisi d’identitat.
Segons estableix el psicòleg i psicoanalista Erikson, 1968 (Reig, 2011, p.210):
“L'adolescència és definida com el període en el qual es produeix la cerca de la identitat que defineix a l'individu per a tota la seva vida adulta”.
Tal com desenvolupa la professora (Reig, 2011, p. 64) al llibre: “Los jóvenes en la era de la hiperconectividad: tendencia, claves y miradas”, la gestió de la identitat s'entén com a una nova i rellevant competència en l’actualitat, aprendre i ensenyar a projectar-la i protegir-la en els nous entorns. Tal com es remarca a la investigació feta per Valkenburg i Peter (en Reig i Fretes, 2011, p. 65) sobre identitat online, els adolescents que més sovint experimenten amb la seva identitat a Internet eren els que després es comuniquen amb més freqüència amb persones de més diverses edats i orígens culturals. Els adolescents solitaris varen utilitzar Internet per experimentar amb la seva identitat i millorar les seves habilitats socials.
Una altra investigació que cita Dolors Reig al seu llibre i que va fer Fairweather (en Reig i Fretes, 2011, p. 65), torna a reafirmar la idea que els adolescents mitjançant la producció de vídeos amateur amplien la seva identitat a la xarxa.
Un total de 28 bloggers amb experiència en videoblogs, entre 18 i 35 anys, varen respondre a la pregunta si publicar vídeos a YouTube havia afectat la seva identitat. La meitat d’ells va afirmar que havia influït en la forma en què s’autopresentaven. Més de la meitat varen dir que fer aquests vídeos els havia fet tornar més segurs, més extravertits, oberts i motivats. Un fet que com apunta Dolors Reig va afavorir l’autoestima dels joves.
Reig també fa menció en aquest llibre a la qüestió dels valors, i com traslladem el que aprenem a Internet a la realitat des del punt de vista de la coherència. Aquí és el punt on fa menció a l’informe The Pew Research Center’s Internet &
American Life Project (Reig, 2012). En aquest informe, tal com assenyala Reig, qüestions com la confiança, la tolerància, el suport social i la implicació social augmenten també gràcies a la hiperconectivitat social que vivim. I no només això, Reig assenyala també que les identitats són millors quant als valors universals a les xarxes socials virtuals.
És a la pàgina 69 d’aquest llibre, on Reig arriba a afirmar que diversos estudis xerren de les noves generacions molt més empàtiques, solidàries gràcies en bona part a les xarxes ‘sociables’. Això ho defensa amb l’enquesta publicada a l’USA Today, l’any 2011, que afirmava que el 61% dels joves nord-americans d’entre 13 i 25 anys es sentien personalment responsables de canviar el món. El 81%
havia estat voluntari alguna vegada i un 83% considerava la responsabilitat social o mediambiental de les empreses abans de prendre una decisió de compra o valoració de la qualitat dels productes o serveis. Un fet que anomena Reig com la generació ‘we’ amb valors que van molt més enllà del material.
Quins són els valors de la generació ‘we’? Així com desenvolupa Reig, els valors d’aquesta generació es basen en sociabilitat humana, el sentit de la justícia, la indignació en entorns informatius abundants i la desigualtat en espais socioeconòmics. Però la seva investigació va més enllà sobre la idea de la
necessitat d’una educació en valors amb l’estudi d’ESADE (2012) on es profunditza en els valors culturals de la societat 2.0. Segons aquest estudi la idea de les societats de consum està en crisi i encara que els ‘ninis’ no tinguin doblers, ni sàpiguen com guanyar-lo, si tenen clars altres valors com el de la sostenibilitat, la realització personal i professional, etc.
Al mateix text Reig reafirma la necessitat d’educar en valors. En paraules textuals:
“Internet i les xarxes socials són poderoses eines pels nous ‘babies with superpowers’, és a dir, pels joves amb superpoders que són els joves d’avui dia (Ito:2009). Uns joves que poden organitzar amb aquestes xarxes socials, des de les protestes més violentes a les manifestacions més pacífiques”.
L’any 2018 la sueca Greta Thunberg, amb només 15 anys va demostrar que en època de la seva adolescència, va fer un ús responsable de les xarxes socials reafirmant l’educació en valors tal com va exposar Reig al seu llibre. La jove activista és l’exemple de com amb un ús correcte i responsable de les xarxes socials i amb la base d’una educació en valors - en aquest cas la lluita contra el canvi climàtic - ha fet història al món online i offline. A més, en aquest cas la seva capacitat crítica i la seva interacció a través de les xarxes socials la va convertir en un referent a Twitter. Una menor d’edat que va arribar a treure els colors a més d’un dirigent polític a la Cumbre del Clima celebrada a la localitat Polonesa de Katowice i que s’ha convertit en un referent contra el canvi climàtic i en favor d’un moviment global que ha inspirat a milions de joves. (El País, 2021)
Els adolescents construeixen la seva identitat moltes vegades a través de les xarxes socials i troben a l’entorn en línia grups amb els quals es poden sentir identificats. Les seves preferències musicals, culturals o sexuals els fan connectar a través de comunitats a la xarxa que provoquen que no se sentin tots sols.
Recuperat del text ‘Dissociació entre les experiències negatives i la percepció de risc de les xarxes socials en adolescents’: “A mesura que els nins entren en l'adolescència la faceta social té major rellevància i les xarxes socials juguen un paper important en la construcció de la seva identitat, el seu estil de vida i la relació amb els seus iguals. (De-Frutos-Torres i Marcos-Santos, 2006).