Engagement i resiliència

Molts d'investigadors en aquests darrers anys, han estudiat el burnout com a problemàtica psicosocial. Malgrat aquesta gran quantitat d'estudis, pocs han aprofundit en la cara oposada d'aquesta moneda, és a dir, fan referència normalment a la problemàtica i els processos per evitar l'estrès crònic laboral, sense fer cap menció a l'actitud oposada al burnout.

D'aquesta manera, surt la pregunta de quina és la cara oposada a l'estrès crònic laboral? Quin és l'estat desitjat per afrontar i superar aquesta problemàtica psicosocial? Si volem parlar de la cara oposada d'aquesta moneda, parlarem d'engagement o dit d'una altra manera, l'engagement és un estat emocional positiu, relacionat amb el treball que ve determinat per tres variables també: el vigor, la dedicació i la absorció (Shaufeli, Salanova, González-Romá i Bakker, 2002).

Figura 47. Burnout versus engagement.

D'aquesta manera, si el burnout ve determinat per tres dimensions o variables: cansament emocional, despersonalització i realització personal (Maslach i Jackson, 1981), altres autors com Martínez i Salanova (2003) plantegen que també hi ha tres dimensions de l'engagement que s'oposen directament a les variables del burnout. Així, autors com Hernández, Soberanes i De la Fuente (2011) parlen de:

● Vigor: Ve determinat per un alt nivell de vitalitat i concentració mental en el treball, la voluntat i predisposició d'invertir esforços i la persistència davant les dificultats. El vigor s'oposa al cansament emocional, és a dir, s'oposa a la sensació de cansament, pèrdua d'energia, esgotament físic, fatiga i buidor.

● La dedicació: La dedicació fa referència a la capacitat d'involucrar-se, entusiasmar, estar orgullós i inspirat en el treball.

La dedicació s'oposa a la variable despersonalització, és a dir, s'oposa al distanciament emocional, irritabilitat, cinisme i enduriment emocional.

● L'absorció: L'absorció fa referència a la concentració, al sentiment que el temps passa ràpidament. L'absorció s'oposa a la baixa realització personal o dit d'una altra manera, al sentiment d'incapacitat, baixa autoestima professional, avaluació negativa

dels resultats o de les realitzacions professionals pròpies.

Per tant, aquest nou concepte l'enquadraríem dins la psicologia positiva, entesa aquesta com aquella que estudia els factors que duen a la felicitat del ésser humà (Vàzquez, 2006), no per l'absència de malalties sinó com un estat de benestar físic i psíquic (Salanovai Llorens, 2008). Pel que fa al professorat, Agudo (2005) manifesta que l'engagement en professors, ve determinat quan aquest es dedica plenament als seus alumnes, té confiança en si mateix a l'hora de fer les tasques laborals i les fa amb seguretat. També, aquesta mateixa autora ens parla de l'Utrecht Work Engagement Scale com a instrument de mesura de l'engagement, encara que no ens hem d'oblidar de l'OLBI ja que, com hem dit anteriorment, l'Oldenburg Burnout Inventory inclou components cognitius, físics i emocionals i no només emocionals com el Maslach Burnout Inventory i a més, permet mesurar l'engagement, és a dir, el fenomen oposat al estrès crònic laboral (Demeouti, Bakker, Janssen i Schaufeli, 2001).

Per una altra banda, si volem parlar de quin és l'estat desitjat per afrontar i superar aquesta problemàtica psicosocial, hem de parlar de resiliència.

La resiliència la situaríem també dins la psicologia positiva i la podríem definir com un estat format per fortaleses i atributs personals, que redueix la vulnerabilitat del subjecte davant situacions de risc (Menezes de Lucena, Fernández, Hernández, Ramos i Contador, 2006), és a dir, seria la capacitat que tenen les persones per afrontar i superar conflictes.

Així, relacionat amb el punt anterior, l'Agència Europea per a la Seguretat i Salut en el Treball (2010) mitjançant l'ESENER (2010) i l'OIT (Organitzación Internacional del Trabajo, 2010), mencionen que en aquests darrers anys han aparegut una sèrie de problemes emergents derivats d'un món social i econòmic en continuu canvi que exigeix al treballador, continues adaptacions i això pot derivar a l'aparició de problemes psicosocials. Per tant, s´han de cercar mecanismes per poder solventar aquesta problemàtica i segons González (2012), un d'aquest seria la resiliència. D'aquesta manera, aquesta autora manifesta, en referència al burnout, que hi ha una relació directa entre l'aparició d'aquesta problemàtica psicosocial i l'actitud d'intentar evitar els problemes, és a dir, a major evitació, major incidència de burnout i a la inversa. Per tant, mitjançant la resiliència els subjectes aprenen a afrontar directament els problemes minimitzant l'aparició de l'estrès crònic laboral.

Figura 48. Burnout versus resiliència.

11. Conclusió.

La síndrome del burnout i els problemes que duu aparellats, han estat analitzats per diferents organitzacions internacionals com per exemple, l'Organització Mundial de la Salut (OMS), la Xarxa Mundial de Salut Ocupacional (GOHNET), l'Organització Internacional del Treball (OIT) i l'Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball (EU-OSHA), les quals han elaborant unes normatives que desenvolupen la prevenció dels riscos laborals, seguretat i salut. Així, apareix la Directiva Europea 89/391 envers salut i seguretat al treball i dins l'àmbit espanyol, la Llei 14/1986, de 25 d'abril, general de sanitat, la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals o diferents Reials Decrets, com per exemple: el Reial Decret 39/1997, de 17 de gener, pel qual s'aprova el reglament dels serveis de prevenció o el Reial Decret 1161/2001, de 26 d'octubre, el qual fa referència al títol de tècnic superior en prevenció de riscos professionals.

Per una altra banda, és important diferenciar estrès, ansietat, depressió i burnout, encara que tots siguin problemes psicosocials actuals, que afecten a l'àmbit educatiu. És important també saber, que han aparegut nombrosos instruments per avaluar la síndrome objecte d'estudi, com per exemple: l'OLBI, el CESQT i el MBI, essent aquest darrer, l'instrument per excel·lència a l'hora de determinar la prevalença d'aquesta síndrome, la qual ve determinada per variables individuals, socials i organitzacionals, desenvolupant simptomatologies a nivell individual i

organitzacional.

Pel que fa a les tècniques d'afrontament del burnout, aquestes vendrien determinades per tres accions fonamentals: la prevenció, la detecció i actuació precoç del problema i per últim, la rehabilitació i recuperació de les persones (Federació d'Ensenyament de la Unió Sindical Obrera de Catalunya, Audit Control Estrés i Universitat de Barcelona, 2006).

Per una altra banda, les relacions socials, el sentiment d’afiliació o de pertinença a un grup, són una de les principals necessitats de la persona, les quals poden incidir en l'aparició del burnout, si aquesta no es dóna.

D'aquesta manera, quan major és la presència social, major és la satisfacció personal i no és d'estranyar que Andrés et alter (1998), Guerrero (2005) i Aguilera (2009), manifestin que l'afrontament del burnout vendrà determinat pel desenvolupament de diferents estratègies com per exemple: individuals, d'intervenció social i organitzacionals.

Per acabar, és important destacar que el burnout, actualment ja no s'estudia només des del punt de vista de la prevenció i resolució dels problemes psicosocials, sinó també des d'una perspectiva emocional positiva i de superació, apareixent nous conceptes com l'engagement i la resiliència.

III. Mètode.

1. Introducció.

Una vegada desenvolupada l'aproximació conceptual de la síndrome del burnout, és important assentar les bases d'un bon desenvolupament metodològic per a aconseguir els objectius proposats. Aquest desenvolupament metodològic vendrà determinat per diferents etapes:

● Disseny de la investigació.

● Hipòtesis.

● Elecció dels instruments.

● Marc geogràfic.

● Selecció de la mostra.

● Permisos.

● Aplicació del qüestionari.

● Recollida i anàlisi.

● Interpretació.

● Contrastació de les hipòtesis.

● Conclusions.

És necessari manifestar, que aquesta fase de la investigació és la més important, ja que qualsevol errada pot significar sesgar la investigació i per tant, obtenir resultats erronis que ens condueixin a conclusions incorrectes. Per tant, el primer que hem de fer, és determinar el model d'investigació que volem desenvolupar.