Per tal d’avaluar aquesta proposta el docent haurà d’utilitzar diferents recursos.
➔Observació directa: en aquest cas es tractarà d’una eina d’avaluació que ens permetrà tenir en compte tota la feina feta a classe, i factors com l’actitud o la participació de l’alumne. Uns possibles ítems a tenir en compte són els següents23:
ABANS DE LA SORTIDA
23- Aquest quadre no pretén ser un mètode d’avaluació en si mateix sinó exposar alguns punts als que s’hi pot prestar atenció per anotar al diari d’observació.
d’advocacia
➔Cartell expositiu: El cartell que els alumnes utilitzaran com suport per fer de guies turístics serà l’element d’avaluació.
AVALUACIÓ DEL CARTELL DE L’ACTIVITAT SOM GUIES CULTURALS A PALMA
Grup: Participants: Obres treballades:
➔Rúbriques: També seran importants les rubriques de treball cooperatiu per valorar el compromís de l’alumnat envers el treball en grup. La coavaluació de la feina de tots els grups serà positiva per acabar de consolidar els coneixements. La valoració de
l’activitat ens ajudaran realitzar una valoració exhaustiva d’aquesta proposta per tal de poder-la anar millorant.
AUTOAVALUACIÓ INDIVIDUAL DEL TREBALL EN GRUP Grup:
Valoració de l’1 al 10
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
He participat de forma activa en el grup?
He complert amb les tasques corresponents al meu rol?
He realitzat totes les tasques que m’han encomanat?
La meva actitud ha estat positiva al llarg de l’activitat?
He ajudat a preparar totes les tasques?
He demanat dubtes al professor?
Observacions vers els companys del grup:
Estàs satisfet amb la feina que ha realitzat el teu grup? Per què?
Ha participat tothom igual al grup? Tothom s’ha responsabilitzat de les tasques del seu rol?
Valora l’activitat (1-10). Comenta allò que t’ha agradat més i el que menys. Pots afegir millores que trobes que farien l’activitat més interessant i/o més comprensible.
8. Conclusions
La nostra proposta sorgeix arran de l’experiència que es va tenir cursant les pràctiques del màster que ens ocupa. Varem veure que el tractament que la història de l’art rebia en les classes de Ciències Socials no es corresponia amb el potencial que aquesta ofereix. Així, a mesura que hem anat investigant sobre el tema, hem trobat estudis com són els citats de Pagès i Monfort (2005) o Bravo (2002) que ens han confirmat
que la nostra experiència en les pràctiques no va ser un fet aïllat sinó que malauradament és la tònica en la didàctica de les Ciències Socials.
La nostra proposta ens du a pensar que efectivament és possible ensenyar la història de l’art com contingut de valor en si mateix sense desvincular-ho del currículum, allunyant-nos així del tradicional ús que ha reduït aquesta matèria a imatges il·lustratives o visites d’oci. El nostre itinerari ens ha permès crear un programa que treballa objectius curriculars i les diferents competències partint de l’art com font principal. A més, a més, la diversitat de tasques (de redacció, de creativitat, de reflexió, etc.) que la programació de l’itinerari ofereix ens ha seduït encara més donat la seva capacitat per adaptar-se a les necessitats dels alumnes.
Aquest fet, ens anima a seguir fent feina per aquest camí, l’estudi del patrimoni esdevé una eina molt important per la valoració, sensibilització i gaudi dels alumnes com futurs ciutadans que l’apreciaran el comprendran i com conseqüència d’això tindran cura d’ell i el conservaran.
Una altra consideració que trobam molt rellevant i a la que hem pogut arribar a arran de la feina feta és en relació a la informació acadèmica, és a dir, en relació a les fonts literàries i gràfiques. Ens ha cridat l’atenció que en un món on la tecnologia té un paper protagonista en tots els àmbits i per suposat, l’àmbit educatiu no puguem trobar en les xarxes contingut de valor per poder treballar la matèria seleccionada.
És un fet que les xarxes són un aliat si volem donar difusió d’un determinat contingut, en el nostre cas, la informació disponible de les obres ha estat molt limitada i sovint repetitiva. No obstant, aquest fet no és degut a la falta d’estudis perquè si bé a les xarxes hi ha un dèficit d’informació si hi ha un bon nombre de bibliografia física sobre la nostra temàtica. Per això, considerem que el nostre patrimoni necessita urgentment que es digitalitzi aquesta bibliografia i poder convertir-se en si mateixa com un recurs en línia per l’alumnat24.
24- La finalitat que es persegueix amb la digitalització és la creació de recursos digitals mitjançant aquest procés, així com la assignació de dades i metadades que codifiquen les seves descripcions i permeten la càrrega en un repositori OAI-PMH, i la seva posterior agregació en el recol·lectorper exemple estatal com Hispana del Ministeri de Cultura i Esports i l’europeu Europeana.
En aquest sentit, és cert que el docent s’encarrega de fer una selecció del material adequada als objectius que es volen treballar, però, considerem que aquesta selecció ha de ser parcial, perquè també és important que sigui el propi alumne qui faci una recerca a la xarxa aprengui ell mateix les habilitats que es requereixen per trobar informació: domini de les paraules claus, selecció de la informació que hi necessita, etc. El busseig en les xarxes també és un excel·lent manera de treballar la competència d’aprendre a aprendre, el fet de treballar els conceptes que s’utilitzaran per trobar allò que es cerca també es treballar les TIC. Per això, i ja per concloure volem insistir en la importància de la digitalització dels valuosos estudis que es troben a les nostres biblioteques i que com hem vist durant el panorama que hem viscut arrel del COVID-19, també la bibliografia i les fonts quedaran confinades sinó es troben al núvol.