L’espectacular desenvolupament de l’activitat turística de la segona meitat del segle XX enfortí la idea de què Mallorca, com la resta de les illes Balears, passà d’una societat majoritàriament agrícola a una turística, menyspreant la possible incidència de les activitats del sector secundari del segle XIX i gran part del XX. A més, la incidència del socialisme a Mallorca no es pot entendre sense valorar la diversificació de l’activitat industrial del període analitzat. La indústria tengué la seva especial trajectòria durant el període analitzat i aquesta configurà, en part, el tarannà específic que tendrà l’obrerisme a Mallorca. Ja ho advertia Pere Gabriel el 1975 quan complementava el seu llibre El Moviment obrer a Mallorca amb un article a Randa que se centrava en els orígens de l’obrerisme durant el Sexenni Democràtic:
«Sembla que a Mallorca hi hagué durant el segle XIX un cert desenvolupament econòmic important relacionat amb el comerç d’exportació colonial. També, que hom pot parlar d’una estructura «urbana», un xic diferenciada de la majoritària estructura agrícola. [...] En tot cas, és obvi que cal el coneixement de l’estructura econòmica i social de Mallorca, i especialment l’anàlisi de la importància relativa dels obrers o treballadors, de les condicions de vida, etc. per poder entendre que és això de moviment obrer mallorquí.»159
Sortosament, la historiografia de Mallorca començà a aprofundir sobre l’activitat industrial a Mallorca i s'inicià un fructífer període d’anàlisi sobre l'evolució industrial de Mallorca entre els segles XVIII-i XX.160 Així, es reivindicà que hi hagué una activitat industrial remarcable a Mallorca durant aquests segles centrada en sectors com el químic (sabó, fosfats, refineries de petroli), agroalimentari (farines, conserves, licors, productes vitícoles), metal·lúrgic (calderes vapor, cascos vaixell, objectes diversos de ferro i perles artificials, motors aigua) tèxtil (cotó, llana, lli, seda i brodats) i cuir i pell (calçat i adoberies de pell).
Per al present treball és important l'evolució de sectors com el del calçat i les adoberies de pell, el tèxtil o el metal·lúrgic tot i que hi ha algun altre sector que encara resta per investigar com el de la fusta a Palma que en diverses conjuntures arribà a tenir més de cinc cents treballadors dedicats a l'activitat.
Es desmitificà la visió tradicional que d'una manera simple considerava que la Mallorca anterior al boom turístic havia estat una societat endarrerida que vivia al marge de les transformacions que tenien lloc a Europa.161 De totes maneres, la industrialització a Mallorca s'allunya del model clàssic anglès o català.
159 GABRIEL SIRVENT, Pere, «A l’entorn del ...» (I), p.89.
160 El grup d’estudis d’història econòmica, impulsat per Carles Manera, dugué a terme una anàlisi sobre l’evolució de la indústria a Mallorca durant el segle XIX i part del XX.
161 «Segons aquesta visió clàssica, la Mallorca vuitcentista va viure completament al marge dels canvis que s'operaren en l'Europa de la industrialització, aïllada i desconnectada del seu entorn, fins i tot del més proper —pensem en Catalunya—. Això hauria deixat la societat illenca al marge de les transformacions socials, econòmiques i ideològiques que es produïren al llarg de tot el segle XIX durant la primera i la segona revolució industrial, això és, la que es basà en la mecanització dels processos productius amb el carbó com a base energètica i la que, ja a la fi del segle XIX, es
Segons Joan Roca «Així i tot és indiscutible que Mallorca conegué un destacat procés d'industrialització, amb unes característiques específiques i molt orientat vers la producció de béns de consum i els mercats exteriors —peninsular i internacional—.»162
Però també fou evident, com es veurà en el present treball, que tot i centrar-se l'activitat industrial a Palma, diverses localitats de la Part Forana com Sóller, Esporles, Inca, Alaró, Llucmajor o Manacor tengueren el seu pes específic pel que fa a l'activitat industrial. En relació a la trajectòria dels socialistes, serà significatiu pel present treball, a part de l'evolució industrial de Palma, la que tengueren les localitats de Llucmajor i Manacor que esdevindran els altres dos eixos on es consolidarà el socialisme a la Part Forana.
Entre els sectors industrials més desenvolupats destaca el del calçat, primer, pel seu nivell d'exportació de manufactures163, i, segon, pel nombre de fàbriques i mà d'obra ocupada.164 En aquest cas, el treball domiciliari serà una constant durant el segle XIX i el primer quart del segle XX, i on la dona era l'encarregada de les tasques complementàries per a l'elaboració de la sabata com, per exemple, l'aparament de la pell.165 Durant els dos primers terços del segle XIX el sector del calçat es desenvolupà a partir del petit taller d'àmbit familiar amb alguna ajuda externa en cas de necessitat i, encara que a partir del darrer terç del segle XIX apareixerien els primers grans tallers o fàbriques, el 1906 el número de petits tallers era superior a les grans instal·lacions de producció de calçat.166
És interessant l’aportació que feren Hobsbawm i Scott sobre el caire radical i reivindicatiu que tengueren els sabaters anglesos del segle XIX i que podria tenir un cert paral·lelisme amb el que ocorregué a Mallorca on els sabaters lideraren el moviment obrer a Palma, Llucmajor, Alaró i també a Inca.167
fomentà en la generalització de l'ús de l'electricitat. La societat illenca conformaria, així, una realitat invariablement agrícola i tradicional, amb un dèbil mercat intern i i una irrellevància pràcticament absoluta de les activitats secundàries, abocades a un paper marginal», ROCA AVELLÀ, Joan, La indústria a Mallorca (segles XIX-XX), Documenta Balear, Palma, 2008, p. 7 i 8.
162 Íbidem.
163 ESCARTÍN BISBAL, Joana Mª, La ciutat amuntegada. Indústria del calçat, desenvolupament urbà i condicions de vida en la Palma contemporània (1840-1940), Documenta Balear, Palma, 2001, p. 166.
164 «El desarrollo de la industria del calzado en Baleares y el sur del País Valenciano no se basó únicamente en el menor coste de la mano de obra. Esa fue una condición necesaria, pero no suficiente. La ventaja salarial consiguió que el crecimiento de la industria se desplazase hacia estas zonas productoras gracias a la existencia de mano de obra especializada, de pequeños capitales disponibles para la inversión y, lo que resultó más importante, de capacidad empresarial», MIRANDA ENCARNACIÓN, José Antonio, La industria del calzado en España. La formación de una industria moderna y los efectos del intervencionismo estatal, Tesi doctoral, Universitat d'Alacant, 1996, p. 158.
165 «En las islas Baleares, la elaboración de los cortes aparados se realizaba a domicilio o en talleres separados del resto de la fábrica. Los talleres consistían solamente en una mesa de cortar y varias máquina de coser movidas a pedal.
Ellos, el maestro de corte preparaba unos 30 pares al día, que eran cosidos por las aparadoras, allí o en sus casas, a razón de unos 6 cortes por cada trabajadora auxiliada por una aprendiza. Lo habitual era que cada fábrica tuviese su propio taller de aparado, aunque también había talleres independientes que destinaban su producción a los que elaboraban calzado a medida.» a MIRANDA ENCARNACIÓN, José Antonio, La industria del calzado en España (1860-1959), Instituto de Cultura Juan Gil-Albert, València, 2000.
166 «Efectivament, l'any 1906, les petites unitats de producció encara superen amb escreix les fàbriques. En aquesta data, segons un directori industrial es localitzen 13 fàbriques i 68 sabateries», a ESCARTÍN BISBAL, Joana Maria, La ciutat amuntegada ... p. 84. Un altre cas és l'exposat per Joan Roca en què la fàbrica de calçat Massanet, fundada el 1835 mantenia a la primera dècada del segle XX gairebé tot el seu procés productiu de forma manual a partir de 300 obrers sabaters, ROCA AVELLÀ, La Indústria a Mallorca ... p. 28.
167 «El radicalismo político de los zapateros del siglo XIX es proverbial. Historiadores sociales de diversas tendencias
El sector del calçat de Mallorca, a l'igual que el de Menorca, tenia els seus mercats a l'exterior. Des del darrer quart del segle XX i durant una bona part dels dos primers decennis del segle XX, el principal mercat per a l'exportació del calçat de Mallorca era Cuba i les illes adjacents. Fou un mercat que patí diferents alts i baixos, especialment a partir de la Guerra de Cuba. A partir d'aleshores no s'aconseguí igualar el nivell d'exportació d'abans però, un cop superats els primers anys del segle XX, el calçat mallorquí aconseguí novament el seu espai dins el mercat de Cuba. Per tant, les contínues fluctuacions dels mercats exteriors provocaven les repetides crisis de treball al sector que eren seguides per períodes de bonança. Un exemple d'això fou la conjuntura de la Gran Guerra Europea que permeté una forta expansió del sector durant els primers anys per acabar amb una considerable recessió a l'últim any del conflicte. La península fou el mercat alternatiu que el sector del calçat pretengué consolidar com a alternativa al cubà, però les empreses de Mallorca tenien tendència a cercar a l'exterior mercats on col·locar la seva producció. A partir dels anys vint es produeix la mecanització generalitzada del sector del calçat.
Un dels fenòmens que es produeix, i que es veu al llarg del present treball, és el que Pere Gabriel definí com a "ascendència social" a través del sector del calçat pel qual alguns destacats, en major o menor mesura, dirigents socialistes en una conjuntura favorable munten un petit taller de calçat que amb els anys esdevindrà un centre de producció de sabates de dimensions considerables. Aquest serà el cas a Palma de Bartomeu Bestard, que fou president de l'Agrupació Socialista de Palma el 1895 i del qual els socialistes reneguen en el primer decenni del segle XX pels conflictes laborals que es produeixen a la seva fàbrica. Com també es veurà més endavant, els socialistes també denuncien altres casos d'antics obrers sabaters que han esdevingut empresaris i que adopten postures molt diferents a les que defensaven quan era un més de la part treballadora. En definitiva, aquesta circumstància revela les contínues fluctuacions del sector del calçat que passava per conjuntures molt favorables que anaven seguides d'altres crítiques amb la reducció de la demanda i la reducció de la mà d'obra contractada. El sector del calçat es desenvolupà significativament per diverses localitats de la Part Forana com Inca, Alaró, Lloseta, Binissalem, Llucmajor, entre d'altres. A la major part d'aquestes, es desenvoluparen societats obreres d'influència socialista i, en algunes, agrupacions socialistes. Destacant especialment les de Llucmajor i en menor mesura les d'Alaró i Binissalem. També a Manacor, localitat que tengué una activitat industrial més diversificada hi hagué un sector del calçat que possibilità la creació d'una societat obrera de sabaters. Per altra banda, les condicions de treball dels tallers de calçat de Mallorca eren pèssimes. Ja El Obrero Balear denunciava el 1902 la manca de ventilació, el poc espai per a cada treballador o haver de conviure amb alguns animals.168
El sector de les adoberies de pell també tendrà una importància significativa, especialment a Palma i concentrat al barri de Sa Calatrava. Com es veurà en el present treball, la part treballadora de les adoberies de pell durà a terme un seguit de vagues que evidenciaran el número significatiu de mà d'obra destinada a han descrito el fenómeno dando por sentado que no había necesidad de explicarlo. Un historiador de la revolución alemana de 1848, por ejemplo, sacó la conclusión de que “no era coincidencia” que los zapateros “tuvieses un papel dominante en las actividades del pueblo.”», HOBSBAWM, Eric, El mundo del ... p. 145.
168 «A estos locales no debemos darles el nombre de fábricas o talleres, sino el de estercoleros, más digno de ser habitados por animales que por persona alguna», «De higiene», El Obrero Balear, núm. 88, 9 d'agost de 1902, p. 2.
aquest sector. L'elaboració de cuir per a la manufactura del calçat és una activitat que es remunta a l'edat mitjana i que el segle XIX amb la puixança del sector de la sabata de pell a Mallorca també viurà una expansió remarcable. La matèria primera que utilitzaven provenia de pells d'Àsia o Amèrica ja que la producció interna era incapaç de satisfer les necessitats del sector. Com també es veurà en el present treball, a diferència del sector del calçat, el de la fusta, o el del metal·lúrgic, la professió d'adobador de pell no requeria una especialització determinada o unes habilitats professionals concretes, per la qual cosa en produir-se un conflicte laboral, la part empresarial ho tenia més fàcil per suplir els vaguistes amb el que es denominava esquirols.
Pel que fa al sector tèxtil, Mallorca fou un important centre productor, tal com exposa Joana Escartín:
«L'especialització en l'elaboració d'articles de cotó i llana projectà l'illa cap als mercats internacionals, sobretot en les diverses conjuntures bèl·liques que es produïren a la fi del segle XIX. Les guerres colonials, i durant el segle XX, Primera Guerra Mundial i la Guerra Civil espanyola».169 De fet, com es veurà més endavant, el primer conflicte que esmenten els socialistes a les pàgines d'El Obrero Balear el desembre de 1900 és la vaga a la fàbrica de mantes de Bartomeu Barceló i a la del seu cosí Martí Barceló. En aquest cas, s'evidencia una constant de l'activitat industrial del tèxtil de Mallorca, els baixos salaris de la seva mà d'obra, circumstància accentuada perquè majoritàriament estava formada per dones. La situació es repetirà en el segon decenni del segle XX amb les fàbriques de cotó La Algodonera o la de sedes, La Sedera. Les fàbriques tèxtil dels hereus de Vicenç Juan també mantendran un volum de producció remarcable durant aquest període i també es produiran conflictes laborals, normalment reivindicacions de millores salarials i reducció de la jornada laboral.
Però des l'inici del segle XX fins a la fi del seu primer terç les activitats industrials de Mallorca tengueren una evolució dispar. Deixant de banda, que els sectors més importants seguiren essent el del calçat que inicià un procés de mecanització, i el sector tèxtil; alguns sectors que tenien una significativa importància a principis del segle XX com els capellers o els corders la perderen al llarg d'aquest període. En canvi, altres activitats que no eren pròpiament del sector secundari com els electricistes, gasistes i els que s'agrupaven en la societat obrera d'oficis varis tengueren un fort creixement especialment al tercer decenni del segle XX, com una mostra del procés de modernització que experimentava Mallorca, sobretot Palma i que veia com la població activa dedicada al sector serveis anava creixent.
També és important, tal com explica Carles Manera, la relació que s'estableix entre el creixement agrícola del segle XIX i la demanda de productes industrials per aplicar les innovacions que arribaven al camp i que permeteren el desenvolupament d'una indústria metal·lúrgica que assolí una considerable activitat i que mantenia també un número important de mà d'obra.170
169 «Així la virtualitat d'aquests gèneres industrials és clara: tenen demanda en el mercat, i entren en major o menor fluïdesa en bona part dels circuits comercials. Pràcticament tots els països europeus, els de l'Amèrica del sud i bona part dels del nord d'Àfrica són els principals clients dels articles que surten de les fàbriques i tallers mallorquins», ESCARTÍN BISBAL, Joana Maria, La ciutat amuntegada... p. 26.
170 «Els empresaris no descuraven les potencialitats de demanda d'un món agrari necessitat de respostes precises i immediates per part d'altres sectors de l'economia. Aquestes experiències capitanejades per firmes de dimensions gens menyspreables, es complementaven amb el treball molt més rudimentari, poc espectacular, però igualment eficient
Però durant tot el segle XIX i el primer terç del segle XX, la major part de la població activa de Mallorca s'ocupava en tasques agrícoles. En el vuit-cents es produí la desaparició de la major part de les grans propietats que davant les dificultats per mantenir la rendibilitat d'èpoques anteriors desaparegueren. És el que es denominà l'establiment de les possessions i l'aparició d'una classe de petits propietaris que pretenien assolir la rendibilitat que la possessió havia estat incapaç d'articular.
Pel que fa a aquest treball, es veurà com els socialistes impulsaren diverses iniciatives per consolidar societats obreres de resistència de la pagesia, especialment als nuclis rurals de Palma, com Son Sardina, Sant Jordi, Es Coll d'en Rabassa, o a municipis com Marratxí, Llucmajor, Manacor, entre d'altres.
En definitiva, Mallorca i també Menorca tengueren una important activitat industrial durant el segle XIX i el primer terç del XX, com han evidenciat les nombroses investigacions i que coincideixen amb les dades que es poden aportar de l'evolució de societats obreres que acollien als obrers de les abans esmentades indústries mallorquines. La importància de la societat obrera del calçat de Palma, La Igualdad, evidencia un sector de la fabricació de sabates de pell a Palma de dimensions considerables. El mateix es podria esmentar d'altres societats de Palma, com El Desarrollo del Arte de fusters, La Metalúrgica d'obrers del ferro, La Unió d'Adobadors de pell, El Progreso d'obrers capellers, entre d'altres. També la puixança de societats obreres del calçat d'Inca, La Justicia; de Llucmajor, La Recompensa del Trabajo; o d'Alaró, La Recompensa del Obrero són un altre exemple de l'existència d'una activitat industrial que necessitava d'una mà d'obra que pugnava per aconseguir millores laborals i de les seves condicions de vida. Aquest era un dels principals objectius del socialisme de Mallorca: defensar una classe obrera que es trobava sotmesa a unes dures condicions, tant en el camp laboral com en el polític.
d'una xarxa de ferreries, en general de dimensions reduïdes, qe ideaven i fabricaven un gran nombre d'eines adaptades especialment a les necessitats de l'agricultura local. Així doncs, màquines de segar, de sembrar, de batre, d'esclovellar ametlles i, fins i tot, ja a principis del segle XX un tipus particular de turbina utilitzada per premsar la verema.»
MANERA ERBINA, Carles, Història del creixement econòmic de Mallorca (1700-2000), Lleonard Muntaner editor, Palma, 2001, p. 201.