Títol: La gastronomia com a producte turístic
Autora: Elena Costa Coll
Memòria del Treball de Fi de Màster Màster Universitari de Formació del Professorat
(Especialitat: Itinerari de turisme) de la
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS Curs Acadèmic 2019-2020
Setembre 2020
Tutoritzat per: Noèlia Martínez
2 Resum
Aquest treball de final de màster fa un recorregut per la història de l’economia de Menorca. Es veu l’evolució de cada un dels sectors productius econòmics menorquins per acabar demostrant que, des del sector turístic com principal motor econòmic de l’economia actual, es pot afavorir una economia circular i sostenible.
L’estudi té com a referència el tom dotzè de l’Enciclopèdia de Menorca dedicat a l’economia.
La proposta educativa s’ha emmarcat dins el context del mòdul professional
“Gestió administrativa i comercial en restauració” del Grau Mitjà Tècnic en cuina i gastronomia i del Grau Superior Tècnic superior en direcció de cuina com a focus formatius d’on sortiran els futurs professionals del sector gastronòmic de Menorca.
Fomentar el consum de producte local, vol dir apostar per les empreses menorquines i per un turisme que valora la nostra cultura i respecta la nostra manera de ser, en definitiva per un desenvolupament sostenible de la nostra economia.
Paraules clau: Economia, turisme sostenible, gastronomia, agricultura, indústria, sectors productius, producte local, promoció.
Resumen
Este trabajo de final de máster hace un recorrido por la historia de la economía de Menorca. Se observa la evolución de cada uno de los sectores productivos económicos menorquines para acabar demostrando que, desde el sector turístico como principal motor económico de la economía actual, se puede favorecer una economía circular y sostenible.
3 El estudio tiene como referencia el tomo doceavo de la Enciclopedia de Menorca, dedicado a la economía.
La propuesta educativa se ha ubicado en el contexto del módulo profesional
“Gestión administrativa y comercial en restauración” del Grado Medio Técnico en cocina y gastronomía y el Grado Superior Técnico superior en dirección de cocina como focos de formación de los futuros profesionales del sector de la gastronomía de Menorca.
Fomentar el consumo de producto local significa apostar por las empresas menorquinas y por un turismo que valora nuestra cultura y respeta nuestra forma de ser, en definitiva por un desarrollo sostenible de nuestra economía.
Palabras clave: Economía, turismo sostenible, gastronomía, agricultura, industria, sectores productivos, producto local, promoción.
4
Índex
1. INTRODUCCIÓ ... 6
2. OBJECTIUS ... 8
3. ESTAT DE LA QÜESTIÓ ... 10
3.1 L’AGRICULTURA I LA PESCA DE MENORCA ... 13
3.2 LA INDÚSTRIA A MENORCA ... 20
3.3 EL TURISME A MENORCA ... 24
3.4 LA GASTRONOMIA COM A PRODUCTE TURÍSTIC ... 33
4. DESENVOLUPAMENT DE LA PROPOSTA ... 35
4.1 JUSTIFICACIÓ ... 35
4.2 CONTEXTUALITZACIÓ ... 36
4.3 OBJECTIUS ... 37
4.4 CONTINGUTS ... 37
4.5 CRITERIS D’AVALUACIÓ ... 38
4.6 RECURSOS ... 39
4.7 METODOLOGIA ... 40
4.8 RELACIÓ AMB ALTRES MÒDULS ... 40
4.9 DESENVOLUPAMENT DE LA PROPOSTA ... 41
4.9.1 OPCIÓ 1 ... 41
4.9.1 OPCIÓ 2 ... 41
a) EVOLUCIÓ SECTOR ECONÒMIC DE MENORCA ... 41
b) ELEGIR UN PRODUCTE ALIMENTARI ... 42
c) ELEGIR UNA EMPRESA TRANSFORMADORA DEL PRODUCTE ALIMENTARI ESCOLLIT ... 43
d) TRANSFORMAR ELS PRODUCTES ESTUDIATS EN PRODUCTES TURÍSTICS ... 45
e) COM DONEM A CONÈIXER EL NOSTRE PRODUCTE GASTRONÒMIC ... 47
5 f) INICIATIVES PÚBLIQUES I PRIVADES DE PROMOCIÓ DEL PRODUCTE GASTRONÒMIC ... 49 5. CONCLUSIONS ... 49 6 BIBLIOGRAFIA ... 50
6 1. INTRODUCCIÓ
Menorca, va començar el seu desenvolupament turístic uns anys més tard que la resta de les Illes Balears. Mentre que Mallorca i Eivissa apostaven pel creixement de la indústria turística d’una manera més accelerada, Menorca es va caracteritzar per un creixement més lent i controlat.
Tot i que en moltes ocasions s’ha dubtat si Menorca tenia un model turístic definit, avui en dia podem assegurar que la nostra illa és un exemple de turisme sostenible. Som una destinació que ha sabut mantenir l’equilibri entre el desenvolupament econòmic i urbanístic i el benestar social de la població resident, la preservació del paisatge i la cultura. Tots aquests factors més la manera de ser dels menorquins aporten el valor afegit necessari per fer de Menorca una destinació diferenciada i amb molts de recursos per explorar.
La gastronomia és, sense cap dubte, uns d’aquests recursos, Menorca és un territori que ha sabut mantenir les seves tradicions culinàries, són moltes les varietats de plats, pastisseria, embotits, formatge, vins i altres productes elaborats que formen part de la cultura gastronòmica, també comptem amb professionals de gran nivell, associacions que treballen en la recerca de receptes tradicionals i productors que ofereixen primeres matèries locals i de kilòmetre zero.
A Menorca també disposem d’un centre educatiu on es duen a terme cicles formatius de la família d’hoteleria i turisme i és on es formen els futurs professionals que promocionaran amb els seus plats la nostra cuina.
La combinació de tots aquests elements més una promoció turística enfocada a mercats sensibles amb la natura, el paisatge, les tradicions i costums, poden fer de la gastronomia un producte turístic capaç de persuadir a un turista respectuós amb la nostra terra.
7 En aquest projecte final de màster, treballarem la manera de posar en valor el producte gastronòmic amb l’objectiu de donar a conèixer l’essència de Menorca a través dels sabors de la cuina menorquina.
També es valorarà com el producte turístic gastronòmic pot ajudar al desenvolupament d’altres sectors com pot ser el primari i el secundari, tenint en compte l’agricultura, ramaderia i pesca com font de primeres matèries i la indústria com a eina per la seva transformació.
Aquest treball està enfocat i pensat pel mòdul professional “Gestió administrativa i comercial en restauració” del Grau Mitjà Tècnic en cuina i gastronomia i del Grau Superior Tècnic superior en direcció de cuina, com a cicles que formaran a professionals del sector de la restauració.
S’ha comptat amb la publicació de l’Enciclopèdia de Menorca, concretament el tom dotzè basat en l’economia menorquina, com a referent per treure dades històriques i treballar l’estat de la qüestió d’aquest document.
La data d’impressió del tom és de l’1 d’abril de 1991 i les dades més actuals fan referència als anys 1988 i 1989. Han passat més de trenta anys de la seva publicació i ha estat necessària la recerca de dades actuals per poder dur a terme l’estudi. El que m’ha agradat de l’Enciclopèdia de Menorca i m’ha servit d’exemple és com exposa el seu relat, com relaciona un sector productiu amb un altre i, sobretot com explica de manera subliminar la vida de la societat menorquina del moment.
El treball es divideix en diverses parts: un breu estudi sobre cada un dels sectors productius per conèixer el model econòmic de Menorca, seguidament es valora com la gastronomia és capaç de crear sinergies entre sectors i fomenta un desenvolupament econòmic sostenible i finalment s’exposa la
8 proposta educativa segons els objectius establerts i d’acord amb les conclusions extretes.
2. OBJECTIUS DEL TREBALL
S’han establert dos tipus d’objectius, per una part els que tenen relació amb el desenvolupament del treball i en segon lloc els objectius de la proposta didàctica que es corresponen amb el currículum dels cicles formatius i objectius acadèmics d’aprenentatge de continguts.
Els objectius propis del Treball Final de Màster són:
- Investigar les dades de l’Enciclopèdia de Menorca amb relació als sectors productius de l’economia menorquina.
- Actualitzar les dades de l’Enciclopèdia de Menorca fins al moment actual.
- Estudiar quina relació té el sector turístic amb el sector primari i secundari.
- Demostrar que la gastronomia com a producte turístic pot afavorir el desenvolupament econòmic sostenible d’una destinació.
- Dissenyar una proposta educativa d’acord amb el punt anterior.
Objectius de la proposta didàctica:
- Establerts per la normativa d’aplicació:
Com a marc legal s’ha tingut en compte el Real Decret 687/2010, de 20 de maig, que estableix el títol de Tècnic Superior en Direcció de Cuina i fixa els ensenyaments mínims i l’Ordre EDU/2883/2010, de 2 de novembre, per la qual s’estableix el currículum del cicle formatiu de Grau Superior corresponent al títol de Tècnic Superior en direcció de cuina.
Els objectius generals del cicle que es treballaran són els següents:
(s’identifiquen amb la mateixa nomenclatura que la norma).
9 a. Interpretar el projecte estratègic empresarial, identificant i analitzant els
components del mateix per definir els productes que ofereix l’empresa.
b. Identificar els components de l’oferta gastronòmica analitzant i caracteritzant les seves variants per determinar l’oferta de productes culinaris.
I d’acord amb els continguts del mòdul professional “Gestió administrativa i comercial en restauració” s’estableixen també els següents objectius:
- Estudiar què és un recurs i un producte turístic: Els recursos gastronòmics, el producte local, la seva transformació i promoció.
- Conèixer la nostra cultura i les receptes tradicionals per difondre-les i conservar-les. Recuperar antigues fórmules populars d’elaboració culinària
- Posar en valor la gastronomia menorquina com a producte turístic i aprofitar aquesta oportunitat per afavorir el desenvolupament de sectors com el primari i secundari potenciant la diversificació de l’economia menorquina.
- Conèixer com és la demanda a nivell: sociocultural, econòmic i demogràfic. Esbrinar les tendències i motivacions actuals de la demanda.
- Definir com ha de ser l’oferta: tipus d’establiment, l’estacionalitat, preus i altres factors.
- Integrar l’activitat de la restauració com a part fonamental per la promoció de la gastronomia com a producte turístic.
- Definir com dur a terme la promoció i la publicitat de la gastronomia com a producte turístic des d’un establiment de restauració.
- Fomentar l'emprenedoria i la creació de nous negocis de restauració que aportin valor afegit a Menorca com a destinació turística.
L’art. 9: Adaptació a l’entorn socioproductiu de l’Ordre EDU/2883/2010 assenyala que: el currículum del cicle formatiu regulat a aquesta Ordre
10 s’estableix tenint en compte la realitat socioeconòmica i les característiques geogràfiques, socioproductives i laborals pròpies de l’entorn d’implantació del títol. També que els centres de formació professional disposaran de la necessària autonomia pedagògica, organitzativa i de gestió econòmica dels ensenyaments i la seva adaptació a les característiques concretes de l’entorn socioeconòmic, cultural i professional.
L’anàlisi de l’entorn socioeconòmic, cultural i professional del territori de Menorca s’ha de basar en el principal motor econòmic de l’illa que és el turisme. Menorca, des de fa dècades, està totalment vinculada al sector turístic com a principal font d’ingressos i de creació de llocs de treball.
La majoria d’altres sectors productius depenen directament o indirectament del turisme i, la gastronomia com a concepte general, també hi té una estreta relació. Associar, l’activitat que genera el sector gastronòmic, a l’afluència de turisme té sentit perquè és en gran part el mercat demandant. A Menorca la majoria de restaurants treballen de manera estacional seguint generalment la mateixa corba d’activitat que dibuixa la corba d’arribada de turistes, també dins la temporada turística es produeix un increment de vendes de productes gastronòmics artesans i primeres matèries per abastir tots els serveis d’hoteleria i restauració.
Situar la gastronomia dins el marc de l’activitat turística queda més que justificat, ara pertoca fer-ne d’aquest recurs un producte turístic capaç de ser el principal motiu per visitar la nostra illa.
3. ESTAT DE LA QÜESTIÓ
L’enciclopèdia de Menorca en la seva introducció exposa quina és la intenció de l’estudi de “la indústria” de Menorca entenent com a indústria el marc general de l’economia menorquina on trobem els tres sectors productius, per
11 una part l’agricultura i pesca com a sector primari, la indústria fent referència als processos de transformació de diversos tipus com a sector secundari i el turisme com a indústria de serveis vinculada al tercer sector.
El tom número dotze de l’Enciclopèdia de Menorca titulat Economia va fent un recorregut per la història de l’economia menorquina des del punt de vista de diferents autors. L’estudi s’estructura en els capítols següents:
- L’estructura de l’economia de Menorca.
- La indústria
- El turisme a Menorca - L’agricultura de Menorca - La pesca a Menorca
- El sistema financer a Menorca
- Comerç, transports, comunicacions i altres serveis a Menorca - El sector públic a Menorca
Per dur a terme aquest treball s’han tingut en compte els capítols que fan referència a: L’agricultura de Menorca, La pesca a Menorca, La indústria i El turisme a Menorca d’aquesta manera s’ha pogut veure quina interrelació existia ja en els anys vuitanta entre un sector i altre.
La data d’impressió del tom és de l’1 d’abril de 1991 i les dades més actuals fan referència als anys 1988 i 1989. Han passat més de trenat anys des que es va dur a terme l’estudi per tant serà necessària la recerca d’altres fonts per actualitzar les dades. Es veurà la importància de cada sector dins l’economia de Menorca per així explicar com la gastronomia, des del punt de vista de producte turístic, és una via per fomentar el desenvolupament de cada sector.
Per fer l’aproximació a les dades actuals primer es farà l’anàlisi de cada sector segons les dades de l’Enciclopèdia de Menorca per després completar l’estudi utilitzant altres fonts que ens ajudin a visualitzar el present. Sempre tenint en
12 2. ANÀLISI DEL TEIXIT PRODUCTIU PER SECTORS A MENORCA.
L’objectiu d’aquest apartat és estudiar l’estructura sectorial de l’illa de Menorca en relació a la classificació CNAE 2009. Aquesta classificació resulta la més utilitzada per a l’estudi i anàlisi del mercat laboral, ja que permet agrupar i classificar les unitats productores d’una regió determinada segons l’activitat que exerceixen de cara a l’elaboració d’estadístiques. La darrera actualització data de l’1 de gener de 2009.
L’estructura CNAE es troba basada en quatre nivells de desagregació: Secció, divisió, grup i classe, amb rúbriques d’identificació mitjançant un codi alfanumèric d’una, dues, tres i quatre xifres respectivament. A continuació s’aporta una taula a tall d’exemple. La relació dels codis CNAE a quatre dígits es poden trobar a l’annex núm. 8.4.
Taula 2.1
Classificació CNAE 2009 del sectors de l’agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca (01 – 0119).
01 Agricultura, ramaderia, caça i serveis relacionats.
011 Conreus no perennes.
0111 Conreus de cereals (excepte arròs), lleguminoses i llavors oleaginoses.
0112 Conreu d’arròs.
0113 Conreu d’hortalisses, arrels i tubercles.
0114 Conreu de canya de sucre.
0115 Conreu de tabac.
0116 Conreu de plantes per a fibres tèxtils..
0119 Altres conreus no perennes.
Font: IBESTAT.
2.1 Afiliació per grans sectors d’activitat a Menorca i anàlisi de l’autoocupació per sectors d’activitat a Menorca.
En aquests apartat s’analitza la població afiliada per grans sectors d’activitat a Menorca. El 75,8%
de la població ocupada a Menorca es dedica, l’any 2016, al sector serveis. Tot i que s’ha evidenciat l’especialització de Menorca en sector primari a través de l’IE, aquest sols suposa el 2,6% de la població ocupada.
Gràfic 2.1
Distribució (%) de la població afiliada per sectors d’activitat a Menorca.
Font: IBESTAT d’acord amb les dades de la TGSS.
Des de l’any 2009, la indústria i la construcció han patit una significativa disminució de la importància relativa en la distribució de la població afiliada a Menorca. Pel que fa al sector industrial, passa de representar un 12,7% l’any 2009, a un 10,8% l’any 2016. Més accentuat és el cas de la construcció, amb un valor de 10,8% l’any 2016.
“L’any 2009, el sector de la construcció a Menorca representava el 15,1% del total de la població ocupada”
Gràfic 2.2
Percentatge (%) de població ocupada en el sector de la construcció respecte el total de població ocupada a Menorca.
Font: IBESTAT d’acord amb les dades de la TGSS.
Sector primari, 2.6%
Indústria, 10.8%
Construcció, 10.8%
Sector serveis, 75.8%
15,1%
10,8%
2009 2016
- 1.447 persones
compte la part productiva de cada sector que resulta implicat dins el marc de la gastronomia com a producte turístic, per tant es deixaran de costat aspectes, que tenen la seva importància i interès però que no estan vinculats al tema que ens ocupa.
Abans de començar amb un breu resum de la situació de cada sector presentem aquest gràfic que mostra l’evolució de cada un al llarg dels darreres cinquanta anys.
Gràfic 1: Distribució sectorial (%) de la població ocupada (1960-2010)
Pla de
desenvolupament turístic de Menorca. Font: La via menorquina al creixement
Gràfic 2: Distribució sectorial (%) de la població afiliada per sectors d’activitat a Menorca any 2016.
Gràfic extret de l’estudi Aproximació a la diagnosi econòmica de Menorca 2017 elaborat per l’OBSAM, novembre 2017
13 El primer gràfic coincideix amb les dades reflectides al quadre 1 “Estructura econòmica de Menorca: El passat recent” de la pàgina 8 de l’Enciclopèdia de Menorca tom dotzè. Però només aporta dades fins a l’any 1987.
Aquest gràfic és molt significatiu perquè mostra quina ha estat l’evolució de cada sector al llarg dels anys. El segon gràfic complementa al primer, són dades corresponents a l’any 2016 i que segueixen la mateixa tendència.
A partir d’aquí es farà una breu explicació de cada sector resumint el contingut de l’Enciclopèdia de Menorca per seguir el relat fins a l’actualitat.
3.1 L’AGRICULTURA I LA PESCA A MENORCA Agricultura
Segons l’Enciclopèdia de Menorca i les dades que presenta (fins a 1990 aproximadament), podem veure com l’agricultura era el segon sector en quant tant per cent de població ocupada.
Fins als anys cinquanta, el conreu es duia a terme a les extensions de terreny denominades “llocs” que eren i són unitats pràcticament autònomes que garantien la supervivència del pagès i la seva família i proporcionaven rendes importants al propietari de les terres.
Per l’explotació dels llocs hi havia establert el “contracte d’amitges” entre les parts, que suposava la partició en dues parts del producte agrícola una per al pagès i l’altre per al propietari de la terra. Els costos de producció els fiança el pagès de la seva part del producte, si bé certs costos vinculats a la reposició del capital immobiliari van a càrrec del seu propietari (parets, camins, cases...).
Aquest tipus de contracte que, actualment encara és efectiu, ha anat evolucionant per igualar els beneficis i despeses entre les parts.
14 El lloc es dedicava principalment a la plantació de cereal (bàsicament blat) i es deixaven espais més petits de terreny per a fruiters i al conreu d’hortalisses per l’autoconsum anual denominat “estivades”. Els llocs pràcticament no han sofert alteracions amb relació a parcel·lacions i/o segregacions però sí que a poc a poc han anat canviant, sobretot per l’abandonament del conreu de cereals, especialització en la producció de llet, augment de la mecanització i disminució de mà d’obra, aparició del turisme dins l’economia menorquina.
Les estàncies i horts: Són terrenys més petits que els llocs, d’extensió mitjana, que solen combinar la producció de llet amb la producció d’hortalisses i fruiters que venen a les poblacions més pròximes. Segons l’Enciclopèdia de Menorca aquestes unitats van abandonant la producció de llet, per no ser rendible, i mantenen o fins i tot augmenten la producció de fruita i verdures gràcies a les tècniques de regadiu. Moltes d’aquestes finques passen a formar part del terreny urbà per la seva proximitat als poblats i desapareix la producció agrícola.
S’observa que l’agricultura i la ramaderia a Menorca van patint l’abandonament per diverses qüestions, els llocs més petits es van abandonant i els més grossos es van dedicant a la llet, formatge i també a altres especialitats com el porcí i oví.
Les estàncies més petites es dediquen al conreu d’hortalisses i fruiters però no hi ha una producció prou gran per les necessitats de l’illa.
Els recents estudis ja fora del marge de l’Enciclopèdia de Menorca, marquen el descens gradual de la producció agrícola i de la població ocupada en aquest sector, es veu amb les dades d’hectàrees conreades la disminució d’aquest indicador i per tant l’abandonament dels llocs i estàncies.
15 Amb les dades mostrades es veu que l’activitat agrària a poc a poc va perdent el seu protagonisme de manera generalitzada a totes les Illes Balears, Menorca aguanta una mica més per la seva producció en el sector lacti.
Arribats a aquest punt i després d’anys de continuada baixada, s’ha de dir que els darrers anys s’ha produït un increment en la quantitat d’hectàrees que s’estan dedicant a la producció agrària ecològica, aquesta nova visió de l’activitat agrícola va agafant força. Segons la memòria publicada pel Consell Balear de la Producció Agrària Ecològica de Balears de l’any 2018 s’exposa que Menorca compte amb 5.450 hectàrees destinades a aquest tipus d’activitat, cosa que representa 592 ha més que l’any anterior.
Es veuen també altres tipus de produccions agràries poc explotades fins al moment com: la producció de vi, carn ecològica, oli, mel i altres iniciatives com per exemple “Agroxerxa” que neix amb la voluntat de donar a conèixer tots els productes agroalimentaris del sector primari de Menorca i promoure el seu consum a través d’una pàgina web on es dóna informació dels productors, els punts de venda i els restaurants on es poden trobar aquests productes. També hi trobem productes de la mar de Menorca.
Si fem un repàs de les dades publicades per l’Estudi, del potencial de producció i fluxos alimentaris a l’illa de Menorca, ens adonarem de la importància de fomentar aquest sector per l’economia Menorquina. Actualment, amb la situació que hem patit derivada Covid19, més que mai hem de diversificar l’economia menorquina i potenciar tots els sectors per tenir prou recursos en moments com els que estem vivint.
16 Infografia sobre la producció d’aliments a Menorca, l’exportació i importació en cada cas.
Imatge 1: Infografia extreta de l’Estudi del potencial de producció i fluxos alimentaris a l’illa de Menorca
En aquest estudi veiem quin és el nivell de producció de cada aliment i quines són les necessitats de la població menorquina amb relació al volum de tones de cada un. Veiem com els aliments dins els subsectors de fruita, horta, carn i peix, la producció local no arriba i s’han d’importar grans quantitats de tones per l’abastiment de la població. . La pesca
En aquest apartat l’Enciclopèdia de Menorca explica les característiques del recurs marí com a proveïdor de producte i detalla quin és el cicle vital de la mar i la geografia marina de Menorca passant per les tècniques de pesca i detenint-
Estudi del potencial de producció i fluxos alimentaris a l’illa de Menorca
LLET
PRODUCCIÓ
57.625 t
Produïm*
9.710 t
Exportam
3.881 t
Importam
9.281 t
Consumim
*42.347 t es transformen en formatge i derivats
FORMATGE
3.552 t
Produïm
2.042 t
Exportam
6.143 t
Importam
6.597 t
Consumim
HORTA
1.038 t
Produïm
-
Exportam
9.168 t
Importam
10.206 t
Consumim
FRUITA
1.030 t
Produïm
-
Exportam
14.784 t
Importam
15.814 t
Consumim
PEIX
281 t
Produïm
-
Exportam
2.721 t
Importam
3.002 t
Consumim
CARN
1.810 t
Produïm
-
Exportam
5.209 t
Importam
7.019 t
Consumim
Hi col·laboren:
17 se a fer una breu referència a la pesca de la llagosta i l’evolució del marisqueig i la piscicultura. Les dades que es mostren tot i resultar interessants no acaben de reflectir quin és el nivell de producció ni les espècies més capturades i demandades.
A la següent taula es recullen les dades mostrades al quadre número tres de la pàgina 206 de l’Enciclopèdia de Menorca que fa referència als kilograms totals de captures de llagosta i altres espècies de l’any 1980 al 1988, només al nucli de Fornells. Són les úniques dades que s’han trobat a l’enciclopèdia.
Taula 1: CAPTURES TOTALS I DE LLAGOSTA DESEMBARCADES A FORNELLS 1980-1988 (en kilograms)
LLAGOSTA ALTRES TOTAL CAPTURES
1980 5.895 11.745 17.640
1981 - - -
1982 4.500 - -
1983 - 13.554 18.054
1984 4.750 19.005 23.755
1985 - - -
1986 6.639 11.836 18.475
1987 5.789 14.584 20.373
1988 5.700 13.260 18.960
Font: Confraria de Pescadors de Fornells
18
39
Taula 2.11
Captures i valor d’aquesta per tipus de peix a Menorca.
2014 2015
Kg Import (€) Kg Import (€)
Cap roig 13.816 115.437 12.982 118.010
Aladroc 0 0 - -
Gall de Sant
Pere 3.908 34.893 5.198 50.190
Llampuga 44 263 923 4.692
Molls 8.512 49.828 22.313 93.973
Rajades 28.541 72.097 39.359 100.880
Lluç 11.440 55.516 8.853 46.227
Morralla 20.716 61.280
Sirviola /
Verderol 2.286 14.768 1.229 6.649
Déntol 3.381 30.763 5.051 51.390
Emperador 0 0 7 48
Xucles i
gerrets 4.905 5.379 4.006 4.613
Rap 10.627 58.288 11.198 63.014
Sardina 0 0 29 23
Jonquet 0 0 - -
Altres peixos 123.611 392.984 71.281 228.416
Total 211.072 830.217 203.145 829.405
Font: Direcció General del Medi Rural i Marí del Govern de les Illes Balears.
Aqüicultura
A Menorca es produeixen, per mitjà de l’aqüicultura, musclos i escopinya gravada. El valor d’aquesta producció l’any 2015, 312.960€ es distribueix asimètricament entre musclos (97,5%) i escopinya gravada (2,5%). Tot i que la producció de musclos ha augmentat un 0,8% respecte l’any 2014, cal tenir en compte la disminució en la producció d’escopinya gravada (-18,6%).
Per entendre la producció per tipus de pesca i port, es presenta la taula 2.13, on s’especifiquen el nombre d’embarcacions i nombre de tripulants per tipus de pesca i port a Menorca comparat amb el total de les Illes Balears pels anys 2014 i 2015.
Cal destacar la reducció en el nombre d’embarcacions (-24%), encara que això no es
tradueix en una disminució de tripulants.
augmenten de 111 a 116 (4,5%), ja que la primera es centra en embarcacions d’arts menors i
mariscadors del port de Maó i l’augment de tripulants es localitza a Ciutadella i Fornells i per les embarcacions d’arts menors. La pesca d’arrossegament perd una embarcació i 5 tripulants a Ciutadella i 4 tripulants a Maó.
Taula 2.12
Valor de la producció (€) de l’aqüicultura a Mallorca i Menorca.
2014 2015
Mallorca Menorca Mallorca Menorca
Llop (Dicentrarchus labrax) 8.220.218 - 5.891.119 -
Orades (Sparus aurata) 2.270.802 - 4.123.899 -
Musclos (Mytilus galloprovincialis) - 302.697 - 305.177
Escopinya gravada (Venus verrucosa) - 9.560 - 7.782
Total aqüicultura marina 10.491.020 312.257 10.015.017 312.960
Unitats: €.
Font: Direcció General del Medi Rural i Marí del Govern de les Illes Balears.
Taula 2.11
Captures i valor d’aquesta per tipus de peix a Menorca.
2014 2015
Kg Import (€) Kg Import (€)
Cap roig 13.816 115.437 12.982 118.010
Aladroc 0 0 - -
Gall de Sant
Pere 3.908 34.893 5.198 50.190
Llampuga 44 263 923 4.692
Molls 8.512 49.828 22.313 93.973
Rajades 28.541 72.097 39.359 100.880
Lluç 11.440 55.516 8.853 46.227
Morralla 20.716 61.280
Sirviola /
Verderol 2.286 14.768 1.229 6.649
Déntol 3.381 30.763 5.051 51.390
Emperador 0 0 7 48
Xucles i
gerrets 4.905 5.379 4.006 4.613
Rap 10.627 58.288 11.198 63.014
Sardina 0 0 29 23
Jonquet 0 0 - -
Altres peixos 123.611 392.984 71.281 228.416
Total 211.072 830.217 203.145 829.405
Font: Direcció General del Medi Rural i Marí del Govern de les Illes Balears.
Aqüicultura
A Menorca es produeixen, per mitjà de l’aqüicultura, musclos i escopinya gravada. El valor d’aquesta producció l’any 2015, 312.960€ es distribueix asimètricament entre musclos (97,5%) i escopinya gravada (2,5%). Tot i que la producció de musclos ha augmentat un 0,8% respecte l’any 2014, cal tenir en compte la disminució en la producció d’escopinya gravada (-18,6%).
Per entendre la producció per tipus de pesca i port, es presenta la taula 2.13, on s’especifiquen el nombre d’embarcacions i nombre de tripulants per tipus de pesca i port a Menorca comparat amb el total de les Illes Balears pels anys 2014 i 2015.
Cal destacar la reducció en el nombre d’embarcacions (-24%), encara que això no es
tradueix en una disminució de tripulants.
augmenten de 111 a 116 (4,5%), ja que la primera es centra en embarcacions d’arts menors i
mariscadors del port de Maó i l’augment de tripulants es localitza a Ciutadella i Fornells i per les embarcacions d’arts menors. La pesca d’arrossegament perd una embarcació i 5 tripulants a Ciutadella i 4 tripulants a Maó.
Taula 2.12
Valor de la producció (€) de l’aqüicultura a Mallorca i Menorca.
2014 2015
Mallorca Menorca Mallorca Menorca
Llop (Dicentrarchus labrax) 8.220.218 - 5.891.119 -
Orades (Sparus aurata) 2.270.802 - 4.123.899 -
Musclos (Mytilus galloprovincialis) - 302.697 - 305.177
Escopinya gravada (Venus verrucosa) - 9.560 - 7.782
Total aqüicultura marina 10.491.020 312.257 10.015.017 312.960
Unitats: €.
Font: Direcció General del Medi Rural i Marí del Govern de les Illes Balears.
A continuació es farà un recull de la informació que s’ha trobat a l’estudi
“Aproximació diagnosi econòmica Menorca 2017”. En aquest estudi es detalla que a Menorca la producció de pesca l’any 2015 es repartia de la següent forma:
El 66% de la producció correspon a peixos, el 26% a crustacis entre els quals hi ha la llagosta, les gambes, escamarlà, etc. i la resta a mol·luscs i altres espècies. Sent els crustacis el producte amb més rendiment econòmic tot i no ser el primer en número de producció.
Taula 2: CAPTURES I VALOR PER TIPUS DE PEIX A MENORCA
En aquesta taula tenim les espècies de peixos més comuns i de major captura a l’illa de Menorca. Resulten els més rendibles el Déntol i el Gall de Sant Pere.
La gastronomia com a producte turístic Elena Costa Coll
19 Amb relació als crustacis veiem com la gamba vermella és el producte més capturat en nombre de kilograms però la llagosta és l’espècie amb més rendiment econòmic tot i recollir-se un menor nombre de kilograms.
Taula 3: CAPTURES I VALOR PER TIPUS DE CRUSTACIS A MENORCA
Amb relació als mol·luscs el calamar és el qui encapçala la producció i també en rendiment econòmic.
Taula 4: CAPTURES I VALOR PER TIPUS DE MOL·LUSCS A MENORCA
38
El 66% de la producció correspon a peixos, que en canvi sols suposen el 34% del valor sobre el total, el que dona fe del rendiment dels crustacis (llagosta, gambes, escamarlà, etc.), que amb un 26% de la producció total suposen un 60% del valor econòmic d’aquesta. Mentre el rendiment econòmic dels crustacis és de 18,16€/kg l’any 2015, pels peixos aquest és sols de 4,08€/kg.
“El valor total de la pesca de mol·luscs, crustacis, peixos i altres l’any 2015 ascendeix a 2.437.007€, amb 307.633 kg de producció”
Taula 2.8
Captures i valor d’aquestes per grans grups a Menorca.
2014 2015
Kilograms Import (€) Kilograms Import (€) Mol·luscs 30.594 148.039 22.448 131.276 Crustacis 76.065 1.222.326 80.809 1.467.698 Peixos 211.072 830.217 203.145 829.405
Altres 1.231 8.628
Total 317.731 2.200.582 307.633 2.437.007
Font: Direcció General del Medi Rural i Marí del Govern de les Illes Balears.
Pel que fa a la producció de mol·luscs, el que té una major presència és el calamar, amb un 39%
sobre la producció total i un 55% de presència en valor econòmic d’aquesta.
Taula 2.9
Captures i valor d’aquest de mol·luscs per tipus a Menorca.
2014 2015
Kilograms Import (€) Kilograms Import (€)
Calamars 12.041 90.674 8.761 72.596
Sípia 7.604 42.356 6.543 38.759
Pops 4.845 9.212 2.815 7.696
Pota 5.719 3.618 1.895 4.004
Altres 384 2.180 2.434 8.220
Total 30.594 148.039 22.448 131.276
Font: Direcció General del Medi Rural i Marí del Govern de les Illes Balears.
La producció de crustacis es distribueix en gamba vermella (50%), llagosta (20%), escamarlà (12%) i altres (18%).
“El crustaci amb un rendiment major és la llagosta, ja que amb un 20% de la producció, suposa el 46% del valor econòmic d’aquesta”
Aquest rendiment es tradueix en un valor de 42,14€/kg, el major de tota la producció pesquera que s’analitza. La gamba vermella, tot i suposar el 50% de la producció total, la seva participació en la distribució del rendiment econòmic és del 39%.
Taula 2.10
Captures i valor d’aquestes de crustacis per tipus a Menorca.
2014 2015
Kilograms Import (€) Kilograms Import (€) Gamba vermella 40.199 503.505 40.168 575.511 Llagosta 12.948 534.095 16.015 674.935
Escamarlà 9.650 121.387 9.561 141.411
Altres gambes 6.847 37.916 8.506 51.681 Altres crustacis 6.422 25.424 6.560 24.161 Total 76.065 1.222.326 80.809 1.467.698
Font: Direcció General del Medi Rural i Marí del Govern de les Illes Balears.
El peix amb un rendiment major és el Déntol amb un valor de 10,2€/kg l’any 2015. Amb un 2,5% de la producció total, suposa un 6,2% del valor econòmic d’aquesta. El peixos amb un rendiment menor resulten les xucles i els gerrets, que amb una participació en pes del 2%, el valor en la distribució econòmica no arriba al 0,6%. Destaca també el Gall de Sant Pere, amb un índex de 9,7€/kg.
38
Pesca i aqüicultura
El 66% de la producció correspon a peixos, que en canvi sols suposen el 34% del valor sobre el total, el que dona fe del rendiment dels crustacis (llagosta, gambes, escamarlà, etc.), que amb un 26% de la producció total suposen un 60% del valor econòmic d’aquesta. Mentre el rendiment econòmic dels crustacis és de 18,16€/kg l’any 2015, pels peixos aquest és sols de 4,08€/kg.
“El valor total de la pesca de mol·luscs, crustacis, peixos i altres l’any 2015 ascendeix a 2.437.007€, amb 307.633 kg de producció”
Taula 2.8
Captures i valor d’aquestes per grans grups a Menorca.
2014 2015
Kilograms Import (€) Kilograms Import (€) Mol·luscs 30.594 148.039 22.448 131.276 Crustacis 76.065 1.222.326 80.809 1.467.698 Peixos 211.072 830.217 203.145 829.405
Altres 1.231 8.628
Total 317.731 2.200.582 307.633 2.437.007
Font: Direcció General del Medi Rural i Marí del Govern de les Illes Balears.
Pel que fa a la producció de mol·luscs, el que té una major presència és el calamar, amb un 39%
sobre la producció total i un 55% de presència en valor econòmic d’aquesta.
Taula 2.9
Captures i valor d’aquest de mol·luscs per tipus a Menorca.
2014 2015
Kilograms Import (€) Kilograms Import (€)
Calamars 12.041 90.674 8.761 72.596
Sípia 7.604 42.356 6.543 38.759
Pops 4.845 9.212 2.815 7.696
Pota 5.719 3.618 1.895 4.004
Altres 384 2.180 2.434 8.220
Total 30.594 148.039 22.448 131.276
Font: Direcció General del Medi Rural i Marí del Govern de les Illes Balears.
La producció de crustacis es distribueix en gamba vermella (50%), llagosta (20%), escamarlà (12%) i altres (18%).
“El crustaci amb un rendiment major és la llagosta, ja que amb un 20% de la producció, suposa el 46% del valor econòmic d’aquesta”
Aquest rendiment es tradueix en un valor de 42,14€/kg, el major de tota la producció pesquera que s’analitza. La gamba vermella, tot i suposar el 50% de la producció total, la seva participació en la distribució del rendiment econòmic és del 39%.
Taula 2.10
Captures i valor d’aquestes de crustacis per tipus a Menorca.
2014 2015
Kilograms Import (€) Kilograms Import (€) Gamba vermella 40.199 503.505 40.168 575.511
Llagosta 12.948 534.095 16.015 674.935
Escamarlà 9.650 121.387 9.561 141.411
Altres gambes 6.847 37.916 8.506 51.681 Altres crustacis 6.422 25.424 6.560 24.161 Total 76.065 1.222.326 80.809 1.467.698
Font: Direcció General del Medi Rural i Marí del Govern de les Illes Balears.
El peix amb un rendiment major és el Déntol amb un valor de 10,2€/kg l’any 2015. Amb un 2,5% de la producció total, suposa un 6,2% del valor econòmic d’aquesta. El peixos amb un rendiment menor resulten les xucles i els gerrets, que amb una participació en pes del 2%, el valor en la distribució econòmica no arriba al 0,6%. Destaca també el Gall de Sant Pere, amb un índex de 9,7€/kg.
La gastronomia com a producte turístic Elena Costa Coll
20 Taula 5: VALOR LA PRODUCCIÓ DE L’AQÜICULTURA A MALLORCA I
MENORCA
Com es pot veure a Menorca es produeixen els musclos i l’escopinya gravada.
És el musclo que obté la producció més grossa, amb molta diferència.
3.2 LA INDÚSTRIA
En aquest apartat es tindrà en compte la producció de transformació alimentaria, tot i que l’Enciclopèdia de Menorca engloba més sectors industrials existents en el moment com el calçat, el cuiro, la confecció, la bijuteria i objectes de regal, la construcció...
Només a manera d’introducció dir que són moltes les publicacions que rallen de l’entrada del turisme a Menorca com una de les causes del retrocés de la indústria menorquina. S’identifiquen dues èpoques de retrocés importants: la primera que va des de 1973 a 1977 de la que resulten manco afectats el sector de la bijuteria i el calçat, mentre que els sector lleter i del formatge són més perjudicats i l’altre de 1977 a 1980.
Però el que ens interessa és conèixer quines indústries es dediquen al sector de l’alimentació per aportar informació al treball que s’està duent a terme.
L’enciclopèdia fa un estudi d’aquest sector basant-se en vuit empreses locals a les quals fa una enquesta per treure informació. D’aquest estudi es desprèn
39
2014 2015
Kg Import (€) Kg Import (€)
Cap roig 13.816 115.437 12.982 118.010
Aladroc 0 0 - -
Gall de Sant
Pere 3.908 34.893 5.198 50.190
Llampuga 44 263 923 4.692
Molls 8.512 49.828 22.313 93.973
Rajades 28.541 72.097 39.359 100.880
Lluç 11.440 55.516 8.853 46.227
Morralla 20.716 61.280
Sirviola /
Verderol 2.286 14.768 1.229 6.649
Déntol 3.381 30.763 5.051 51.390
Emperador 0 0 7 48
Xucles i
gerrets 4.905 5.379 4.006 4.613
Rap 10.627 58.288 11.198 63.014
Jonquet 0 0 - -
Altres peixos 123.611 392.984 71.281 228.416
Total 211.072 830.217 203.145 829.405
Font: Direcció General del Medi Rural i Marí del Govern de les Illes Balears.
Aqüicultura
A Menorca es produeixen, per mitjà de l’aqüicultura, musclos i escopinya gravada. El valor d’aquesta producció l’any 2015, 312.960€ es distribueix asimètricament entre musclos (97,5%) i escopinya gravada (2,5%). Tot i que la producció de musclos ha augmentat un 0,8% respecte l’any 2014, cal tenir en compte la disminució en la producció d’escopinya gravada (-18,6%).
Per entendre la producció per tipus de pesca i port, es presenta la taula 2.13, on s’especifiquen el nombre d’embarcacions i nombre de tripulants per tipus de pesca i port a Menorca comparat amb el total de les Illes Balears pels anys 2014 i 2015.
Cal destacar la reducció en el nombre d’embarcacions (-24%), encara que això no es
tradueix en una disminució de tripulants.
augmenten de 111 a 116 (4,5%), ja que la primera es centra en embarcacions d’arts menors i
mariscadors del port de Maó i l’augment de tripulants es localitza a Ciutadella i Fornells i per les embarcacions d’arts menors. La pesca d’arrossegament perd una embarcació i 5 tripulants a Ciutadella i 4 tripulants a Maó.
Taula 2.12
Valor de la producció (€) de l’aqüicultura a Mallorca i Menorca.
2014 2015
Mallorca Menorca Mallorca Menorca
Llop (Dicentrarchus labrax) 8.220.218 - 5.891.119 -
Orades (Sparus aurata) 2.270.802 - 4.123.899 -
Musclos (Mytilus galloprovincialis) - 302.697 - 305.177
Escopinya gravada (Venus verrucosa) - 9.560 - 7.782
Total aqüicultura marina 10.491.020 312.257 10.015.017 312.960
Unitats: €.
Font: Direcció General del Medi Rural i Marí del Govern de les Illes Balears.
21 que només el 18% de les primeres matèries utilitzades per les indústries alimentàries tenen origen en el sector agrari de Menorca, mentre que un 72%
de la resta de l’estat i el 10% de fora d’Espanya.
Aquesta dependència de primeres matèries de fora de Menorca és el que encareix el producte així com la publicitat i l’estacionalitat en les vendes, ja sigui per la influència del sector turístic o per la mateixa estacionalitat dels cicles agrícoles.
El primer element d’industrialització fou la creació l’any 1944 de la Industrial Formatgera Menorquina que aprofita la producció de formatge de les finques per l’elaboració de formatge fus creant un vincle massa estret i una forta dependència de la producció agrària cap a la industrial alimentaria.
La indústria alimentària té un fort lligam amb el sector agrari i aquesta és una de les claus que explica l’especialització de l’agricultura i l’abandonament del conreu de cereals per la producció sobretot de llet.
La incorporació d’Espanya al mercat comú europeu obre portes a aquest sector perquè permet l’entrada al mercat europeu i l’expansió de la venda del formatge local.
L’Enciclopèdia de Menorca no fa referència a la “Cooperativa Insular Ganadera” COINGA que es dedica a la recollida de llet de les finques associades per produir llet i formatge sigui artesà o industrial amb la D.O.
Mahón-Menorca.
A la pròxima taula podem observar quina ha estat la producció, en tones, de les dues tipologies de formatge des de l’any 1991 fina el 2016 i quin tant per cent del total s’ha comercialitzat.
22
INDICADORS BÀSICS
VII.c.3.2. FORMATGE AMB D.O.P. PRODUCCIÓ I COMERCIALITZACIÓ
Camí des Castell, 28 Maó (Menorca) Tel. 971 35 15 00 Fax. 971 35 16 42
E-mail: [email protected]àgina web: www.obsam.cat Pàg. 6/6
2016 2.452,82 1.820,75 74,2 1.126,97 676,04 60,0 3.552,79 2.496,79 70,3
Font: Consell Regulador de la Denominació d’Origen formatge Mahón-Menorca. Elaboració: OBSAM. Unitats: tones.
Taula 6: EVOLUCIÓ DEL FORMATGE AMB D.O. PRODUÏT I COMERCIALITZAT
Si ens fixem amb el total resultant de la suma dels dos productes, veiem com la tendència de producció va en augment i també la de comercialització. Del formatge Mahón-Menorca veiem que l‘any 2010 hi va haver una producció molt alta però que no es va acompanyar d’una comercialització al mateix nivell cosa que fa que sigui l’any en manco tant per cent de comercialització sobre la producció. La resta d’anys resulta més equilibrat.
Pel que fa al formatge artesà es veu que és més difícil la seva comercialització respecte al Mahón-Menorca.
L’any 2016, la venda de formatge amb D.O. va ser en un 87% al mercat nacional mentre que el 13% es va exportar a l’estranger.
INDICADORS BÀSICS
VII.c.3.2. FORMATGE AMB D.O.P. PRODUCCIÓ I COMERCIALITZACIÓ
Camí des Castell, 28 Maó (Menorca) Tel. 971 35 15 00 Fax. 971 35 16 42
E-mail: [email protected]àgina web: www.obsam.cat Pàg. 5/6
Taula 1. Evolució de la quantitat de formatge amb D.O. produït i comercialitzat. 1991-2016.
Any
Formatge Mahón - Menorca Formatge Mahón artesà Total
Produït Comercialitzat
% comercialitzat respecte del
produït
Produït Comercialitzat
% comercialitzat respecte del
produït
Produït Comercialitzat
% comercialitzat
respecte del produït
1991 694,78 463,63 1158,41
1992 877,82 777,78 88,6 593,53 203,90 34,4 1.471,35 981,68 66,7
1993 957,16 780,35 81,5 607,52 224,40 36,9 1.564,68 1004,75 64,2
1994 1.105,22 1.088,26 98,5 587,61 280,94 47,8 1.692,83 1369,2 80,9
1995 1.330,72 1.258,41 94,6 513,17 270,04 52,6 1.843,89 1528,45 82,9
1996 1.623,56 1.489,17 91,7 522,13 298,32 57,1 2.145,69 1787,49 83,3
1997 1.697,69 1.527,19 90,0 505,74 327,49 64,8 2.203,43 1854,68 84,2
1998 1.708,23 1.577,95 92,4 580,15 366,66 63,2 2.288,38 1.944,61 85,0
1999 1.862,40 1.621,96 87,1 569,57 392,16 68,9 2.431,97 2.014,12 82,8
2000 2.079,52 1.710,81 82,3 666,46 420,73 63,1 2.745,98 2.131,54 77,6
2001 2.252,09 1.726,49 76,7 622,26 467,17 75,1 2.874,35 2.193,66 76,3
2002 2.091,71 1.830,81 87,5 632,73 393,29 62,2 2.724,44 2.224,10 81,6
2003 2.375,74 1.828,50 77,0 647,07 369,24 57,1 3.022,81 2.197,74 72,7
2004 2.115,47 1.838,43 86,9 544,34 417,84 76,8 2.659,81 2.256,27 84,8
2005 2.170,28 1.922,61 88,6 605,24 393,21 65,0 2.775,52 2.315,82 83,4
2006 2.186,45 2.016,78 92,2 577,16 397,52 68,9 2.763,61 2.414,30 87,4
2007 2.227,35 2.012,82 90,4 599,50 452,79 75,5 2.826,85 2.465,61 87,2
2008 2.283,23 1.859,89 81,5 589,00 378,29 64,2 2.872,23 2.238,18 77,9
2009 2.215,53 1.722,56 77,7 723,91 447,63 61,8 2.939,44 2.170,19 73,8
2010 2.526,01 1.564,31 61,9 613,51 433,02 70,6 3.139,52 1.997,33 63,6
2011 1.798,35 1.572,20 87,4 765,36 484,79 63,3 2.563,71 2.056,99 80,2
2012 1.872,60 1.640,78 87,6 706,99 501,25 70,9 2.579,59 2.142,03 83,0
2013 1.807,16 1.641,42 90,8 757,63 576,54 76,1 2.564,79 2.217,96 86,5
2014 2.138,90 1.681,02 78,6 861,79 626,80 72,7 3.000,69 2.307,82 76,9
2015 2.231,63 1.770,64 79,3 947,77 590,42 62,3 3.179,40 2.361,06 74,3
23 El país estranger que més compra aquest producte és EEUU amb un 54%
seguit per França i Polònia.
Noves indústries de producció alimentària
En aquest apartat es farà referència a altres indústries alimentàries que han anat evolucionant al llarg del temps o que s’han incorporat de nou al sector.
Com a exemple en la producció de begudes més tradicional tenim la producció de ginebra, encara que també existeixen begudes alcohòliques a base d’herbes de l’illa així com a nous licors a base de fruites.
Els embotits són un altre producte tradicional que es produeix, a escala artesanal i industrial, els productes més coneguts són la sobrassada, la carn-i- xulla, el botifarró, el camot o cuixot.
La producció de vi també s’ha reactivat els darrers anys, actualment es compta amb una producció important amb 39 elaboracions diferents de vins i 9 cellers a l’illa de Menorca, fa molt poc el Consell Insular de Menorca ha editat la primera guia de vins de Menorca on es fa una descripció completa de cada un dels vins que actualment es produeixen a l’illa.
Les plantes aromàtiques són un altre mercat a explorar, hi ha empreses que es dediquen també a la venda de camamilla, mel, melmelades i safrà. També es recupera el cultiu d’oliveres per la producció d’oli.
A Menorca, existeixen alguns segells distintius de qualitat per la producció alimentària com per exemple:
- Denominació d’origen Mahón- Menorca: ja s’ha comentat anteriorment, és un distintiu que rep el formatge de Menorca.
- Mel d’m’: és una marca que es va crear l’any 2006 amb la finalitat d’obtenir mel de qualitat garantida, la marca inclou tota la producció de mel que es comercialitza.
