LA INDÚSTRIA A MENORCA

En aquest apartat es tindrà en compte la producció de transformació alimentaria, tot i que l’Enciclopèdia de Menorca engloba més sectors industrials existents en el moment com el calçat, el cuiro, la confecció, la bijuteria i objectes de regal, la construcció...

Només a manera d’introducció dir que són moltes les publicacions que rallen de l’entrada del turisme a Menorca com una de les causes del retrocés de la indústria menorquina. S’identifiquen dues èpoques de retrocés importants: la primera que va des de 1973 a 1977 de la que resulten manco afectats el sector de la bijuteria i el calçat, mentre que els sector lleter i del formatge són més perjudicats i l’altre de 1977 a 1980.

Però el que ens interessa és conèixer quines indústries es dediquen al sector de l’alimentació per aportar informació al treball que s’està duent a terme.

L’enciclopèdia fa un estudi d’aquest sector basant-se en vuit empreses locals a les quals fa una enquesta per treure informació. D’aquest estudi es desprèn

Morralla 20.716 61.280

Sirviola /

Altres peixos 123.611 392.984 71.281 228.416

Total 211.072 830.217 203.145 829.405

Font: Direcció General del Medi Rural i Marí del Govern de les Illes Balears.

Aqüicultura

A Menorca es produeixen, per mitjà de l’aqüicultura, musclos i escopinya gravada. El valor d’aquesta producció l’any 2015, 312.960€ es distribueix asimètricament entre musclos (97,5%) i escopinya gravada (2,5%). Tot i que la producció de musclos ha augmentat un 0,8% respecte l’any 2014, cal tenir en compte la disminució en la producció d’escopinya gravada (-18,6%).

Per entendre la producció per tipus de pesca i port, es presenta la taula 2.13, on s’especifiquen el nombre d’embarcacions i nombre de tripulants per tipus de pesca i port a Menorca comparat amb el total de les Illes Balears pels anys 2014 i 2015.

Cal destacar la reducció en el nombre d’embarcacions (-24%), encara que això no es

tradueix en una disminució de tripulants.

augmenten de 111 a 116 (4,5%), ja que la primera es centra en embarcacions d’arts menors i

mariscadors del port de Maó i l’augment de tripulants es localitza a Ciutadella i Fornells i per les embarcacions d’arts menors. La pesca d’arrossegament perd una embarcació i 5 tripulants a Ciutadella i 4 tripulants a Maó.

Taula 2.12

Valor de la producció (€) de l’aqüicultura a Mallorca i Menorca.

2014 2015

Mallorca Menorca Mallorca Menorca

Llop (Dicentrarchus labrax) 8.220.218 - 5.891.119 -

Orades (Sparus aurata) 2.270.802 - 4.123.899 -

Musclos (Mytilus galloprovincialis) - 302.697 - 305.177

Escopinya gravada (Venus verrucosa) - 9.560 - 7.782

Total aqüicultura marina 10.491.020 312.257 10.015.017 312.960

Unitats: €.

Font: Direcció General del Medi Rural i Marí del Govern de les Illes Balears.

21 que només el 18% de les primeres matèries utilitzades per les indústries alimentàries tenen origen en el sector agrari de Menorca, mentre que un 72%

de la resta de l’estat i el 10% de fora d’Espanya.

Aquesta dependència de primeres matèries de fora de Menorca és el que encareix el producte així com la publicitat i l’estacionalitat en les vendes, ja sigui per la influència del sector turístic o per la mateixa estacionalitat dels cicles agrícoles.

El primer element d’industrialització fou la creació l’any 1944 de la Industrial Formatgera Menorquina que aprofita la producció de formatge de les finques per l’elaboració de formatge fus creant un vincle massa estret i una forta dependència de la producció agrària cap a la industrial alimentaria.

La indústria alimentària té un fort lligam amb el sector agrari i aquesta és una de les claus que explica l’especialització de l’agricultura i l’abandonament del conreu de cereals per la producció sobretot de llet.

La incorporació d’Espanya al mercat comú europeu obre portes a aquest sector perquè permet l’entrada al mercat europeu i l’expansió de la venda del formatge local.

L’Enciclopèdia de Menorca no fa referència a la “Cooperativa Insular Ganadera” COINGA que es dedica a la recollida de llet de les finques associades per produir llet i formatge sigui artesà o industrial amb la D.O.

Mahón-Menorca.

A la pròxima taula podem observar quina ha estat la producció, en tones, de les dues tipologies de formatge des de l’any 1991 fina el 2016 i quin tant per cent del total s’ha comercialitzat.

22

INDICADORS BÀSICS

VII.c.3.2. FORMATGE AMB D.O.P. PRODUCCIÓ I COMERCIALITZACIÓ

Camí des Castell, 28 Maó (Menorca) Tel. 971 35 15 00 Fax. 971 35 16 42

E-mail: [email protected]àgina web: www.obsam.cat Pàg. 6/6

2016 2.452,82 1.820,75 74,2 1.126,97 676,04 60,0 3.552,79 2.496,79 70,3

Font: Consell Regulador de la Denominació d’Origen formatge Mahón-Menorca. Elaboració: OBSAM. Unitats: tones.

Taula 6: EVOLUCIÓ DEL FORMATGE AMB D.O. PRODUÏT I COMERCIALITZAT

Si ens fixem amb el total resultant de la suma dels dos productes, veiem com la tendència de producció va en augment i també la de comercialització. Del formatge Mahón-Menorca veiem que l‘any 2010 hi va haver una producció molt alta però que no es va acompanyar d’una comercialització al mateix nivell cosa que fa que sigui l’any en manco tant per cent de comercialització sobre la producció. La resta d’anys resulta més equilibrat.

Pel que fa al formatge artesà es veu que és més difícil la seva comercialització respecte al Mahón-Menorca.

L’any 2016, la venda de formatge amb D.O. va ser en un 87% al mercat nacional mentre que el 13% es va exportar a l’estranger.

INDICADORS BÀSICS

VII.c.3.2. FORMATGE AMB D.O.P. PRODUCCIÓ I COMERCIALITZACIÓ

Camí des Castell, 28 Maó (Menorca) Tel. 971 35 15 00 Fax. 971 35 16 42

E-mail: [email protected]àgina web: www.obsam.cat Pàg. 5/6

Taula 1. Evolució de la quantitat de formatge amb D.O. produït i comercialitzat. 1991-2016.

Any

Formatge Mahón - Menorca Formatge Mahón artesà Total

Produït Comercialitzat

23 El país estranger que més compra aquest producte és EEUU amb un 54%

seguit per França i Polònia.

Noves indústries de producció alimentària

En aquest apartat es farà referència a altres indústries alimentàries que han anat evolucionant al llarg del temps o que s’han incorporat de nou al sector.

Com a exemple en la producció de begudes més tradicional tenim la producció de ginebra, encara que també existeixen begudes alcohòliques a base d’herbes de l’illa així com a nous licors a base de fruites.

Els embotits són un altre producte tradicional que es produeix, a escala artesanal i industrial, els productes més coneguts són la sobrassada, la carn-i-xulla, el botifarró, el camot o cuixot.

La producció de vi també s’ha reactivat els darrers anys, actualment es compta amb una producció important amb 39 elaboracions diferents de vins i 9 cellers a l’illa de Menorca, fa molt poc el Consell Insular de Menorca ha editat la primera guia de vins de Menorca on es fa una descripció completa de cada un dels vins que actualment es produeixen a l’illa.

Les plantes aromàtiques són un altre mercat a explorar, hi ha empreses que es dediquen també a la venda de camamilla, mel, melmelades i safrà. També es recupera el cultiu d’oliveres per la producció d’oli.

A Menorca, existeixen alguns segells distintius de qualitat per la producció alimentària com per exemple:

- Denominació d’origen Mahón- Menorca: ja s’ha comentat anteriorment, és un distintiu que rep el formatge de Menorca.

- Mel d’m’: és una marca que es va crear l’any 2006 amb la finalitat d’obtenir mel de qualitat garantida, la marca inclou tota la producció de mel que es comercialitza.

24 - Races autòctones: Distintiu de qualitat que es concedeix a les explotacions ramaderes que es dediquen a la cria de races autòctones com la vaca menorquina, el porc negre, l’ovella menorquina i la gallina menorquina.

- Vermella Menorquina: és una marca que controla l’Associació de ramaders de bestiar boví de raça de Menorca i té per objectiu potenciar i protegir la raça de la vaca menorquina, el nombre de vaques de la raça autòctona és reduït i la seva utilització principalment és per la producció de carn.

- Vi de la terra Illa de Menorca: El Consell Insular de Menorca és l’organisme que controla i certifica el vi de Menorca amb aquest distintiu.