5. Tractament dels objectius i competències a l’itinerari
5.3. Activitats de consolidació de l’itinerari
➢Bingo (tots els grups) - Objectius
Repassar tot el contingut de la visita (vocabulari, dates concretes, autories, característiques, etc.).
Comprovar l’assimilació del contingut per part de l’alumnat.
Aclarir aquell contingut amb el qual es detecten problemes de comprensió.
- Contingut conceptuals
Vocabulari específic del Renaixement (al·legories, garlandes, putti...).
Característiques de l’arquitectura i les arts plàstiques (simetria, temàtiques específiques, importància del dibuix, realisme, etc.).
Autors locals del Renaixement (Fernando de Coca, Fillau, Dubois, Taller dels López).
- Competències procedimentals
Capacitat de relacionar el contingut visualitzat amb una descripció textual.
- Competències actitudinals
Curiositat per aprendre mitjançant una via lúdica.
Reconèixer la importància d’haver-hi prestat atenció durant la visita.
Demostrar interès demanant dubtes quan acabi el joc.
- Competències generals
Aprendre a aprendre: relacionar el contingut amb la seva definició d’una manera autònoma.
Comunicació lingüística: adquisició del vocabulari específic i conceptes nous.
➢Advocats/des del Patrimoni (tots els grups) - Objectius
Fomentar l’exposició d’un tema en públic.
Millorar la capacitat d’argumentació.
Repassar tot el contingut i ser capaç de sintetitzar-ho.
Promoure el debat com medi per l’aprenentatge.
- Continguts conceptuals
Revisió dels elements arquitectònics treballats per cada grup.
Revisió de les obres pictòriques treballades per cada grup.
Valoració de la importància del discurs oral.
- Continguts procedimentals L’exposició oral del contingut.
La capacitat d’argumentació i contra argumentació.
Habilitats d'autoavaluació i l’avaluació als companys.
- Continguts actitudinals
Respecte a l’exposició dels companys.
Interès pel debat com mitjà per assimilar els continguts.
Tolerància als resultats votats pels companys.
- Competències generals
Aprendre a aprendre: interioritzar la matèria per ser capaç d’utilitzar allò que s’ha après per realitzar la defensa del grup.
Cultural i artística: concebre el gust artístic d’altres èpoques i reconèixer el seu valor.
Social i ciutadana: establir un sentiment de tolerància en relació al patrimoni d’altres èpoques i d’altres llocs.
➢Xarxes Socials i Renaixement (tots els grups) - Objectius
Recordar el paper protagonista d’un artista i la seva influència en el panorama artístic.
- Continguts conceptuals
Joan de Salas, influent en l’art mallorquí.
- Continguts procedimentals
Assimilació de contingut mitjançant preguntes breus.
- Continguts actitudinals
Partir d’una terminologia actual (terme influencer) per entendre el fet que hi ha accions que es repeteixen al llarg de la història independentment de la nomenclatura.
- Competències generals
Aprendre a aprendre: reconèixer la informació que s'ha anat assimilant en una frase resum.
Lectura de text (tots els grups) - Objectius
Llegir i comprendre un text
Relacionar la lectura amb les obres treballades durant la visita
Extreure conclusions sobre les particularitats del Renaixement a Mallorca - Continguts conceptuals
La importància dels detalls en el Renaixement arquitectònic.
L’assimilació epidèrmica del Renaixement.
- Continguts procedimentals Comprensió d’una lectura Capacitat de relació d’idees.
Argumentació de les idees pròpies - Continguts actitudinals
Valorar sense judicis l’assimilació epidèrmica de l'estil - Competències generals
Aprendre a aprendre: relacionar el text amb allò que s'ha treballat durant la visita i reflexionar sobre el contingut.
5.4. El paper del docent com guia en l’itinerari
L’itinerari és una proposta que permet treballar nombroses competències i esdevé una opció que pel seu format s’adapta a les diferents necessitats de l’alumnat. Així, donat que inclou tasques que es complementen però distintes entre sí (preguntes curtes, de desenvolupament, creatives, expositives, d’habilitats informàtiques, etc.) i que exigeixen distintes intel·ligències trobam que l’itinerari suposa una excel·lent opció per treballar el material curricular sense la necessitat d’adaptar el material i sense deixar de banda les necessitats específiques dels alumnes.22 A més a més, tot i aquesta diversitat d'exercicis, l’alumne és el protagonista del seu aprenentatge en tota la programació. Malgrat això, no em d’oblidar que el paper del docent és fonamental.
En la nostra proposta, hi ha alguns continguts que no s’han pogut reflectir en les activitats perquè suposaria ampliar massa el volum de feina per l’alumne. Tot i així, són continguts molt valuosos per la seva formació.
Per això, a part de les possibles correccions o propostes de millora que pugui realitzar el docent en el treball de l’alumne tant pel que respecta a l’exposició en la sortida com en el cartell o les activitats de consolidació. És molt important l’aportació que aquest pot afegir.
Algunes qüestions com reflexions sobre la museïtzació de les obres, qualitat del contingut dels cartells informatius, el nombre de les peces d’aquesta època en la sala del museu, estat de conservació de les obres, reflexió sobre la percepció de les obres d’art quan aquestes estan descontextualitzades del seu entorn original, etc són aportacions fonamentals que el docent ha d’incloure en aquests itineraris per aprofitar-los encara més. D’aquesta manera, trobam que l’alumne és el protagonista i a la vegada el docent realitza una funció de guia i enriqueix i explota al màxim el potencial de la visita programada.
22 La proposta pretén ser el màxim de diversificada possible en base al treball cooperatiu de l’alumnat. És per això que no s’ha realitzat material específic adaptat. En el cas de comptar amb alumnat NESE amb unes característiques molt especifiques que requereixin una personalització, el professor podrà cercar material de suport i recursos que s’ajustin a les característiques d’aquest alumnat
6. Temporització
La distribució d’aquesta proposta serà de 7 sessions aproximadament. Les 4 primeres, es tractarien de les sessions prèvies. Per tant, en aquestes, els alumnes faran una aproximació al tema i a la contextualització mitjançant les activitats relatives a la visualització dels vídeos específics i el comentari d’imatge (1 sessió).
Les següents sessions (3) seran per a la recerca de la informació, per emplenar el contingut que es requereix a la fitxa i per confeccionar el cartell que els servirà de suport durant la visita i suposarà el producte final de l’itinerari. Cada grup treballa una obra pictòrica i una arquitectura a partir dels seus elements arquitectònics. Per tant, aquesta fase els hi permet veure més d’una obra i així, endinsar-se encara més en el tema, el vocabulari, etc.
La quinta sessió es la referent a la sortida, en aquesta, els grups exposen el contingut que han anat treballant les darreres tres sessions. Faran referència in situ als elements destacats de les obres i posaran en pràctica les habilitats comunicatives. A més, com tots els grups duran la seva part preparada, això els hi permetrà establir connexions amb la informació que exposen els seus companys. Tots aquells elements que es repeteixin o tenguin punts en comú seran més identificables per tothom donat que tots han fet feina sobre el mateix estil, així, amb exemples diversos i repetició d'idees es facilita l’assimilació del tema als alumnes. Considerem que un ventall ampli d’exemples i la repetició d'unes idees presents en el objectius curriculars facilitarà l’aprenentatge a determinats alumnes i ofereix la possibilitat d’obrir noves inquietuds i plantejament en el autoaprenentatge a uns altres.
La dues darreres sessions es reserven per les activitats de consolidació. Una sessió a través del joc es dedicarà a repassar el vocabulari, termes i dates concretes. L’altra sessió serà per fer una breu intervenció de tots el grups que mitjançant un vocal defensaran la seva obra destacant els punts forts i intentant persuadir a la resta dels companys amb el seu discurs. A part de l’esmentada defensa, un exercici de comprensió lectora conclourà les tasques de consolidació.
7. Avaluació
Per tal d’avaluar aquesta proposta el docent haurà d’utilitzar diferents recursos.
➔Observació directa: en aquest cas es tractarà d’una eina d’avaluació que ens permetrà tenir en compte tota la feina feta a classe, i factors com l’actitud o la participació de l’alumne. Uns possibles ítems a tenir en compte són els següents23:
ABANS DE LA SORTIDA
23- Aquest quadre no pretén ser un mètode d’avaluació en si mateix sinó exposar alguns punts als que s’hi pot prestar atenció per anotar al diari d’observació.
d’advocacia
➔Cartell expositiu: El cartell que els alumnes utilitzaran com suport per fer de guies turístics serà l’element d’avaluació.
AVALUACIÓ DEL CARTELL DE L’ACTIVITAT SOM GUIES CULTURALS A PALMA
Grup: Participants: Obres treballades:
➔Rúbriques: També seran importants les rubriques de treball cooperatiu per valorar el compromís de l’alumnat envers el treball en grup. La coavaluació de la feina de tots els grups serà positiva per acabar de consolidar els coneixements. La valoració de
l’activitat ens ajudaran realitzar una valoració exhaustiva d’aquesta proposta per tal de poder-la anar millorant.
AUTOAVALUACIÓ INDIVIDUAL DEL TREBALL EN GRUP Grup:
Valoració de l’1 al 10
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
He participat de forma activa en el grup?
He complert amb les tasques corresponents al meu rol?
He realitzat totes les tasques que m’han encomanat?
La meva actitud ha estat positiva al llarg de l’activitat?
He ajudat a preparar totes les tasques?
He demanat dubtes al professor?
Observacions vers els companys del grup:
Estàs satisfet amb la feina que ha realitzat el teu grup? Per què?
Ha participat tothom igual al grup? Tothom s’ha responsabilitzat de les tasques del seu rol?
Valora l’activitat (1-10). Comenta allò que t’ha agradat més i el que menys. Pots afegir millores que trobes que farien l’activitat més interessant i/o més comprensible.
8. Conclusions
La nostra proposta sorgeix arran de l’experiència que es va tenir cursant les pràctiques del màster que ens ocupa. Varem veure que el tractament que la història de l’art rebia en les classes de Ciències Socials no es corresponia amb el potencial que aquesta ofereix. Així, a mesura que hem anat investigant sobre el tema, hem trobat estudis com són els citats de Pagès i Monfort (2005) o Bravo (2002) que ens han confirmat
que la nostra experiència en les pràctiques no va ser un fet aïllat sinó que malauradament és la tònica en la didàctica de les Ciències Socials.
La nostra proposta ens du a pensar que efectivament és possible ensenyar la història de l’art com contingut de valor en si mateix sense desvincular-ho del currículum, allunyant-nos així del tradicional ús que ha reduït aquesta matèria a imatges il·lustratives o visites d’oci. El nostre itinerari ens ha permès crear un programa que treballa objectius curriculars i les diferents competències partint de l’art com font principal. A més, a més, la diversitat de tasques (de redacció, de creativitat, de reflexió, etc.) que la programació de l’itinerari ofereix ens ha seduït encara més donat la seva capacitat per adaptar-se a les necessitats dels alumnes.
Aquest fet, ens anima a seguir fent feina per aquest camí, l’estudi del patrimoni esdevé una eina molt important per la valoració, sensibilització i gaudi dels alumnes com futurs ciutadans que l’apreciaran el comprendran i com conseqüència d’això tindran cura d’ell i el conservaran.
Una altra consideració que trobam molt rellevant i a la que hem pogut arribar a arran de la feina feta és en relació a la informació acadèmica, és a dir, en relació a les fonts literàries i gràfiques. Ens ha cridat l’atenció que en un món on la tecnologia té un paper protagonista en tots els àmbits i per suposat, l’àmbit educatiu no puguem trobar en les xarxes contingut de valor per poder treballar la matèria seleccionada.
És un fet que les xarxes són un aliat si volem donar difusió d’un determinat contingut, en el nostre cas, la informació disponible de les obres ha estat molt limitada i sovint repetitiva. No obstant, aquest fet no és degut a la falta d’estudis perquè si bé a les xarxes hi ha un dèficit d’informació si hi ha un bon nombre de bibliografia física sobre la nostra temàtica. Per això, considerem que el nostre patrimoni necessita urgentment que es digitalitzi aquesta bibliografia i poder convertir-se en si mateixa com un recurs en línia per l’alumnat24.
24- La finalitat que es persegueix amb la digitalització és la creació de recursos digitals mitjançant aquest procés, així com la assignació de dades i metadades que codifiquen les seves descripcions i permeten la càrrega en un repositori OAI-PMH, i la seva posterior agregació en el recol·lectorper exemple estatal com Hispana del Ministeri de Cultura i Esports i l’europeu Europeana.
En aquest sentit, és cert que el docent s’encarrega de fer una selecció del material adequada als objectius que es volen treballar, però, considerem que aquesta selecció ha de ser parcial, perquè també és important que sigui el propi alumne qui faci una recerca a la xarxa aprengui ell mateix les habilitats que es requereixen per trobar informació: domini de les paraules claus, selecció de la informació que hi necessita, etc. El busseig en les xarxes també és un excel·lent manera de treballar la competència d’aprendre a aprendre, el fet de treballar els conceptes que s’utilitzaran per trobar allò que es cerca també es treballar les TIC. Per això, i ja per concloure volem insistir en la importància de la digitalització dels valuosos estudis que es troben a les nostres biblioteques i que com hem vist durant el panorama que hem viscut arrel del COVID-19, també la bibliografia i les fonts quedaran confinades sinó es troben al núvol.
9. Bibliografia referenciada, consultada i webgrafia
AUSBEL D. (2002) Adquisición y retención del conocimiento. Una perspectiva cognitiva. Ed: Paidós, Barcelona.
ÁVILA, R.M. (2003) “La función de los itinerarios en la enseñanza y el aprendizaje del patrimonio histórico-artístico. Una reflexión didáctica” a Iber. Didáctica de las Ciencias Sociales nº36, pp:36-47.
BALLESTEROS, E. (Coord.) (2003) El patrimonio y la didáctica de las ciencias sociales. Ed: Asociación de profesores de la Didáctica de las Ciencias Sociales, Cuenca.
BARCELÓ, M. & ENSENYAT, G. (2000) Els nous horitzons culturals a Mallorca al final de l’edat mitjana. Ed: Documenta balear, Palma.
BRAVO, L. (2002) La formación inicial del profesorado de secundaria en didàctica de las ciencias sociales en la universidad autònoma de Barcelona: un estudio de caso (tesi doctoral). UAB, Bellaterra.
CAMBIL, M.E. (2010) “Las nuevas tecnologías y los itinerarios didácticos: el Museo de la Memoria de Granada” a CiDd: II Congr-s Internacional de Didàctiques 448, pp:
1-9.
CARBONELL, M. (1996) “López, els” Gran Enciclopèdia de la Pintura i l’Escultura a les Balears. III., pp: 32.43.
DOMENGE J. (2008) “La arquitectura en el reino de Mallorca, 1450-1550:
impresiones desde un mirador privilegiado” a Artigrama, nº 23, pp: 185-239.
FUERTES, C., & CANTÓ, J. (2015) “La tècnica de l’itinerari didàctic en la formació inicial del professorat: reconstrucció d’una experiència” a @TIC, revista d’innovació educativa, nº14, pp: 23-30.
GAMBÚS, M. (1987) “El trabajo artístico en Mallorca durante los siglos XVI y XVII” a Butlletí de la Societat Arqueològica Lul·liana: Revista d'estudis històrics, nº43, pp: 157-172.
GAMBÚS, M., & MASSANET, M. (1987) Itinerarios arquitectónicos de las Islas Baleares. Ed: Conselleria d'Educació i Cultura del Govern Balear. Palma.
GAMBÚS, M., & SABATER, T. (setembre de 1999) La Cartuja de Valldemossa en los inicios del renacimiento mallorquín a Actas del Congres Internacional de la Cartoixa de Scala Dei, La primera cartuja de la península ibérica. Morera del Montsant, Tarragona.
GAMBÚS, M. (2008) “L'obra de l'escultor Joan de Salas a Mallorca (1526-1538):
noves aportacions” a Bolletí de la Societat Arqueològica Lul· liana: Revista d'estudis històrics, nº 64, pp: 255-280.
GAMBÚS, M & VILLALONGA, J. (2012) “La recepción del modelo clásico en Mallorca. El oficio de escultor y la arquitectura (siglos XVI y XVII)” a Ars longa:
cuadernos de arte, nº 21, pp: 183-196.
GARCÍA, A. (1994) “Los itinerarios Didácticos, una de las claves para la Enseñanza y Comprensión de la Geografía” a Iber. Didáctica de las Ciencias Sociales nº1, pp:117-126.
GARCÍA B. M. (2009). “La pintura dels López (Llopis) en el monestir de Sant Bartomeu d’Inca” a X Jornades d'Estudis Locals d'Inca, pp: 119-130.
GARCÍA DE LA VEGA, A. (2012) “El aprendizaje basado en problemas en los itinerarios didácticos vinculados al patrimonio” a Educación y Futuro nº27, pp: 155-175.
GARDNER, H. (2001) La inteligencia reformulada. Las inteligencias múltiples en el siglo XXI. Ed: Paidós, Madrid.
GONZÁLEZ, N. (2007) L’ús didàctic i el valor educatiu del patrimoni cultural. Ed:
Universitat Autònoma de Barcelona.
HILLGARTH, J. N. (1992) “La cultura de las Islas Baleares en la época del Descubrimiento” a Les illes Balears i América, i, Palma, 37-46.
INSA, Y. (2002) “Itinerarios urbanos, recursos y materiales didácticos para explicar la ciudad” a Iber. Didáctica de las Ciencias Sociales nº 32, pp. 89- 95.
JUAN TOUS, J “La pintura mallorquina (siglos XVI al XVIII)”, a J.MASCARÓ PASARIUS (de.): Historia de Mallorca, IX, Palma, 1978, 4.
KOSELLECK, R. (1993) Futuro pasado. Ed: Paidós, Barcelona.
LLOMPART, G (1972) “Francesc Prats. Devotio moderna, humanismo y lulismo en Miramar” a Actas del II Congreso Internacional de Lulismo, nº 1, pp 279-306.
LLOMPART, G (1989) La impremta i llibreria de Gabriel Guasp a 1634. Ed:
Gràfiques Miramar, Valldemossa.
LLOMPART, G. ;PALOU, J. i PARDO, J. Ma (1998) Els López dins la pintura del segle XVI a Mallorca. Ed: “Sa Nostra”, Palma.
MARQUÉS, S. R., i MONTES, A. L. S. (2008) “Las nuevas tecnologías aplicadas a la didáctica del patrimonio” a PULSO. Revista de Educación, n º31, pp: 67-92.
MUNTANER, B (1958) “La primera imprenta mallorquina. Los impresores Caldentey y Calafat” a Butlletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, nº 21, pp 467-503.
MUNTANER,J (1962) “Para la Historia de las Bellas Artes en Mallorca” BSAL, XXXI, Palma, 407-408.
MARTÍNEZ, M. & GARCIA, A. (2008) “Itinerarios didácticos por Fuente Álamo (Murcia), una estrategia educativa de innovación en el proceso de enseñanza-aprendizaje en educación secundaria” a Espiral. Cuadernos del Profesorado. Revista digital del Centro del Profesorado Cuevas-Olula (Almeria) Vol 1 n.º 1, pp: 1-9.
OLAVE, D. (2005) “El itinerario didáctico: una propuesta metodología para el análisis geo-histórico local” a Geoense=anza Vol 1-10, pp: 197-208.
PAGÈS, J., & GONZÁLEZ, N. (2005) “Algunas propuestas para mejorar el uso didáctico del patrimonio cultural en el proceso de enseñanza aprendizaje de la historia” a Journ-es d’-tudes didactiques de la g-ographie et de l’histoire. pp:1-15.
PIÑA, R. (coord) (1992). Les Illes Balears i Amèrica. Ed: Institut d’Estudis Baleàrics, Palma.
SÁNCHEZ, E.A. (2010) “Innovación e interdisciplinidad en los itinerarios didácticos de ciencias sociales” a Revista Electrónica de Didáctica Específicas nº 3, pp: 116-122.
SANTAMARÍA, Á. (1981). En torno a la evolución del modelo de sociedad en el Reino de Mallorca:(siglos XIII-XVIII). Institut d'Estudis Baleàrics, 3, pp. 134-141.
SEBASTIÀ, R. & TONDA, E.M (2006) Els recursos didàctics en l’ensenyament i aprenentatge de les ciències socials. Ed: Universitat d’Alacant, Alacant, pp. 27-33.
SEBASTIÁN, S. & ALONSO, A. (1973) Arquitectura mallorquina moderna y contemporánea. Ed: Estudi General Lul.lià. Palma.
TRIAS MERCANT, S (1985) Historia del Pensament a Mallorca. Ed: Moll.Palma.
Bibliografia Consultada:
SASTRE, J. (2003). L’obra pictòrica com element decoratiu sumptuari i devocionari a les llars medievals mallorquines, en el trànsit a la Modernitat a Bolletí de la Socieitat Arqueológica Luliana, nº 59, pp: 47-88.
LLOMPART, G. (1988) Identificación del “Maestro de las Predelas” y encuadre de otros más. Ed: Estudis Baleàrics. Palma.
-ENSENYAT, G. (2012) “Humanisme i Renaixement a Mallorca. Noves dades nova periodització” a Ehumanismta/IVITRA, 2012, nº 1, pp:.99-127.
ÁVILA, A. (1998) El siglo del Renacimiento en España (Vol. 44).Ed: AKAL. Madrid SABATER, T (2002) La pintura mallorquina del segle XV. Ed: Univ Illes Balears Palma.
Recursos web per eleaborar el treball
Conselleria d’Educació Universitat i Recerca. Govern de les Illes Balears http://weib.caib.es/ [02/05/20]
Consell de Mallorca
http://www.infomallorca.net/?te=sec&e=17398 [03/05/20]
Diari de Mallorca
https://mas.diariodemallorca.es/itinerarios-historicos/cat/ [04/05/20]
Ajuntament de Palma (Palma Cultura)
https://www.palmacultura.cat/ficha.php?Cod_not=4867 [12/05/20]
Mallorca Insòlita
https://mallorcainsolita.com/ [03/05/20]
Recursos web per elaborar els annexes
Diario de Mallorca. La llegada de la imprenta y su repercusión en la vida palmesana https://www.diariodemallorca.es/palma/2013/08/11/llegada-imprenta-repercusion-vida-cultural/866872.html [08/04/20]
Diario de Mallorca. Itineraris Històrics. L’almoina
https://mas.diariodemallorca.es/itinerarios-historicos/cat/casa-de-lalmoina/ [11/04/20]
Diario de Mallorca. Un tríptico renacnetista y un carruaje del siglo XVIII se incorporan restaurados a la muestra del Diocesà
https://www.diariodemallorca.es/sociedad-cultura/2009/12/26/triptico-renacentista-carruaje-xviii-incorporan-restaurados-muestra-diocesa/532799.html [04/05/20]
Diari de Mallorca. Itineraris Històrics. Can Catlar
https://mas.diariodemallorca.es/itinerarios-historicos/cat/can-catlar/ [12/05/20]
Ara Balears. Enderrocament Can Bibiloni
https://www.arabalears.cat/balears/Denuncien-linici-obres-Can-Bibiloni_0_1351665019.html [03/05/20]
El Mundo. La dinastia de los impresores
https://www.elmundo.es/elmundo/2011/03/22/baleares/1300782323.html [05/04/20]
CERES, Catàleg en Red
Museu Art Sacre de Mallorca
http://www.museuartsacredemallorca.org/ [11/04/20]
Medialab Prado
https://www.medialab-prado.es/ [03/03/20]
VisitPalma. L’almoina
http://www.visitpalma.cat/ca/contenido/lugares-de-interes/lugarinteres/Casa-de-lAlmoina/ [01/04/20]
Slidshare. Iconografia dels apòstols
https://es.slideshare.net/pablo/iconografa-de-los-apstoles-1301233 [15/04/20]
https://es.slideshare.net/pablo/iconografa-de-los-apstoles-1301233 [15/04/20]