• No results found

Estructura model de l’itinerari

4. Proposta didàctica

4.3. Estructura model de l’itinerari

Ja per acabar aquest quart apartat sobre els aspectes més formals de la proposta didàctica, és necessari fer un esquema-model sobre els diferents ítems i estructura que tindrà cada plantejament; això ens facilitarà la lectura i homogeneïtzarà el desenvolupament i estructura dels quatre blocs de l’itinerari.

Cal esmentar, però, que a l’hora de realitzar el dossier de l’alumnat i del professorat no tots els ítems que apareixen en el següent quadre hi formaran part. Hem de tenir en compte que aquests annexos pretenen ser una guia real per l’alumnat i/o pel professorat per dur a terme la proposta. Per tant, cada dossier s’adaptarà al seu destinatari. Degut l’extensió màxima d’aquest treball, la bibliografia no la trobarem definida en el següent apartat on es desenvoluparà, cada proposta, sinó que l’inclourem dins la bibliografia general del treball.

ESTRUCTURA MODEL DE L’ITINERARI

Nom de l’itinerari: atractiu i que doni pistes sobre les tasques que es duran a

terme.

Fitxa tècnica: mapa, temps del recorregut, distància recorreguda, inici i final de l’itinerari i senyalització de les parades a fer.

Destinataris: curs concret al que es dirigeix l’itinerari.

Objectius: especificació dels objectius didàctics que pretenem que els alumnes

assoleixin al llarg del desenvolupament de la proposta.

Competències: concreció de les competències vinculades al currículum que es

pretenen treballar i de quina manera els alumnes les treballaran.

Metodologia i temporització: explicació de la metodologia pensada per tal de dur a

terme cada proposta així com també una possible temporització.

Activitats prèvies a l’itinerari: es presenten les activitats que els alumnes hauran de

fer abans de fer la sortida didàctica.

Activitats durant l’itinerari: oferta d’activitats dutes a terme durant l’itinerari

Activitats postitinerari: recull les activitats que s’hauran de fer per consolidar tot allò

aprés al llarg de la sortida didàctica.

Possible avaluació: suggeriment d’un mètode d’avaluació adequat a l’activitat

plantejada.

Recursos i bibliografia: llistat de tot aquell material útil per aproximar-se i/o aprofundir en el tema tant per l’alumnat com per el professorat.

FITXA RUTA o Durada aproximada: 4 hores

o Km a recórrer: 1,1 km o Orde de les parades:

1- L’Almoina

2- Can Catlar. S. XVI 1- Can Bordils. S. XVI

2- Museu de Mallorca (amb 4 obres per comentar; obres del taller dels López, Fernando de Coca i Fillau i Dubois)

3- Museu d’Art Sacre (tríptic de Mèndia)

o Recomanacions: S’estima una duració entre 20 i 30 minuts per obra. És important mantenir el grup ben ubicat en els carrerons estrets.

5. Tractament dels objectius, continguts i competències a l’itinerari

5.1.Activitats de preparació de l’itinerari

➢La impremta (activitat 1) - Objectius

Conèixer un avanç tècnic de l’època.

Interpretar una font escrita.

Relacionar la tecnologia amb l’activitat artística.

Investigar sobre una família rellevant de la història. La família Guasp.

- Continguts conceptuals

La impremta com a difusora de les idees artístiques.

L’impressor Gabriel Guasp.

- Continguts procedimentals

Anàlisi d’una imatge com font d’informació.

Recerca a la xarxa sobre la família Guasp.

- Continguts actitudinals

Consciència de la influència dels mitjans de comunicació en els artistes.

Valoració de l’esforç dels impressors locals.

- Competències generals

Comunicació lingüística: descripció escrita breu del procés d’impressió.

Tractament de la informació i competència digital: investigar i seleccionar la informació de les xarxes per obtenir dades sobre un tema concret.

Aprendre a aprendre: ser capaç d’interpretar una imatge.

➢L’art del Renaixement. Localització, trets i el concepte d’artista (vídeo 1) - Objectius

Obtenir informació del recurs multimèdia.

Localitzar geogràficament les zones d’expansió de l’estil renaixentista.

Identificar els trets principals de l'art i l’arquitectura de l’època.

Comprendre el concepte d’artista durant el Renaixement.

- Continguts conceptuals

L’herència clàssica en el Renaixement.

La bellesa, el realisme i la proporció com objectius en les arts.

L’home del Renaixement: reflex del concepte d’artista.

- Continguts procedimentals

Comprensió d’una font audiovisual.

Contestar a les preguntes acotant-se al contingut que es demana.

- Continguts actitudinals

Respecte de les idees i valoracions artístiques d’altres èpoques.

- Competències generals

Cultural i artística: concebre el gust artístic d’altres èpoques i reconèixer el seu valor.

Social i ciutadana: establir un sentiment de tolerància en relació al patrimoni d’altres èpoques i d’altres llocs.

➢L’art del Renaixement. Cronologia, els promotors i els artistes (vídeo 2) - Objectius

Obtenir informació del recurs multimèdia.

Ubicar cronològicament aquest estil artístic.

Conèixer el gust dels promotors de l’art.

Identificar l’estil artístic preferent.

- Continguts conceptuals

Marc cronològic del Renaixement.

El perfil sociocultural dels comitents locals de l’art renaixentista.

El concepte d’obra a la romana.

El gòtic: l’estil preferent dels artistes locals.

- Continguts procedimentals

Contestar a les preguntes acotant-se al contingut que es demana.

Relacionar les exigències dels promotors amb la capacitat creativa dels artistes.

- Continguts actitudinals

Ser conscient de la riquesa artística com fruit de l’intercanvi cultural.

Valorar la figura del historiador i de l’historiador de l’art.

- Competències generals

Comunicació lingüística: aprendre conceptes nous específics del tema.

Cultural i artística: concebre el gust artístic d’altres èpoques i reconèixer el seu valor.

5.2. Contingut a exposar durant l’itinerari

➢S’Almoina (grup 1) -Objectius

Descobrir el diàleg de diferents llenguatges estilístics en una mateixa obra.

Adquirir terminologia específica.

Observar la rehabilitació d’un espai per usos funcionals.

- Continguts conceptuals

L’Almoina. Un exemple d’arquitectura del protorenaixement.

La rehabilitació d’un espai històric. L’Almoina de casa de pobres a arxiu capitular.

- Continguts procedimentals

Reconèixer els canvis a la història com quelcom gradual a partir d’exemples de transició.

Recerca a les xarxes sobre un tema específic.

Exposició d’un tema en públic.

Analitzar una obra arquitectònica in situ.

Capacitat d'adequar la informació trobada a un cartell informatiu i atractiu.

- Competències actitudinals Valorar l’arquitectura analitzada.

Respectar als companys durant la seva exposició.

Interessar-se per l’estat de conservació actual de les peces que tractem.

Defensar el bon ús d’espais històrics i donar suport al seu manteniment.

- Competències generals

Cultural i artística: comprendre les característiques d’aquest estil artístic en l’arquitectura.

Autonomia i iniciativa personal: planificació de la recerca i selecció del contingut adequat a la fitxa que es demana.

Comunicació lingüística: adquisició de vocabulari específic, preparació d’una exposició oral coherent, descripció sintètica de la informació recopilada en la recerca, etc.

Tractament de la informació i competència digital: seleccionar adequadament el contingut de les xarxes, habilitats digitals per realitzar un cartell expositiu.

- Retaule dels Benefactors (grup 1) - Objectius

Descobrir les primeres manifestacions pictòriques del Renaixement local.

Analitzar el contingut formal i iconogràfic d’una obra d’art.

Comprendre la influència dels tallers valencians en la producció local.

- Continguts conceptuals

El retaule dels Benefactors. Primera obra renaixentista a Mallorca.

Fernando de Coca i l’estil de les escoles valencianes.

La conservació de les obres d’art. La cura del patrimoni.

L’església com promotora de l’art.

- Continguts procedimentals

Capacitat d’anàlisi d’una obra pictòrica, saber identificar in situ allò que s’ha llegit i preparat prèviament.

Recerca a les xarxes sobre un tema específic.

Exposició d’un tema en públic.

Analitzar una obra arquitectònica in situ.

Valorar l’estat de conservació d’una peça.

- Competències actitudinals

Respectar als companys durant la seva exposició.

Secundar l’intercanvi i el flux dels artistes per afavorir l’enriquiment cultural.

Reconèixer la labor de les nostres institucions culturals com el Museu de Mallorca i identificar el seu potencial i les seves limitacions.

Assumir el nostre paper com ciutadans i hereus del patrimoni cultural.

- Competències generals

Cultural i artística: comprendre les característiques d’aquest estil artístic en pintura.

Autonomia i iniciativa personal: planificació de la recerca i selecció del contingut adequat a la fitxa que es demana.

Comunicació lingüística: adquisició de vocabulari específic, preparació d’una exposició oral coherent, descripció sintètica de la informació recopilada en la recerca, etc.

Tractament de la informació i competència digital: seleccionar adequadament el contingut de les xarxes, habilitats digitals per realitzar un cartell expositiu.

Social i ciutadana: reconèixer el nostre paper com conservadors del patrimoni heretat.

➢ Cadirat coral de la Seu (grup 2) - Objectius

Ampliar el concepte d’art amb la inclusió de les arts decoratives.

Reconèixer elements decoratius propis del Renaixement.

Adquirir terminologia nova arran de l’activitat.

- Continguts conceptuals

El cadirat coral de la Seu. Peça de Museu.

La talla de garlandes i puttis damunt fusta.

L’obra d’art dins un museu. Avantatges i desavantatges.

- Continguts procedimentals

Identificar els elements decoratius de la peça que s’exposa als companys.

Defensar l’argument que es té en relació a la museïtzació del cadirat tenint en compte la seva funcionalitat original.

Exposició d’un tema en públic.

Analitzar una obra arquitectònica in situ.

- Competències actitudinals

Eliminar -si procedeix- els prejudicis d’una jerarquització de les arts i en tot cas, fomentar la utilitat i el valor de totes les manifestacions independentment del suport.

Respectar als companys durant la seva exposició.

Valorar com quelcom positiu els intercanvis culturals i l’arribada d’artistes estrangers.

- Competències generals

Comunicació lingüística: adquisició de vocabulari específic, preparació d’una exposició oral coherent, descripció sintètica de la informació recopilada en la recerca, etc.

Tractament de la informació i competència digital: seleccionar adequadament el contingut de les xarxes, habilitats digitals per realitzar un cartell expositiu.

Social i ciutadana: reconèixer el paper d’hom com conservador del patrimoni heretat.

➢Tríptic de Mendia (grup 2) - Objectius

Analitzar el contingut formal i iconogràfic d’una obra d’art.

Reconèixer un tema molt recurrent en la història de l’art.

Ampliar les obres que es coneixen de Fernando de Coca.

- Continguts conceptuals

L’esquema d’anàlisi d’una obra d’art.

L’anunciació. Personatges i significat.

El tríptic de Mendia. L’estil de Fernando de Coca.

- Continguts procedimentals

Capacitat d’anàlisi d’una obra pictòrica, saber identificar in situ allò que s’ha llegit i preparat prèviament.

Recerca a les xarxes sobre un tema específic.

Exposició d’un tema en públic.

- Continguts actitudinals

Valorar una obra pictòrica tenint en compte el context històric del moment de la seva creació.

Respecte als companys durant la seva exposició.

Despertar la curiositat entre els alumnes i que manifestin lliurament les seves inquietuds i dubtes durant la visita.

- Competències generals

Cultural i artística: comprendre les característiques d’aquest estil pictòric tenint en compte les varietats que es poden donar segons la ubicació geogràfica.

Comunicació lingüística: adquisició de vocabulari específic, preparació d’una exposició oral coherent, descripció sintètica de la informació recopilada en la recerca, etc.

➢Can Catlar (grup 3) - Objectius

Aprendre a llegir formalment una façana.

Relacionar les al·legories amb la finestra corresponent.

Identificar en cada finestra aquells elements decoratius propis de l’estil renaixentista i dominar la terminologia específica.

Ampliar el coneixement sobre la cultura clàssica.

- Continguts conceptuals

El Renaixement en la façana de Can Catlar.

Les al·legories de la cultura clàssica. Fortalesa, Prudència, Pietat, Caritat i Temprança.

Decoració a la romana. Garlandes Grifos.

La cultura clàssica a la façana: El mite de Lucrecia.

- Continguts procedimentals

Recerca a les xarxes sobre un tema específic.

Exposició d’un tema en públic.

Confecció del contingut en un cartell expositiu que s’utilitzarà a la visita.

Capacitat de síntesi del contingut a tractar.

- Continguts actitudinals

Apreciació de la qualitat d’obres locals i interès per la seva conservació i protecció.

Consciència de l’evolució del tractament de la dona a partir del mite de Lucrecia.

- Competències generals

Comunicació lingüística: adquisició de vocabulari específic, preparació d’una exposició oral coherent, descripció sintètica de la informació recopilada en la recerca, etc.

Autonomia i iniciativa personal: planificació de la recerca i selecció del contingut adequat a la fitxa que es demana.

➢Nostra Dona del Roser (grup 3) - Objectius

Descobrir l’obra d’un taller de pintura.

Identificar una temàtica religiosa en pintura.

Analitzar una obra d’art a partir d’un esquema específic.

- Continguts conceptuals

Un taller de pintura en el Renaixement. El taller dels López.

Nostra Senyora del Roser. Iconografia.

Anàlisi de l’obra pictòrica. Particularitats.

- Continguts procedimentals

Capacitat d’anàlisi d’una obra pictòrica, saber identificar in situ allò que s’ha llegit i preparat prèviament.

Recerca a les xarxes sobre un tema específic.

Exposició d’un tema en públic.

- Continguts actitudinals

Valorar una obra pictòrica tenint en compte el context històric del moment de la seva creació.

Respecte als companys durant la seva exposició.

Despertar la curiositat entre els alumnes i que manifestin lliurament les seves inquietuds i dubtes durant la visita.

- Competències generals

Comunicació lingüística: adquisició de vocabulari específic, preparació d’una exposició oral coherent, descripció sintetitzada de la informació recopilada en la recerca, etc.

Autonomia i iniciativa personal: planificació de la recerca i selecció del contingut adequat a la fitxa que es demana.

➢Can Bordils (grup 4) - Objectius

Ampliar el repertori visual de façanes renaixentistes.

Conèixer una família important a la història local.

Millorar les habilitats en relació a l’ús de les TIC.

- Continguts conceptuals

El Renaixement a la façana de Can Bordils.

La família Sureda-Sanglada.

- Continguts procedimentals Exposició d’un tema en públic.

Ús d’una App de geolocalització.

Confecció del contingut en un cartell expositiu que s’utilitzarà a la visita.

- Competències actitudinals

Respecte als companys durant la seva exposició.

Interès per l’ús de la tecnologia per fins didàctics.

Apreciar l’art de l’època.

- Competències generals

Comunicació lingüística: adquisició de vocabulari específic, preparació d’una exposició oral coherent, descripció sintètica de la informació recopilada en la recerca, etc.

Autonomia i iniciativa personal: planificació de la recerca i selecció del contingut adequat a la fitxa que es demana.

➢Apostolat (grup 4) - Objectius

Ampliar els coneixements en relació a l’obra del taller dels López.

Reconèixer els trets de la pintura del Renaixement.

Incloure una nova temàtica al repertori iconogràfic que es coneix.

- Continguts conceptuals L’estil de Mateu López Sènior.

Apostolat. Iconografia i significat.

- Continguts procedimentals

Capacitat d’anàlisi d’una obra pictòrica, saber identificar in situ allò que s’ha llegit i preparat prèviament.

Recerca a les xarxes sobre un tema específic.

Exposició d’un tema en públic.

- Competències actitudinals

Valorar una obra pictòrica tenint en compte el context històric del moment de la seva creació.

Respecte als companys durant la seva exposició.

Despertar la curiositat entre els alumnes i que manifestin lliurament les seves inquietuds i dubtes durant la visita.

- Competències generals

Cultural i artística: comprendre les característiques d’aquest estil pictòric tenint en compte les varietats que es poden donar segons la ubicació geogràfica.

Comunicació lingüística: adquisició de vocabulari específic, preparació d’una exposició oral coherent, descripció sintetitzada de la informació recopilada en la recerca, etc.

5.3.Activitats de consolidació

➢Bingo (tots els grups) - Objectius

Repassar tot el contingut de la visita (vocabulari, dates concretes, autories, característiques, etc.).

Comprovar l’assimilació del contingut per part de l’alumnat.

Aclarir aquell contingut amb el qual es detecten problemes de comprensió.

- Contingut conceptuals

Vocabulari específic del Renaixement (al·legories, garlandes, putti...).

Característiques de l’arquitectura i les arts plàstiques (simetria, temàtiques específiques, importància del dibuix, realisme, etc.).

Autors locals del Renaixement (Fernando de Coca, Fillau, Dubois, Taller dels López).

- Competències procedimentals

Capacitat de relacionar el contingut visualitzat amb una descripció textual.

- Competències actitudinals

Curiositat per aprendre mitjançant una via lúdica.

Reconèixer la importància d’haver-hi prestat atenció durant la visita.

Demostrar interès demanant dubtes quan acabi el joc.

- Competències generals

Aprendre a aprendre: relacionar el contingut amb la seva definició d’una manera autònoma.

Comunicació lingüística: adquisició del vocabulari específic i conceptes nous.

➢Advocats/des del Patrimoni (tots els grups) - Objectius

Fomentar l’exposició d’un tema en públic.

Millorar la capacitat d’argumentació.

Repassar tot el contingut i ser capaç de sintetitzar-ho.

Promoure el debat com medi per l’aprenentatge.

- Continguts conceptuals

Revisió dels elements arquitectònics treballats per cada grup.

Revisió de les obres pictòriques treballades per cada grup.

Valoració de la importància del discurs oral.

- Continguts procedimentals L’exposició oral del contingut.

La capacitat d’argumentació i contra argumentació.

Habilitats d'autoavaluació i l’avaluació als companys.

- Continguts actitudinals

Respecte a l’exposició dels companys.

Interès pel debat com mitjà per assimilar els continguts.

Tolerància als resultats votats pels companys.

- Competències generals

Aprendre a aprendre: interioritzar la matèria per ser capaç d’utilitzar allò que s’ha après per realitzar la defensa del grup.

Cultural i artística: concebre el gust artístic d’altres èpoques i reconèixer el seu valor.

Social i ciutadana: establir un sentiment de tolerància en relació al patrimoni d’altres èpoques i d’altres llocs.

➢Xarxes Socials i Renaixement (tots els grups) - Objectius

Recordar el paper protagonista d’un artista i la seva influència en el panorama artístic.

- Continguts conceptuals

Joan de Salas, influent en l’art mallorquí.

- Continguts procedimentals

Assimilació de contingut mitjançant preguntes breus.

- Continguts actitudinals

Partir d’una terminologia actual (terme influencer) per entendre el fet que hi ha accions que es repeteixen al llarg de la història independentment de la nomenclatura.

- Competències generals

Aprendre a aprendre: reconèixer la informació que s'ha anat assimilant en una frase resum.

Lectura de text (tots els grups) - Objectius

Llegir i comprendre un text

Relacionar la lectura amb les obres treballades durant la visita

Extreure conclusions sobre les particularitats del Renaixement a Mallorca - Continguts conceptuals

La importància dels detalls en el Renaixement arquitectònic.

L’assimilació epidèrmica del Renaixement.

- Continguts procedimentals Comprensió d’una lectura Capacitat de relació d’idees.

Argumentació de les idees pròpies - Continguts actitudinals

Valorar sense judicis l’assimilació epidèrmica de l'estil - Competències generals

Aprendre a aprendre: relacionar el text amb allò que s'ha treballat durant la visita i reflexionar sobre el contingut.

5.4. El paper del docent com guia en l’itinerari

L’itinerari és una proposta que permet treballar nombroses competències i esdevé una opció que pel seu format s’adapta a les diferents necessitats de l’alumnat. Així, donat que inclou tasques que es complementen però distintes entre sí (preguntes curtes, de desenvolupament, creatives, expositives, d’habilitats informàtiques, etc.) i que exigeixen distintes intel·ligències trobam que l’itinerari suposa una excel·lent opció per treballar el material curricular sense la necessitat d’adaptar el material i sense deixar de banda les necessitats específiques dels alumnes.22 A més a més, tot i aquesta diversitat d'exercicis, l’alumne és el protagonista del seu aprenentatge en tota la programació. Malgrat això, no em d’oblidar que el paper del docent és fonamental.

En la nostra proposta, hi ha alguns continguts que no s’han pogut reflectir en les activitats perquè suposaria ampliar massa el volum de feina per l’alumne. Tot i així, són continguts molt valuosos per la seva formació.

Per això, a part de les possibles correccions o propostes de millora que pugui realitzar el docent en el treball de l’alumne tant pel que respecta a l’exposició en la sortida com en el cartell o les activitats de consolidació. És molt important l’aportació que aquest pot afegir.

Algunes qüestions com reflexions sobre la museïtzació de les obres, qualitat del contingut dels cartells informatius, el nombre de les peces d’aquesta època en la sala del museu, estat de conservació de les obres, reflexió sobre la percepció de les obres d’art quan aquestes estan descontextualitzades del seu entorn original, etc són aportacions fonamentals que el docent ha d’incloure en aquests itineraris per aprofitar-los encara més. D’aquesta manera, trobam que l’alumne és el protagonista i a la vegada el docent realitza una funció de guia i enriqueix i explota al màxim el potencial de la visita programada.

22 La proposta pretén ser el màxim de diversificada possible en base al treball cooperatiu de l’alumnat. És per això que no s’ha realitzat material específic adaptat. En el cas de comptar amb alumnat NESE amb unes característiques molt especifiques que requereixin una personalització, el professor podrà cercar material de suport i recursos que s’ajustin a les característiques d’aquest alumnat

6. Temporització

La distribució d’aquesta proposta serà de 7 sessions aproximadament. Les 4 primeres, es tractarien de les sessions prèvies. Per tant, en aquestes, els alumnes faran una

La distribució d’aquesta proposta serà de 7 sessions aproximadament. Les 4 primeres, es tractarien de les sessions prèvies. Per tant, en aquestes, els alumnes faran una