Els socialistes i les eleccions

En el primer decenni del segle XX els socialistes es presentaren a totes les convocatòries electorals que es convocaren. Els resultats foren molt decebedors, excepte a les municipals de 1901 en les que Francesc Roca aconseguí entrar a l’Ajuntament de Palma. Per una banda, a les eleccions a Corts presentaren a destacats dirigents del PSOE que residien a Madrid i els resultats també foren dolents. En el cas de les municipals, sempre es presentaren en solitari, i tengueren moltes dificultats per fidelitzar un vot obrer que solia anar-se cap als candidats republicans o, per algun tipus de pressió, cap a un dels partits dinàstics. Fins i tot en els barris amb presència majoritària d’electors de la classe obrera, els resultats eren insatifactoris.

També es veurà que els socialistes no articulaven cap tipus d’estratègia electoral i es presentaven als comicis amb un programa electoral que ells devien considerar que era suficient per convèncer els obrers que anirien a votar però elecció rera elecció es topaven amb la mateixa realitat, l’Agrupació Socialista de Palma esdevenia una formació politica residual molt per sota de la influència que tenien les societats obreres de l’entorn del socialisme.

Les eleccions municipals de 1901

L'Agrupació Socialista de Palma acordà presentar candidats a regidors als districtes 2n, que comprenia les seccions de Monti-Sion, Santa Fe, La Consolació, Sant Francesc, Es Coll d’en Rabassa i La Soledat on es presentava Francesc Roca i el 7è, que comprenia les seccions de Sant Magí, Plaça del Progrés, Plaça Navegació, Els Molins i La Bonanova on es presentaven Sebastià Crespí i Joan Solivellas.

El programa polític municipal de l’Agrupació Socialista de Palma es basa en tres eixos:

363 «Santa María», El Obrero Balear, núm. 163, 23 de gener de 1904, p. 4.

364 «Alaró», El Obrero Balear, núm. 86, 26 de juliol de 1902, p. 4.

1.Per una banda proposaven l’articulació d’uns serveis socials per a la població obrera: cantines escolars on els fills dels treballadors hi accediran gratuïtament, lliurament gratuït als fills dels obreres de roba, calçat i un parell de sabates a l'hivern i un altre a l'estiu, cases de maternitat per als infants les mares dels quals han d'anar a treballar, de dia o de nit, a fàbriques o tallers i assistència mèdica i farmacèutica gratuita.

2. Pel que fa a l’administració municipal proposaven l’establiment d'un salari mínim per a empleats i obrers del municipi que permeti satisfer les necessitats dels obrers, la jornada de vuit hores pels treballs i serveis del municipi. i la retribució de les funcions municipals «con arreglo al salario máximo que perciban los trabajadores, a fin de que los concejales obreros puedan desempeñar su cargo.» A la vegada, proposaven que l’ajuntament dugués a terme el compliment de les ordenances municipals en referència a higiene de les habitacions, anàlisi dels articles alimentaris, esbucament de cases i bastides d'obres.

3.També proposaven l’abolició dels impostos que perjudiquen a la classe treballadora, lareació d'asils per a ancians i invàlids, l’establiment de erveis de cases de banys i rentadors públics gratuïts. Una qüestió recurrent durant els dos primers decenni del segle XX fou que l’ajuntament cedís unspai gratuït per a les societats obreres per dur a terme les seves reunions, a més que s’abolissin les subvencions a les entitats religioses.³⁶⁵

Candidats socialistes a les eleccions municipals de novembre de 1901.

El Obrero Balear, núm. 48, 2 de novembre de 1901, p. 1.

Els socialistes de Palma afirmaren que no era cert que Gabriel Alomar fos un dels seus candidats a les eleccions municipals perquè no està afiliat a l'Agrupació Socialista de Palma, però que confirmava els lligams que es començaven a establir entre l’intel·lectual i els socialistes mallorquins:

«No es cierto, como dice La Última Hora, que el Partido Socialista apoye o presente como uno de sus candidatos a nuestro amigo Gabriel Alomar. Dicho señor podrá tener más o menos afinidad con el Partido Obrero, pero no pertenece a él, por cuyo motivo los socialistas mallorquines no pueden de ninguna manera

365 «Programa del Partido Socialista Obrero», El Obrero Balear, núm. 47, 26 d'octubre de 1901, p. 1.

apoyarle.»³⁶⁶

Només hi hagué un acte electoral dels socialistes. Aquest tengué lloc el 9 de novembre, un dia abans de les eleccions al Centre Obrer de Palma. Hi intervingueren Francesc Roca, Sebastià Crespí, Joan Solivellas, Jaume Marí i Bartomeu Bestard.

En les eleccions del 10 de novembre Francesc Roca aconseguí entrar a l'Ajuntament com a regidor amb 331 vots en el segon districte. En aquest, el candidat socialista quedà en tercera posició, darrere el republicà Sebastià Trian i el liberal Josep Piña. Francesc Roca obtingué 32 vots més que el candidat conservador, Gabriel Ros, i així es convertí en el primer regidor socialista a Palma. Com es pot veure a la següent taula, Francesc Roca aconseguí l’acta de regidor pels vots obtinguts a la secció electoral de La Soledat on tot i quedar tercer, superà al candidat conservador per 26 vots, que li donaren el marge suficient per superar-lo.

Ara bé, La Soledat era una barriada eminentment obrera i el candidat republicà obtingué 106 vots, per 64 de Francesc Roca.

2ⁿ Districte electoral (elegia 3 regidors)

Monti-Sion StaFe Consolació St. Franc. Coll d’en R. La

Soledat Total

Sebastià Trian, republicà 39 62 76 51 117 106 451

Josep Piña Miró, liberal 39 38 78 30 87 87 359

Francesc Roca, socialista 31 60 43 41 92 64 331

Gabriel Ros, conservador 40 66 38 29 88 38 299

En negreta els regidors que foren elegits.

La Unión Republicana, 11 de novembre de 1901, p. 1.

Els resultats del 7^è districte foren decebedors pels socialistes. La barriada de Santa Catalina també tenia un nombre important d’electors de classe obrera, però els socialistes quedaren en l’última posició. No sorprèn els resultats de La Bonanova, que incloïa Gènova, perquè era un zona residencial conformada més aviat per electors de la classe mitjana i benestant, però sí que els mals resultats de Sant Magí i la Plaça del Progrés són eloqüents de les dificultats dels socialistes per connectar amb els seus potencials electors.

7^è Districte electoral (elegia 4 regidors)

St. Magí Pl. Progrés Pl. Naveg. Molins Bonanova Total

Francesc Martorell, conservador 133 77 79 46 123 458

Antoni Rosselló, liberal 131 60 80 51 116 438

Pere Canet, independent 152 70 71 39 106 438

Francesc Quijada, republicà 85 71 60 19 47 282

Antoni Company, independent 23 28 72 46 6 175

Sebastià Crespí, socialista 3 22 13 15 1 54

Joan Solivellas, socialista 3 20 9 13 45

En negreta els regidors que foren elegits.

La Unión Republicana, 11 de novembre de 1901, p. 1.

El Obrero Balear amb l’article «socialistas y republicanos» pretén fixar la posició dels socialistes respecte a les últimes eleccions. El republicanisme acusava al socialistes de fer el joc a la monarquia perquè amb la divisió del vot s’afavoria als partits dinàstics. Així, el PSOE explica perquè no fa causa comú amb el republicanisme.

366 «De todas partes», El Obrero Balear, núm. 48, 2 de novembre de 1901, p.4.

En primer lloc perquè el mateix republicanisme es troba molt dividit:

«Dado el marasmo existente en el campo republicano español, de haberse confundido los socialistas con los defensores de tal sistema habrían sufrido las mismas consecuencias. La desorganización hubiese sido inevitable.»³⁶⁷

Segon, perquè desconfien dels republicans amb uns plantejaments que no fan cap bé a la mateixa idea de la República:

«No somos enemigos de la forma de gobierno republicana; antes al contrario la conceptuamos preferible, según queda dicho, a la monárquica. En cambio, hemos de censurar a menudo a los elementos republicanos por conceptuarlos funestos para la misma causa de la República.»³⁶⁸

En relació a la responsabilitat del PSOE en les últimes eleccions, els socialistes incideixen en què la República no serà possible mentres els diferents corrents republicans no arribin a un acord, tant en el lideratge com també en el mateix programa polític.³⁶⁹ Finalment es reconeix que republicans i socialistes tenen objectius comuns però que el problema social no és una prioritat entre els primers, mentres que pels segons si que ho és³⁷⁰

L’acta de regidor de Francesc Roca fou un gran èxit pels socialistes. Era el seu primer regidor en la història de l’agrupació però si ho comparam amb els resultats a altres municipis d’Espanya, encara és més significatiu. Bilbao era el gran referent, els seus 6 candidats resultaren elegits. En canvi, a Madrid no s’aconseguí cap regidor, tot i que es presentava Pablo Iglesias. El Socialista argumentava que la falsificació de les votacions havia privat al líder del partit d’aconseguir entrar a l’Ajuntament de Madrid. Palma se situava entre els pocs municipis on hi havia un regidor socialista. En les de 1901, localitats com Sitges, Oviedo, Ortuella, Hervás i Palma estrenaven regidor socialista. Altres localitats com Béjar, Villanubia també havien aconseguit actes de regidors. En el cas de Palma, El Socialista publicava que el veterà dirigent Francesc Roca havia estat elegit regidor i afegia que havia estat un cèlebre membre de la Internacional.³⁷¹

Francesc Roca, el primer regidor socialista a Palma

Francesc Roca es trobà amb un ajuntament on el grup municipal més nombrós era el republicà que tenia

367 «Socialistas y republicanos», El Obrero Balear, núm. 72, 19 d’abril de 1902, p. 1.

368 Íbidem.

369 «Quiere culparse a los socialistas del fracaso sufrido por los partidarios de la República, sin reconocer que el triunfo de la misma es imposible mientras por rara casualidad se hallen dos correligionarios de acuerdo, lo mismo en cuestiń de jefatura, que en el de programa, que en el de procedimientos.», Íbidem.

370 «Nos une con ellos el principio de común defensa de la libertad. Nos separa la finalidad de la aspiración.

Cónstanos que la República no ha de solucionar el problema social ni ha de proclamar por tanto la igualdad económica, pero por lo mismo nos liga algo de general interés con los republicanos, nos interesa su triunfo, que quisiéramos fuera inmediato.», Íbidem.

371 En relació a aquesta notícia, El Socialista anomena per error al nou regidor socialista de Palma amb el nom de José.

Per veure els resultats dels candidats socialistes a les eleccions municipals de 1901 vegeu «La Jornada del Domingo», El Socialista, 15 de novembre de 1901, p. 1.

14 regidors, després hi havia 9 regidors del Partit Liberal, 5 del Partit Conservador, 4 denominats gamacistes, 3 independents, 1 socialista i 1 denominat romerista.

Francesc Roca com a regidor en els anys 1902 i 1903 formà part de les comissions municipals de bombers i de reemplaçaments. El primer punt que havia d'acordar el nou ple municipal era el dia i l'hora de la celebració dels plens. Tradicionalment havien tengut lloc en diferents dies de la setmana però sempre a les dotze del migdia. Francesc Roca sol·licità que se celebrassin a les set de la tarda «porque de lo contrario, él como obrero no podría asistir». També hi havia altres tres regidors que es trobaven en la situació de Roca.

Però Rosselló i Caçador s'oposà a la proposta de Roca perquè fins aleshores se celebraven a les dotze del migdia. Sorprenentment per a Francesc Roca, la votació fou favorable a la seva proposta per 18 vots contra 17.³⁷²

En canvi, Francesc Roca no tingué sort en la durada del seu nomenament com a regidor. En principi cada dos anys es renovava la meitat del consistori i així un regidor era elegit per quatre anys. Però en el moment de fer la renovació parcial de novembre de 1901 al districtes 2ⁿ, 6è i 7è s'elegí un regidor més del que marcava la llei perquè un regidor a qui encara li corresponien dos anys en el càrrec havia presentat la dimissió. En el cas del 2n districte, el regidor dimitit havia estat Mateu Garau Cañellas. Fet un sorteig entre tots els regidors elegits pel districte 2n, Francesc Roca fou designat regidor continuador de Mateu Garau i per tant el seu mandat acabava el 1903.³⁷³

El bienni de Francesc Roca com a regidor de l'Ajuntament de Palma vengué marcat pel protagonisme que els regidors republicans assumiren al consistori. Personalitats com Lluís Martí, Francesc Garcia Orell o Francesc Villalonga encapçalaren l'oposició als diferents batles dels partits dinàstics que s'anaren succeint.

La majoria dels regidors republicans eren coneguts advocats, periodistes o empresaris que tenien una trajectòria pública reconeguda i formaven part d’un republicanisme molt actiu i present en la política de Palma. En canvi, Francesc Roca, sabater de professió, s’estrenava en la funció de regidor i tengué un paper més discret que els seus companys republicans. Normalment les iniciatives polítiques partien de propostes del grup municipal republicà i Francesc Roca sovint se sumà a les propostes que els republicans presentaven i però, també generalment els republicans donaven suport a les mocions de Francesc Roca. Bàsicament, la tasca de Francesc Roca se centrà en la millora de les condicions de vida i treball de la classe obrera, especialment els empleats municipals o els obrers que treballaven en obres que depenien del consistori; en la defensa de la separació entre l'església i l'estat; i en l'establiment d'un criteri homogeni per part de l'Ajuntament en la concessió de pensions de viudetat o beneficis a treballadors municipals perquè se tendia a concedir aquests beneficis als treballadors o familiars dels empleats d'alt nivell però es denegava en els casos de simples oficinistes o treballadors municipals de baixa qualificació.

Per exemple, Francesc Roca utilitzà el seu càrrec per denunciar il·legalitats que ell observava a la ciutat.

Així, ell, que vivia al carrer del Bisbe, denuncià l'ocupació de la via pública per una obra sense permís municipal.

El 4 de febrer de 1901, es llegí la circular del governador civil que prohibia l'ús de qualsevol llengua que no fos el castellà en els plens municipals. Francesc Villalonga, intervingué en català i manifestà el seu

372 AMP, Actes municipals, 1 de gener de 1901, p. 7.

373 AMP, Actes municipals, 7 de gener de 1901, p. 18.

desacord amb la decisió del governador civil. També Antoni Villalonga i Lluís Martí també mostraren el seu desacord i, tot i que el batle els comminà a fer les seves intervencions en castellà, manifestaren que seguirien utilitzant la llengua catalana perquè no hi havia cap llei que així ho prohibís. Francesc Roca no intervingué en aquest debat aquell dia. ³⁷⁴

De totes maneres, per la crònica que es publicà de la sessió municipal a El Obrero Balear es pot conèixer l'opinió que els socialistes tenien sobre la qüestió. De fet, primerament criticaven l'autoritarisme del governador civil i després descrivien la reacció dels republicans sobre aquesta qüestió:

«Enterose el Ayuntamiento de un oficio del señor Gobernador Civil dirigido al Sr. Alcalde para que en lo sucesivo no permitiese que ningún concejal hablase en mallorquín en las sesiones. D. Antonio Villalonga preguntó si estábamos en Mallorca o en Rusia ya que viene aquí un intruso a imponer una lengua que no es la de Palma. El señor Pou desea saber si los concejales de Palma están sometidos a distinta ley de vasallaje que los de Pollensa, tercian en este asunto los Sres. Villalonga (D.F.) y Martí reservándose la palabra para tratar este asunto en la sesión próxima.»³⁷⁵

Els socialistes deixen clara la seva posició sobre la qüestió i es mostren en desacord amb l'exigència del governador civil i defensen que cada regidor s'expressi amb la llengua que estimi oportú:

«Nosotros que somos enemigos de todo privilegio y amantes de la libertad, consideramos injusto y arbitrario exigir que los concejales discutan los asuntos precisamente en castellano, pues deben en nuestro concepto hablar como mejor les plazca y de la manera que mejor se entiendan y se den a entender a los oyentes, porque puede muy bien que haya algún concejal que le venga muy cuesta arriba el expresarse en otra lengua que no sea la suya natal y por consiguiente no debe quedar de ninguna manera reducido a representar el papel de comparsa porque el pueblo cuando lo eligió no le preguntó si sabía o no hablar en castellano, por consiguiente entendemos nosotros que cada cual ha de estar en completa libertad de hablar y discutir y más que sabemos que en otras poblaciones lo hacen cada uno a su gusto.»³⁷⁶

Però en la següent sessió, quan el ple de l'ajuntament celebrava l'aprovació definitiva de l'esbucament de les murades i cada grup municipal expressava la seva satisfacció per la desaparició de les murades, Francesc Roca també ho feu, expressant-se en català:

«El Sr. Roca, también en mallorquín, dijo que faltaría a su deber en nombre de la clase obrera si dejase de felicitar al Ayuntamiento por haber conseguido el derribo de las murallas, añadiendo que abrigaba la fundada esperanza que de este beneficio, no solo se vería partícipe el capital sino també la clase trabajadora que vería mejoradas sus condiciones higiénicas y económicas»³⁷⁷

374 AMP, actes municipals, 4 de febrer de 1902, p. 57-58. Els regidors republicans es mostren més ferms en la defensa de l'ús del català en les sessions municipals, especialment davant els arguments del regidor Llopis, castellanoparlant, que al·ludí a les lleis d'Alfons X de Castellà per prohibir l'ús de la llengua catalana als actes oficials.

375 Íbidem.

376 Íbidem.

377 AMP, actes municipals, 12 de febrer de 1902, p. 70. L'esbucament de les murades fou aprovat per una unanimitat i aclamació per tots els regidors de l'Ajuntament de Palma.

Però, en canvi, sí que Francesc Roca protestà per la proposta de la comissió de les festes per a la celebració de l'esbucament de les murades. Considerava el regidor socialista que davant la situació de misèria de gran part dels habitants de Palma no tenia sentit destinar uns diners públics en un acte festiu. Però en el cas de que es decidís fer una celebració, que aquesta «debe inspirarse en la mayor economía».³⁷⁸

Francesc Roca també mostrà el seu desacord amb la política municipal de concedir pensions a viudes de funcionaris municipals segons la categoría dels mateixos. Ell proposà que es concedís a totes les viudes de funcionaris o, per contra, no es concedís cap d'aquestes pensions a cap viuda de funcionari.³⁷⁹

En el ple municipal del 8 d'abril es presentà el plec de condicions per la subhasta dels treballs d'esbucament de les murades. Francesc Roca proposà que unes de les condicions fos que el guanyador de la concessió acceptàs que els treballadors tinguessin la jornada laboral de vuit hores. Afegí que les hores de treball superiors a les vuit hores «se retribuyeran con un aumento de la octava parte por hora que se prolongue este», talment com feia el Ministeri d'Hisenda o l'Ajuntament de Guadalajara.»³⁸⁰ Malgrat alguns regidors manifestaren el seu desacord amb la proposta de Francesc Roca, la seva esmena fou aprovada.

El gener de 1902 l'ajuntament aprovà amb motiu de la majoria d’edat d’Alfons XIII i la fi de la regència costejar un Tedeum «para solemnizar la festividad de S.M. el Rey y una salve en honor a nuestra Señora de la Paz» amb el vot en contra del regidor socialista Francesc Roca i els altres regidors republicans. També Francesc Roca demanà que es posàs en marxa la Junta Local de Reformes Socials que estava constituïda però que estava inactiva.³⁸¹

Ternir un regidor socialista a l’Ajuntament de Palma fou una gran fita per l’agrupació i suscità unes excepcionals expectatives entre una part dels obrers, una bona quantitat dels quals acudien a les sessions del ple municipal, la qual cosa incomodava a altres grups municipal perquè consideraven que el comportament de part del públic no era correcte. Així, les relacions dels socialistes amb el Partit Liberal es deterioraren, especialment després de les paraules pronunciades per Alexandre Rosselló al Congrés dels Diputats que denuncià la pressió que rebien els regidors per part del públic de la classe obrera que acudia a les sessions fins al punt de què s’intentà agredir a un regidor. El regidor en qüestió era Jaume Font i Monteros i la disputa fou per la qüestió de la jornada laboral dels obrers que havien de treballar en l’enderroc de les murades.

Francesc Roca protestà en el ple municipal per les paraules dites per Alexandre Rosselló al Congrés de Diputats on afirmà que «Ni se respetan la libertad del Ayuntamiento haciéndole deliberar bajo presión y los

Francesc Roca protestà en el ple municipal per les paraules dites per Alexandre Rosselló al Congrés de Diputats on afirmà que «Ni se respetan la libertad del Ayuntamiento haciéndole deliberar bajo presión y los

In document Els orígens del socialisme històric a Mallorca (1892-1930) (sider 106-122)