Conseqüències de la síndrome del burnout

8.1. Introducció.

En referència al tema que ens ocupa, hem de dir que la Unió Europea, mitjançant la Fundació Europea per a la Millora de les Condicions de Vida i Treball, ha desenvolupat diferents estudis per determinar com incideixen els riscos psicosocials sobre el treball. Ja a l'any 1996, es distingeixen dos grans factors: un organitzacional que inclou temps de treball, ritme, control i autonomia, contingut del treball i salari i un altre més social què inclou participació, igualtat d'oportunitats i violència (Moreno i Baez, 2010). Aquests autors mencionen que un entorn de treball saludable i segur, és la millor garantia del rendiment laboral, de la salut dels seus empleats i de la motivació i implicació organitzacional. La pèrdua de qualitat del treball comporta costos, a vegades difícils d'observar a curt termini, però sempre presents a mitjà i llarg termini. Per una altra banda, se posa de manifest, que casi un de cada quatre treballadors europeus (22%) pateix estrès en el treball i l'organització i gestió del treball és el factor clau per prevenir-lo (Agencia Europea para la Seguridad y Salud en el Trabajo, 2005). També és important mencionar, que en la UE hi ha 40 milions de treballadors que pateixen estrès (Levi, 1999), per tant, l'impacte social i econòmic de l'estrès i la seva derivació en estrès crònic laboral (burnout) és enorme. En aquest sentit, Arís (2009) ens manifesta que el burnout pot afectar tant a nivell individual com organitzacional.

8.2. Conseqüències a nivell individual.

Per determinar les conseqüències del burnout a nivell individual, podem analitzar les NTP²⁰ (705) de l'Instituto Nacional de Seguridad y Higiene (Fidalgo, 2007), on se manifesta que el treballador, poc a poc, veu afectada la seva salut a causa de l'exposició a unes determinades condicions de treball que no pot controlar. Mitjançant els recursos personals d'afrontament i de suport social, la persona pot protegir-se de certs factors de risc com el burnout. D'aquesta manera, Fidalgo (2007) manifesta en aquesta nota tècnica, que el burnout no pot ser considerat com un problema d'adaptació: “es obvia la obligación del empleador de adaptar el trabajo a la persona, como así lo regula el texto de la Ley de Prevención de Riesgos Laborales”. Per tant, trobam tres conseqüències a nivell individual (Longás, 2010 i Lojo, 2009) que defineixen el burnout i que venen determinades en un primer moment, pel cansament emocional o el que és el mateix, sensació de cansament, pèrdua d'energia, esgotament físic, fatiga i buidor. La persona es troba gastada, sense energia ni recursos emocionals i no pot donar més de si. Posteriorment, vendria la despersonalització o adopció d'una actitud de distanciament emocional, irritabilitat, cinisme i enduriment emocional, amb tendència a considerar o percebre les persones com objectes insensibles. Apareix una notable pèrdua de la capacitat de contacte interpersonal, insensibilitat i manca d'empatia envers els altres. Per acabar, manifestar que la darrera conseqüència és la baixa realització personal, és a dir, sentiment

20.NTP: Nota Tècnica de Prevenció. Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo

d'incapacitat, baixa autoestima professional, avaluació negativa dels resultats o de les realitzacions professionals pròpies. El professional sent que la seva competència es redueix, augmentant cada vegada més la percepció d'ineficàcia. L'autoestima minva progressivament i com a conseqüència, es veu limitada cada vegada més la seva capacitat per desenvolupar amb èxit el rol professional. Aquest sentiment d'insatisfacció i infelicitat amb el propi rendiment laboral, també es pot anar estenent als àmbits de la vida privada (Maslach i Jackson, 1986).

Tornant a la simptomatologia del burnout, aquesta se divideix en (Fidalgo, 2007): símptomes psicosomàtics, conductuals, emocionals, actitudinals i socials.

● Psicosomàtics: cansament, malestar general, fatiga crònica i alteracions funcionals en gairebé tots els sistemes de l'organisme (cardiorespiratori, digestiu, reproductor, nerviós, reproductiu, etc.), amb símptomes com mals de caps, problemes de son, úlceres i altres desordres gastrointestinals, pèrdua de pes, molèsties i dolors musculars, hipertensió i crisis d'asma.

● Conductuals: conducta despersonalitzada, absentisme laboral, abús de barbitúrics, estimulants i altres tipus de substàncies, canvis bruscos d'humor, incapacitat per viure de forma relaxada, incapacitat de concentració i augment de conductes agressives, entre altres.

● Emocionals: esgotament emocional, distanciament afectiu, ansietat, sentiments de culpabilitat, impaciència i irritabilitat, sentiment de soledat, impotència, desorientació, avorriment, baixa realització personal i depressió.

● Actitudinals: desconfiança, apatia, cinisme i ironia cap als altres, hostilitat, suspicàcia i poca verbalització en les interaccions.

● Socials: actituds negatives cap a la vida en general, disminueix la qualitat de vida, augment dels problemes de parella, familiars i socials, ja que les interaccions amb altres persones, moltes vegades són hostils.

Figura 41. Conseqüències individuals del burnout.

8.3. Conseqüències a nivell organitzacional.

Pot resulta evident, l'estreta relació que existeix entre el burnout i els efectes organitzacionals, ja que si uns treballadors, en el nostre cas els docents, no es troben bé de salut tant a nivell físic com psicològic, el seu rendiment es veurà afectat, produint-se un deteriorament de la qualitat educativa que repercuteix en els resultats acadèmics dels nostres alumnes. Així diferents autors han analitzat quines són les conseqüències de tenir als professors cremats.

Per una banda, si no hi ha una estreta correlació entre les necessitats dels treballadors i els fins de la institució, es produeix una pèrdua de la qualitat dels serveis, que no és més que l'expressió d'una desil·lusió (Mansilla, 2008). D'aquesta manera, aquest autor ens explica que la realitat de molts de centres d'educació pública a secundària ve determinada per la desil·lusió que deriva en frustració, en veure que els teus objectius educatius com a docent, poc a poc s'esvaeixen.

Per una altra banda, Fidalgo (2006) menciona que les conseqüències a nivell organitzacional venen determinades per un deteriorament de la comunicació i de les relacions interpersonals, desenvolupant-se simptomatologies com la: disminució de la capacitat de treball, disminució del compromís, disminució del rendiment i l'eficàcia, major absentisme i desmotivació i augment dels abandonaments de l'organització, és a dir, hi ha una reducció de la qualitat dels serveis que

es presta, sorgint sentiments de desesperació i indiferència davant del treball. Així, quan els treballadors d'una organització escolar comencen a patir els símptomes de la síndrome de burnout, les conseqüències per a l'empresa poden ser realment importants. Les conductes i les actituds laborals alterades que presenten els subjectes amb burnout, incidiran directament en el funcionament i rendiment de l'empresa i això es reflectirà en l'empitjorament de l'atenció als alumnes (Arís, 2009). Els treballadors que pateixen burnout pateixen "un canvi en la manera de veure els altres, un canvi que va des d'una actitud positiva i cuidada fins a una actitud negativa i descuidada" (Maslach, 1982). Per cabar, manifestar que l'absentisme laboral seria la darrera reperrcussió del burnout en les organitzacions (Oliver, 1993).

Figura 42. Conseqüències organitzacionals del burnout.