Instruments seleccionats

Una vegada formulades les hipòtesis, és l'hora de seleccionar els instruments de recollida d'informació de la nostra investigació. Aquests instruments han de ser vàlids i fiables i s'han de poder aplicar a la nostra mostra de població, la qual, ha de ser suficientment nombrosa i representativa. Per tant, la primera pregunta a respondre va ser: quin instrument hem d'emprar? Tornant enrere i recordant els instruments més importants per avaluar el burnout, podem veure clarament, que a partir de la definició de Freudenberger a l'any 1974, cada investigador ha desenvolupat un nou model d'avaluació amb una mitjana d'un instrument per any. Malgrat aquesta gran quantitat d'instruments, el Maslach Burnout Inventory (MBI) és l'instrument més emprat en les investigacions (Rubio, 2003), és més, aquest autor ens manifesta que no hi ha cap instrument que hagi superat empíricament o teòrica al MBI i Buzzetti (2005) diu: “solamente el MBI cuenta con muestras amplias y diversas en cuanto a características ocupacionales y de su lugar de origen, por lo que este instrumento ha sido aceptado como un estándar para medir el BO”. Aquesta mateixa autora manifesta que: “Así, diversos autores reconocen que el MBI es el instrumento que más ha aportado a la conceptualización del síndrome (Cordes y Dougherty, 1993; Gil-Monte, 1999; Schaufeli, 2000; Maslach, 2001; Halbesleben, 2004)”. Per una altra banda, el Maslach Burnout Inventory (MBI), és la prova psicològica més important i acceptada per tota la comunitat científica (Maslach i Jackson, 1986).

La següent pregunta a confirmar va ser: serà el MBI un “GOLD STANDARD”? A nivell espanyol, la resposta la tenim a la Revista Clínica Espanyola, la qual menciona (Fonseca, Sanclemente, Hernández, Visiedo, Bragulat i Miró, 2010):" Para valorar el grado de burnout se utilizó el Maslach Burnout Inventory (MBI) considerado como el patrón oro de los cuestionarios para objetivar el burnout, el cual ha sido previamente validado en España”. A nivell europeu podem citar la revista “Journal of Occupational and Organizational Psychology”. En ella es menciona que: “Poco después de su introducción en la década de 1980, el Maslach Burnout Inventory (MBI) se convirtió en el estándar de oro para evaluar el burnout” (Schutte, Toppinen, Kalimo i Schaufeli, 2010). Per acabar, a nivell internacional tenim el projecte RN4CAST (Registered Nurse Forecasting) de la Comissió Europea. Aquest, és un projecte de recerca finançat a través del VII Programa Marc de la Unió Europea, que té com objectiu millorar els models de previsió i planificació dels recursos humans en infermeria, a partir de l'estudi de les condicions laborals i les condicions en què el personal d'infermeria presta els seus serveis. Hi participen onze països europeus (Alemanya, Bèlgica, Espanya, Finlàndia, Grècia, Holanda, Irlanda, Polònia, Regne Unit, Suècia i Suïssa), i quatres països internacionals (Botswana, Estats Units, Xina i Sud-àfrica). Segons aquest consorci:“El Maslach Burnout Inventory (MBI) es el patrón oro para medir los tres componentes del agotamiento debido al trabajo” (Comisión Europea, 2012). D'aquesta manera, s'anava perfilant l'instrument que havíem de menester.

La següent qüestió emperò, va ser demanar-se: on trobar el MBI? La recerca del MBI va començar a la biblioteca del campus i altres biblioteques públiques i en no localitzar-lo, vàrem decidir cercar-lo per llibreries especialitzades, inclusiu de Barcelona. La resposta emperò, va ser negativa. Així i encara que el qüestionari se pot obtenir per internet, era mes difícil obtenir el manual d'instruccions per aquesta via. Insistint en la biblioteca de l'Anselm Turmeda de la UIB, va sorgir un manual d'instruccions sencer (Seisdedos, 1997) a una secció destinada només a professorat. D'aquesta manera, ja se tenia el manual i els qüestionaris, i se sabia que a nivell investigador, el MBI era l'instrument més emprat per avaluar el burnout i que a nivell internacional, europeu i nacional, s'havia mencionat que el MBI era un patró d'or.

El darrer dubte a superar, va ser : ¿hi haurà altres investigacions a nivell espanyol que hagin emprat aquest instrument per poder realitzar comparacions? Fent una revisió bibliogràfica de les investigacions envers el burnout, vàrem trobar nombrosos estudis que empraven el MBI de Maslach i Jackson (1981), com per exemple, l'estudi de Rubio (2003) “Fuentes de estrés, Síndrome de Burnout y actitudes disfuncionales en Orientadores de Instituto de Enseñanza Secundària.

Badajoz 2003”, el qual tenia com un dels seus objectius, analitzar la síndrome del burnout en orientadors d'Extremadura o l'estudi desenvolupat per Grau (2008) sobre el burnout en professionals d'infermeria de València, sense oblidar-nos de l'estudi d'Arís (2009) envers l'educació infantil i primària titulada “El síndrome de burnout en

los docentes. Vallés Occidental”.

Per una altra banda, per analitzar les característiques sociodemogràfiques de la població docent que feien feina als centres d'ensenyament públic obligatori, es va elaborar un qüestionari d'elaboració pròpia, basant-se en les variables sociodemogràfiques més importants que poden incidir en l'aparició del burnout, com per exemple: el sexe, edat, experiència, nombre de fills, titulació acadèmica...

Figura 51. Selecció instrument.

D'aquesta manera, s'elaborà el següent qüestionari sociodemogràfic:

8) Nombre d'alumnes del centre a) Menys de 100

b) De 100 a 200

*MBI ( Maslach Burnout Inventory)

*Qüestionari d'elaboració pròpia

Per tant i per concloure aquest apartat, manifestar que es va elegir com a instrument per avaluar el burnout el MBI, ja que ens permetrà determinar la prevalença del burnout, en els professors d'educació secundària obligatòria de les Illes Balears i així podrem determinar la incidència de les 3 dimensions que incideixen en aquesta síndrome, és a dir, podrem analitzar si variables com per exemple, el cansament emocional, la despersonalització i la realització personal, són significatives o no i en quina proporció es donen.

Taula 06. Instruments seleccionats per realitzar la investigació.

Per una altra banda, el segon instrument elegit és el qüestionari d'elaboració pròpia, el qual ens permetrà estudiar les variables sociodemogràfiques que incideixen en aquesta problemàtica psicosocial.