Causes de la síndrome del burnout

Una gran inquietud sobre les variables que afecten al burnout, incideix en els investigadors. Aquests investigadors es demanen en moltes ocasions si predominen les variables individuals i socials. Segons Bresó, Salanova i Schaufeli (2007), el burnout és una síndrome que ve determinat bàsicament per la interacció del treballador amb el context laboral i les relacions interpersonals que se puguin establir entre el treballador i les persones a les quals es presta servei. Per una altra banda, Arís (2009) menciona que el desenvolupament del burnout és variable i difereix d'uns individus a uns altres. Segons aquesta autora, el burnout no apareix de cop i volta sinó que és un procés que emergeix gradualment determinat per l'experiència laboral i determinats aconteixements individuals.

Relacionat amb el tema que ens ocupa, és important mencionar també a Oliver Hernández (1993), la qual menciona que no hi ha situacions inherentment estressants sinó que depenen de les característiques del subjecte, de la seva constitució física i de la seva història personal. Per una altra banda, la repercussió que pugui tenir l'estressor dependrà també del context i del subjecte. Per últim, mencionar l'estudi del “Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo- NTP 732” el qual manifesta que el desenvolupament d'aquesta síndrome dependrà de tres tipus de variables (Esteve, Salanova, Schaufeli i Nogareda, 2007):

● Variables individuals, socials i organitzacionals.

7. 1. Variables individuals.

Dins les variables individuals podem trobar dos tipus de variables molt importants: les variables sociodemogràfiques i les variables de personalitat.

7.1.1. Variables sociodemogràfiques.

Dins les variables sociodemogràfiques trobam: el gènere, l'edat, anys d'experiència professional i estat civil. Així, com hem dit anteriorment, Mykletun (1984) manifestà que es poden trobar quatre factors que poden incidir en la salut i estrès laboral (sobrecàrrega laboral, clima organitzacional, conducta dels alumnes i canvis) que junt amb el nombre de classes en que se imparteix docència i el nombre d'alumnes per classe, són els que exerceixen uns efectes més negatius envers la qualitat de vida dels docents. A més, el caràcter estressant d'aquests factors pot estar influït pel sexe, l'antiguitat i la càrrega objectiva del docent. Per una altra banda, Greenglass i Burke (1988) manifesten que no existeix diferències entre sexes, respecte els factors que incideixen en el burnout, exceptuant la dimensió de despersonalització, on els homes obtenen puntuacions significativament superiors. En un altre estudi, mentre que els homes puntuen més en despersonalització que les dones i informen de més estressors laborals, les dones informen de més estratègies d'afrontament

per a millorar la qualitat de vida (Ogus, Greenglass i Burke 1990). Pel que fa a la dècada dels 90, ja a l'any 1991 s'obté que un terç dels professors classifiquen l'ensenyament com a una professió molt estressant o extremadament estressant, essent les pobres condicions laborals el factor més estressant. Per una altra banda, les variables demogràfiques i ocupacionals juguen un important paper en la percepció de l'estrès en els docents (Borg i Riding, 1991).

Figura 37. Variables sociodemogràfiques.

Per als autors Gil-Monte i Peiró (1997), les dones estan exposades a majors situacions de tensió, ja que la majoria d'elles realitzen una doble jornada (laboral i familiar) que condueix a una elevada pressió de treball i en molts de casos amb absència de recolzament social. Encara que els nivells de burnout no són elevats, destaca el fet de que un nombre important de docents informen de cansament emocional. D'aquesta manera, existeixen diferències significatives de burnout en funció del sexe, antiguitat en la professió, edat i nivell educatiu (Duran, Extremera i

Rey 2001). En un altre estudi, Chen menciona que els homes informen de més aconteixements vitals negatius que les dones. El mateix ocurreix amb els docents majors de 35 anys i els que tenen un nivell d'estudis molt elevat. Així, els majors predictors d'estrès eren: la sobrecàrrega laboral, els problemes interpersonal i la contaminació a l'ambient (Chen, 2002).

En aquesta mateixa dècada, hem de destacar també les investigacions de Maslach i Jackson (2005), les quals afirmen en referència al gènere, que les dones experimenten major cansament emocional mentre que els homes experimenten major despersonalització. La conclusió a la que arriben aquestes autores és que a les dones se les educa per ser més emotives i sensibles, mentre que els homes són educats per ser freds, calculadors i resolutius. Per tant i en conseqüència, les dones tendrien un major risc de sobreimplicació emocional, mentre que els homes serien més propensos a tractar a la gent de manera despersonalitzada. Així, Bresó, Salanova i Schaufeli (2007) manefesten literalment: “El género parece ser una variable que diferencia las puntuaciones en burnout entre hombres y mujeres, sobre todo en las dimensiones de agotamiento e ineficacia profesional. Las mujeres puntúan mas alto en agotamiento y en ineficacia profesional que los hombres; en cambio, algunos estudios han puesto de manifiesto la tendencia de los hombres a mostrar más actitudes negativas hacia el trabajo”. Entrant l'any 2008, s'afirma que hi ha una relació significativa entre el nivell d'estrès/burnout i les seves conseqüències, amb l'edat i l'antiguitat laboral, i no en funció del sexe (Larrote i Sáez 2008).

7.1.2. Variables de personalitat.

Trobam diferents tipus de variables de personalitat que poden incidir en l'aparició del burnout com per exemple: patró de conducta tipus A, baixa estabilitat emocional i locus de control extern.

Segons manifesta Longás (2010), la presència de distorsions cognitives, les expectatives exagerades d'èxit o les altes expectatives de fracàs, són variables de personalitat determinants per afavorir l'aparició del burnout.

Així, Grau (2008) exposa que hi ha una correlació entre la conducta tipus A (ambició, competitivitat, falta de temps, impaciència i hostilitat) i problemes de salut, com per exemple: les malalties cardiovasculars, queixes psicosomàtiques, esgotament, burnout i conductes nocives per a la salut com la son, el consum elevat de tabac i l'alcohol. En referència al locus de control, la majoria d'investigacions assenyalen que els professors amb un locus de control extern, tenen més probabilitat de desenvolupar la síndrome del burnout que aquells docents amb un locus de control intern. Per una altra banda (McIntyre, 1981) manifesta que hi ha una correlació significativa entre el locus de control i les escales de burnout (cansament emocional, despersonalització i baixa realització personal). En referència a l'estabilitat emocional, les investigacions més importants realitzades sobre l'autoconsciència, autocontrol i autoeficàcia, extreuen que: “una major autoconsciència, major nivell d'autocontrol i d'autoeficàcia, suposen un factor protector davant el burnout, per altra banda, nivells alts de burnout correlacionen amb puntuacions baixes en

aquestes variables” (Moriana i Herruzo, 2003). L'autoestima del professor ha estat una altra característica relacionada amb el burnout segons aquests autors. D'aquesta manera, manifesten que hi ha una correlació significativa entre docents amb baixa autoestima i burnout, de manera que l'autoestima va disminuint a mesura que avança la síndrome.

Finalment, altres variables com els pensaments irracionals, el neuroticisme i la manca d'empatia, també han estat relacionades per alguns autors amb l'augment dels índexs d'estrès i burnout en professors.

Relacionat amb el tema, recordar que Maslach i Jackson (1981) ja manifestaven la relació del cansament emocional, despersonalització i baixa realització personal amb l'aparició del burnout, elaborant el MBI per determinar la prevalença d'aquesta síndrome.

Figura 38. Variables personalitat.

7. 2. Variables socials.

Les variables de caràcter social com per exemple el suport social, són importants de cara a l'aparició o no de problemes psicosocials com el burnout, ja que el suport social fa referència a l'ajuda real o percebuda que el treballador obté de les xarxes socials, companys, amics, familiars, etc. El suport social permet sentir-se estimat, valorat i apreciat en el lloc de treball així com en l'organització. A més, és important la percepció del suport social perquè la realitat per l'individu és fonamenta en la realitat percebuda (Bresó, Salanova i Schaufeli, 2007). Per una altra banda, Martínez (2010) considera que les relacions socials dins i fora del lloc de la feina poden reduir els efectes dels estressors o poden ser fonts potencials d'estrès. Segons aquesta autora: “els efectes positius de les relacions socials sobre el treballador han estat classificats en emocionals, informatius i instrumentals”. D'aquesta manera, aquesta autora exposa que la manca de suport social pot ser un factor d'estrès i fins i tot, pot accentuar altres estressors. Per una altra banda, quan es dóna un suport social, apareixen associades una sèrie de característiques conductuals com per exemple:

● se rebaixa o elimina els estímuls estressants.

● se modifica la percepció dels estressors.

● augmenten les estratègies d'afrontament.

● millora l'estat d'ànim.

● motivació i autoestima.

Segons Oliver (1993), hi ha dos factors que incideixen en la relació significativa entre autoestima i burnout: “Per una banda, les persones amb una baixa autoestima professional tendeixen a compensar el seu sentiment negatiu amb una sobreimplicació amb els seus clients. Per una altra banda, les persones amb baixa autoestima tendeixen a pensar negativament sobre la seva efectivitat en el treball”. No resulta estrany, pensar en la similitud entre aquestes variables i el factor de baixa realització personal de Maslach i Jacson (1981). Recordar que aquestes autores manifesten que aquest factor ve determinat per un sentiment d'incapacitat, baixa autoestima professional, avaluació negativa dels resultats o de les realitzacions professionals pròpies.

7. 3. Variables organitzacionals.

Segons Maslach (2009), el burnout ve determinat per les característiques de la feina, és a dir, els factors que incideixen en l'aparició d'aquesta síndrome són més aviat de tipus organitzacional que no individual o social. D'aquesta manera, Bresó, Salanova i Schaufeli (2007) manifesten que: “Las variables personales y sociales pueden afectar a la aparición del burnout, en cambio las variables organizacionales, básicamente aquellas vinculadas al desempeño del puesto de trabajo lo desencadenan. De esta manera, factores como el contenido del puesto, la falta de reciprocidad (dar más emocionalmente en el trabajo de lo que se recibe a cambio) o el clima organizacional, pueden convertirse en desencadenantes del síndrome de burnout”. Per una altra banda, Rubio (2003) parla de variables tan importants relacionades amb l'àmbit laboral com per exemple: estrès de rol, clima laboral negatiu, satisfacció laboral, realització de les expectatives laborals, presa de decisions, grau d'autonomia i suport social, entre altres. També és important mencionar l'aportació de Martínez (2010), el qual distingeix diferents factors organitzacionals que poden incidir en l'aparició del burnout, donant importància a: la demanda laboral, el control laboral, l'entorn físic laboral, els continguts del lloc, els aspectes temporals de l'organització, la inseguretat laboral, l'exercici del rol, les relacions interpersonals laborals, el desenvolupament de la carrera, les polítiques i clima de l'organització.

Per acabar, destacar la classificació que fan Maslach i Leiter (1997), sobre els factors que incideixen en el burnout des d'un punt de vista

organitzacional. Entre les variables més importants, destacarem: la sobrecàrrega de treball, la manca de control, la recompensa, la comunitat, la imparcialitat i els valors.

● Sobrecàrrega de treball. Amb la sobrecàrrega en el treball, els

professors senten que tenen massa feina i poc temps per realitzar les tasques. Per tant, es percebeix una mancança de recursos per desenvolupar bé la feina.

● Manca de control. Ve determinat per docents infravalorats als

qui no se'ls permet usar la seva pròpia saviesa o experiència per prendre decisions, desenvolupant un sentiment de poca llibertat de resolució personal i autonomia en el treball. Aquests tipus de situacions alteren molt les relacions personals. En tots aquests casos, la manca de control té un important impacte en els nivells d'estrès i burnout.

● Recompensa. Ve determinat quan els docents creuen que no se'ls

està recompensant el seu esforç correctament. Quan els professors estan treballant molt i senten que estan fent un gran esforç, esperen rebre alguna retroalimentació sobre els seus esforços.

L'estat d'ànim dels professors es basa sovint en les recompenses i en el reconeixement.

● Comunitat. Fa referència a les relacions que els professors tenen

amb altres persones en el treball. Quan les relacions es caracteritzen per una manca de suport i confiança o per conflictes, llavors hi ha un trencament amb la comunitat educativa. Sota aquestes condicions, l'estrès i el burnout se desenvolupen i el treball es torna molt més difícil.

● Imparcialitat. La percepció de que el lloc de treball no és equitatiu amb altres llocs de feina, és probablement el millor predictor de la dimensió de cinisme del burnout, produint ràbia i hostilitat quan les persones senten que no estan sent tractades amb el mateix respecte que les altres.

● Valors. Els conflictes de valor sorgeixen quan els docents perceben que hi ha un conflicte entre els valors personals i organitzacionals. Sota aquestes condicions, és possible que els professors hagin d'abordar el conflicte entre el que volen fer i el que han de fer.

Figura 40. Variables organitzacionals.