E- Learning
7. Conclusions
És evident que la situació actual és fruit d’unes circumstàncies extraordinàries i que, fins avui en dia, es creien poc probables. I probablement no es tornin a repetir. Tot i això, ha obert un debat interessant al voltant de
41
l’educació i la tele-educació. Ha sorgit la qüestió de si està o no la societat actual preparada per afrontar un nou tipus d’educació, si les famílies poden viure la revolució tecnològica a la que sembla abocada l’educació i si els docents tenen les suficients competències digitals per viure-ho.
L’educació a distància, com ja s’ha comentat anteriorment, és una metodologia d’ensenyament-aprenentatge que fa molt de temps que coexisteix amb nosaltres. Tot i això, aquesta s’ha aplicat majoritàriament a nivells post-obligatoris, sobretot universitaris. En aquests nivells, de fet, la tele-educació esdevé una alternativa molt pràctica i viable per aquelles persones que per diferents motius –sobretot horaris o geogràfics– no poden acudir presencialment a les classes.
Això no obstant, la història canvia quan passem a parlar de l’educació obligatòria. La tele-educació en nivells obligatoris, com ha demostrat la situació que s’ha viscut a inicis del 2020, esdevé molt més complexa i complicada d’assolir. L’educació primària i secundària obligatòria han de ser equitatives i de qualitat, i han de permetre que tots els alumnes contin amb els mateixos recursos per poder superar-les. Tot i això, des de la distància, en moltes ocasions les desigualtats augmenten: no tots els alumnes conten amb els mateixos recursos a casa ni tampoc amb la mateixa ajuda per part de segones persones, cosa que complica la possibilitat d’oferir una educació equitativa.
Al llarg d’aquest treball hem pogut observar com, si bé és cert que de cada cop les famílies conten amb més recursos digitals i els docents i alumnes de cada cop estan més alfabetitzats digitalment, encara hi ha una part de la població que no es pot equiparar a la resta en aquest àmbit, i sempre que existeixi aquesta diferència hi haurà desigualtat. I, per tant, l’educació no podrà ser equitativa,
42
tothom pot, i ha de, contar amb els mateixos recursos i tenir les mateixes possibilitats que la resta; tothom és igual i té els mateixos drets.
En canvi, quan passam a parlar de la tele-educació ens traslladam a un context totalment diferent, a un context que els docents no poden controlar des de les seves respectives cases. Mentre que en un centre tot l’alumnat forma part d’una mateixa realitat, des de casa cada alumne en té una de pròpia, diferent i desigual.
Per altra banda, i a pesar de tots aquests inconvenients, també s’han de tenir present les avantatges que presenta la tele-educació. L’educació des de casa implica necessàriament unes majors destreses en quant a recursos i eines digitals, que pot ser dins l’aula no esdevenen tant primordials. Vivim en l’era digital i l’educació no pot ser aliena a la revolució tecnològica i de xarxa que viu la nostra societat. L’educació s’ha d’encarregar de formar i preparar a un grup de persones per viure en societat i, per tant, necessitam educar els alumnes per viure entre la societat de la informació, de Internet. La tele-educació obliga a que tant docents com alumnes treballin la competència digital –entre d’altres– i que estiguin més alfabetitzats i, així, que aprenguin a emprar les TIC de manera crítica, activa i realista. En el cas de la Unitat Didàctica que es proposa en el present treball, es pretén reforçar el coneixement i ús de les TIC per obtenir, analitzar críticament, comparar, avaluar i crear la informació de la xarxa per tal que els alumnes desenvolupin una actitud favorable vers el món tecnològic i informàtic.
A més, el grau d’autonomia i autosuficiència que es demana de l’alumne en la tele-educació també és major: s’han de crear uns hàbits d’estudi molt clars i ferms, i és una tasca de l’alumne ser constant i responsable.
En definitiva, la tele-educació ha estat una alternativa correcta – i l’única – davant la situació extraordinària que s’ha presentat. Tot i això, no consideram que, actualment i en la situació de les famílies espanyoles, sigui una alternativa adequada a l’educació secundària obligatòria presencial. Aquesta s’ha de fer des de l’entorn neutre de les aules, des don tots els alumnes són iguals i parteixen des del mateix punt per assolir uns objectius, competències i continguts.
43
Referències
[Comstar] (2014 01,21). Crisis 1929 vs crisis 2008. Rankia. Recuperat de https://www.rankia.com/blog/comstar/1432792-crisis-1929-vs-2008
Albert, J.M. (2013). Las TAC en la enseñanza de las ciencias sociales, la geografía y la historia. A Pagès, J. i Santisteban, A. (eds.). Una mirada al pasado y un proyecto de futuro: Investigación e innovación en didáctica de las ciencias sociales (Vol. I, 411-418). Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona.
Alves, F.B. i Lima, D.A. (2018). Uso de la clasificación para el anàlisis y la mineria de datos en la herramienta de enseñanza-aprendizaje Google Classroom.
Nuevas Ideas en Informática Educativa (Vol. 14) (589-594). Santiago de Chile. Recuperat de http://www.tise.cl/Volumen14/TISE2018/589.pdf Area, M. i Adell, J. (2009). E-lerning: enseñar y aprendre en espacios virtuales.
A De Pablos, J. (coord.). Tecnología Educativa. La formación del profesorado en la era de Internet. (391-424) Málaga: Aljibe. Recuperat de
https://cmapspublic.ihmc.us/rid=1Q09K8F68-1CNL3W8-2LF1/e-Learning.pdf
Ayén, F. (2020). PH: Profesor de Historia, Geografía y Arte. Recuperat de https://www.profesorfrancisco.es/
Azcorra, A., Bernardos, C.J., Gallego, O. I Soto, I. (2001). Informe sobre el estado de la teleeducación en España. Madrid: Universidad Carlos III de Madrid.
Recuperat de
http://www.it.uc3m.es/azcorra/papers/2001_Informe_de_la_AUI_sobre_el _estado_de_la_teleeducacion_en_Espana.pdf
Becerra, A.T. (2015, desembre). Jóvenes e Internet. Realidad y mitos. Nóesis:
Revista de Ciencias Sociales y Humanidades 24(47), 65-75. Recuperat de https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/5140171.pdf
Bonilla, D.K., Villamel, W.E., Rabaan, A.A. i Rodríguez, A.J. (2020). Una nueva zoonosis viral de preocupación global: COVID-19, enfermedad por coronavirus 2019. IATREIA, 33(2), 107-110. Recuperat de https://www.researchgate.net/profile/Wilmer_Villamil_Gomez2/publication/
339674294_Una_nueva_zoonosis_viral_de_preocupacion_global_COVID
44
-19_enfermedad_por_coronavirus_2019/links/5e5f047592851cefa1daaf52
/Una-nueva-zoonosis-viral-de-preocupacion-global-COVID-19-enfermedad-por-coronavirus-2019.pdf
Cabero, J. i Ruiz, J. (2018). Las Tecnologías de la información y la comunicación para la inclusión: reformulando la brecha digital. International Journal of Educational Research and Innovation (IJERI) (9), 16-30. Recuperat de https://www.upo.es/revistas/index.php/IJERI/article/view/2665
Cabero, J., Llorente, M.C., Román, P. (2004 maig). Las herramientas de comunicación en el “aprendizaje mezclado”. Pixel-Bit. Revista de Medios y Educación (023), p.27-41. Recuperat de https://idus.us.es/bitstream/
handle/11441/22780/09e4150d0ad1a010d5000000.pdf?sequence=1&isAll owed=y
Cartagena, M. (2008). Relación entre la autoeficacia y el rendimiento escolar y los hábitos de estudio en alumnos de secundaria. REICE: Revista Iberoamericana sobre Calidad, Eficacia y Cambio en Educación 6(3), 60-99. Recuperat de https://repositorio.uam.es/bitstream/handle/10486/
661132/REICE_6_3_4.pdf?sequence=1&isAllowed=y
Cide@d. Geografia e Historia: el culto a la personalidad de Stalin (sense data).
Recursos TIC. Recuperat de http://recursostic.educacion.es/secundaria/
edad/4esohistoria/quincena7/textos/texto02.htm
Comissió Europea. Direcció General de Educació i Cultura (2002). eLearning.
Better e-learning for Europe. Recuperat de https://www.lu.lv/materiali/
biblioteka/es/pilnieteksti/izglitiba/eLearning%20-%20Better%20eLearning
%20for%20Europe.pdf
Conselleria d’Educació, Universitat i Recerca (2020a). Darrera actualització indicacions sobre coronavirus. Caib. Recuperat de http://www.caib.es/
govern/sac/fitxa.do?codi=4112264&coduo=7&lang=ca
Conselleria d’Educació, Universitat i Recerca (2020b, març 23). Consideracions sobre les propostes de treball a casa per als alumnes durant la situació de confinament. Recuperat de http://www.caib.es/govern/sac/fitxa.do?codi=
4112264&coduo=7&lang=ca
45
Conselleria d’Educació, Universitat i Recerca (2020c, març 27). Instruccions de la Conselleria d’Educació, Universitat i Recerca sobre l’atenció educativa i tutorització de l’alumnat i els efectes acadèmics del període de suspensió de l’activitat educativa presencial. Recuperat de http://www.caib.es/govern/
sac/fitxa.do?codi=4112264&coduo=7&lang=ca
Conselleria d’Educació, Universitat i Recerca (2020d, abril 7). COVID-19:
Educació adquirirà 3.000 chromebooks per arribar a l’alumnat amb dificultats de connectivitat (Nota Informativa). Sala de premsa. Recuperat de http://www.caib.es/pidip2front/jsp/ca/fitxa-convocatoria/strongspan-
stylecolor1c697dcovid-19spaneducacioacute-adquiriragrave-3000- chromebooks-per-arribar-a-lrsquoalumnat-amb-dificultats-de-connectivitatstrong
Conselleria d’Educació, Universitat i Recerca. (2020e, abril 16). Resolució del conseller d’Educació, Universitat i Recerca de 16 d’abril de 2020 per la qual s’aproven amb caràcter extraordinari les instruccions complementàries, a causa de l’epidèmia del COVID 19, per avaluar l’aprenentatge dels alumnes de l’educació secundària obligatòria a les Illes Balears per al curs
2019-2020. Recuperat de
file:///E:/TFM/EI%20i%20EP%20Resolucio%20avaluacio%20DEF.%2016
%20abril.pdf
Coronavirus. El mapa mundial del coronavirus: más de seis millones de casos y más de 369.000 muertos en todo el mundo. (2020, maig 31). RTVE.
Recuperat de https://www.rtve.es/noticias/20200531/mapa-mundial-del-coronavirus/1998143.shtml
de Toro, X.R. (2015). E-learning en la enseñanza secundaria: comportamientos, interacciones y actitudes de los alumnos de las ciencas naturales a través de las nuevas tecnologías (tesis doctoral). Universidad da Coruña, Galicia.
Recuperat de https://ruc.udc.es/dspace/bitstream/handle/2183/15892/
ToroCacharron_XacoboRaulde_TD_2015.pdf?sequence=7&isAllowed=y Decret 34/2015, de 15 de maig, pel qual s’estableix el currículum de l’educació
secundària obligatòria a les Illes Balears. Recuperat de http://weib.caib.es/
46
Fernández, J.M. i Richard, M. (1998). Tele-educación, teleformación, teletrabajo:
Marco conceptual. A Alcantud, F. (ed.) Teleformación: Diseño Para Todos.
(68-87). València: Servei de Publicacions de Universitat de Valencia.
García, J.M. (2020, març 24). Los alumnos y sus padres, desbordados por los deberes. La Vanguardia. Recuperat de https://www.lavanguardia.com
/vivo/mamas-y-papas/20200324/4861870274/alumnos-padres-desbordados-deberes.html
Gómez, I.M. i R., M. (2018). Interdisciplinareidad y tic: nuevas metodologías docentes aplicadas a la enseñanza superior. Pixel-Bit. Revista de Medios y Educación 52, 67-80. Recuperat de https://0-dialnet-unirioja-es.llull.uib.es/servlet/articulo?codigo=6550071
González, N., Ramírez, A. i Salcines, I. (2018). Competencia mediática y necesidades de alfabetización audiovisual de docentes y familias españolas. Educación XXI 21 (2), 301-321. Recuperat de
47
https://repositorio.unican.es/xmlui/bitstream/handle/10902/15924/Compete nciaMediaticaY.pdf?sequence=3&isAllowed=y
Gutiérrez, H. i Fariza, Ignacio. (2020, març 12). El pánico hunde unes Bolsas en caída libre: el Ibex de desploma un 14,06%, el mayor batacazo de su historia. El país. Recuperat de https://elpais.com/economia/2020-03-12/las-bolsas-sufren-en-la-apertura-y-el-ibex-cae-mas-de-un-5.html
Instituto Nacional de Estadística (2018). Hogares que tienen acceso a Internet y hogares que tienen ordenadores por tipo de hogar y periodo. España y UE-28 (fitxer de dades). Recuperat de https://www.ine.es/jaxi/Datos.htm?
path=/t00/mujeres_hombres/tablas_1/l0/&file=c06001.px#!tabs-grafico Instituto Nacional de Estadística (2019a). Equipamiento y uso de las TIC en los
hogares - Año 2019 (fitxer de dades). Recuperat de https://www.ine.es/dyngs/INEbase/es/operacion.htm?c=Estadistica_C&cid
=1254736176741&menu=ultiDatos&idp=1254735976608
Instituto Nacional de Estadística (2019b). Niños de 10 a 15 años por Comunidades y Ciudades Autónomas y principales variables (fitxer de dades). Recuperat de https://www.ine.es/jaxi/Datos.htm?path=/t25/p450 /base_2011/a2019/&file=08028.px#!tabs-tabla
INTEF (2017). Marco común de competencia digital docente – Octubre 2017.
Recuperat de https://aprende.intef.es/sites/default/files/2018-05/2017_
1020_Marco-Común-de-Competencia-Digital-Docente.pdf
La setmana que ve els equips directius no hauran d’anar als centres educatius.
(2020, març 19). Ara Balears. Recuperat de Sociales. Recuperat de http://www.claseshistoria.com/
March, M.X. (2020a, març 20). Instruccions de la Conselleria d’Educació, Universitat i Recerca per a l’organització i el funcionament dels centres
48
docents de les illes balears durant el període de suspensió de l’activitat
educativa presencial. Recuperat de
https://drive.google.com/file/d/105AY8pF3OHB2lydTqrE5rq3Msedx8aMZ/v iew
March, M.X. (2020b, març 27). Instruccions de la Conselleria d’Educació, Universitat i Recerca sobre l’atenció educativa i tutorització de l’alumnat i els efectes acadèmics del període de suspensió de l’activitat educativa Marín, R. (1980). Beneficio y eficacia de la educación a distancia. RE. Revista
de Educación. Nueva tecnología educativa (263). 73-83. Recuperat de socioeconómico y política, complementado a través del cine y la fotografia.
Antropología Experimental, n. 17. Recuperat de https://revistaselectronicas.
ujaen.es/index.php/rae/article/view/3800/3128
Martínez, R., García, A., Pastor, S. i Blanco, L. (2009, novembre 15). ¿Se puede aprender una nueva forma de crear y usar contenidos educativos en la universidad?. RED. Revista de Educación a Distancia, 9. Recuperat de https://www.um.es/ead/red/M9/universidad.pdf
Mendoza, J.J. i Caldera, J. (2014). Umbrales para la determinación de la brecha digital: comparativa entre regiones desarrolladas. Transinformaçao, 26(2).
49
Recuperat de http://www.scielo.br/scielo.php?pid=S0103-3786201400020 0125&script=sci_arttext
Moreno, J.R. i Vera, M.I. (2013). Q-learning: innovar en historia del arte. A Pagès, J. i Santisteban, A. (eds.). Una mirada al asado y un proyecto de futuro:
Investigación e innovación en didáctica de las ciencias sociales (Vol. I, 339-456). Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona.
Mulet, J.M. (2020a, juny 2). La Revolució Russa, la Guerra Civil Russa i l’estalinisme [arxiu de vídeo]. Recuperat de https://vimeo.com/424471999 Mulet, J.M. (2020b, juny 3). La dona en el període d’entreguerres [arxiu de vídeo].
Recuperat de https://vimeo.com/425184845
Mulet, J.M. (2020c, juny 2). Exemple vídeo Edpuzzle [arxiu de vídeo]. Recuperat de https://vimeo.com/425584616
Navarro, E. (2020, abril 3). Un 15% dels estudiants no té les eines per accedir a l’educació telemàtica. Ara Balears. Recuperat de
https://www.arabalears.cat/societat/estudiants-sense-eines-accedir-educacio-telematica-coronavirus-covid-19_0_2429157173.html O'Carroll, G. (2020). Rememble. Recuperat de http://www.rememble.com/
Osta, M.L. (2008). El sufragio: una conquista femenina. Doble clic editoras.
Uruguay.
Pajuelo, P. [sociales_xxi]. (2020, març 18). Bienvenid@s alumn@as del
@iess21sevilla al departamento de Geografia e Historia! [Imatge de Instagram]. Recuperat de https://www.instagram.com/p/B94R7pPHuhi/
Peña, M.A., Rueda, E. (2018). Posibilidades didácticas de las redes sociales en el desarrollo de competencias de educación superior: percepciones del alumnado. Pixel-Bit. Revista de Medios y Educación, 53, 239-252.
Recuperat de https://0-dialnet-unirioja-es.llull.uib.es/servlet/articulo?codigo
=6630366
Rangel, A. i Peñalosa, E.A. (2013, juliol). Alfabetización digital en docentes de educación superior: construcción y prueba empírica de un instrumento de evaluación. Pixel-Bit. Revista de Medios y Educación (43), 9-23. Recuperat de https://idus.us.es/bitstream/handle/11441/45707/file_1.pdf?sequence=
1&isAllowed=y
50
Rebollo, M.J. i Núñez, M. (2012). Un paseo por los anuncios de antaño : aprendiendo a ser mujer a través de la publicidad. IV Congreso Universitario Nacional Investigación y Género, p. 1603-1621. Recuperat de https://idus.us.es/handle/11441/40609;jsessionid=5CA52E1FB494E05847 Richardson, M. (2020). Timeglider. Recuperat de https://timeglider.com/about Rodríguez, D., Castro, D. i Meneses, J. (2018). Usos problemáticos de las TIC
entre jóvenes en su vida personal y escolar. Comunicar Revista científica de Educomunicación 36(56), 91-100. Recuperat de https://www.revistacomunicar.com/verpdf.php?numero=56&articulo=56-2018-09
Rodríguez, N. (2007) La imagen de la mujer en la publicidad gráfica en España en el primer tercio del siglo XX. Quintas Jornadas: III. Imagen y cultura. Pagès, J. i Santisteban, A. (eds.). Una mirada al pasado y un proyecto de futuro: Investigación e innovación en didáctica de las ciencias sociales (Vol.I). Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona.
Sabrià, Q. (cofundador) et al. (2020). Edpuzzle. Recuperat de https://edpuzzle.com/
Suárez, N., Fernández, E., Cerezo, R., Rodríguez, C., Rosário, P. i Núñez, J.C.
(2012). Tareas para casa, implicación familiar y rendimiento académico.
Aula Abierta 40(1), 73-84. Recuperat de http://digibuo.uniovi.es /dspace/bitstream/10651/17589/1/AulaAbierta.2012.40.1.73-84.pdf
51
Timetoast (2020). Recuperat de https://www.timetoast.com/
Tur, G. i Urbina, S. (2016, gener). Rúbrica para la evaluación de protagolios Electrónicos en el entorno de la web social. Píxel-Bit. Revista de Medios y
Educación 48. 86-96. Recuperat de
https://idus.us.es/bitstream/handle/11441/38409/Rubrica%20para%20la%
20evaluaci%c3%b3n%20de%20portafolios.pdf?sequence=1&isAllowed=y Valera, A.F. (2020, 05, 06). 4 similitudes y 2 diferencias clave entre el crack
bursátil de 1929 y la crisis del coronavirus. Business Insider. Recuperat de https://www.businessinsider.es/coronavirus-parecidos-diferencias-crisis-1929-615303
Valle, A., Núñez, J.C. i Rosário, P. (2014). Presentación. Tema monográfico: Las
“tareas para casa” a debte. Revista de Psicología y Educación, 9 (2), 5-14.
Recuperat de
http://www.revistadepsicologiayeducacion.es/pdf/20140902.pdf#page=47 Varela, J. (2015). La brecha digital en España: estudio sobre la desigualdad
postergada. Madrid: Comisión Ejecutiva Confederal de UGT. Recuperat de http://portal.ugt.org/Brecha_Digital/BRECHADIGITAL_WEB.pdf
Vega, Sonia (2011, novembre). Alfabetización digital en la educación. Temas para la Educación: revista digital para profesionales de la enseñanza (17), 1-10. Recueprat de https://www.feandalucia.ccoo.es/docuipdf.aspx?
d=8726&s=
Vera, M.I., Seva, F. i Soriano, M.C. (2013). ¿Son las TIC un elemento innovador en el aula de ciencias sociales? Opinión del alumnado. A Pagès, J. i Santisteban, A. (eds.) (2013). Una mirada al pasado y un proyecto de futuro: Investigación e innovación en didáctica de las ciencias sociales (Vol.I, ). Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona.
Woo, E. et al. (2020). Venngage. Recuperat de https://es.venngage.com/
Bibliografia
Aldana, N. i Giraldo, S. (2020, març 15). Estudiar des del ‘búnquer’: Guia per aprendre a distancia. Revista XQ. Recuperat de http://revistaxq.com/es/
2020/03/15/estudiar-desde-el-bunker-guia-critica-para-aprender-a-distancia/
52
Bartrina, B. (2020, març 16). Teletreball, confinament i infents: com ens organitzem? Diari de l’educació. Recuperat de https://diarieducacio.cat/
teletreball-confinament-i-infants-com-ens-organitzem/
Benito, R. (Comp.). (2016). Guía para elaborar citas bibliográficas en formato APA: basada en la 6ª edición de Publication Manual of the American PsychologicalAssociation. Vic: Universidad de Vic-Universidad Central de Cataluña. Recuperado de https://www.uvic.cat/sites/default/files/altres_
a2016_guia_elaborar_citas.pdf
Berrocoso, J.V., Garrido, M.C. (2005). La función tutorial en entornos virtuales de aprendizaje: comunicación y comunidad. Revista Latinoamericana de Tecnología Educativa 4 (1), p.153-167. Recuperat de http://dehesa.unex.
es/static/flexpaper/template.html?path=/bitstream/handle/10662/1472/169 5-288X_4_1_153.pdf?sequence=1&isAllowed=y#page=1
Comissió de les Comunitats Europees (2001). Comunicación de la Comisión al Consejo y al Parlamento Europeo. Plan de acción de eLearning: concebir la educación del futuro. Recuperat de https://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/
LexUriServ.do?uri=COM:2001:0172:FIN:ES:PDF
Martínez, E. (2008). E-learning: un análisis desde el punto de vista del alumno.
RIED. Revista Iberoamericana de Educación a Distancia 11 (2), p. 151-168.
Recuperat de http://revistas.uned.es/index.php/ried/article/view/948/868 Palomino, J.C. (2020, març 15). Sis eines per seguir gestionant l’aprenentatge
del meu alumnat. Diari de l’educació. Recuperat de http://diarieducacio.cat/
53
blogs/espiral/2020/03/15/sis-eines-per-seguir-gestionant-laprenentatge-del-meu-alumnat/
Sánchez, P., Andrés, C. i Paredes, J. (2018). El papel de la familia en el desarrollo de la competencia digital. Análisis de cuatro casos. Digital Education Review. (34), p. 44-58. Recuperat de https://dialnet.unirioja.es/
servlet/articulo?codigo=6765346
Sigalés, C., Badia, A. i Menses, J. (2008). La integración de internet en la educación escolar espanyola: situación actual y perspectivas de futuro.
Informe de investigación. Publicacions a Internet. Catalunya. Recuperat de https://www.uoc.edu/in3/integracion_internet_educacion_escolar/esp/pdf/i nforme_escuelas.pdf
54
Taula 1. Accés a Internet i ordinadors a les llars espanyoles.
Taula 2. Usuaris freqüents d'Internet en funció de la renta.
Taula 3. Graella de la Unitat Didàctica: El període d’entreguerres.
Annex 3. Figures
Figura 1. Portada Google Classroom de la Unitat.
Figura 2. Classificació dels continguts a l'aula de Google Classroom.
Figura 3. Resum d'activitats de la Unitat Didàctica, classifi cades per continguts.
Figura 4. Activitats apartat 1. Context.
Figura 5. Activitats apartat 2. Els Estats Units.
Figura 6. Activitats apartat 3. L’ascens dels feixismes a Europa.
Figura 7. Activitats apartat 4. Rússia després de la Primera Guerra Mundial.
Figura 8. Activitats apartat 5. La dona en el període d’entreguerres.
Figura 9. Activitats de repàs i consolidació.
Figura 10. Graella de la pluja d'idees de l'Activitat 1.
Figura 11. Qüestionari Google de l’Activitat 2.
Figura 12. Esquemes i resum de «Els feliços anys 20» i el «Crac del 29».
Figura 13. Comentari de l’Activitat 3.
Figura 14. Taula comparativa de l'Activitat 5 i la 8.
Figura 15. Taula d'imatges per l'Activitat 5 i la 8.
Figura 16. Taula d'imatges per l'Activitat 5 i la 8.
Figura 17. Qüestionari on line, Quizzizz, sobre l'ascens dels feixismes a Europa.
Figura 18. Instruccions pels alumnes per realitzar l’Activitat 9.