Encara record el primer dia de feina a un institut concertat de Palma, malgrat hagin passat quasi 10 anys de feina. L'olor de les classes, la sala de professor, els alumnes, pares, mares i primeres responsabilitats i mancances, la il·lusió de voler fer, de voler extrapolar tots els meus coneixements adquirits a la universitat i la incapacitat de poder-los desenvolupar com jo volia, quedaven minimitzats per la il·lusió de la meva primera feina com a docent.
Amb aquest esperit de satisfacció personal, em vaig trobar emperò amb els primers professors apàtics, que no et saludaven, que sempre estaven enfadats, que cridaven constantment, que no es relacionaven amb els altres de manera distesa, sinó sempre de forma acadèmica i amb un nou concepte per a mi en el món educatiu que ningú m'havia parlat: l'estar cremat.
Aquest professor està cremat, comentaven els companys d'amagat, moltes vegades fent befa. Els alumnes també ho manifestaven però de forma més oberta: aquest professor no està bé, “está rayado”, sempre crida, ha suspès a tothom, està sempre malhumorat, té problemes amb tothom. Al principi, vaig pensar que aquests companys tenien un mal dia, emperò, al cap del temps, em vaig adonar que lluny d'esvair-se aquella situació desagradable, augmentava diàriament, ja que cada vegada més, aquell professor tenia problemes amb l'alumnat i a nivell de companys,
quasi tothom l'havia exclòs del seu grup d'amistats. Per una altra banda, quasi sempre faltava i havíem de fer les seves guàrdies, cosa que no agradava massa i provocava que les relacions socials amb aquesta persona fossin molt dolentes.
Un mal grup ha tengut enguany, vaig pensar. No deu ser capaç d'imposar-se a clasd'imposar-se. Segur que ha triat aquesta feina perquè no tenia una altra sortida, pensava jo. En aquests primers moments, cercava el problema en la persona com a única causa.
Varen anar passant els anys i la il·lusió inicial es va convertir en pragmatisme, l'institut concertat es va convertir en institut públic i gràcies a l'experiència formativa acumulada, vaig poder donar classes per adults els horabaixes. Aquesta itinerància de centres, em va donar l'oportunitat de conèixer diferents instituts i a cada nou centre que anava, me fixava sempre en el mateix, és a dir, en la quantitat d'individus que suposadament patien de problemes psicosocials derivats de l'estrès crònic a la feina.
El més trist emperò, era i és saber que ni directiva, resta de professorat o AMPA, feien res per ajudar-los, és a dir, la seva problemàtica és com si se volgués amagar a l'institut, ningú parla d'ella, ningú actua contra ella, és com si fos intrínsec a la mateixa feina docent i la pateix no només aquella persona de forma directa, sinó que indirectament afecta a tota la comunitat educativa i per extensió a la qualitat de l'educació que reben
els nostres alumnes, quedant reflectit en els seus resultats acadèmics.
Així, és evident que si hi ha un gran nombre de professors que pateixen problemes psicosocials, el rendiment acadèmic pot ressentir-se, augmentant probablement el fracàs escolar en el centre. Amb aquest context educatiu, no ens han de sorprendre els resultats publicats pel Ministeri d'Educació on es menciona que les Illes Balears són la comunitat autònoma que lidera el percentatge de persones d'entre 18 a 24 anys que més han abandonat prematurament el sistema educatiu, només superat per Ceuta i Melilla (Ministerio de Educación, 2009). Per una altra banda, el Consell Escolar de les Illes Balears recull també dades molt importants sobre la salut del nostre sistema educatiu, mencionant que les Illes Balears varen tenir les ràtios més altes, tant a l'ensenyament públic com el concertat i privat, superats només per Melilla i Ceuta (Consell Escolar de les Illes Balears 2008/09, 2009).
Per acabar d'arrodonir el panorama, el Sistema Estatal d'Indicadors de l'Educació del 2010 (Ministerio de Educación, Cultura y Deportes, 2010), manifesta que l'esperança de vida escolar d'un infant de sis anys a les Illes Balears és de les més baixes de tota Espanya amb una mitjana de 12,1 anys, mentre que l'estatal és de 14,4 anys i encara trobam més diferència si ho comparam amb Euskadi amb una mitjana de 15,5 anys o amb la UE, on arriba als 16,7 anys. També al mateix informe, se diu que les Illes Balears estan a la coa en competència lingüística, està per davall la mitjana, en competència matemàtica i també a la coa en la competència de coneixement del medi físic. Per una altra banda, tenim
les taxes brutes més baixes en graduats d'ESO, batxiller i estudis superiors i si encara tot això fos poc, se manifesta que les Illes tenen una taxa d'idoneïtat del curs que li correspon a cada alumne per davall de la mitjana estatal i se menciona que una quarta part dels alumnes de primària, estan en un curs inferior al que el correspon per edat. Pel que fa a dades recents, cal mencionar l'Informe PISA (Ministerio de Educación, Cultura y Deportes, 2013b), el qual avalua els coneixements dels alumnes de 15 anys en àrees com matemàtiques, lectura i ciències en 65 països i els compara amb les mitjanes de l'Organització per la Cooperació i Desenvolupament Econòmic (Ministerio de Educación, Cultura y Deportes, 2012b) i la Unió Europea. D'aquesta manera, aquest informe manifesta que Espanya està per sota la mitjana en aquestes tres àrees i si atenem a la comparació per comunitats autònomes, trobam les Illes Balears entre les comunitats que han obtingut puntuacions més baixes, just per sobre Extremadura i Múrcia. Per una altra banda, l'Enquesta de Població Activa (Ministerio de Educación, Cultura y Deportes, 2013a), recolza les dades abans esmentades i manifesta que l'abandonament prematur de l'educació a les Illes, segueix sent de la més altes a Espanya, ja que actualment se situa en el 29,7 % de la població, només superat per Ceuta i Melilla. Amb tots aquests resultats, majoritàriament no positius, és lògic pensar que qualque cosa li passa al nostre sistema educatiu i per això la necessitat d'estudiar si el nostre professorat pateix de problemes psicosocials que derivin en la síndrome del burnout, per tal de poder actuar per minimitzar-lo mitjançant la prevenció i avaluació, si escau, i així crear un entorn escolar més saludable.