Una vegada tinguem fetes totes les passes comentades anteriorment realitzarem una temporització de la proposta. En ella haurem de valorar
quantes sessions s’hauran de dedicar a la feina prèvia a l’itinerari, explicar amb detall el desenvolupament de la sortida i, posteriorment, comptabilitzar també la sessió o sessions a realitzar una vegada feta la sortida didàctica. Totes aquestes sessions han d’anar acompanyades de les activitats a realitzar en cada cas que, a més, a més s’han d’ajustar a l’edat i les característiques de l’alumnat a qui van dirigides. Segons (Olave, 2005), en aquest passa és essencial que hi hagi un suport bibliogràfic per aquestes activitats, i una llista de material i recursos per dur-les a terme.
7.Confeccionar el dossier de l’alumnat i el dossier del professorat
Com darrera passa i per tal de presentar de manera coherent la nostra proposta, elaborarem el dossier de l’alumnat i el dossier del professorat de l’itinerari. En el dossier de l’alumnat s’hi detallaran les activitats abans, durant i després de la sortida juntament amb els recursos i bibliografia que permeti als alumnes documentar-se i dur a terme la proposta. En referència al dossier del professorat, comptarà amb totes les activitats solucionades i/o amb possibles aspectes alhora d’avaluar-les, també disposarà d’un apartat d’aspectes formals de la proposta, recomanacions metodològiques i recomanacions per l’avaluació.
4.2. Vinculació amb els blocs temàtics del currículum
Donat que es tracta d’un itinerari temàtic, la vinculació amb el currículum i per tant amb la legislació és molt clara. Així doncs, la relació entre les propostes i la part curricular on s’ubica és la següent:
Bloc 3: La història, recomanats pel tercer curs d’ESO21.
Dintre d’aquest bloc, el tema vinculant és: L’edat moderna: el Renaixement i l’
humanisme, abast posterior. L’art renaixentista.
Competències generals
21 Recollit a la pàgina 21 de l’Annex referent a l’assignatura de Ciències Socials, Geografia i Història dins del decret 73/2008 de 27 de juny, pel qual s’estableix el currículum de l’educació secundària a les
Les set competències generals que marca el currículum (comunicació lingüística, competència matemàtica i competències bàsiques en ciències i tecnologia, competència digital, aprendre a aprendre, competències socials i cíviques, sentit d’iniciativa i esperit emprenedor i consciència i expressions culturals) estan tractades al llarg de tota la proposta, d’una banda en les activitats anteriors i posteriors a la sortida didàctica i d’altra en la mateixa sortida. Més endavant veurem quines competències es treballen en cada activitat així com els objectius, els continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals.
Competències específiques
Al marge de les competències que es treballaran en les activitats prèvies i de consolidació, els diferents grups treballaran les següents competències en l’itinerari.
➔Identificar i localitzar en el temps i espai processos i esdeveniments històrics de les Illes Balears i de l’Estat Espanyol per entendre l'evolució de la humanitat i la
diversitat de comunitats socials.
➔Conèixer i valorar les característiques especifiques del territori i de la identitat lingüística i cultural de les Illes Balears.
➔Valorar i respectar el patrimoni cultural, lingüístic, històric i artístic, assumint les responsabilitats que implica la seva conservació. Conscienciar-se de la especial significació que té el patrimoni com a manifestació col·lectiva i expressió de la identitat pròpia de les Illes Balears.
➔Participar en debats i col·loquis amb una actitud tolerant vers les distintes opinions i punts de vista dels altres.
➔Comprendre i relacionar informació verbal, escrita i gràfica, a més de saber comunicar-la amb destreses lingüístiques. Així́ com saber seleccionar i tractar
informació́ trobada a distintes fonts de diversa naturalesa, com les que formen part de les TIC.
➔Adquirir el vocabulari especific amb precisió per incorporar-lo al vocabulari habitual.
➔Identificar els processos i mecanismes que regeixen els fets socials i les
interrelacions amb els fets polítics, econòmics i culturals i comprendre’ls per explicar l'evolució de la societat.
➔Identificar i analitzar les interaccions que es donen entre el medi físic i els grups humans per la utilització de l’espai i dels seus recursos, valorant les conseqüències de tipus econòmic, social, polític i mediambiental.
4.3. Estructura model de l’itinerari
Ja per acabar aquest quart apartat sobre els aspectes més formals de la proposta didàctica, és necessari fer un esquema-model sobre els diferents ítems i estructura que tindrà cada plantejament; això ens facilitarà la lectura i homogeneïtzarà el desenvolupament i estructura dels quatre blocs de l’itinerari.
Cal esmentar, però, que a l’hora de realitzar el dossier de l’alumnat i del professorat no tots els ítems que apareixen en el següent quadre hi formaran part. Hem de tenir en compte que aquests annexos pretenen ser una guia real per l’alumnat i/o pel professorat per dur a terme la proposta. Per tant, cada dossier s’adaptarà al seu destinatari. Degut l’extensió màxima d’aquest treball, la bibliografia no la trobarem definida en el següent apartat on es desenvoluparà, cada proposta, sinó que l’inclourem dins la bibliografia general del treball.
ESTRUCTURA MODEL DE L’ITINERARI
Nom de l’itinerari: atractiu i que doni pistes sobre les tasques que es duran a
terme.
Fitxa tècnica: mapa, temps del recorregut, distància recorreguda, inici i final de l’itinerari i senyalització de les parades a fer.
Destinataris: curs concret al que es dirigeix l’itinerari.
Objectius: especificació dels objectius didàctics que pretenem que els alumnes
assoleixin al llarg del desenvolupament de la proposta.
Competències: concreció de les competències vinculades al currículum que es
pretenen treballar i de quina manera els alumnes les treballaran.
Metodologia i temporització: explicació de la metodologia pensada per tal de dur a
terme cada proposta així com també una possible temporització.
Activitats prèvies a l’itinerari: es presenten les activitats que els alumnes hauran de
fer abans de fer la sortida didàctica.
Activitats durant l’itinerari: oferta d’activitats dutes a terme durant l’itinerari
Activitats postitinerari: recull les activitats que s’hauran de fer per consolidar tot allò
aprés al llarg de la sortida didàctica.
Possible avaluació: suggeriment d’un mètode d’avaluació adequat a l’activitat
plantejada.
Recursos i bibliografia: llistat de tot aquell material útil per aproximar-se i/o aprofundir en el tema tant per l’alumnat com per el professorat.
FITXA RUTA o Durada aproximada: 4 hores
o Km a recórrer: 1,1 km o Orde de les parades:
1- L’Almoina
2- Can Catlar. S. XVI 1- Can Bordils. S. XVI
2- Museu de Mallorca (amb 4 obres per comentar; obres del taller dels López, Fernando de Coca i Fillau i Dubois)
3- Museu d’Art Sacre (tríptic de Mèndia)
o Recomanacions: S’estima una duració entre 20 i 30 minuts per obra. És important mantenir el grup ben ubicat en els carrerons estrets.
5. Tractament dels objectius, continguts i competències a l’itinerari
5.1.Activitats de preparació de l’itinerari
➢La impremta (activitat 1) - Objectius
Conèixer un avanç tècnic de l’època.
Interpretar una font escrita.
Relacionar la tecnologia amb l’activitat artística.
Investigar sobre una família rellevant de la història. La família Guasp.
- Continguts conceptuals
La impremta com a difusora de les idees artístiques.
L’impressor Gabriel Guasp.
- Continguts procedimentals
Anàlisi d’una imatge com font d’informació.
Recerca a la xarxa sobre la família Guasp.
- Continguts actitudinals
Consciència de la influència dels mitjans de comunicació en els artistes.
Valoració de l’esforç dels impressors locals.
- Competències generals
Comunicació lingüística: descripció escrita breu del procés d’impressió.
Tractament de la informació i competència digital: investigar i seleccionar la informació de les xarxes per obtenir dades sobre un tema concret.
Aprendre a aprendre: ser capaç d’interpretar una imatge.
➢L’art del Renaixement. Localització, trets i el concepte d’artista (vídeo 1) - Objectius
Obtenir informació del recurs multimèdia.
Localitzar geogràficament les zones d’expansió de l’estil renaixentista.
Identificar els trets principals de l'art i l’arquitectura de l’època.
Comprendre el concepte d’artista durant el Renaixement.
- Continguts conceptuals
L’herència clàssica en el Renaixement.
La bellesa, el realisme i la proporció com objectius en les arts.
L’home del Renaixement: reflex del concepte d’artista.
- Continguts procedimentals
Comprensió d’una font audiovisual.
Contestar a les preguntes acotant-se al contingut que es demana.
- Continguts actitudinals
Respecte de les idees i valoracions artístiques d’altres èpoques.
- Competències generals
Cultural i artística: concebre el gust artístic d’altres èpoques i reconèixer el seu valor.
Social i ciutadana: establir un sentiment de tolerància en relació al patrimoni d’altres èpoques i d’altres llocs.
➢L’art del Renaixement. Cronologia, els promotors i els artistes (vídeo 2) - Objectius
Obtenir informació del recurs multimèdia.
Ubicar cronològicament aquest estil artístic.
Conèixer el gust dels promotors de l’art.
Identificar l’estil artístic preferent.
- Continguts conceptuals
Marc cronològic del Renaixement.
El perfil sociocultural dels comitents locals de l’art renaixentista.
El concepte d’obra a la romana.
El gòtic: l’estil preferent dels artistes locals.
- Continguts procedimentals
Contestar a les preguntes acotant-se al contingut que es demana.
Relacionar les exigències dels promotors amb la capacitat creativa dels artistes.
- Continguts actitudinals
Ser conscient de la riquesa artística com fruit de l’intercanvi cultural.
Valorar la figura del historiador i de l’historiador de l’art.
- Competències generals
Comunicació lingüística: aprendre conceptes nous específics del tema.
Cultural i artística: concebre el gust artístic d’altres èpoques i reconèixer el seu valor.
5.2. Contingut a exposar durant l’itinerari
➢S’Almoina (grup 1) -Objectius
Descobrir el diàleg de diferents llenguatges estilístics en una mateixa obra.
Adquirir terminologia específica.
Observar la rehabilitació d’un espai per usos funcionals.
- Continguts conceptuals
L’Almoina. Un exemple d’arquitectura del protorenaixement.
La rehabilitació d’un espai històric. L’Almoina de casa de pobres a arxiu capitular.
- Continguts procedimentals
Reconèixer els canvis a la història com quelcom gradual a partir d’exemples de transició.
Recerca a les xarxes sobre un tema específic.
Exposició d’un tema en públic.
Analitzar una obra arquitectònica in situ.
Capacitat d'adequar la informació trobada a un cartell informatiu i atractiu.
- Competències actitudinals Valorar l’arquitectura analitzada.
Respectar als companys durant la seva exposició.
Interessar-se per l’estat de conservació actual de les peces que tractem.
Defensar el bon ús d’espais històrics i donar suport al seu manteniment.
- Competències generals
Cultural i artística: comprendre les característiques d’aquest estil artístic en l’arquitectura.
Autonomia i iniciativa personal: planificació de la recerca i selecció del contingut adequat a la fitxa que es demana.
Comunicació lingüística: adquisició de vocabulari específic, preparació d’una exposició oral coherent, descripció sintètica de la informació recopilada en la recerca, etc.
Tractament de la informació i competència digital: seleccionar adequadament el contingut de les xarxes, habilitats digitals per realitzar un cartell expositiu.
- Retaule dels Benefactors (grup 1) - Objectius
Descobrir les primeres manifestacions pictòriques del Renaixement local.
Analitzar el contingut formal i iconogràfic d’una obra d’art.
Comprendre la influència dels tallers valencians en la producció local.
- Continguts conceptuals
El retaule dels Benefactors. Primera obra renaixentista a Mallorca.
Fernando de Coca i l’estil de les escoles valencianes.
La conservació de les obres d’art. La cura del patrimoni.
L’església com promotora de l’art.
- Continguts procedimentals
Capacitat d’anàlisi d’una obra pictòrica, saber identificar in situ allò que s’ha llegit i preparat prèviament.
Recerca a les xarxes sobre un tema específic.
Exposició d’un tema en públic.
Analitzar una obra arquitectònica in situ.
Valorar l’estat de conservació d’una peça.
- Competències actitudinals
Respectar als companys durant la seva exposició.
Secundar l’intercanvi i el flux dels artistes per afavorir l’enriquiment cultural.
Reconèixer la labor de les nostres institucions culturals com el Museu de Mallorca i identificar el seu potencial i les seves limitacions.
Assumir el nostre paper com ciutadans i hereus del patrimoni cultural.
- Competències generals
Cultural i artística: comprendre les característiques d’aquest estil artístic en pintura.
Autonomia i iniciativa personal: planificació de la recerca i selecció del contingut adequat a la fitxa que es demana.
Comunicació lingüística: adquisició de vocabulari específic, preparació d’una exposició oral coherent, descripció sintètica de la informació recopilada en la recerca, etc.
Tractament de la informació i competència digital: seleccionar adequadament el contingut de les xarxes, habilitats digitals per realitzar un cartell expositiu.
Social i ciutadana: reconèixer el nostre paper com conservadors del patrimoni heretat.
➢ Cadirat coral de la Seu (grup 2) - Objectius
Ampliar el concepte d’art amb la inclusió de les arts decoratives.
Reconèixer elements decoratius propis del Renaixement.
Adquirir terminologia nova arran de l’activitat.
- Continguts conceptuals
El cadirat coral de la Seu. Peça de Museu.
La talla de garlandes i puttis damunt fusta.
L’obra d’art dins un museu. Avantatges i desavantatges.
- Continguts procedimentals
Identificar els elements decoratius de la peça que s’exposa als companys.
Defensar l’argument que es té en relació a la museïtzació del cadirat tenint en compte la seva funcionalitat original.
Exposició d’un tema en públic.
Analitzar una obra arquitectònica in situ.
- Competències actitudinals
Eliminar -si procedeix- els prejudicis d’una jerarquització de les arts i en tot cas, fomentar la utilitat i el valor de totes les manifestacions independentment del suport.
Respectar als companys durant la seva exposició.
Valorar com quelcom positiu els intercanvis culturals i l’arribada d’artistes estrangers.
- Competències generals
Comunicació lingüística: adquisició de vocabulari específic, preparació d’una exposició oral coherent, descripció sintètica de la informació recopilada en la recerca, etc.
Tractament de la informació i competència digital: seleccionar adequadament el contingut de les xarxes, habilitats digitals per realitzar un cartell expositiu.
Social i ciutadana: reconèixer el paper d’hom com conservador del patrimoni heretat.
➢Tríptic de Mendia (grup 2) - Objectius
Analitzar el contingut formal i iconogràfic d’una obra d’art.
Reconèixer un tema molt recurrent en la història de l’art.
Ampliar les obres que es coneixen de Fernando de Coca.
- Continguts conceptuals
L’esquema d’anàlisi d’una obra d’art.
L’anunciació. Personatges i significat.
El tríptic de Mendia. L’estil de Fernando de Coca.
- Continguts procedimentals
Capacitat d’anàlisi d’una obra pictòrica, saber identificar in situ allò que s’ha llegit i preparat prèviament.
Recerca a les xarxes sobre un tema específic.
Exposició d’un tema en públic.
- Continguts actitudinals
Valorar una obra pictòrica tenint en compte el context històric del moment de la seva creació.
Respecte als companys durant la seva exposició.
Despertar la curiositat entre els alumnes i que manifestin lliurament les seves inquietuds i dubtes durant la visita.
- Competències generals
Cultural i artística: comprendre les característiques d’aquest estil pictòric tenint en compte les varietats que es poden donar segons la ubicació geogràfica.
Comunicació lingüística: adquisició de vocabulari específic, preparació d’una exposició oral coherent, descripció sintètica de la informació recopilada en la recerca, etc.
➢Can Catlar (grup 3) - Objectius
Aprendre a llegir formalment una façana.
Relacionar les al·legories amb la finestra corresponent.
Identificar en cada finestra aquells elements decoratius propis de l’estil renaixentista i dominar la terminologia específica.
Ampliar el coneixement sobre la cultura clàssica.
- Continguts conceptuals
El Renaixement en la façana de Can Catlar.
Les al·legories de la cultura clàssica. Fortalesa, Prudència, Pietat, Caritat i Temprança.
Decoració a la romana. Garlandes Grifos.
La cultura clàssica a la façana: El mite de Lucrecia.
- Continguts procedimentals
Recerca a les xarxes sobre un tema específic.
Exposició d’un tema en públic.
Confecció del contingut en un cartell expositiu que s’utilitzarà a la visita.
Capacitat de síntesi del contingut a tractar.
- Continguts actitudinals
Apreciació de la qualitat d’obres locals i interès per la seva conservació i protecció.
Consciència de l’evolució del tractament de la dona a partir del mite de Lucrecia.
- Competències generals
Comunicació lingüística: adquisició de vocabulari específic, preparació d’una exposició oral coherent, descripció sintètica de la informació recopilada en la recerca, etc.
Autonomia i iniciativa personal: planificació de la recerca i selecció del contingut adequat a la fitxa que es demana.
➢Nostra Dona del Roser (grup 3) - Objectius
Descobrir l’obra d’un taller de pintura.
Identificar una temàtica religiosa en pintura.
Analitzar una obra d’art a partir d’un esquema específic.
- Continguts conceptuals
Un taller de pintura en el Renaixement. El taller dels López.
Nostra Senyora del Roser. Iconografia.
Anàlisi de l’obra pictòrica. Particularitats.
- Continguts procedimentals
Capacitat d’anàlisi d’una obra pictòrica, saber identificar in situ allò que s’ha llegit i preparat prèviament.
Recerca a les xarxes sobre un tema específic.
Exposició d’un tema en públic.
- Continguts actitudinals
Valorar una obra pictòrica tenint en compte el context històric del moment de la seva creació.
Respecte als companys durant la seva exposició.
Despertar la curiositat entre els alumnes i que manifestin lliurament les seves inquietuds i dubtes durant la visita.
- Competències generals
Comunicació lingüística: adquisició de vocabulari específic, preparació d’una exposició oral coherent, descripció sintetitzada de la informació recopilada en la recerca, etc.
Autonomia i iniciativa personal: planificació de la recerca i selecció del contingut adequat a la fitxa que es demana.
➢Can Bordils (grup 4) - Objectius
Ampliar el repertori visual de façanes renaixentistes.
Conèixer una família important a la història local.
Millorar les habilitats en relació a l’ús de les TIC.
- Continguts conceptuals
El Renaixement a la façana de Can Bordils.
La família Sureda-Sanglada.
- Continguts procedimentals Exposició d’un tema en públic.
Ús d’una App de geolocalització.
Confecció del contingut en un cartell expositiu que s’utilitzarà a la visita.
- Competències actitudinals
Respecte als companys durant la seva exposició.
Interès per l’ús de la tecnologia per fins didàctics.
Apreciar l’art de l’època.
- Competències generals
Comunicació lingüística: adquisició de vocabulari específic, preparació d’una exposició oral coherent, descripció sintètica de la informació recopilada en la recerca, etc.
Autonomia i iniciativa personal: planificació de la recerca i selecció del contingut adequat a la fitxa que es demana.
➢Apostolat (grup 4) - Objectius
Ampliar els coneixements en relació a l’obra del taller dels López.
Reconèixer els trets de la pintura del Renaixement.
Incloure una nova temàtica al repertori iconogràfic que es coneix.
- Continguts conceptuals L’estil de Mateu López Sènior.
Apostolat. Iconografia i significat.
- Continguts procedimentals
Capacitat d’anàlisi d’una obra pictòrica, saber identificar in situ allò que s’ha llegit i preparat prèviament.
Recerca a les xarxes sobre un tema específic.
Exposició d’un tema en públic.
- Competències actitudinals
Valorar una obra pictòrica tenint en compte el context històric del moment de la seva creació.
Respecte als companys durant la seva exposició.
Despertar la curiositat entre els alumnes i que manifestin lliurament les seves inquietuds i dubtes durant la visita.
- Competències generals
Cultural i artística: comprendre les característiques d’aquest estil pictòric tenint en compte les varietats que es poden donar segons la ubicació geogràfica.
Comunicació lingüística: adquisició de vocabulari específic, preparació d’una exposició oral coherent, descripció sintetitzada de la informació recopilada en la recerca, etc.
5.3.Activitats de consolidació
➢Bingo (tots els grups) - Objectius
Repassar tot el contingut de la visita (vocabulari, dates concretes, autories, característiques, etc.).
Comprovar l’assimilació del contingut per part de l’alumnat.
Aclarir aquell contingut amb el qual es detecten problemes de comprensió.
- Contingut conceptuals
Vocabulari específic del Renaixement (al·legories, garlandes, putti...).
Característiques de l’arquitectura i les arts plàstiques (simetria, temàtiques específiques, importància del dibuix, realisme, etc.).
Autors locals del Renaixement (Fernando de Coca, Fillau, Dubois, Taller dels López).
- Competències procedimentals
Capacitat de relacionar el contingut visualitzat amb una descripció textual.
- Competències actitudinals
Curiositat per aprendre mitjançant una via lúdica.
Reconèixer la importància d’haver-hi prestat atenció durant la visita.
Demostrar interès demanant dubtes quan acabi el joc.
- Competències generals
Aprendre a aprendre: relacionar el contingut amb la seva definició d’una manera autònoma.
Comunicació lingüística: adquisició del vocabulari específic i conceptes nous.
➢Advocats/des del Patrimoni (tots els grups) - Objectius
Fomentar l’exposició d’un tema en públic.
Millorar la capacitat d’argumentació.
Repassar tot el contingut i ser capaç de sintetitzar-ho.
Promoure el debat com medi per l’aprenentatge.
- Continguts conceptuals
Revisió dels elements arquitectònics treballats per cada grup.
Revisió de les obres pictòriques treballades per cada grup.
Valoració de la importància del discurs oral.
Valoració de la importància del discurs oral.